miniatura|300x300px|Plaça des Terreaux, al nord de Presqu'île. miniatura|300x300px|Plaça Bellecour. La Presqu’île (francès per a península) és el centre de Lió, França. S'estén des dels peus del turó de la Croix-Rousse fins a la confluència dels rius Roine i Saona, abastant el 1er i 2n arrondissement de la ciutat. És classificada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1999.
Hi predominen cafeteries, restaurants, botigues de luxe, grans magatzems, bancs, edificis governamentals i institucions culturals. Conté l' Hôtel de Ville (ajuntament). Els capitells de l'església de Sant Nizier, reconstruïda a partir del , s'on al peu de l'antic pont del riu Saona. Encara que el centre financer se situa a l'est, al districte 3, els senyals de tràfic que indiquen el centre de la ciutat porten als conductors a la Plaça de Bellecour al Districte 2.
Història La zona era un contrapunt important al Vieux Lyon en l'edat mitjana i el Renaixement. Encara existeixen molts carrers pintorescos, com la rue Mercière, on es van instal·lar impressors i llibreters als segles i i que encara té alguns edificis magnífics. El Museu d'Impressió, a l'antic Hôtel de la Couronne, mostra com s'imprimien els primers llibres a Lió. Places, en molts casos amb fonts, i esglésies escampades per tots costats recorden la presència de mants convents, entre d'altres el dels dominics (jacobins), celestins i franciscans (Cordeliers), del qual l'església de sant Bonaventura es va reconstruir al . Més al sud, l'Església de sant Martí d'Ainay al barri d'Ainay era originalment l'església de l'Abadia Ainay, un gran monestir benedictí, i queda una joia de l'art romànic a Lió.
La Plaça des Terreaux es va crear al , a causa de la construcció de dos importants edificis:
L'Hôtel de Ville, o Ajuntament, construït entre 1646 i 1655 per l'arquitecte Simon Maupin i decorat pel pintor Thomas Blanchet. El 1674 el Gran Saló va ser devastat pel foc, i la façana que dona a la plaça va ser redissenyada al començament del per Jules Hardouin-Mansart. El palau de sant Pere, antiga abadia real benedictina. La construcció va començar el 1659 per l'arquitecte d'Avinyó François Royers de la Valfenière. Acull el Museu de Belles arts. El jardí públic de l'antic claustre està decorat amb obres d'escultors famosos i és un tranquil oasi urbà. Als segles i es va crear la plaça Bellecour en honor del Rei Louis XIV.
A la Plaça des Terreaux hi ha molts restaurants i una impressionant estàtua d'una dona en un carro, i és una freqüent destinació turística.
Història recent miniatura|300x300px|Pla d'obres i edificis de Presqu'île, 1863. Jacques-Germain Soufflot va expandir l'hospital situat prop de l'antic pont del Roine, i va construir l'Hôtel-Dieu a la riba del riu. L'Hôtel-Dieu, un hospital encara en funcionament, també acull el Musée des Hospices Civils de Lió, que traça la història dels hospitals de la ciutat. Es van construir molts hôtels particuliers als voltants de la plaça Bellecour. L'Hôtel du Gouverneur, construït el 1730, acull el Musée des Tissus (Museu del Teixit) i l'Hôtel de Lacroix Laval, dissenyat per Soufflot, és el Museu d'Arts Decoratives. El 1855, durant el Segon Imperi, Claude-Marius Vaïsse, prefecte del departament del Roine, va crear la Rue de la République i la rue Edouard Herriot com a part d'una sèrie d'ambiciosos projectes d'urbanització. La Borsa, construïda el 1860, és un exemple de l'estil Napoleó III i forma el centre del districte bancari. Al , es van construir dos teatres: el Teatre Célestins i el Gran Teatre de l'òpera, reconstruïda el 1993 per Jean Nouvel. Són dos dels centres culturals més importants de la ciutat.
Galeria d'imatges
Referències
Categoria:Geografia de Lió