és un compositor, acadèmic i escriptor anglès.
Adolescència Holloway va néixer a Leamington Spa. De 1953 a 1957, va ser corista a la catedral de St. Paul i va ser educat al "King's College School", on el seu pare Robert va ser cap del departament d'art.Robin Holloway, Universitat de Cambridge, Facultat de Música". Universitat de Cambridge. Arxivat de l'original el 8 de juny de 2012.Northcott, Bayan, "Robin Holloway" (agost de 1974). The Musical Times, 115 (1578): pàgines 644-646 Va assistir al "King's College" de Cambridge i va estudiar composició amb Bayan Northcott.
Carrera El 1974, Holloway es va convertir en professor ajudant de música a la Universitat de Cambridge, i el 1980 va assolir el lloc de professor titular. El 1999 es va convertir en lector de Composició Musical a Cambridge i, entre 2001 i la seva jubilació, el 2011, va ser professor de Composició Musical. També és membre del "Gonville" i del "Caius College de Cambridge". Entre els seus nombrosos alumnes hi ha Thomas Adès, Huw Watkins, Peter Seabourne, David Collins, George Benjamin, Judith Weir i Jonathan Dove.
La tesi doctoral de Holloway, Debussy i Wagner (publicada posteriorment com a llibre per Eulenburg), va discutir una estreta relació entre la música i el llenguatge, així com el romanticisme i la tonalitat. Això es pot escoltar en les seves pròpies obres, com ara Scenes from Schumann (1969–70), l'òpera Clarissa (1976) estrenada el 1990 a l'Opera Nacional Anglesa sota la batuta d'Oliver Knussen i Seascape and Harvest (1983–84) per a la City of Birmingham Symphony Orchestra i Sir Simon Rattle.Biografia de Robin Holloway". Boosey & Hawkes, Inc. Consultat el 14 d'agost de 2008
Holloway va col·laborar amb una columna musical regular a la revista "The Spectator" entre el 1988 i el 2010. S'han recopilat i publicat dues col·leccions dels seus escrits periodístics i d'altres ocasionals, com On Music: Essays and Diversions 1963-2003 (Continuum Press, 2003 hdbk/2005 pbk, ) i Essays & Diversions II (Continuum Press, 2008, ).
Holloway ha estat descrit com un compositor "neoromàntic", que reflecteix la seva pròpia afinitat per la música de l'última part del i principis del .Bye, Antony, "Acts of Possession" (October 1993). The Musical Times, 134 (1808): p. 567–568, 570Pauline Fairclough, "Holloway 60th Birthday" (concert review). The Guardian, 22 octubre 2003 Tot i que algunes de les seves obres s'adapten a aquesta descripció, d'altres mostren una relació més complexa, matisada i, a vegades, irònica amb la música del passat, que voreja el postmodern. Segons el seu compositor David Matthews, el seu "estil individual ha estat format per un conflicte productiu entre el romanticisme i el modernisme".Matthews, David (1993), [notes to CD NMC D015M], NMC Recordings
El Cinquè concert per a orquestra de Holloway es va estrenar a "The Proms" el 2011.Prom 27: Robin Holloway, Strauss & Brahms". BBC Music Events.
El 1994 el seu Segon concert per a orquestra, publicat per NMC, va guanyar un premi "Gramophone". Des del 2018, el segell de "CD anglès Sheva Contemporary", dirigit per l'alumne i amic del compositor Peter Seabourne, ha publicat tres discos de música de cambra del compositor.Gramophone: Robin Holloway Trios - Rest Ensemble". Sheva. 2018.Gramophone: British Works for Horn - Ondrej Vrabec". Sheva. 2020
Referències
Enllaços externs https://web.archive.org/web/20120608080104/http://www.mus.cam.ac.uk/people/academicstaff/rgh1000/ https://www.boosey.com/pages/cr/composer/composer_main?composerid=2703&ttype=SNAPSHOT&ttitle=Snapshot https://www.robinholloway.info/
Categoria:Alumnes del King's College, Cambridge Categoria:Alumnes del King's College School Categoria:Alumnes de la St Paul's Cathedral School Categoria:Persones de Warwickshire Categoria:Compositors anglesos del segle XXI Categoria:Compositors anglesos nascuts al segle XX