El Compact Disc Digital Audio o CDDA (en català "disc compacte d'àudio digital") és un tipus de disc compacte dissenyat per a emmagatzemar àudio en format digital. Va començar a ser comercialitzat l'any 1982 per les empreses Philips i Sony. Va ser el primer sistema d'enregistrament òptic digital. També se'l coneix com a CD-A.
Amb la creació del format CD-A s'intentava superar les limitacions dels formats convencionals, instituint-se com el primer sistema de reproducció de so que gairebé no es deteriora amb el seu ús, ja que pot reproduir-se una vegada rere l'altra, sense perdre qualitat de so.
L'estàndard per als CD-A és defineix al document anomenat Red Book, aquest document pertany a un conjunt d'estandars conegut com a Rainbow Books que conté les especificacions tècniques per a tots els formats de la família de discos compactes.
Diferència entre CD-àudio i CD-ROM El CD es va fer originalment com a . La música d'un CD està en una pista continuada com en els discos de vinil. No hi ha fitxers al disc. Hi ha un directori, però.
El CD-ROM va ser la . Originalment tenia 550 MB, després 700 MB. Eren grans quantitats km als anys 80. Era un . Les dades es van escriure a la fàbrica, per tant, ROM. Originalment s'utilitzava per a e , etc. Programes i calia tenir el CD-ROM tgd a la unitat mentre l'utilitzeu. Cap disc dur podria emmagatzemar les dades. Més tard també es va utilitzar com a .
Més tard van crear formats gravables CD-R i CD-RW. El CD-R només es podia escriure una vegada, però el disc es podia llegir amb qualsevol unitat de CD-ROM (si és música amb qualsevol reproductor de CD). El CD-RW es podia , però només es podia llegir amb unitats o reproductors nous que es van fer després de la seva introducció.
Referències
Enllaços externs IEC 60908:1999 Audio recording - Compact disc digital audio system
Categoria:Disc compacte