Uí Maine era un dels regnes més antics i extensos situat a Connacht, Irlanda. El seu territori, d'uns 2.600 km² abastava tot el que ara és el nord, est i sud del Comtat de Galway, i el sud i centre de Roscommon, una àrea prop del Comtat de Clare, i en algun moment inclouria també un banc de terra a l'est del riu Shannon, amb la parròquia de Lusmagh d'Offaly.

Hi hagué dos diferents Uí Maine, el de Tethbae i el de Connacht, ambdues tribus separades pel Shannon. Els habitants del regne es consideraven descendents de Máine Mòr, que va guanyar el territori en combat. Els seus subregnes, també dits senyorius, incloïen –entre altres– Tír Soghain, Corco Mogha, Delbhna Nuadat, Síol Anmchadha, i Máenmaige. Aquests regnes els poblaven branques menors de la dinastia Uí Maine, o súbdits d'altres ètnies.

Els Uí Maine són les dinasties irlandeses més antigues encara representades hui entre la noblesa irlandesa reconeguda i els Caps del Nom: els O'Kelly de Gallagh i Tycooly, príncep d'Uí Maine i comte del Sacre Imperi Romanogermànic. Els Fox (O'Kearney) poden representar els Uí Maine de Tethbae de l'est.

Antiguitat Es diu que Máine Mòr establí el seu regne al voltant del 357, i governà cinquanta anys. Abans de la seua arribada, l'àrea havia estat ocupada pels Fir Bolg, governats pel rei Cian d'Fhearaibh Bolg.

Dirigents primerencs (en ordre) NomAnys governatsMortMáine Mòr50 anysMort naturalBreasal mac Maine Mòr Fill de Máine Mór30 anysMort naturalFiachra Finlandès Fill de Bresal17 anysMort pel seu germàConnall Cas Ciabhach Fill de Bresal22 anysAssassinatDallán mac Breasal Germà de Fiachra finlandés11 anysMortalment ferit i ofegatDuach mac Dallán Fill de Dallan16 anysMort per Maine MacamhLughaidh mac Dallán Fill de Dallan14 anysMort naturalFeradhach mac Lughaidh Fill de Lughaidh24 anysMort pel seu successorMarcán15 anysMort per l'espasaFeradhach mac Lughaidh Fill de Feradhach9 anysMort pel seu successor

Famílies principals Entre els descendents del clan hi ha els O Ceallaigh, O Madadháin, O Neachtain, O Cnaimhín, O Domhnalláin, O Maolalaidh, O Fallamháin.

Costum Un text de començaments del s. XV, Nosa Uí Maine, afirma que reberen premis i tresors com:

Una porció de totes les "fortaleses i ciutats portuàries de la província" Una porció de tots els premis i naufragis del mar Incloïa qualssevol vins o béns que arribassen a la costa de naufragis, etc. També incloïa balenes i peix, que seria conegut com a "peix reial" i donat només als reis i reines Tresors ocults sota terra; totes les mines d'or i argent i altres metalls Rebien un terç de tots els ingressos del rei de Connacht de qualsevol altra província Els ingressos (o eric) per matar una persona considerada important, en un document registrat establert en "168 vaques".

Junt amb els privilegis que reis i reines d'Uí Maine rebien, els clans que lluitaven per Uí Maine també tenien privilegis:

Qualsevol membre d'un clan podia triar entre anar a la batalla a la primavera o tardor. La majoria de membres que escollien no anar a la batalla es dedicaven als seus conreus. Es requeria que "cap persona de la província puga ser pres com a testimoni contra aquestes tribus, però altres Hy Manian sí poden ser testimoni". Si el rei de Connacht no acaba una batalla en 6 setmanes o menys, si lluitaven a Ulster o Leinster, s'autoritzava a qualsevol a tornar casa. "Així i tot, es poden acusar les persones deshonestes, només una persona present cal per punir-les o provar-ho en contra de l'altra part." Els Mhaine serien batejats pels Comharba de St. Bridget. Si els pares escollien no batejar els seus xiquets en St. Bridget perquè vivien massa lluny havien de pagar un penic als Comharba. Els Uí Mhaine havien de pagar un sgreaball ongtha als Comharba per preparar-se per a la mort durant una malaltia. La tarifa n'eren 3 penics irlandesos.

Referències

M918.11. Una gran matança feren els Ui-Maine a Grian. M931.14. Domhnall, fill de Gadhra, senyor de Luighne, era slain. http://www.rootsweb.ancestry.com/~irlkik/ihm/uimaine.htm. Annals of Ulster at CELT: Corpus of Electronic Texts at University College Cork. Annals of Tigernach at CELT: Corpus of Electronic Texts at University College Cork. Revised edition of McCarthy's synchronisms at Trinity College (Dublín). Irish Kings and High-Kings, Francis John Byrne, Dublín (1971;2003) Four Courts Press, .  History of the O'Maddens of Hy-Many, Gerard Madden, 2004. . The Life, Legends and Legacy of Saint Kerrill: A Fifth-Century East Galway Evangelist by Joseph Mannion, 2004. http://www.ucc.ie/celt/published/g105007/index.html.

Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Grups goidèlics