Reagrupament, també anomenat Reagrupament Independentista (RI), és una associació que treballa per la independència i el reconeixement internacional de la nació catalana i la regeneració democràtica.
Història Com a corrent d'opinió d'ERC (2006-2008) miniatura|Joan Carretero, un dels ideòlegs d'aquest moviment independentista Reagrupament va néixer com un corrent crític dins el partit polític Esquerra Republicana de Catalunya. Entre les bases d'ERC hi havia descontentament per l'evolució del pacte entre ERC, PSC i ICV per al tripartit (2003-2006 i 2006-2010). A parer de molts militants i votants d'ERC, l'evolució política a Catalunya i les actuacions del Govern català demostraven que aquesta aliança impedia a ERC desenvolupar el seu programa independentista.
El Manifest d'Almoster, redactat en aquesta població del Baix Camp cap al mes de juliol del 2006, es pot considerar el precedent del Reagrupament. Amb aquest manifest, un grup de militants d'ERC, encapçalats per Joan Carretero i Grau, va mostrar-se crític amb direcció del partit republicà (aleshores liderada per Joan Puigcercós i Josep-Lluís Carod-Rovira, secretari general i president, respectivament).
Carretero ja havia mostrat discrepàncies amb la línia política d'ERC sent al Govern. Com a conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya amb el primer govern tripartit (2003-2006), amb el pas dels mesos va manifestar reticències al pacte entre ERC, PSC i ICV. El juny del 2006, arran d'unes declaracions crítiques envers el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i en plena deliberació sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006, el president de la Generalitat de Catalunya d'aleshores, Pasqual Maragall, el va destituir.
El 20 i 21 de gener del 2007, Carretero va publicar un article al diari Avui titulat "ERC, de planeta a satèl·lit". Aquest escrit era crític amb la posició d'ERC dins el Govern català, al qui acusava de no tenir capacitat per a aplicar les propostes polítiques que fessin avançar Catalunya cap a la independència, i dibuixava el camí polític que seguiria després l'ideari de Reagrupament.
El 10 de febrer del 2007 es va presentar el manifest fundacional del col·lectiu fundador de Reagrupament, que conté sis punts. En aquest manifest es demanava un redreçament en la línia política del partit, que els signants creien seguidista del PSC, i la convocatòria d'un congrés extraordinari dins ERC. El 30 de juny del 2007 a l'Auditori de Barcelona, Reagrupament, que havia utilitzat només Internet com a canal de comunicació amb els militants, va fer la seva presentació pública, amb l'assistència d'uns 600 afiliats d'ERC.
A la Conferència Nacional d'Esquerra Republicana celebrada a Barcelona el 20 d'octubre de 2007, el corrent crític Reagrupament va presentar una ponència alternativa/esmena a la totalitat.La direcció d'ERC minimitza l'impacte de RCat i Esquerra Independentista a la Conferència Nacional . Tribuna.cat. Les votacions es van fer a mà alçada. Els resultats van ser aquests:
Vots %Vots a favor de l'esmena de Reagrupament52522'31 Vots en contra de l'esmena de Reagrupament:161768'77 Vots en blanc:2118'97Total vots emesos2353
Carretero va ser un dels 4 aspirants a la presidència d'ERC en el procés congressual de finals del 2008. En aquell procés electoral Carretero va quedar en segon lloc, darrere de Joan Puigcercós (que va ser escollit president) i davant d'Ernest Benach i Jaume Renyer. Rut Carandell, per la seva banda, va quedar en tercera posició darrere de Joan Ridao (escollit secretari general) i Rafel Niubó, mentre que en darrer lloc va quedar Uriel Bertran.
Com a organització política independent (2009) El 18 d'abril del 2009 Carretero va proposar, en un article al diari Avui titulat "Patriotisme i dignitat", la creació d'una candidatura política per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 que tingués com a eix programàtic la independència de Catalunya. Nou dies després, el 27 d'abril, després que la direcció d'ERC li obrís expedient i el suspengués de militància, es va donar de baixa del partit. L'11 de maig, la portaveu de Reagrupament Rut Carandell va anunciar també la seva baixa d'ERC. Els van seguir altres persones d'ERC o properes, com Emili Valdero (que ja havia abandonat el seu càrrec dins el Govern català), Sandra Lomas (activista independentista de Reus) i Albert Pereira (cap d'ERC al Camp de Tarragona).
A partir de llavors Reagrupament es presenta com una associació politicocultural amb la finalitat d'aglutinar tots els moviments sobiranistes de Catalunya per tal de presentar-se a les eleccions del 2010 i aconseguir una majoria suficient per a declarar unilateralment la independència.
Des del juliol del 2009 i fins al juny del 2010 va estar constituït el partit polític Reagrupament Nacional Català (RNC), però, finalment es va constituir un partit amb el mateix nom de l'associació, Reagrupament Independentista, per tal d'utilitzar-lo com a instrument per a presentar-se a les eleccions catalanes de 2010.
El 3 d'octubre del 2009 es va celebrar la primera assemblea nacional de Reagrupament, a l'auditori del Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona. En aquesta assemblea es van votar els estatuts i la ponència política, que obria el camí a presentar una candidatura a les properes eleccions catalanes. A més, es van votar en llista oberta els 18 membres de la junta directiva (en van quedar al marge els membres que ho són per designació territorial). Aquesta junta va escollir posteriorment Joan Carretero com a president de l'associació.Reagrupament entra en joc. Racocatala.cat. Va ser un acte obert als mitjans de comunicació i emès en directe per internet., com totes les assemblees de l'associació.
Les dimissions de gener-febrer del 2010 El 30 de gener del 2010, durant la reunió de la Junta Directiva que es feia a Vic, Joan Carretero i 11 membres més van abandonar la junta directiva de Reagrupament per desavinences amb 4 membres, a qui Carretero va demanar que dimitissin i aquests s'hi van negar. Segons entenien els 4 discrepants, per a l'elecció dels candidats Carretero volia proposar una votació universal entre tots els reagrupats per a les quatre circumscripcions catalanes per tal d'evitar que afavorir grups ben posicionats a nivell local, mentre que els 4 membres de la junta consideraven que la llista de cada circumscripció havia de ser votada només pels associats de cada circumscripció. Segons els 11 altres membres de la Junta, els 4 discrepants bloquejaven el funcionament de l'Associació des de la primera reunió a la Junta Directiva i, a parer seu, només tenien interès a assegurar-se un lloc a les llistes electorals. Altres interpretacions apunten que aquesta dissensió tenia com a rerefons la definició final de la candidatura: si Reagrupament feia una candidatura pròpia o si s'aliava amb altres iniciatives, com la temptativa de Joan Laporta de constituir una candidatura pròpia.
L'1 de febrer del 2010 els 4 membres discrepants de la majoria de la junta van dimitir perquè no es van veure amb cor de tirar endavant sense el lideratge de Joan Carretero. Arran de la dimissió dels 4 díscols, els 11 membres de la Junta que només ho havien anunciat es van fer enrere (les dimissions del sector favorable a Carretero no constaven per escrit i, per tant, no havien estat formalitzades). D'aquesta manera, Joan Carretero i el sector afí va tornar a la junta. La 2a assemblea, del 21 de març, es va cloure amb un suport majoritari als plantejaments de la direcció i els que encara defensaven els posicionaments contraris van optar per retirar una moció -presentada per la secció de l'Alt Camp- amb la qual es volia tornar a debatre alguns aspectes del funcionament de l'associació.
De cara a les eleccions catalanes (2010) El 21 de març del 2010 es va fer la segona assemblea de Reagrupament, oberta per Joan Laporta.Joan Laporta obrirà la segona assemblea de Reagrupament S'hi va aprovar el programa electoral per a les eleccions catalanes previstes per a la tardor del 2010. El 10 de juliol del 2010 es va fer la tercera assemblea amb el lema "Units pel futur", que va comptar amb una àmplia participació xifrada en més de 1.300 associats, per tal d'aprovar les llistes electorals que s'han de presentar a aquests comicis. Els caps de llista que van resultar elegits van ser Rut Carandell per Barcelona, acompanyada per l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, en segon lloc i Montserrat Tudela, directora de la revista Auriga, en tercer lloc; Jaume Fernández per Lleida, Ferran Pujol per Tarragona i Joan Carretero per Girona. La possible aliança amb Joan Laporta no es va materialitzar, ja que, malgrat haver-se manifestat 'moralment reagrupat', posteriorment Laporta presentaria Solidaritat Catalana per la Independència, una coalició de partits oberta a l'entrada de Reagrupament.
Organització miniatura|Rut Carandell, candidata de Reagrupament a la secretaria general d'ERC el 2008, durant la manifestació independentista de l'Onze de setembre de 2008. Actualment és la vicepresidenta de l'organització.
El projecte polític s'articula en dos organismes: l'associació Reagrupament Independentista i el partit polític Reagrupament Independentista, com a instrument per a presentar-se a les eleccions.
L'associació L'associació té, com a òrgan de govern, una junta directiva. A més, s'estructura en grups comarcals o regionals en el cas de Catalunya, llevat de Barcelona, on l'organització es fa per districtes. En altres territoris catalanoparlants, l'estructura és única a tot el territori (País Valencià i Illes Balears i Pitiüses). Dins l'estructura de Reagrupament hi ha el que s'anomena la Vegueria d'Exteriors, a la qual s'adscriuen els reagrupats residents fora dels Països Catalans.
Atès que jurídicament existeix l'associació Reagrupament, aquesta entitat també opera com a think tank, és a dir, un organisme de suport ideològic al projecte polític. Per això, Reagrupament com a associació té aquestes finalitats:
Situar l'independentisme a l'eix del debat polític català. Cercar la unitat de les forces polítiques i socials que tinguin com a objectiu el reconeixement internacional de la nació catalana. Crear un marc favorable al creixement de la base social de l'independentisme català. Fomentar el debat, l'estudi i la conscienciació social per a la independència dels Països Catalans.
Els partits o marques electorals Atès que Reagrupament Independentista és tan sols una associació i no es pot presentar a les eleccions com a tal, s'ha dotat de diversos partits o marques electorals com a instruments perquè es poguessin presentar candidatures als comicis. El primer registrat fou Reagrupament Nacional Català, el maig del 2010 alguns membres de Reagrupament van registrar el partit Pàtria i Dignitat i d'altres Catalunya Estat, tenint present que el partit Reagrupament Nacional Català estava en vies de dissolució. Posteriorment, es va registrar el mateix nom de l'associació com a partit: Reagrupament Independentista, nom amb què preveu concórrer a les urnes el 28 de novembre de 2010, després d'un procés de votació electrònica entre els associats.
Programa polític El programa polític de Reagrupament se centra en tres eixos:
Independència: Proclamar la independència de Catalunya. Democràcia: Regenerar la política catalana i dotar-la de més democràcia. Treball: Restablir el valor del treball per a superar la crisi econòmica.
L'eix de la independència