L'alosa fasciculada Rev. 20/02/2021 o alosa de Hewitt (Corypha fasciolata) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels alàudids (Alaudidae) que cria al sud d'Àfrica.
Descripció i ecologia esquerra|miniatura|200x200px|Picat d'ales durant el curt vol d'ascens durant l'exhibició. L'alosa fasciculada és una alosa corpulenta de mida mitjana, amb un bec petit i plomes barrades i ondulades al cap i a les parts superiors, cosa que li dóna un aspecte escamós. El plomatge varia geogràficament, i els ocells sud-africans són més brillants i rovellosos, i els ocells del nord són més apagats i grisos. Les parelles busquen insectes a les praderies, sovint en zones rocoses. Durant la temporada de cria de setembre a febrer, el mascle es posa sobre petites roques o arbustos baixos, abans d'elevar-se de 3 a 5 metres a l'aire amb una exhibició constant picant les ales, després emet una única nota, com un xiulet, "uuuiii" i salta com en paracaigudes a terra amb les ales aixecades. L'alosa del Cap, similar, és més petita i amb una coloració menys vermella al cos i les ales, i l'exhibició és més accelerada.
Taxonomia i sistemàtica L'alosa fasciculada va ser descrita per primer cop l'any 1850 pel zoòleg suec Carl Jakob Sundevall amb el nom binomial Alauda fasciolata i la localitat tipus "Caffraria superiore; del nord del riu Vaal, Transvaal".
L'alosa del Cap es va classificar originalment en el gènere Alauda i posteriorment va ser traslladada al gènere Mirafra per, finalment, ser una de les diverses espècies que es van traslladar al gènere ressuscitat Corypha basant-se en els resultats d'un gran estudi genètic molecular de l'ornitòleg suec Per Alström i els seus col·laboradors que es va publicar el 2023. Tanmateix, la separació de gènere no ha estat seguida per les classificacions Manual dels ocells del món (HBW) i BirdLife International (BLI).
Aquesta espècie i l'alosa del Cap (C. apiata) es consideraven anteriorment coespecífiques com a "alosa del Cap" (C. apiata) fins que es van separar a partir d'una anàlisi genètica. L'alosa fasciculada i l'alosa del Cap es consideren com a superespècie amb l'alosa brunzidora (Amirafra rufocinnamomea), que es troba més al nord.
Etimologia El nom genèric Corypha prové del grec antic «κορυφος/koruphos», un ocell desconegut esmentat per l'autor grec Hesiqui d'Alexandria que hi ha força consens en que es tracta d'una alosa i l'epítet específic fasciolata del llatí medieval «fasciolatus» que significa “embenat” que alhora deriva de «fasciola», “banda petita” i aquest és un diminutiu de «fascia», “banda”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen cinc subespècies: C. f. reynoldsi (Benson & Irwin, 1965) – nord de Namíbia, nord de Botswana i sud-oest de Zàmbia. C. f. jappi (Traylor, 1962) – Zàmbia occidental. C. f. nata (Smithers, 1955) - nord-est de Botswana. C. f. damarensis (Sharpe, 1875) - nord, centre de Namíbia i oest, centre de Botswana. C. f. fasciolata (Sundevall, 1850) - centre sud de Botswana i nord, centre de Sud-àfrica.
Hàbitat i distribució Habita praderies, arbusts i zones rocoses de l'Àfrica Meridional, al sud-oest de Zàmbia, nord i est de Namibia, Botswana i Sud-àfrica central i oriental.
Referències
fasciculada Categoria:Ocells d'Àfrica