El grimpa-soques cuallarg amazònic (Deconychura pallida) és un ocell passeriforme de la subfamília Dendrocolaptinae dins de la família dels furnàrids (Furnariidae). És nativa d'Amèrica Central i de l'extrem nord-oest d'Amèrica del Sud.

Descripció El grimpa-soques cuallarg amazònic és un membre de mida mitjana de la subfamília Dendrocolaptinae, amb un cos prim, ales i cua llargues i un bec recte i prim de longitud mitjana. Fa de 16 a 21 cm de llarg i pesa uns 24 a 32 g. Els mascles són més llargs i pesants que les femelles, i tant la longitud com el pes varien entre les subespècies. El plomatge de l'espècie varia només lleugerament entre les subespècies i els mascles i les femelles són iguals. Els adults són majoritàriament de color marró oliva amb una corona i el clatell més foscos amb fines vetes beix. Els lores i supercili són de color blanquinós a beix intens. Les ales, cobertores superiors de la cua i la cua són de color castany vermellós; les primàries tenen puntes fosques. La gola varia de beix blanquinós a ocraci, el pit és de color marró oliva amb vetes beix, el ventre i flancs són de color marró oliva, i les cobertores subcaudals són de color vermellós. Les cobertores subalares i la part inferior de les plomes de vol són de color vermell canyella. L'iris és marró, el bec és gris o negre, i les potes i peus són grisos o gris-negres. Els juvenils són molt similars als adults, amb el cap lleugerament més fosc i menys vetes pàl·lides al pit.

Distribució Es troba a Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela.

Habita una varietat de paisatges forestals on prefereix l'interior del bosc primari humit. Es troba a les zones limítrofes dels boscos i al bosc secundari madur. A l'Amazònia es troba principalment en boscos de terra ferma i várzea fins a uns 500 m. A Colòmbia arriba als 1.500 m, a l'Equador als 1.700 m, al Perú als 1.500 m i a Bolívia als 1.250 m.

Ecologia Desplaçaments El grimpa-soques cuallarg amazònic és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.

Alimentació Principalment s'alimenta des del sotabosc fins a la capçada, d'uns 3 a 20 m sobre el terra. S'alimenta sol, en parelles i en estols d'espècies mixtes; la composició d'aquests últims varia. S'agafa a troncs i lianes per capturar les preses, però de vegades fa vols curts per capturar-les a l'aire. La dieta no es coneix en detall, però és majoritàriament d'artròpodes, i sembla que prefereix els adults en lloc d'incloure un nombre significatiu de larves.

Reproducció Gairebé no se sap res sobre la biologia reproductora del grimpa-soques cuallarg amazònic. L'escassa evidència indica que la temporada de reproducció varia geogràficament.

Vocalització El cant és "una sèrie clarament descendent típicament 6-8 i fins a 12 xiulets principalment de to pla". L'espècie pot cantar a qualsevol hora del dia, tot i que se sent més a primera hora del matí i al vespre. No canta contínuament. El cant provoca una resposta forta, de manera que "probablement té una funció territorial".

Estat de conservació La UICN ha avaluat el grimpa-soques cuallarg amazònic com en risc mínim. Tot i que té una àrea de distribució molt àmplia, no es coneix la mida de la població i es creu que estar disminuint. La desforestació contínua a la conca de l'Amazones, especialment per a la ramaderia i el cultiu de soja, és la principal amenaça. "És particularment susceptible a la modificació i fragmentació de l'hàbitat, i és naturalment rara malgrat l'extensa distribució". Es considera "generalment poc comuna a bastant comuna a l'est de Colòmbia i el sud-est del Perú, bastant comuna a comuna en parts del Brasil amazònic, però rara i local a l'Equador." Totes les subespècies es troben en algunes zones protegides.

Taxonomia i sistemàtica El grimpa-soques cuallarg amazònic va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg nord-americà John Todd Zimmer l'any 1929 sota el nom científic de subespècie Deconychura longicauda pallida i la localitat tipus és: «Hyutanahan, Riu Purus, Brasil»; l'holotip, un mascle adult recollit el 31 de desembre de 1921, es troba dipositat al Museu Carnegie d'Història Natural a Pittsburgh, Pennsilvània, Estats Units, sota el número CM 86902.

El grimpa-soques cuallarg amazònic es considerava anteriorment part de l'antic grimpa-soques cuallarg (Deconychura longicauda) amb el que ara són el grimpa-soques cuallarg de la Guaiana (conservant D. longicauda) i el grimpa-soques cuallarg menut (D. typica). Des de la dècada del 2010, el Manual dels ocells del món (HBW) de BirdLife International els ha tractat per separat, i el Congrés Ornitològic Internacional (COI) va seguir l'exemple el juliol del 2023 i el Comitès de Classificació Nord-americans i Sud-americans de l'American Ornithological Society (AOS) ho van fer el 2024 al acceptar la proposta Núm. 997. Tanmateix, la taxonomia Clements tracta aquest tàxon com una sola espècie.

El nom genèric Deconychura es compon de les paraules del grec antic «δεκα / deka» que significa “deu”; «ονυξ / onux, ονυχος onukhos» que significa “garra”, “urpa”; i «ουρα / oura» que significa “cua”; en referència a les deu rectrius amb raquis rígides i corbes de la cua; i el nom de l'espècie pallida prové del llatí «pallidus» que significa “pàl·lid”, “apagat”.

Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen dues subespècies: D. p. connectens (Zimmer, 1929) ─ conca amazònica al nord del riu Amazones des de l'est de Colòmbia i el sud de Veneçuela fins a l'est de l'Equador, l'est del Perú i la conca superior del riu Negro del nord-oest del Brasil. D. p. pallida (Zimmer, 1929) ─ conca amazònica al sud del riu Amazones des del sud-est del Perú i el nord de Bolívia cap a l'est a través del Brasil, almenys fins al riu Tapajós i possiblement el riu Tocantins. D. p. zimmeri (Pinto, 1974) ─ Brasil al sud del riu Amazones des del riu Tocantins (i possiblement el riu Tapajós) fins a l'oceà Atlàntic.

Referències

Categoria:Furnàrids Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud