Ivar de Waterford (irlandès: Puirt Láirgi; nòrdic antic: Ívarr) (m. 1000) fou un cabdill nòrdic gaèlic, rei viking de Waterford almenys des de 969 fins a la seua mort l'any 1000.Stokvis, Manuel d'Historie de Genealogies et de Chronologie, vol. 2, p. 284. També degué governar el Regne de Dublín (r. 989 – 993), i amb seguretat entre 994 – 995, quan hi tornà després de ser expulsat de la ciutat per Sigtrygg Silkbeard al 993.Colmán Etchingham, "North Wales, Ireland and the Isles: the Insular Viking zone", in Peritia, 15 (2001 ) p. 181.

Per la seua relació amb el contemporani Ivar de Limerick, hi ha una certa confusió entre ambdues figures històriques. El parentiu d'Ivar de Waterford és incert, tot i que Clare Downham argumenta que les seues reivindicacions per Dublín i els noms de fills i nets suggereix que pertanyia a la dinastia Uí Ímair.Clare Downham, Viking Kings of Britain and Ireland: The Dynasty of Ívarr to A. D. 1014. Edinburgh: Dunedin Academic Press. 2007, pàg. 56–7. Al 1867 James Henthorn Todd suggerí que era fill d'un altre Ímair, mort en la batalla contra Ruaidrí ua Canannáin al 950, i assumeix que és fill del poderós Ragnall ua Ímair, monarca del Regne de Northúmbria que ocupà Waterford i assolà Munster en la segona dècada del abans d'ocupar Jòrvik.Annals dels quatre mestres, 948.15.Cogad Gáedel re Gallaib, ed. & tr. James Henthorn Todd (1867). Cogadh Gaedhel re Gallaibh: The War of the Gaedhil with the Gaill. London: Longmans, Green, Reader, and Dyer, p. 294. Ivar de Waterford va tenir fills i nets amb el nom Ragnall. Mary Valante està d'acord amb aquesta versió.Mary A. Valante, The Vikings in Ireland: Settlement, Trade and Urbanization. Four Courts Press. 2008. p. 294

Biografia miniatura|Torre de Reginald a Waterford, suposadament construïda per un dels fills d'Ivar o els seus descendents. Part de la construcció superior és obra dels normands que hi governaren després Els Annals irlandesos ofereixen una àmplia informació sobre la vida d'Ivar, des del seu primer esment al 969, aliat, entre altres parts, amb Mathgamain mac Cennétig de la dinastia Dál gCais, per defensar Osraige contra l'atac de Murchad mac Finn, rei de Leinster.Annals dels quatre mestres, any 967.12 . Durant la dècada posterior es desconeixen les seues activitats en les fonts contemporànies, fins a la mort d'Amlaíb Cuarán, rei de Dublín el 980–1. L'historiador Alex Woolf argumenta que Ivar podria haver assumit el rol de defensor de la resistència hibernonòrdica enfront de Máel Sechnaill mac Domnaill, que derrota a Amlaíb en la batalla de Tara al 980 i subjuga el Regne de Dublín sota el regnat de Glúniairn, fill d'Amlaíb. Al 982 Ivar saqueja Kildare al territori de Máel Sechnaill.Annals d'Ulster, 982.4.Annals de Tigernach, 982.2. A l'any següent uneix les seues forces amb el rei de Leinster Domnal Claen en una batalla contra Máel Sechnaill i Glúniairn, en què sofreix una derrota i molts van morir, al costat del seu fill Pátraic Gilla i altres nobles.Annals d'Ulster, 983.2.Annals de Tigernach, 983.1.Chronicon Scotorum, any 983.Annals dels quatre mestres, 982.5. Máel Sechnaill llavors retorna el cop devastant Leinster. Un any més tard, al 984, Ivar apareix com a presumpte aliat de Brian Boru (successor de Mathgamain), i junt als germans Maccus i Gofraid mac Arailt, es desentenen de la seua aliança amb Leinster i acorden atacar aquest regne i també el de Dublín. Segons Clare Downham, "els seus exèrcits units devasten la zona però no sembla que arriben a conquistar Dublín". Suggereix que la llarga aliança de la dinastia d'Ivar amb els Dál gCais pogué impulsar Brian en el seu posterior intent de dominar Irlanda, i ofereix evidències d'una aliança semblant amb Osraige.Downham, Clare, (2007) Living on the edge: Scandinavian Dublin in the Twelfth Century, p. 39 in West over Sea, Studies in Scandinavian Sea-Borne Expansion and Settlement Before 1300 a "Festschrift in honour of Dr Barbara E. Crawford", eds. Beverley Ballin Smith, Simon Taylor and Gareth Williams, Leiden and Boston. p. 56–7Clare Downham, "The historical importance of Viking-Age Waterford " The Journal of Celtic Studies 4 (2004): 89, 94.

Nou anys després, al 993, els Annals d'Inisfallen esmenten que fou expulsat de Dublín, segurament després de regnar des del 989 a la mort de Glúniairn, pel seu germà Sigtrygg Silkiskegg, tot i que segons els Annals dels quatre mestres seria "per la intercessió dels sants".Annals d'Inisfallen, 993.6.Annals dels quatre mestres, 992.21. Un o dos anys més tard, al 994 o 995, se cita Ivar com a autor de l'expulsió de Sigtrygg del seu regnat. Però el seu poder fou breu ja que Sigtrygg hi torna i el força a abandonar el tron el 995.Anales de Tigernach, 995.1Annals dels quatre mestres, 994.6.Annals de Clonmacnoise, 988.Downham, Clare, (2007) Living on the edge: Scandinavian Dublin in the Twelfth Century, p. 39 in West over Sea, Studies in Scandinavian Sea-Borne Expansion and Settlement Before 1300 a "Festschrift in honour of Dr Barbara E. Crawford", eds. Beverley Ballin Smith, Simon Taylor and Gareth Williams, Leiden and Boston. p. 261 Els Annals de Clonmacnoise informen d'una sèrie d'esdeveniments que en difereixen i afirmen que "Hymer regnà a Dublín després d'Awley. Randolphe [fill d'Ivar] fou assassinat per súbdits de Leinster; Hymer va escapar i Gittrick governà Dublín en el seu lloc."Annals de Clonmacnoise, 988[recte ?–995]. Els annals ignoren el regnat de Glúniairn i a Ivar no s'esmenta en cap altra font, així que la cita pot ser una confusió.

La darrera activitat d'Ivar va ser una incursió als territoris d'Uí Cheinnselaig a Leinster (998), on el seu exèrcit perdé soldats i gran part de la cavalleria.Annals dels quatre mestres, 997.10. Els annals reporten la seua mort dos anys més tard, però no n'esmenten la causa.Annals d'Ulster, 1000.3.Annals de Tigernach, 1000.2.Chronicon Scotorum, 1000.Annals dels quatre mestres, 999.7 .

Segons Seathrún Céitinn en Història d'Irlanda (c. 1634), basant-se en diverses fonts, Ivar en algun moment ajuntà les seues forces amb Domnall mac Fáelain, rei de Déisi Muman, per envair la província de Munster; saquejà la major part del territori abans de ser derrotat per Brian Boru, que cremà Waterford com a represàlia.Foras Feasa ar Éirinn, by Seathrún Céitinn (c. 1634), ed. & tr. David Comyn and Patrick S. Dinneen (1902–1914). The History of Ireland by Geoffrey Keating. Irish Texts Society. edition i translation p. 241. No hi ha esment d'una aliança prèvia o posterior entre Ivar i Dál Cais.

Alex Woolf, suggereix que també estaria implicat en activitats fora d'Irlanda, al sud-oest d'Anglaterra, segons relata la Crònica anglosaxona.Crònica anglosaxona, anys 980, 981, 982. Aquestes entrades no esmenten un líder en particular però Ivar era el més actiu cabdill hibernonòrdic del moment.

Herència Segurament, Ivar era un dels nets de Ragnall ua Ímair. Els noms de les seues esposes no es coneixen però una n'era filla de Donnubán mac Cathail, rei d'Uí Fidgenti, probablement filla o neta d'Ivar de Limerick.Cogad Gáedel re Gallaib, ed. & tr. James Henthorn Todd (1867). Cogadh Gaedhel re Gallaibh: The War of the Gaedhil with the Gaill. London: Longmans, Green, Reader, and Dyer. P. 295, 249. Una altra esposa pogué ser filla del rei d'Osraige, potser Gilla Pátraic mac Donnchada.Clare Downham, "The historical importance of Viking-Age Waterford. ", The Journal of Celtic Studies 4 (2004): 89.

Els seus descendents van ser:Downham, Clare, (2007) Living on the edge: Scandinavian Dublin in the Twelfth Century, p. 39 in West over Sea, Studies in Scandinavian Sea-Borne Expansion and Settlement Before 1300 a "Festschrift in honour of Dr Barbara E. Crawford", eds. Beverley Ballin Smith, Simon Taylor and Gareth Williams, Leiden and Boston. p. 56.Seán Duffy, "Irishmen and Islesmen in the Kingdom of Dublin and Man 1052–1171", in Ériu 43 (1992): 95.

Gilla Pátraic (m. 983): el seu nom s'associa amb la dinastia d'Osraige i una identitat cristiana; Ragnall mac Ímair (m. 995).Stokvis, Stokvis, A. M. H. J., (7 vols. reprint 1966. N. V. Boekhandel & Antiquariaat. B. M. israel.), FHL 929.7 St67m., vol. 2 p. 283 Table 33.

Fill: ? mac Ragnaill (m. 1015).

Donndubán (m. 996) Radnall mac Ímair, rei de Waterford (m. 1018), successor d'Ivar.

Fill: Ragnall mac Radnaill, rei de Waterford (m. 1031).

Sihtric mac Ímair, rei de Waterford (m. 1022).

Fill: Amlaíb mac Sitriuc (m. 1034). Alguns historiadors l'identifiquen amb Olaf Sigtryggsson, rei de Mann.

Referències

Bibliografia Clare Downham, "The historical importance of Viking-Age Waterford", The Journal of Celtic Studies 4 (2004): 71–96. Seán Duffy, "Irishmen and Islesmen in the Kingdom of Dublin and Man 1052–1171", in Ériu 43 (1992): 93–133. Angelo Forte, Richard Oram, Frederik Pedersen, Viking Empires. Cambridge University Press. 2005. Benjamin T. Hudson, Viking Pirates and Christian Princes: Dynasty, Religion, and Empire in the North Atlantic. Oxford University Press. 2005. Alex Woolf, "The Age of Sigui-Kings: 900–1300", in Donald Omand (ed.), The Argyll Book. Edinburgh: Burlinn Limited. 2004. pàg. 94–109. Alex Woolf, From Pictland to Alba 789–1070. Edinburgh University Press. 2007.

Categoria:Irlandesos Categoria:Articles amb traduccions sense revisar