La manifestació dels agricultors indis 2020-2021 va ser una protesta contra les tres actes agrícoles aprovades pel Parlament de l'Índia el setembre de 2020. A data de 21 de març del 2021 la policia de Haryana contava al voltant de 40.000 manifestants assentats a Singhu i Tikri, tot i que els protestants afirmaven que el nombre és major. Al novembre de 2021 es calculava que el nombre d'agricultors morts durant les protestes ascendia a 750. Aquest mateix més van aconseguir que el govern accedira a derogar les lleis, però les protestes van continuar fins a desembre.
Els sindicats d'agricultors i els seus representants vaan exigir la derogació de les lleis i van afirmar que no n'acceptarien cap altra alternativa. Els líders agrícoles vaan rebutjar una ordre de paralització del Tribunal Suprem de l'Índia sobre les lleis agràries, així com la participació d'un comitè designat pel Tribunal Suprem. Entre el 14 d'octubre de 2020 i el 22 de gener de 2021 es van produir onze rondes de converses entre el govern central i els agricultors representats pels sindicats agrícoles: totes van resultar poc concloents.
Les actes han estat descrites com a «lleis antiagricultors» per molts sindicats d'agricultors, els polítics de l'oposició també van afirmar que deixaria els agricultors a «mercè de les empreses». El govern, però, sosté que permetrien que els agricultors pogueren vendre els seus productes directament a grans compradors i va afirmar que les protestes es basen en la desinformació. Altres motius de protesta inclouen els suïcidis dels agricultors i els baixos ingressos dels agricultors. Tot i que l'Índia és en gran manera autosuficient en la producció de cereals alimentaris i té plans de benestar, la fam i la nutrició segueixen sent problemes greus, amb l'Índia classificada com un dels pitjors països del món en paràmetres de seguretat alimentària.
Poc després d'introduir-se les actes, els sindicats van començar a celebrar protestes locals, principalment a Panjab. Després de dos mesos de protestes, els sindicats d'agricultors, en particular del Panjab i l'Haryana, van iniciar un moviment anomenat Dilhi Chalo (Marxa a Delhi), en què desenes de milers de membres de sindicats agrícoles van marxar cap a la capital de la nació. El Govern indi va ordenar a la policia i les forces de l'ordre de diversos estats que atacaren els sindicats d'agricultors mitjançant canons d'aigua, porres i gas lacrimogen per evitar que els sindicats d'agricultors entraren primer a Haryana i després a Delhi. El 26 de novembre va tenir lloc una vaga general a escala nacional que va comptar amb aproximadament 250 milions de persones en suport dels sindicats. El 30 de novembre, es calculava que entre 200.000 i 300.000 agricultors estaven convergint en diversos punts fronterers de camí a Delhi.miniatura|Marxa a DelhiUna secció dels sindicats d'agricultors ha protestat, mentre que el govern indi afirma que alguns han donat suport a les lleis agrícoles. Els sindicats de transports que representen més de 14 milions de conductors de camioners van sortir a favor dels sindicats d'agricultors, amenaçant de detenir el moviment de subministraments en determinats estats. Després que el govern no va acceptar les demandes dels sindicats d'agricultors durant les converses del 4 de desembre, els sindicats van planejar escalar l'acció a una altra vaga de tota l'Índia el 8 de desembre de 2020. El govern va oferir algunes esmenes a les lleis, però els sindicats demanaven la seua derogació. A partir del 12 de desembre, els sindicats d'agricultors es van fer càrrec de les places de peatge de l'autopista a Haryana i van permetre la lliure circulació de vehicles.
A mitjan desembre, el Tribunal Suprem de l'Índia va rebre una sèrie de peticions relacionades amb l'eliminació de bloqueigs creats pels manifestants a la frontera de l'estat de Delhi. El tribunal també va demanar al govern que posara en suspens les lleis, cosa que va rebutjar. El 4 de gener de 2021, el tribunal va registrar la primera petició presentada a favor dels agricultors que protestaven. Els agricultors han dit que no escoltaran els tribunals si se'ls demana que es retiren. Els líders agrícoles també han dit que mantenir les lleis agrícoles no és una solució.
El 30 de desembre, el govern indi va acceptar dues de les demandes dels agricultors; excloure els agricultors de les noves lleis sobre contaminació i eliminar les esmenes a la nova Ordenança elèctrica. S'havia observat un estancament en les negociacions entre el govern central i els agricultors fins al novembre de 2021, quan el govern indi finalment va accedir a derogar les lleis. Després de l'anunci de la derogació de les lleis agrícoles, els sindicats d'agricultors van continuar amb la demanda de garantia dels preus mínims de suport (PMS), recordant tant als governs estatals com als sindicats la objectiu de duplicar els ingressos dels agricultors l'any 2022; i seguir les recomanacions de la Comissió Nacional d'Agricultors de l'any 2004 de MS Swaminathan. Finalment l'11 de desembre es van donar per finalitzades les protestes.
Antecedents El 2017, el govern central va publicar el «Model Farming Acts». Però, després d'un cert període, es va trobar que una sèrie de reformes suggerides en els actes no havien estat implementades pels estats. El juliol de 2019 es va crear un comitè format per set ministres en cap d'estats per discutir la implementació. En conseqüència, el govern central de l'Índia va promulgar tres ordenances (o lleis temporals) la primera setmana de juny de 2020, que s'ocupaven de productes agrícoles, la seua venda, acaparament, comercialització agrícola i reformes agrícoles contractuals, entre altres coses.Agriculture ordinances key questions . 24 June 2020, The Wire. Retrieved 28 October 2020. Aquestes ordenances van ser introduïdes com a projectes de llei i aprovades pel Lok Sabha els dies 15 i 18 de setembre de 2020.Lok Sabha passes farm bills amid opposition protest . 18 September 2020, Times of India. Retrieved 28 October 2020. Més tard, els dies 20 i 22 de setembre, els tres projectes de llei van ser aprovats pel Rajya Sabha, on el govern es troba en minoria, mitjançant una votació vocal, ignorant les peticions de l'oposició per obtenir un vot complet.Rajya sabha passes farm bills . 20 September 2020, The Hindu. Retrieved 28 October 2020. El president de l'Índia va donar el seu consentiment signant les ordenances el 28 de setembre, convertint-los així en lleis.President signs 3 farm bills passed . 28 September 2020, NDTV. Retrieved 28 October 2020. La legalitat de les lleis s'ha posat en dubte, ja que tant l'agricultura com els mercats entren a la «Llista estatal».
Les tres lleis són:
: amplia l'abast de les àrees comercials produïdes pels agricultors des de zones selectes a «qualsevol lloc de producció, recollida i agregació». Permet el comerç electrònic de productes agrícoles programats. Prohibeix als governs estatals que exigeixen qualsevol taxa de mercat, cessament o imposició a agricultors, comerciants i plataformes electròniques de comerç. : crea un marc per a l'agricultura contractual mitjançant un acord entre un agricultor i un comprador abans de la producció qualsevol explotació. Preveu un mecanisme de resolució de conflictes en tres nivells: el consell de conciliació, el magistrat subdivisional i l'autoritat d'apel·lació. : permet regular certs aliments en situacions extraordinàries com la guerra o la fam. Exigeix que la imposició de qualsevol límit d'estoc de productes agrícoles es base en l'augment de preus.
Altres qüestions relacionades inclouen el suïcidi dels agricultors i l'estat de l'economia a Panjab i a l'Índia en general. L'Índia va reportar un total de 296.438 agricultors indis suïcidats entre 1995 i 2015. El 2019, 10.281 persones que treballen al sector agrícola es van suïcidar. Es creu que el creixement més lent de l'economia de Panjab, especialment del seu sector agrícola, va ajudar a alimentar la protesta.
Precedents internacionals Moltes economies en desenvolupament van reformar les seues polítiques agrícoles als anys vuitanta i noranta per fomentar la participació de les seccions privades. Swati Dhingra de la London School of Economics cita el cas de Kenya en què les seues reformes agrícoles van augmentar la facilitat per fer negocis, però aquest mateix augment va causar altres problemes als agricultors.
Reivindicacions dels sindicats d'agricultors Els sindicats d'agricultors creuen que les lleis obriran la venda i comercialització de productes agrícoles fora dels mandis notificats per als agricultors del Comitè del Mercat de Productes Agrícoles (APMC). A més, les lleis permetran el comerç interestatal i fomentaran el comerç electrònic voluntari de productes agrícoles. Les noves lleis impedeixen als governs estatals cobrar una taxa de mercat, cessament o gravamen per al comerç fora dels mercats de l'APMC; això ha portat els agricultors a creure que les lleis «acabaran gradualment amb el sistema mandi» i «deixaran els agricultors a mercè de les empreses». A més, els agricultors creuen que les lleis posaran fi a la seua relació existent amb els artesans (agents de comissions que actuen com a intermediaris proporcionant préstecs financers, assegurant la contractació oportuna i prometent preus adequats per al cultiu).
A més, els agricultors que protesten creuen que desmantellar els mandis de l'APMC afavorirà l'abolició de la compra dels seus cultius al preu mínim de suport. Per tant, reclamen els preus mínims de suport que ha de garantir el govern. miniatura|Entre les demandes hi ha l'eliminació de càstigs i multes per la crema de rostolls, així com l'alliberament dels agricultors arrestats per la crema de rostolls d'arrossars a Panjab A dia de , les demandes dels agricultors consisteixen en:
Convocar una sessió especial del Parlament per derogar les lleis agrícoles. Fer que el preu mínim de suport (PMS) i la contractació estatal de cultius siguen un dret legal. Garantir que el sistema de contractació convencional es mantindrà. Implementar l'informe del panell de Swaminathan i fixar el PMS almenys un 50% més que el cost mitjà ponderat de producció. Reduir un 50% els preus del gasoil per a ús agrícola. Derogació de la Comissió de Gestió de la Qualitat de l'Aire i l'ordenança adjunta de 2020 i supressió del càstig i de la multa per la crema de rostolls. Alliberament d'agricultors arrestats per cremar rostolls d'arrossars a Panjab. Abolició de l'ordenança d'electricitat 2020. El govern central no hauria d'interferir en temes estatals, descentralització a la pràctica. Retirada de tots els casos en contra i alliberament de líders agricultors.
Insistència en la derogació de les lleis agrícoles La insistència dels agricultors sobre la derogació de les lleis agrícoles ha estat àmpliament assenyalada pels mitjans de comunicació indis durant la protesta. A part dels sindicats i líders agrícoles, persones com Markandey Katju i Thol. Thirumavalavan també ha fet declaracions amb relació a derogar les lleis agrícoles.
Cronologia El 5 de desembre, ThePrint va informar que «cap agressor dels governs s'ofereix a modificar les lleis agrícoles, els agricultors diuen que res menys que la derogació és acceptable». El 16 de desembre, un líder agrícola va dir que obligaran el govern a derogar les lleis agrícoles, «estem decidits a guanyar passe el que passe». El 25 de desembre, The Wire va informar que els agricultors seguien decidits sobre la demanda de derogació de les lleis agrícoles. L'1 de gener, es va informar que els líders agricultors van dir que no acceptarien cap alternativa a la derogació de les lleis agrícoles. El 8 de gener, es va informar d'un agricultor que va dir que no hi hauria converses clàusules fins que es deroguen les lleis. El 12 de gener, els sindicats i líders d'agricultors van rebutjar el comitè del Tribunal Suprem i van exigir de nou la derogació de les lleis agrícoles.