Black Mirror: Bandersnatch és una pel·lícula interactiva de l'any 2018 basada en la sèrie de ciència-ficció Black Mirror. Va ser escrita pel creador de la sèrie original Charlie Brooker i dirigida per David Slade. La pel·lícula es va estrenar a Netflix el 28 de desembre de 2018, i la data d'estrena va anunciar-se oficialment el dia abans. Netflix no va confirmar la naturalesa interactiva de Bandersnatch fins a la seva estrena, encara que hi havia molta especulació als mitjans.
A Bandersnatch, L'espectador ha de prendre decisions en el lloc del protagonista, el jove programador Stefan Butler (Fionn Whitehead), que està adaptant un llibre interactiu de fantasia a un videojoc a l'any 1984. Diferents personatges interactuen amb el protagonista/espectador: Mohan Thakur (Asim Chaudhry) i Colin Ritman (Will Poulter), que treballen a una empresa de disseny de videojocs, el pare de Stefan, Peter (Craig Parkinson), i la seva terapeuta, Haynes (Alice Lowe). Una obra posmoderna amb el lliure albir com a tema central, la pel·lícula va ser anomenada com un videojoc real que Imaginar Programari planejava estrenar al 1984, però que finalment no va dur a terme aquest projecte. El joc original s'anomenava Bandersnacht en honor d'una de les criatures creades per Lewis Carroll.
Brooker i la seva productora executiva Annabel Jones van rebre una proposta de Netflix per fer una pel·lícula interactiva al maig de 2017, aquell any Netflix tenia molts projectes oberts dirigits a un públic jove. La dificultat per escriure un guió no lineal portaria Netflix a la creació d'un programa anomenat Branch Manager; i per aconseguir fer funcionar la tria d'opcions a la plataforma s'hauria de redissenyar la forma en que Netflix utilitza la memòria caché. Bandersnatch anava a formar part de la cinquena temporada de Black Mirror, però la seva producció va endarrerir-se i finalment es va estrenar com una pel·lícula, retardant la cinquena temporada fins al juny de 2019.
La recepció de la crítica va ser dispar, amb una resposta positiva al disseny tècnic innovador de la pel·lícula però crítica amb el desenvolupament de la història. Va haver-hi diversitat en les opinions sobre la narrativa de la història i fins a quin punt les tries de l'espectador afectaven a la història.
La pel·lícula va rebre una puntuació mitjana en els rankings de la crítica, al voltant de la que havia rebut la sèrie de Black Mirror, però va guanyar nombrosos premis i algunes nominacions. Per exemple, dos Primetime Emmy Awards. Una demanda judicial va emetres per part Chooseco sobre l'ús de la pel·lícula del terme "Tria la teva aventura " i va ser acceptada el gener de 2019 i resolta al novembre de 2020.
Sinopsi Format Bandersnatch és una pel·lícula interactiva. Un breu tutorial, explica a l'usuari com funciona el sistema per dur a terme les seves tries, específic per a cada dispositiu dels compatibles amb Netflix. Quan es presenten opcions,l'espectador té deu segons per fer una elecció o una decisió predefinida es realitza sense el seu control. El visionament mitjà és de 90 minuts, encara que els més ràpids acaben en tan sols 40 minuts. Hi ha 150 minuts de metratge dividit en 250 segments, organitzats en un bilió de camins possibles que l'espectador pot agafar. Dins alguns casos, es pot arribar a la mateixa escena de múltiples maneres però l'espectador tindrà opcions diferents segons com ha arribat a aquesta. En altres casos, hi ha bucles que guien als espectadors que guien l'espectador a una escena específica sense importar les eleccions que hagi fet.
Netflix va informar de que hi ha cinc finals "principals", amb variants dins de cadascun; alguns finals apareixen durant i després dels crèdits, com en altres capítols de Black Mirror. El productor Russell McLean va explicar que hi ha entre deu i dotze finals, alguns dels quals són més concrets que d'altres i, el director David Slade va comentar que hi ha alguns finals “ous d'or” molt complicats d'aconseguir. Segons el creador de la sèrie Charlie Brooker i la productora executiva Annabel Jones, cap final es considera "prescrit" sobre cap altre,i també consideren que alguns finals no són finals en el sentit tradicional. En la majoria dels casos, quan l'espectador arriba a un final, la pel·lícula interactiva dona al jugador l'opció de refer la seva última tria crítica per a que aquest pugui explorar diferents continguts, de vegades amb una càmera ràpida a través de les primeres parts de la història ja vista, per evitar que es converteixi en una experiència feixuga. Alguns finals poden ser impossibles d'assolir en funció de les decisions preses per l'espectador tret que decideixin reiniciar la pel·lícula.
Argument alt=ZX Spectrum|miniatura|Stefan Butler utilitza un ZX Spectrum per programar el seu joc Bandersnatch . Anglaterra, juliol de 1984, un jove programador anomenat Stefan Butler (Fionn Whitehead) adapta un llibre " Tria la teva aventura " propietat de la seva difunta mare, Bandersnatch de Jerome F. Davies (Jeff Minter), en un revolucionari videojoc d'aventures. Stefan l'ensenya a la companyia de videojocs Tuckersoft, dirigida per Mohan Thakur (Asim Chaudhry) i que dona feina al famós creador de jocs Colin Ritman (Will Poulter). Stefan pot optar per acceptar o rebutjar l'ajuda de l'empresa per desenvolupar el joc. Si Stefan accepta, Colin diu que va triar el "camí equivocat". El joc s'estrenarà mesos més tard i serà criticat com a " dissenyat per comitè ". Stefan es planteja tornar-ho a provar i la pel·lícula torna al dia de l'oferta on l'espectador té les mateixes opcions que el primer cop.
Rebutjant l'oferta, Stefan comença a treballar en el joc tot sol des de la seva habitació, amb una data límit al setembre. A mesura que el joc es fa més complex, Stefan s'estressa i comença a actuar de forma hostil cap al seu pare Peter (Craig Parkinson). Visita la clínica de la doctora Haynes (Alice Lowe) per rebre teràpia. L'espectador pot triar que Stefan expliqui a la doctora la mort de la seva mare: quan ell tenia cinc anys, i Peter li havia confiscat un conill de peluix. La seva mare es va endarrerir per la negativa de Stefan a marxar sense el conill i el tren que va agafar va descarrilar i la va matar. Stefan se sent responsable de la seva mort. Haynes prescriu medicaments per a Stefan, que l'espectador pot escollir entre prendre o tirar pel vàter.
L'espectador pot fer que Stefan accepti una invitació al pis de Colin, on viu amb la seva xicota Kitty (Tallulah Haddon) i la seva filla Pearl. La parella pren al·lucinògens i Colin discuteix sobre programes secrets de control mental del govern i línies de temps alternatives. Per demostrar les seves teories, Colin demana a Stefan que en triï un d'ells per saltar del balcó. Si Stefan salta, mor i Tuckersoft acaba el joc amb males crítiques. Si Colin salta, tota la trobada es revela com un somni, però Colin no torna a aparèixer en futures escenes.
Quan s'acaba el termini per lliurar el joc, Stefan comença a sentir que és controlat per forces externes. Stefan veu que la seva vida reflecteix la de Davies, sobre qui aprèn a través d'un llibre, i un documental que Colin li dona. Igual que Davies, veu imatges recurrents d'un símbol de ramificacions, que aparentment va fer que Davies decapités la seva pròpia dona. Quan comença a trencar-se mentalment, l'espectador té múltiples opcions per explicar a Stefan qui l'ha estat controlant, inclosa l'opció per a queli diguin a Stefan que el veuen a través de Netflix d'ençà el segle XXI. L'espectador pot descobrir una caixa forta tancada que conté el vell conill de joguina de Stefan o documents sobre com se'l supervisa com a part d'un experiment.
Hi ha nombrosos finals possibles. Stefan pot optar per lluitar contra la seva terapeuta, després de la qual cosa es pot revelar que està en un plató de cinema i que el seu "pare" és un altre actor. Un conjunt d'eleccions pot fer que Stefan, atravessi un mirall fins al seu jo de cinc anys per "morir" amb la seva mare a l'accident del tren, fent que es mori de sobte en el present. En altres camins, l'espectador té l'opció de fer que Stefan mati el seu pare i després enterrar o trossejar el cos. El soterrament fa que Stefan sigui empresonat abans del l'estrena del joc. I desmembrar-lo condueix a l'estrena amb èxit del joc, però Stefan entrarà a la presó poc després i el joc és recuperat i destruït. Altres escenes mostren que Mohan, Colin o Kitty arriben a casa d'Stefan, de vegades amb l'opció de matar els personatges. En alguns finals, es mostra a l'espectador la reacció crítica al joc de Bandersnatch i el destí de Tuckersoft, que pot acabar tancant la companyia. Altres finals conclouen al segle XXI amb una Pearl adulta (Laura Evelyn), ara programadora de Netflix, que intenta adaptar Bandersnatch a una pel·lícula interactiva. L'espectador pot triar entre tirar te al seu ordinador o simplement destruir-lo.
Repartiment Fionn Whitehead com Stefan Butler, un jove programador. Will Poulter com Colin Ritman, un reeixit dissenyador de videojocs. Asim Chaudhry com Mohan Thakur, propietari de Tuckersoft. Craig Parkinson com Peter Butler, pare d'Stefan. Alice Lowe com Dr. R. Haynes, la terapeuta d'Stefan. Tallulah Haddon com Kitty, la novia deColin. Catriona Knox com Leslie,crítica de videojocs. Jonathan Aris com Crispin, periodista. Paul M Bradley com Robin, crític de videojocs. Alan Asaad com Satpal, empleat a Tuckersoft. Suzanne Burden com Judith Mulligan, presentadora d'un documental. Fleur Keith com Stefan's mother. Laura Evelyn com Pearl Ritman, filla de Colin i Kitty. Jeff Minter com Jerome F. Davies, autor de Bandersnatch.
Inspiració La història està inspirada en un de tants "jocs maleïts" dels anys 80 característics de les llegendes urbanes de l'era dels 8 bits. Stefan (Fionn Whitehead) és un jove programador que s'embarca en el gran projecte d'adaptar a videojoc un llibre del tipus "Elige tu propia aventura" de Jerome F. Davies, un visionari escriptor avançat al seu temps. De manera que la pel·lícula es basa en la forma d'atreure a l'espectador tal com ho fan els llibres de Jerome F. Davies.
Bandersnach va ser un videojoc el qual va existir realment, el qual es basava en una novela de fantasía pel sistema ZX Spectrum. El 1982 tres homes anomenats David Lawson, Eugene Evans, i Mark Butler (inspiració del personatge principal Stefan Butler) van fundar Imagine Program, un estudi a Liverpool que es va tornar popular per crear excel·lents jocs com Arcade, Zzoom i Alchemist. Posteriorment, el 1984 la companyia de videojocs es va encarregar d'invertir en anuncis en revistes com CVG, Crash i Sinclair User per a dos nous jocs, els quals eren Psyclapse per a Commodore 64 i Bandersnatch per a ZX Spectrum, projectes que tenien grans expectatives en el seu moment. Bandersnatch anava a ser principalment un videojoc d'aventures basat en un món futurista on un polícia intergalàctic retirat anomenat “El Baró” tenia situacions problemàtiques. A partir d'aquí van sortir còmics de la història dels personatges que sortirien en el joc perquè el públic comencés a conèixer-los més. El ZX Spectrum no es considerava un ordinador apte per a Bandersnatch pels seus 48KB de RAM, però els desenvolupadors van tenir la brillant idea d'incorporar una nova peça de maquinari en el ZX Spectrum perquè arribés als 176KB de RAM.
Imagine tenia molts deutes que no havia aconseguit pagar, per tant s'estava quedant sense ingressos i tenia molts deutes per pagar, això va fer que el 28 de juny de 1984, Imagine va ser denunciada per la revista Personal Computer Games, ja que devien 10.000 lliures per imprimir anuncis de publicitat. Imagine va acabar en el High Court de Londres el 9 de juliol de 1984, la mateixa data que apareix just al començament de la pel·lícula de Black Mirror.
Producció