Durant els segles i , els drets de les dones a l'Aràbia Saudita han estat severament limitats en comparació amb els drets de les dones en molts dels seus països veïns a causa de l'estricta interpretació i aplicació de la llei islàmica o xaria (شريعة).
El Global Gender Gap Report (Informe global sobre la bretxa de gènere) del Fòrum Econòmic Mundial de 2016 va situar a l'Aràbia Saudita en la posició 141 dels 144 països per la paritat de gènere, i per sota de 134 dels 145 en 2015. El Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC) va elegir Aràbia Saudita com a membre de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona de 2018-2022, un fet àmpliament criticat per la comunitat internacional.
Les dones de l'Aràbia Saudita constituïen el 13% de la població activa del país el 2015. El 2018, el percentatge de dones treballadores va ascendir al 20,2%. El 2019, el 34,4% de la mà d'obra nativa de l'Aràbia Saudita eren dones. En la reunió del G20 de 2019, Aràbia Saudita va participar en la iniciativa de apoderament de les dones que té com a objectiu reduir la diferència de retribució entre homes i dones, així com donar suport a la participació de les dones en les petites empreses. El 2019, el govern de l'Aràbia Saudita va declarar que les dones poden començar a treballar com a oficials superiors en l'exèrcit. En 2020, l'Aràbia Saudita va ser classificada com a principal reformista en els drets de les dones en el treball.
El 2011, hi havia més graduades universitàries a l'Aràbia Saudita que homes, i s'estimava que l'alfabetització femenina era del 91%, que encara era inferior a l'alfabetització masculina, era molt més alta que 40 anys abans.
Entre els factors que defineixen els drets de les dones a l'Aràbia Saudita es troben les lleis governamentals, les escoles Hanbali i Wahhabi de l'islam sunnita, i els costums tradicionals de la Península Aràbiga. Les dones van fer campanyes pels seus drets per impulsar el moviment de dones conductores (قيادة المرأة في السعودية) i contra el guardià legal (حملة مكافحة وصاية الذكور في السعودية), que va donar lloc a millores en el seu estatus durant la segona dècada del segle . Les dones tenien prohibit votar en totes les eleccions o ser elegides per a qualsevol càrrec polític, però el 2011 el rei Abdul·lah (عبد الله بن عبد العزيز آل سعود) va deixar que les dones votessin a les eleccions locals de 2015 i fossin nomenades a l'Assemblea Consultiva. El 2017, el rei Salman (سلمان بن عبدالعزيز آل سعود) va ordenar que les dones tinguessin accés als serveis governamentals, com l'educació i la salut, sense la necessitat de consentiment del seu guardià legal (ولي). També va emetre un decret que permetia a les dones conduir, aixecant l'única prohibició del món sobre les dones conductores. El 1r d'agost de 2019, es va publicar un decret reial al diari oficial saudita Um al-Qura (أُم القُرى) que anul·lava les restriccions de viatge a les dones saudites. També es van incloure altres mesures de liberalització al decret, que van en vigor a finals d'agost de 2019.
El 2013, l'edat mitjana del primer matrimoni entre les dones saudites era de 25 anys. A causa de les lleis de tutela i divorci, moltes dones no sabien quan estaven realment divorciades dels seus marits. Sovint, això creava confusió i fins i tot conduïa a la manca d'habitatge. El gener de 2019, el Tribunal Suprem saudita va emetre una llei que exigia que les dones rebessin un missatge de text de la cort quan oficialment eren divorciades. A més, es van publicar noves lleis el 1r d'agost de 2019, concedint a les dones el dret a registrar un divorci o un matrimoni i sol·licitar documents oficials sense exigir el permís del seu guardià legal.
Segons el Banc Mundial, l'Aràbia Saudita ha realitzat una millora significativa des de 2017, que afecta la mobilitat, l'assetjament sexual, les pensions i els drets laborals.
Context
Els rols de gènere en l'societat saudita provenen de la cultura local i les interpretacions de la Xaria (شريعة ; llei islàmica). La llei Xaria, o la voluntat divina, és derivada pels estudiosos a través de la interpretació de l'Alcorà (القرآن) i el hadit (حديث ; dites i relats sobre la vida de Mahoma (مُحَمَّدُ بْنُ عَبْدِ ٱللهِ بْنِ عَبْدِ ٱلْمُطَّلِبِ بْنِ هَاشِمٍ)). En la cultura saudita, la Xaria s'interpreta d'acord amb una estricta forma sunnita coneguda com la forma del Salaf (els antics fariseus) o el wahhabisme. La llei és majoritàriament no escrita, deixant als jutges amb un poder discrecional significatiu que normalment exerceixen a favor de les tradicions tribals.
La variació de la interpretació sovint provoca controvèrsia. Per exemple, el xeic Ahmad Qassim Al-Ghamdi, cap del Comitè de La Meca per a la Promoció de la Virtut i la Prevenció de Vici o el mutaween (مطاوعة ; policia religiosa islàmica), ha dit que la prohibició de l'ikhtilat (segregació per sexes) no té base en la Xaria. Mentrestant, el xeic Abdul Rahman al-Barrak, un altre prominent clergue, va emetre una fàtua (فتوىٰ ; opinió religiosa) que els proponents de l'ikhtilat havien de ser assassinats.
Segons lEnciclopèdia de Drets Humans, dues nocions «clau» en la teoria legal islàmica que es mobilitzen per restringir els drets de les dones a l'Aràbia Saudita són: la segregació per sexes, justificada en virtut de la noció legal de la xaria de «corrupció» o «depravació» (dar al-fasaad), i la suposada manca de capacitat de les dones (adam al-kifaa'ah), que és la base de la necessitat d'un acompanyant masculí (محرم ; mahram), al qual se'l concedeix el permís per viatjar amb la dona, acompanyar-la en els procediments mèdics, obtenir permisos, etc.
«És cultura, no religió» diu una dita saudita. Almenys d'acord amb la Biblioteca del Congrés, alguns costums de l'península Aràbiga també tenen un paper en el lloc de les dones en la societat saudita. La península és la llar ancestral de les tribus patriarcals nòmades, en les quals la separació de dones i homes, i namus (ناموس ; honor) es consideren centrals.
Molts saudites no veuen l'islam com el principal impediment per als drets de les dones. Segons una periodista: «Si l'Alcorà no aborda el tema, llavors els clergues s'aniran cap al bàndol de la cautela i la faran hàram (حرام ; prohibida). La prohibició de conduir per a les dones és el millor exemple». Una altra (Sabria Jawhar) creu que, «si totes les dones rebessin els drets que l'Alcorà les garanteix, i no fossin suplantats pels costums tribals, llavors la qüestió de si les dones saudites tenen els mateixos drets es reduiria».
miniatura|Mapamundi amb els països on l'islam és majoritari Asmaa Al-Muhammad, editora dAl Arabiya, assenyala que les dones de totes les altres nacions musulmanes, incloses les de la zona del Golf, tenen molt més poder polític que les dones saudites. L'informe del Global Gender Gap 2013 va classificar diverses nacions musulmanes, com Kirguizstan, Gàmbia i Indonèsia, significativament més alt que l'Aràbia Saudita pel que fa a la igualtat de gènere. Tanmateix, va augmentar quatre llocs respecte a l'últim informe a causa d'un augment del percentatge de dones al parlament (del 0% al 20%) (basat en la introducció d'una nova quota per a dones al parlament), i va tenir la millor puntuació global respecte al 2006 de qualsevol país de l'Orient Pròxim.
Els saudites solen invocar la vida de Mahoma per demostrar que l'islam permet dones fortes. La seva primera esposa, Khadija (خَدِيجَة بِنْت خُوَيْلِد), era una poderosa dona de negocis en temps preislàmics i que va iniciar la proposta del seu matrimoni tota sola. Una altra dona, Àixa (عائِشة بنت أبي بكر), va comandar un exèrcit a la batalla del Camell (موقعة الجمل), i és la font de molts hadits.
L'aplicació i el costum varien segons la regió. Jiddah (جدة) és relativament permissiva. Riad (الرياض) i la regió circumdant de Najd (نَجْدٌ), origen de l'Casa dels Saüd (آل سُعُود), tenen tradicions més estrictes. Les prohibicions contra les dones que condueixen normalment no són aplicades a les zones rurals.
L'aplicació de l'estricte codi moral del regne, inclòs el hijab i la separació per sexes, és sovint gestionat pel mutaween (مطاوعة) o hai'a (هيئة), un comitè especial d'homes saudites que de vegades s'anomena «policia religiosa». El mutaween té alguns poders d'aplicació de la llei, inclòs el poder de detenir saudites o estrangers que viuen al regne per haver fet qualsevol cosa que es consideri immoral. Tot i que el comitè antivici actua a tot el regne, és particularment actiu a Riad (الرياض), Burayda (بريدة) i Tabuk (تَبُوْك).
La Revolució iraniana (انقلاب اسلامی) de 1979 i la posterior captura de l'Haram (تصرف مسجدالحرام) a l'Aràbia Saudita van provocar que el govern implementés una aplicació més rigorosa de la xaria. Les dones saudites que eren adultes abans del 1979 recorden haver conduït, convidant homes que no eren mahram (no relacionats) a casa (amb la porta oberta) i estaven en públic sense abaia (cobriment de tot el cos) ni nicab (vel). Els atacs posteriors de l'11 de setembre contra el World Trade Center el 2001, d'altra banda, es consideren sovint com a precipitació de canvis culturals fora del fonamentalisme estricte.
El govern del rei Abdul·lah fou considerat reformista. Va obrir la primera universitat coeducativa del país, va nomenar la primera dona membre del gabinet, i va aprovar lleis contra la violència domèstica. Les dones no van obtenir el dret a vot el 2005, però el rei va donar suport al dret de les dones a conduir i votar. Els crítics diuen que la reforma va ser massa lenta i sovint més simbòlica que substantiva. Activistes, com Wajeha al-Huwaider (وجيهة الحويدر), comparen la condició de les dones saudites amb l'esclavitud.
Límits per al suport d'una reforma Segons The Economist, una rara enquesta del govern saudita del 2006 va trobar que el 89% de les dones saudites no estaven d'acord que les dones haurien de conduir, i el 86% no estaven d'acord que les dones haurien de treballar amb homes. Tanmateix, això va ser contradit per una enquesta de Gallup del 2007 que va trobar que el 66% de les dones saudites i el 55% dels homes saudites estaven d'acord que es permetés conduir a les dones. A més, la mateixa enquesta va trobar que més de vuit de cada deu dones saudites (82%) i tres quartes parts dels homes saudites (75%) estaven d'acord que es permetés a les dones ocupar qualsevol lloc de treball per al qual estiguessin qualificades fora de la llar.
Cinc-centes dones saudites van assistir a una conferència del 2006 a Riad que no donava suport a la disminució dels tradicionals rols de gènere i restriccions. Mashael al-Eissa, escriptora en Internet, es va oposar a les reformes basant-se en el fet que l'Aràbia Saudita és el més proper a una nació islàmica ideal i pura, i que està amenaçada pels «valors occidentals importats».
Una enquesta duta a terme per un antic professor, Ahmed Abdel-Raheem, el 2013 a estudiants femenines de l'Al-Lith College for Girls de la Universitat Um al-Qura (La Meca), va trobar que el 79% de les participants a l'enquesta no donava suport a l'aixecament de la prohibició de conduir a les dones. Una de les estudiants que van participar en l'enquesta va comentar:
Abdel-Raheem va fer una altra enquesta a 8.402 dones saudites, que va trobar que el 90% de les dones donaven suport al sistema de tutela masculina. Una altra enquesta duta a terme per a estudiants saudites va trobar que el 86% de les dones saudites no volen que s'aixequi la prohibició de conduir a les dones. Una enquesta de Gallup realitzada el 2006 a vuit països predominantment musulmans va trobar que només a Aràbia Saudita la majoria de les dones no estaven d'acord que es permetés que les dones ocupessin càrrecs polítics.