La (primera) República Eslovaca (en eslovac: Slovenská republika) o Estat Eslovac (en eslovac: Slovenský štát) va ser un estat nació eslovac titella de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, el qual ocupava fonamentalment el territori que des de 1993 és Eslovàquia, excepte una franja de terra al sud de majoria magiar que va ser cedida a Hongria després del Primer arbitratge de Viena i Rutenia, aquesta franja va ser recuperada en concloure la contesa mundial. L'estat va sorgir el març de 1939 amb el nom d'Estat Eslovac, quan Alemanya va crear el Protectorat de Bohèmia i Moravia (actual Txèquia) i la mateixa República Eslovaca desmembrant així la Segona República Txecoslovaca. Posteriorment, el juliol d'aquest mateix any, es va proclamar una república independent. Va ser governat pel monsenyor Josef Tiso. A més a més d'amb Bohèmia i Moravia, limitava amb Alemanya, Polònia i Hongria. La República Eslovaca va deixar d'existir de facto el 4 d'abril de 1945, quan les tropes soviètiques van ocupar la capital del país, Bratislava, quan estaven ocupant Alemanya pel Front Oriental. Destaca per l'ajuda al Tercer Reich durant la Campanya de Polònia. miniatura|199x199px|Segells de correu d'Eslovàquia, 1939-45. Encara que algunes vegades és anomenada I República Eslovaca, la moderna República Eslovaca refusa considerar aquest estat el seu antecessor, principalment per l'aplicació de polítiques antisemites i per haver la manca d'autonomia al seu govern. Durant la guerra freda, en els llibres d'història de Txecoslovàquia es va referir a aquesta nació com l'Estat Eslovac. Aquesta breu república solament va ser reconeguda per les nacions que formaven part de l'esfera d'influència de les Forces de l'Eix i de la Unió Soviètica, així com per El Salvador i Suïssa.
Antecedents Encara que els acords de Múnic van finalitzar la crisi dels Sudets, la pèrdua de territori nacional crític per a la defensa de les fronteres txecoslovaques, van afeblir fortament el govern txecoslovac. Aquesta feblesa va ser aprofitada pels partits eslovacs, liderats pel monsenyor Josef Tiso, per exigir major autonomia dins de l'acabada de canviar República de Txecoslovàquia.
Per la seva banda, Hitler ja estava preparant la creació del Protectorat de Bohèmia i Moravia, però no estava segur del que havia de fer amb Eslovàquia. Inicialment va pensar en annexar-la a Hongria, però en preveure una negativa reacció eslovaca davant tal proposta, va decidir crear l'estat eslovac.
Independència Al començament de març de 1939, quan el primer ministre txecoslovac va rebre notícia dels contactes secrets de Tiso i els seus emissaris amb Polònia i Alemanya, va perdre la seva confiança en ell i el va convocar a Praga. Tiso no va acudir i en el seu lloc van arribar a la capital dos representants eslovacs la tarda del 8 de març. L'endemà, un consell de ministres va tractar l'assumpte: la notícia de la petició de la delegació econòmica eslovaca d'ajuda d'Alemanya per proclamar la independència va causar profunda impressió entre els reunits. Es va decidir destituir a Tiso i substituir el seu govern si a això no s'oposaven els alemanys. El ministre d'afers exteriors va sol·licitar immediatament l'opinió d'Alemanya i fins i tot va inquirir sobre el suport alemany a la independència eslovaca: la resposta va ser vaga, per la qual cosa aquesta nit el president de la república va signar la destitució de Tiso i altres tres ministres. La mesura es va anunciar el matí següent.
El Govern va mantenir l'autonomia eslovaca i va nomenar primer ministre de la regió al ministre d'educació, al que es van adjudicar totes les carteres excepte la de finances. En rebutjar el nomenament, li va substituir de forma interina precisament el ministre regional de finances, Pavol Teplanský. El canvi de govern va explicar en general amb la comprensió de les potències i el silenci d'Alemanya. El Govern va enviar reforços policials i militars a la regió, va prendre el control dels punts estratègics, va proclamar la llei marcial i va detenir a alguns dels més destacats independentistes.
Descartat Tiso, el Govern de Praga es va avenir a nomenar com a substitut a Karol Sidor, les condicions del qual va acceptar. Aquest semblava disposat a no proclamar la independència i acontentar-se, almenys temporalment amb l'autonomia. La nit de l'11 de març es va anunciar la formació del nou Govern. Tant els extremistes eslovacs com enviats alemanys van acudir a Sidor perquè proclamés immediatament la independència, però aquest va vacil·lar. Tiso, amb l'aquiescència del partit, va marxar a Berlín convidat per Hitler, que li va acudir perquè proclamés immediatament la independència.
Joachim von Ribbentrop va presentar informes falsos on s'indicava l'aglomeració de tropes hongareses a la frontera eslovaca, l'objectiu final de la qual era la divisió d'Eslovàquia entre Polònia i Hongria. Se li va instar a Tiso la necessitat de proclamar el naixement de l'Estat Eslovac, protegit per Alemanya, amb l'objectiu de detenir aquesta suposada agressió. Tiso no va voler prendre aquesta decisió pel seu compte, i va viatjar immediatament a Eslovàquia, on la Dieta eslovaca, després de llegir els falsos reportis, va proclamar el 14 de març la secessió eslovaca de Txecoslovàquia. Josef Tiso va ser proclamat primer ministre i l'endemà, l'Estat Txec va deixar d'existir en crear-se el Protectorat de Bohèmia i Moravia. El matí del 15 de març, el cònsol alemany va anunciar al nou ministre d'afers exteriors, Ferdinand Ďurčanský, la intenció de desplegar tropes en part del territori de l'Estat eslovac, per a sorpresa d'aquest, doncs fins llavors no s'havia acordat tal cosa en les converses entre alemanys i eslovacs.
Relacions internacionals La disputa territorial amb Hongria, que en el Primer arbitratge de Viena es va saldar amb la inclusió de 272 000 eslovacs i 38 000 rutens a Hongria, empitjorà les relacions entre els aliats d'Alemanya.
El 23 de març de 1939, el Regne d'Hongria va atacar a Eslovàquia des de la Rutenia Transcarpática, que havia ocupat poc abans. L'anomenada Guerra Hongaresa-Eslovaca o "Petita Guerra", va finalitzar una setmana després, quan Eslovàquia va cedir territoris orientals d'una extensió 1.697 km², amb una població de 70 000 persones.
L'Estat Eslovac va dependre sempre d'Alemanya. A causa del Tractat de Protecció Mútua entre l'Imperi Alemany i l'Estat Eslovac, (en alemany: Shutzfreundschaft) signat el 18 de març a Viena per Tiso i el 23 a Berlín per Ribbentrop, la política exterior i l'exèrcit eslovac van ser controlades per Alemanya. Eslovàquia permetia així mateix la construcció de bases militars a l'oest del país, amb dotacions que Alemanya podia augmentar a voluntat. D'aquesta manera, Eslovàquia va enviar soldats a la guerra contra Polònia encara que aviat els van retirar del front. El territori eslovac va romandre gairebé tota la guerra lliure de tropes alemanyes, a excepció d'una franja de terra a la frontera amb Alemanya. L'Exèrcit eslovac es va caracteritzar, sobretot en els seus començaments, pel seu deficient armament i formació i l'escassetat de bons oficials.
El mateix tractat incloïa una secció secreta en la qual es disposava la col·laboració econòmica i financera d'ambdós països, a la pràctica va ser d'Eslovàquia cap a Alemanya.
Durant la seva instauració, el Govern eslovac va intentar recuperar el territori perdut davant Hongria en el Primer Arbitratge de Viena per mitjà de la diplomàcia. No obstant això, Alemanya mai va recolzar les seves aspiracions, que es van veure condemnades al fracàs. Va aconseguir, no obstant això, va aconseguir la devolució d'unes diminutes franges de territori que Polònia s'havia annexat després de la Crisi de Múnic, ho va fer participant del costat alemany en l'atac a Polònia el setembre de 1939.
El , seguint en la seva línia de subjugació per part d'Alemanya de la seva política exterior, Eslovàquia va subscriure el Pacte Tripartit. El país va participar així mateix en la invasió de la Unió Soviètica a partir de 1941.
Govern i vida civil Organització territorial miniatura|La República Eslovaca: les planes del sud de majoria magiar van haver de ser cedides a Hongria després del Primer arbitratge de Viena i Rutenia. Gràcies a la seva participació en l'atac alemany a Polònia, va obtenir dos enclavaments al nord. El 85 % dels habitants d'Eslovàquia eren eslovacs ètnics, mentre que els altres 15 % eren alemanys, magiares, jueus i gitanos. El 50 % de la població es va dedicar a l'agricultura durant la guerra. L'Estat Eslovac va ser dividit en 6 comtats, 58 districtes i 2659 municipalitats. La capital, Bratislava, comptava amb cent vint mil habitants en aquesta època. La població total del país rondava els dos milions sis-cents mil habitants.
Sistema polític El sistema legal d'Eslovàquia era similar al del seu antecessor Txecoslovàquia, encara que va ser modificat gradualment. D'acord amb la Constitució del 1939, el president era el cap d'Estat, mentre que la Dieta de la República Eslovaca era el principal òrgan legislatiu, sent elegidacada cinc anys, encara que les eleccions no eren generals. El Consell d'Estat executava les funcions de Cambra alta. El poder executiu comptava amb un gabinet de vuit ministres. Des de la seva fundació, l'Estat va adoptar un sistema polític de partit únic, el Partit Popular Eslovac de Hlinka, havent-se prohibit els partits d'esquerra i les organitzacions de caràcter txecoslovac ja abans de la independència, després de la crisi de Múnic. A la tardor de 1939, el Parlament va confirmar que només es permetia l'existència del PPE i dels partits de les minories. El 26 d'octubre Tiso va ser triat president de la república, amb Tuka al capdavant del Govern. La ideologia del nou Estat, autoritari, s'enquadrava en el feixisme clerical. Sistema corporatiu cristià, era una forma de totalitarisme més moderada que el nacionalsocialisme alemany.
El gener de 1940, es va decretar l'afiliació a la Guàrdia de Hlinka, declarada organització militar, de tots els eslovacs entre setze i seixanta anys.
El partit governant no era homogeni, sinó que estava dividit en dues fraccions, una catòlica moderada i l'altra radical nacionalsocialista. L'ala moderada, representada per monsenyor Jozef Tiso i els veterans del partit, volia crear un Estat autoritari i catòlic i controlava els principals llocs del Govern. El corrent nacionalsocialista era ferventment nacionalista i antisemita i acceptava sense reserves el control i la ideologia alemanys. Estava representada per la Guàrdia de Hlinka i els seus principals dirigents eren el primer ministre Vojtech Tuka i el ministre de l'Interior Alexander Mach. Aquesta fracció radical volia eliminar d'Eslovàquia als elements forans, incloent els txecs; no obstant això, no comptava amb molt suport popular. Mentre els primers s'inclinaven més cap al model austríac i italià, els segons seguien fidelment l'ideal nazi alemany. Una tercera agrupació en el partit, formada principalment per intel·lectuals radicals catòlics i nacionalistes i, durant un temps, partidaris d'un acostament a Polònia, concentrats al voltant del diari Nàstup, van perdre tot poder després de la reunió de Tiso amb Hitler al juliol de 1940 en la qual aquest va sol·licitar reformes al Govern eslovac. Després de la conferència, Mach va prohibir la publicació i va dissoldre les organitzacions afins a aquesta fracció del partit. A diferència dels radicals proalemanys reunits entorn de la Guàrdia de Hlinka, en general mediocres, els nacionalistes d'ultradreta propers a Nástup sí que havien comptat amb elements de notable talent.