El Genio. Semanario de Literatura, Artes, Teatros y Modas

El Genio fou una revista setmanal dirigida pel literat Víctor Balaguer i editada per J.M. de Grau.Tomo 1, no. 01 (13 oct. 1844) Va tenir una vida curta, des del 13 d'octubre de 1844 fins al 21 de desembre de l'any posterior, però va servir com a suport per què molts escriptors, tant catalans com de la resta d'Espanya, pogueren publicar les seues obres.Cassany, E. (s/d). El poeta sociable: Víctor Balaguer a l'època d'El Genio. A: R. Panyella i J. Marrugat (Ed.), L'escriptor i la seva imatge: Contribució a la historia dels intel·lectuals en la literatura catalana contemporània (1a ed., 11-33). Barcelona: GELCC i L’Avenç, 16. El Genio fou un significatiu portaveu del romanticisme liberal. La seua publicació era setmanal, i s'emetia cada diumenge a preus que van anar variant amb les modificacions de la revista.

Es va inicialment presentar sota el títol complet de El Genio. Semanario de Literatura, Artes, Teatros y Modas publicado bajo la dirección de Víctor Balaguer. A partir de l'11 de maig de 1845 va passar a anomenar-se simplement El Genio. Semanario de Literatura,Pàgina 1, Tomo 2, no. 1 (11 maig 1845) i posteriorment El Genio. Semanario Catalán.Pàgina 1, Tomo 3, no. 0 prospecto (2 nov. 1845)

Història Naixement El Genio va nàixer sota el braç d'un Víctor Balaguer de 20 anys que buscava una plataforma de difusió literària per joves escriptors. Balaguer era un gran interessat de la literatura i el món que hi havia associat a aquesta. A més, era un fort impulsor de revistes literàries.Palomas, J. (2004). Víctor Balaguer: Renaixença, Revolució i Progrés (1a ed.). Vilanova i la Geltrú: El Cep i La Nansa, 31. Amb l'ajuda d'alguns amics, com Josep Coll i Vehí o Joan Mañé i Flaquer, Balaguer va fer nàixer El Genio el 13 d'octubre del 1844, una revista per reproduir treballs literaris, tant en prosa com en poesia. Al voltant del setmanari va acabar formant-se un cercle literari entre tots els intel·lectuals que hi participaven. A més, a El Genio es comentaven també les novetats literàries i teatrals que es produïen.

El Genio, a més de ser un gran representant del romanticisme, recull el liberalisme imperant al període anterior a la seua creació. Malgrat això, la revista és en realitat de caràcter eclèctic, i deixa veure senyals clars de moderació conservadora.

A més, aquesta revista val a Víctor Balaguer, creador i director, per construir una imatge que necessita per adaptar-se a les noves circumstàncies de la societat catalana.Cassany, E. (s/d). El poeta sociable: Víctor Balaguer a l'època d'El Genio. A: R. Panyella i J. Marrugat (Ed.), L'escriptor i la seva imatge: Contribució a la historia dels intel·lectuals en la literatura catalana contemporània (1a ed., 11-33). Barcelona: GELCC i L’Avenç, 15. La revista sencera acabarà girant entorn a ell, en una mena de joc de lloances mútues entre el director i gran part dels seus redactors.Cassany, E. (s/d). El poeta sociable: Víctor Balaguer a l'època d'El Genio. A: R. Panyella i J. Marrugat (Ed.), L'escriptor i la seva imatge: Contribució a la historia dels intel·lectuals en la literatura catalana contemporània (1a ed., 11-33). Barcelona: GELCC i L’Avenç, 25-26.

Sèries Les publicacions dEl Genio estan dividides en tres sèries distintes, cada una amb unes característiques marcades i estretament lligades amb les intencions de la revista i el seu director.

Primera sèrie (13/10/1844 – 27/04/1845) La revista, a aquesta primera sèrie, rep el nom dEl Genio. Semanario de Literatura, Artes, Teatros y Modas, publicado bajo la dirección de Víctor Balaguer. A aquesta primera fase, la revista es defineix com a romàntica i estableix les seues bases entre el públic.

A aquesta sèrie hi trobem la crítica a una Barcelona que és indiferent a les belles lletres. És una ciutat allunyada de la capital, de Madrid, on la literatura i l'art són respectades i propiciades; i aquest model metropolità és el que els col·laboradors dEl Genio volen per Barcelona.

Durant aquesta primera etapa es va produir la fusió de la revista amb La Mariposa,Pàgina 11, Tomo 1, no. 07 (24 nov. 1844) després de la crítica que des dEl Genio es va fer en nàixer aquesta, recolzant així la seua visió de la Barcelona industrial i apartada de la literatura: «Se apellida la mariposa y hay en él algunas composiciones bastante lindas. Al par que celebramos en gran manera este movimiento literario que se nota en nuestra ciudad, sentimos no obstante decir que en Barcelona, ciudad puramente fabril y comercial no se pueden sostener tres periódicos de literatura.»Pàgina 11, Tomo 1, no. 05 (10 nov. 1844)

La sèrie acabà el 27 d'abril del 1845 amb una edició especial que incloïa el final de les obres que estaven a mitges i que s'havien anat publicant per parts, i incloïa un índex al final que servia per ubicar tots els continguts i els seus respectius autors.Tomo 1, no. 26 (27 abr. 1845)

Segona sèrie (11/05/1845 – 26/10/1845) L’11 de maig del 1845, després d'una setmana de descans, es publicava l'inici del segon tom dEl Genio, que va passar a anomenar-se El Genio. Semanario de Literatura. Aquesta nova sèrie s'obria amb un prospecte que anunciava els propòsits de les publicacions properes i els diferents tipus de subscripcions a la revista, amb els seus respectius avantatges.Tomo 2, no. 0 prospecto (11 maig 1845)

La segona sèrie s'obria, en el primer número, amb un article editorial per part de Francesc de Paula Forns, en què explica que vol fer-se sentir, sense cap mena d'interès, enmig d'una Barcelona industrial i prosaica.Cassany, E. (s/d). El poeta sociable: Víctor Balaguer a l'època d'El Genio. A: R. Panyella i J. Marrugat (Ed.), L'escriptor i la seva imatge: Contribució a la historia dels intel·lectuals en la literatura catalana contemporània (1a ed., 11-33). Barcelona: GELCC i L’Avenç, 20. Així es deixa veure que la gran crítica a la “segona capital”, tan industrialitzada i aliena a la literatura, no ha desaparegut. «El único anhelo que sentimos es ofrecer á nuestra ciudad un periódico no político, hacer oir una voz débil si se quiere, pero que enmudezca la fama hasta cierto punto verdadera de que Barcelona géneros y guarisimos, lo demas lo desprecia.»Pàgines 3-5, Tomo 2, no. 1 (11 maig 1845)

En l'article esmentat abans el que s'intenta expressar és la intenció d'existir en l'immens cor literari d'Espanya. Els redactors busquen la professionalització, i, per aconseguir-ho, han de prodigar-se en gran manera: han d'escriure molt o, en paraules de Balaguer, s'han de convertir en “escritores al vapor”.Cassany, E. (s/d). El poeta sociable: Víctor Balaguer a l'època d'El Genio. A: R. Panyella i J. Marrugat (Ed.), L'escriptor i la seva imatge: Contribució a la historia dels intel·lectuals en la literatura catalana contemporània (1a ed., 11-33). Barcelona: GELCC i L’Avenç, 20-21.

Seguint aquesta intenció, al número 11 es va publicar un article ofensiu envers els mals traductors de novel·les, sobretot franceses.Pàgines 9-10, Tomo 2, no. 11 (20 jul. 1845) Com que Balaguer era traductor, tractar d'enfonsar els competidors, que venien barat i no feien bon treball, podia servir-li per fer la seua labor més valuosa.Cassany, E. (s/d). El poeta sociable: Víctor Balaguer a l'època d'El Genio. A: R. Panyella i J. Marrugat (Ed.), L'escriptor i la seva imatge: Contribució a la historia dels intel·lectuals en la literatura catalana contemporània (1a ed., 11-33). Barcelona: GELCC i L’Avenç, 21.

Per mostrar una imatge de professionalitat, els col·laboradors de la revista van buscar durant aquesta època projectar cap a fora una imatge de grup cohesionat, tot i que no tots els redactors presentaven ambicions literàries tan potents com les de Balaguer.

Però aquesta no era l'única estratègia de creixement de Balaguer. A El Genio es va portar a terme alhora un exercici de cooptació femenina, un apropament al bello sexo, el sexe femení. Durant aquesta segona sèrie es publica el Pensil del bello sexo, una col·lecció dirigida pel mateix Balaguer i que es venia junt amb el setmanari en cas que el consumidor ho desitgés. El director dEl Genio va saber treure profit de la curiositat que suposava la novetat de l'escriptura de les dones.Cassany, E. (s/d). El poeta sociable: Víctor Balaguer a l'època d'El Genio. A: R. Panyella i J. Marrugat (Ed.), L'escriptor i la seva imatge: Contribució a la historia dels intel·lectuals en la literatura catalana contemporània (1a ed., 11-33). Barcelona: GELCC i L’Avenç, 22.

La segona sèrie acabà el dia 26 d'octubre del 1845, amb una edició especial també, com la primera, que incloïa un índex amb totes les obres publicades a aquest tom i els seus respectius autors.Tomo 2, no. 25 (26 oct. 1845)

Tercera sèrie (02/11/1845 – 21/12/1845) Aquest tercer i últim tom va estar marcat per un caràcter catalanista evident. El setmanari passà a anomenar-se El Genio. Semanario Catalán i començà el seu prospecte, publicat el dia 2 de novembre de 1845, amb «TODO POR SU PATRIA, TODO POR CATALUÑA» i oracions com «Levantemos un pabellón de literatura provincial». Aquestes afirmacions no poden ser altra cosa que una declaració d'intencions, conseqüent amb l'augment del contingut catalanista a la revista.Cassany, E. (s/d). El poeta sociable: Víctor Balaguer a l'època d'El Genio. A: R. Panyella i J. Marrugat (Ed.), L'escriptor i la seva imatge: Contribució a la historia dels intel·lectuals en la literatura catalana contemporània (1a ed., 11-33). Barcelona: GELCC i L’Avenç, 27.

Malgrat no ser nou aquest catalanisme, doncs Balaguer ja l'havia encetat amb la publicació d’”El genio catalán”, una sèrie de dotze articles en què defenia Catalunya i els catalans; durant aquest últim tom es veu fortament accentuat.Cassany, E. (s/d). El poeta sociable: Víctor Balaguer a l'època d'El Genio. A: R. Panyella i J. Marrugat (Ed.), L'escriptor i la seva imatge: Contribució a la historia dels intel·lectuals en la literatura catalana contemporània (1a ed., 11-33). Barcelona: GELCC i L’Avenç, 28.

Amb aquest tom, apareix una nova publicació com a suplement dEl Genio anomenada El Ángel Exterminador, una revista satírica que es pensa pot ser la causant de la mort de la revista.Cassany, E. (s/d). El poeta sociable: Víctor Balaguer a l'època d'El Genio. A: R. Panyella i J. Marrugat (Ed.), L'escriptor i la seva imatge: Contribució a la historia dels intel·lectuals en la literatura catalana contemporània (1a ed., 11-33). Barcelona: GELCC i L’Avenç, 30.

La tercera sèrie i, amb ella, El Genio en la seua totalitat acaba de manera interrompuda el dia 21 de desembre del 1845.Tomo 3, no. 8 (21 dic. 1845)

Publicacions significatives Una de les sèries més significatives de la breu història dEl Genio és la d’”El genio catalán”, que no anava signada, malgrat que es diu que pot ser atribuïda al propi Víctor Balaguer. Formada per un total de dotze peces, la sèrie d’”El genio catalán” conforma una apologia de la manera de ser i de produir-se dels catalans al llarg de la història. És un clar acte de catalanisme, que es veu accentuat durant el tercer tom de la revista.

Balaguer defèn Catalunya enfront de les acusacions deslleials i separatistes respecte a Espanya. Als propis articles s'expressa que pretenen demostrar «la lealtad de los catalanes y colocarlos en el lugar que se merecen entre las demás provincias de España».Pàgina 4, Tomo 2, no. 19 (14 sept. 1845) Malgrat aquest catalanisme, la revista es proclama encara apolítica i al marge de tot tipus d'assumptes governamentals.Cassany, E. (s/d). El poeta sociable: Víctor Balaguer a l'època d'El Genio. A: R. Panyella i J. Marrugat (Ed.), L'escriptor i la seva imatge: Contribució a la historia dels intel·lectuals en la literatura catalana contemporània (1a ed., 11-33). Barcelona: GELCC i L’Avenç, 28-29.

Relació dEl Genio amb les societats literàries i artístiques catalanes Societat Filomàtica de Barcelona