Les danses de Bocairent és un ball tradicional i popular propi de la localitat valenciana de Bocairent (la Vall d'Albaida). Se celebren cada any a finals de l'estiu, a la plaça Major de la vila. Estan reconegudes com a Bé d'Interés Cultural Immaterial.El Consell declara BIC Les Danses de Bocairent. Notícia a Levante-EMV, 27 de setembre de 2019
Introducció Les Danses, també coneguda com la Dansa, la Dansa Plana, la Xàquera Vella, el Ball Pla o el Ball de Plaça, és la manifestació folklòrica més antiga, més estesa i més viva de Bocairent, de les comarques de la Mariola i de tot el territori valencià. És una dansa ritual que es balla sempre en un lloc determinat, en unes dates determinades i en honor d'un déu de la fertilitat o de la fecunditat, per això la coincidència amb els solsticis o amb els treballs de les collites. Amb el temps la cristianització ha fet que passen a ballar-se en honor d'algun sant. Les Danses es ballen a la plaça Major de la vila, de manera documentada, des de l'inici del , a les acaballes de l'estiu. Si bé abans es ballaven els dies 29, 30 i 31 d'agost i els dies 1 i 2 de setembre, des de 1982 es ballen del 23 al 27 d'agost.
El ball La cap de dansa, sempre una dona, és l'encarregada d'iniciar la dansada i marcar el pas de tot el rogle durant tota la dansada. L'acompanyant de la cap de dansa tradicionalment ha sigut una dona casada i la cap de dansa també (tret de la primera nit de danses, que correspon el torn a la clavariessa major, que pot ser fadrina o casada). La dansa la inicia la cap de dansa acompanyada per un majoral. Cada nit els majorals són els encarregats d'iniciar a la dansa totes les balladores, traient-les al rogle. Els majorals són al mateix temps els únics que poden estar dins del rogle, vetlant cada una de les cinc nits per a mantindre l'ordre en la dansa i procurant que es respecten i es complisquen les tradicions i els ritus que envolten aquesta dansa. Les altres nits de danses, la clavariessa major a l'hora de ballar ocupa el primer lloc davant de les balladores fadrines. La clavariessa infantil i la cort d'honor infantil ballaran al rogle dels xiquets o rogle menut.
El torn per a eixir al rogle les balladores s'ha estructurat tradicionalment de la manera següent: inicia la dansa la cap de dansa i l'acompanyant, a qui segueixen per ordre d'antiguitat de casament. A continuació, si hi ha alguna balladora forastera –que no pense eixir més anys en la dansa–, eixirà la forastera o forasteres. Seguidament entra al rogle la clavariessa major, i darrere d'aquesta, totes les xiques fadrines, per ordre d'edat, tenint en compte que l'edat per a iniciar-se a la dansa en el rogle gran és de 14 anys, tant per als balladors com per a les balladores. La tradició diu que ha de ser la balladora la que demane al ballador que isca a ballar amb ella.
L'estructura que segueixen les danses és la d'una comitiva formada per parelles, distribuïdes en quadres de dues en dues i dirigides des del cap de dansa fins a la cua. La comitiva pren forma circular (la forma de la plaça de l'Ajuntament, on es ballen les danses). Segueixen el ritme del tabalet i, en iniciar la dolçaina la melodia, els balladors fan evolucions o mudances. Les danses acaben amb un ritme i melodia que s'accelera i és conegut com «fandango». Les passades que es fan són les mudances, en què els balladors poden «botar» o no, intercalades cada vegada amb la «cadena» en què les balladores es creuen i els balladors han de seguir de cara la seua balladora.
Cal dir que cada nit de Danses, els balladors ballen dues dansades i en cada una la cap de dansa i l'acompanyant completaran tres voltes a la plaça. Quan acaba la dansada cada nit, les parelles de balladors i balladores són convidades pels majorals i per la cap de dansa en un local de la població a un refresc i pastissets com a premi a l'esforç de la nit. Cal dir, que després cada ballador acompanya la seua balladora fins a sa casa, on aquesta li sol obsequiar una «copeta» i quan s'acomiada li dona un detall. Antigament, quan s'acabava la dansada, la balladora que exercia de cap de dansa convidava les parelles que ballaven a sa casa. Amb el pas dels anys, i per evitar les comparacions i les diferències entre els convits que oferien les diferents caps de dansa, els majorals van decidir unificar el format del convit i encarregar-se ells tots els anys de buscar un lloc (cada any canvia) i oferir-lo durant les cinc nits. D'aquesta manera, totes les balladores casades que ho han desitjat han pogut ser caps de dansa i només han hagut d'aportar al convit un donatiu als majorals de manera totalment voluntària.
La ubicació espacial de les danses Les Danses es ballen cada nit a la plaça Major del poble. Originàriament al voltant d'unes grans fogueres que il·luminaven de nit la plaça. Des de fa noranta anys, la plaça està presidida per una majestuosa font, al voltant de la qual es forma el rogle, de forma circular, de manera que la plaça en conjunt és l'escenari central de la dansa. Tot i això, els carrers del poble també són part fonamental de la dansa, perquè cada una de les cinc nits els majorals i els xirimiters i tabaleters acompanyen la cap de dansa que obri la dansada, amb el seu ballador i amb la parella que els acompanya a la dansa, des de sa casa fins a la plaça de l'Ajuntament.
Aquest acompanyament, al so del passacarrer d'autoritats (tradicional de Bocairent), recorre cada nit carrers i places del poble. Des de la casa de la cap de dansa i durant el recorregut, van afegint-se al passacarrer parelles que ballen la respectiva nit. És un ritual que es repeteix cada nit, antigament amb l'acompanyament de fanalets per a fer llum durant el camí. Aquest costum del fanalet es va recuperar l'any 2000 i des d'aleshores, la cinquena nit de Danses, la cap de dansa s'acompanya a la plaça amb un fanalet que porta un majoral subjectat al gaiato.
El sòl de la plaça en origen era de pedra i terra, posteriorment d'asfalt i, des de finals dels anys huitanta, està empedrada. El públic que presencia la dansa porta de casa les cadires per a seure-hi i així mateix els bars i les cafeteries de la plaça disposen també cadires davant dels seus locals per al públic. Part del públic presencia les Danses cada nit també dempeus.
Segons la tradició, les danses es ballaven a la llum de dues grans fogueres, sostingudes per dos graelles enormes, fins al final del . El 30 de novembre de 1896 es va inaugurar l'enllumenat elèctric a Bocairent. La il·luminació actual, de tipus ornamental, és coneguda popularment com «l'Aranya», que s'incorporà a les danses l'any 1925, quan José Bernat Pérez, el tio Pepe «el Surdo», va construir una arcada de llums que envoltava la font de la plaça. «L’Aranya» consisteix en rastres de peretes subjectes del remat central de la font que presideix la plaça i, de l'altre extrem, d'un suport de fil de ferro que la subjecta. Per l'aspecte, sembla una aranya, fet que motiva el nom popular. Està plenament consolidada i forma part del que són els elements essencials de l'entorn en què es desenvolupen les Danses.
Un altre element important és la Barraca, una caseta desmuntable, que simula una barraca valenciana. La barraca té l'origen també en l'any 1925, i la primera que va ser construïda, de nou, per José Bernat. Aquesta barraca va formar part de la festa fins a l'any 1960, aproximadament. Després se’n va construir una altra i finalment l'actual, completament metàl·lica, que es va estrenar l'any 1981. La Barraca és essencial per a les nits de danses. Dins s'amaga l'equip de so perquè se senta millor la dolçaina a la plaça, la mistela amb què s'obsequia cada nit abans de les danses i durant el descans balladores i balladors, i també els gaiatos dels majorals, objectes perduts... Veure a la plaça instal·lada l'Aranya i muntada la Barraca és un signe de la proximitat de les danses i les Festes a Sant Agustí. El perímetre del rogle on es balla es pinta de calç perquè els balladors i les balladores tinguen una referència per a seguir mentre roden la plaça ballant. Tradicionalment hi ha alguns passos d'accés a la plaça que es deixen a les dues puntes del rogle i als accessos als bars i a les cafeteries de la plaça.
Recorregut de les Danses Cada nit, els balladors i les balladores acompanyen la cap de dansa i el seu ballador, juntament amb la balladora acompanyant i el seu corresponent ballador des del seu domicili fins a la plaça. Quan finalitza la dansada, balladores i balladors, amb els xirimiters i tabaleters, i amb els majorals, acompanyen la cap de dansa i acompanyant fins al lloc on se celebre cada any el convit de la cap de dansa, i així es dona per finalitzada la nit de danses. Acabat el convit, balladores, balladors, majorals, xirimiters i tabaleters feliciten la cap de dansa i el ballador, i també l'acompanyant i ballador amb el tradicional enhorabona a la cap de dansa, un ritu que es repeteix de manera documentada des de l'inici del segle XVIIi que dona per concloses les celebracions oficials de cada nit de danses. Després, la tradició estableix que cada ballador acompanye a casa la seua balladora. La balladora convida el ballador a un refresc i l'obsequia amb un detall.
Calendari festiu Presentació, programa i cartell (juliol): al voltant de les danses, la Junta de Majorals de Sant Agustí edita la revista Programa de les Festes d'Estiu a Sant Agustí, on es publiquen articles relacionats amb les danses i d'altres sobre etnografia, història, sociologia, filologia i un llarg etcètera, signats per estudiosos que aprofiten l'avinentesa per a donar a conèixer els seus treballs i les seues descobertes. Aquest acte s'aprofita per a presentar el cartell anunciador, que darrerament s'encarrega a reconeguts artistes del disseny, la publicitat i la il·lustració: Artur Heras, Miguel Calatayud o Vicent Ramón Pascual Giner entre d'altres; alguns d'ells premis nacionals d'il·lustració o disseny, com Miguel Calatayud o Isidro Ferrer, respectivament.
Acapte (juliol): l'Acapte és un acte molt tradicional de la majoria de les festes que se celebren a Bocairent. Consisteix a recórrer tot el poble visitant casa per casa tots els veïns del municipi, als quals se'ls ofereix el Programa de les Festes a canvi d'un donatiu econòmic per a la festa. Cal assenyalar que tot i que en les festes patronals aquest acte s'ha conservat com un acte més simbòlic, en les Festes d'Estiu a Sant Agustí, se celebra seguint els seus orígens, amb l'acompanyament de la dolçaina i el tabalet (interpretant la peça popular L’Acapte, original de Bocairent).
Proclamació de la clavariessa (juliol): al voltant de les danses, amb el temps, han anat consolidant-se actes culturals d'una certa categoria intel·lectual i un d'ells, que ens recorda molt els Jocs Florals que tant de renom prengueren als segles XIX i XX, és la Proclamació de la Clavariessa Major: un capvespre o una nit on la paraula pren el protagonisme i un mantenidor fa l'esforç de transformar en paraules els seus sentiments sobre Bocairent, les danses i la clavariessa major. Entre els mantenidors més recordats cal pensar en el poeta i periodista Toni Mestre, el poeta alcoià Joan Valls i Jordà o els bocairentins Rafael Pérez Cabanes i Miguel Cantó Castelló