miniatura|Detall del quadre d'Emili Casals i Camps Visita dels reis Ferran VII i Maria Amàlia a Llotja l'any 1827 (Museu d'Història de Barcelona) que representa al·legòricament les diverses escoles impulsades per la Junta de Comerç La Real Junta Particular de Comercio, més coneguda com a Junta de Comerç, va ser una institució rectora de l'activitat comercial i industrial catalana. Fou creada a Barcelona el 1758 i substituïda el 1847 per la Junta Provincial d'Agricultura, Indústria i Comerç. Fomentà taant el comerç interior com l'exterior, especialment a Amèrica i impulsà escoles d'ensenyament tècnic per a aconseguir uns productes competitius, les manufactures d'indianes. El seu riquíssim arxiu, bàsic per a estudiar la vida catalana setcentista, es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Fou el lloc on es va fer la primera prova amb electricitat de Catalunya, el 1760, quan es va encendre un llum. A més, va encarregar a Antoni de Capmany l'elaboració d'una història econòmica sense parangó en tot el .

Origen El Decret de Nova Planta comportà la supressió del Consolat de Mar i de les antigues universitats catalanes. Els menestrals i els comerciants catalans reivindicaren la recuperació d'una institució de foment de l'economia des d'aleshores.

A Castella, la Junta de Comercio datava de 1679, els resultats de la qual van ser un fracàs absolut. A partir de 1730, Felip V intentà reorganitzar l'antiga Junta agregant-li organismes afins. Aquesta creació va incentivar la creació de diverses Juntes Particulars, datant la de Barcelona de 1758, o la de València de 1762.

Durant el regnat de Ferran VI, es creà la Junta de Comerç el 16 de març de 1758; però fins al 1763 no es disposaren de les ordenances aprovades, ja al regnat de Carles III. Es recuperà la seu de l'antic Consolat de Mar el 1767, quan l'edifici de la Llotja de Mar, que havia pres funcions de caserna, fou restaurat per a la seva adequació. La seva puixança explicaria la poca penetració de les Societats d'Amics del País a Catalunya.

Les escoles de la Junta de Comerç El 1769 creà l'Escola de Nàutica, el 1805 les escoles de Química i Taquigrafia, el 1807 l'Escola de Botànica i el 1775 l'Escola Gratuïta de Disseny, que el 1778 passà a anomenar-se Escola de Nobles Arts (El 1849, quan es creà l'Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona, l'Escola passà a dependre de l'Acadèmia). Amb posterioritat, s'obriren diferents escoles en els camps de l'economia, la física o la mecànica; dotant a Catalunya d'una xarxa de formació que permetria assolir una indústria competitiva. L'any 1835 va participar en la fundació de la Mutua de Propietarios.

Els ensenyaments promoguts per la Junta de Comerç suplien, fins a cert punt, l'absència d'estudis universitaris a Barcelona, a causa del trasllat forçós de la universitat a Cervera. En no estar subjectes a l'encarcarada normativa acadèmica tradicional i respondre als interessos reals del sector econòmic i productiu, van tenir una alta incidència en el desenvolupament de l'economia i la cultura catalanes. Algunes de les escoles creades per la Junta de Comerç estan a l'origen de centres d'ensenyament superior actuals com l'Escola d'Enginyers o la Facultat de Belles Arts de la UB.

Una d'aquestes escoles va ser l'escola pública de dibuix de Mataró, Aquesta escola va tenir com a professor de dibuix a Joan Barba de 1841 a 1851.

Un dels grans plafons pintats del Paranimf de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona evoca els estudis impulsats per la Junta de Comerç. És obra del pintor Antoni Reynés (1884). Semblantment, al Museu d'Història de Barcelona es conserva una pintura d'Emili Casals i Camps sobre el mateix tema.

Referències

Bibliografia

Andrea A Garcia i Sastre, Els museus d'art de Barcelona: Antecedents, gènesi i desenvolupament fins a l'any 1915, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997, Bordes, Lluís, Memoria acerca de la erección y progresos de la Junta de Comercio de Cataluña y de su Casa Lonja que por disposición de la misma Junta ha redactado don Luis Bordes, Barcelona, 1837 Canivell, Eudald, Noticias históricas del Colegio de Corredores Reales del antiguo comercio catalán y de la creación, uso y conservación del edificio Casa Lonja de Mar, Barcelona Carrera Pujal, Jaume, La Lonja de Mar y los cuerpos de comercio de Barcelona, Barcelona, 1953 Fontanals, Reis, “Preservar la memòria. L'Arxiu de la Junta de Comerç de Barcelona” a Fàbrica, Taller, Laboratori. La Reial Junta de Comerç de Barcelona, Barcelona: Cambra de Comerç, Indústria i Navegació, 2009 Iglésies, Josep, Síntesi de la Junta de Comerç de Barcelona, Episodis de la Història, 119-120, Barcelona, 1969 GURRERA I LLUCH, Montserrat, ELS INICIS DE L’ESCOLA PÚBLICA MUNICIPAL DE DIBUIX DE MATARÓ I LA IMPLICACIÓ DE LA JUNTA DE COMERÇ DE BARCELONA (1815-1886). Dins de la XXVII Sessió d'estudis Mataronins - 2010. Mataró, Barcelona. file:///C:/Users/Usuari/Downloads/250222-Text%20de%20l'article-369051-2-10-20210211.pdf Monés i Pujol-Busquets, Jordi, L'obra educativa de la Junta de Comerç, 1769-1851,Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, Barcelona, 1987 Palau Claveras, Agustín, El Archivo del Consulado de Mar y el de la Real Junta de Comercio de Barcelona: Sus restos, Barcelona, 1943 Ruiz y Pablo, Angel, Historia de la Real Junta Particular de Comercio (1758-1847) Barcelona, Henrich, 1919, 1 vol, IX + 447 págs. Ruiz Ortega, Manuel, La Escuela Gratuita de Diseño, 1775 - 1808, Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2000

Vegeu també Junta de Comerç Companyia de Comerç de Barcelona

Enllaços externs Fons documental de la Junta de Comerç (Biblioteca de Catalunya)

Categoria:Comerç Categoria:Institucions catalanes històriques Categoria:Organitzacions econòmiques de Catalunya Categoria:Segle XIX a Barcelona Categoria:Segle XVIII a Catalunya