és una política valenciana. Entre 2015 i 2022 va ser la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, la portaveu del Consell i la Consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives. També va ser diputada per València a les Corts Valencianes des de 2007 i coportaveu de Compromís. Va deixar els seus càrrecs institucionals i el seu escó en 2022 en ser imputada en l'anomenat cas Oltra.
Biografia Va nàixer a la ciutat alemanya de Neuss, filla d'emigrants valencians a Alemanya. Son pare, Juan Oltra, era metal·lúrgic i sa mare, Angelita Jarque, era treballadora en una fàbrica. El seu nom de naixement va ser Mónica Jarque Tortajada, amb els dos cognoms materns, ja que el seu pare estava separat d'una relació anterior, i la xicoteta Mónica no va poder adoptar el cognom patern fins als onze anys, quan el 1981 s'aprova la Llei del divorci a l'Estat Espanyol.
La seua família, de tradició obrera i d'esquerres, junt amb l'ambient de l'emigració valenciana a Alemanya fortament marcat per la influència del Partit Comunista (PCE), van ser la gran influència per a la seua formació política. De la seua estada a Alemanya, afirma recordar amb gran nitidesa l'entrada de Die Grünen (Els Verds) al Parlament alemany, fet que va ocórrer a les Eleccions Federals de 1983.Mónica Oltra: «Glòria Marcos ha cerrado todas las puertas al diálogo y ya no representa a Compromís», Levante-EMV, 26 de juliol de 2007
Mónica Oltra es va traslladar a València amb la seua família el nadal de 1984, quan tenia 15 anys, i eixe mateix any es va afiliar a les Joventuts Comunistes del PCPV.Un papel oficial detrás del insulto a Mónica Oltra La diputada de Compromís incorporó el apellido paterno a los once años, apunte que aparece en expedientes oficiales - notícia de Francesc Arabí a Levante-EMV del 26 de febrer de 2010 Va llicenciar-se en Dret per la Universitat de València, i posteriorment va exercir com a advocada.
Trajectòria política Mónica Oltra s'afilia al Partit Comunista del País Valencià (PCPV) als quinze anys, i va estar afiliada a Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) des del mateix moment de la fundació. Va arribar a formar part del Consell Polític d'EUPV i de la comissió permanent on es va fer càrrec de l'àrea de Drets i Llibertats. Des de 1996 fins a 1998 va ser la presidenta de Joves d'Esquerra Unida del País Valencià i va formar part a més de la Comissió Permanent del Consell de la Joventut i del Consell Rector de l'Institut Valencià de la Joventut, del Consell Assessor de Drogodependències i del Consell d'Adopció de Menors. A més, va ser una destacada representant d'Esquerra i País (EiP), un corrent intern d'EUPV amb una ideologia valencianista.
A les Eleccions a les Corts Valencianes de 2003, Mónica Oltra, que aleshores treballava com a advocada en Esquerra Unida, va ser l'encarregada de demanar un recompte a algunes meses de la Circumscripció Electoral de València per a veure si hi havia hagut errades a l'hora de comptar els vots que perjudicaren la seua formació. Després del recompte, el socialista Ramón Vilar va perdre el seu escó i Dolors Pérez va ser investida diputada pel seu partit.La coalición, a 250 votos de quitarle un diputado al PSPV en Castellón notícia a Las Provincias del 24 de maig de 2011
La crisi d'Esquerra Unida Mónica Oltra, militant d'Esquerra i País (EiP), va defensar la integració d'EUPV en una coalició electoral més ampla que incorporara a partits com el BLOC Nacionalista Valencià i altres formacions, per tal que el parlament valencià fora més plural i no bipartidista. Tot i les reticències internes a EUPV, finalment es conformà la nova coalició Compromís pel País Valencià amb BLOC, Izquierda Republicana, Els Verds del País Valencià i Verds-Esquerra Ecologista per a les eleccions de 2007.
Aquella coalició aconseguí l'objectiu, tot i no vèncer al Partit Popular (PP) que es mantenia en l'executiu valencià des de 1995. Els 7 escons aconseguits es repartien entre les dues grans formacions: 5 per a EUPV, inclosa la mateixa Oltra, i 2 per al BLOC.
Oltra però va lidera el moviment intern al si d'EUPV en que qüestionava la concepció estratègica i tàctica de la líder del partit i del nou grup parlamentari Glòria Marcos. L'enfrontament va acabar en el trencament del grup: per una banda Mónica Oltra i Mireia Mollà es van mantindre amb els dos diputats del BLOC dins del grup parlamentari; mentre que Marcos, Marina Albiol i Lluís Torró eixiren al grup de no adscrits.Els diputats del Bloc i EiP destitueixen Glòria Marcos com a síndica de Compromís, a Racócatalà.cat
Aquesta crisi s'adscriu a les tensions al si d'EUPV entre el sector que representava Marcos amb el suport de la direcció del PCPV i el corrent d'Esquerra i País (EiP). Finalment tant Oltra com Mollà foren expulsades del partit acusades de traïció i transfuguisme.La expulsión de dos diputadas pone a Esquerra Unida a la puerta de la escisión, El País, 16 de setembre de 2007
Iniciativa del Poble Valencià Tot i que EiP celebrà el congrés constituent del nou partit Iniciativa del Poble Valencià (IdPV) l'octubre de 2007 amb Oltra com a portaveu i líder,Mónica Oltra i Paco García, reelegits portaveus d'Iniciativa del Poble Valencià notícia a Vilaweb del 6 de març de 2010 l'escissió d'EUPV no es produí fins a la següent crisi. La confecció de la candidatura per a les eleccions generals espanyoles el gener de 2008 es va resoldre amb dues llistes. La d'EUPV i la de la nova coalició entre IdPV, el BLOC i Els Verds-Esquerra Ecologista.Iniciativa del Poble Valencià consuma su escisión de Esquerra Unida notícia a El País del 23 de gener de 2008 Cap de les dues va obtindre representació.
Aquest nou pacte obriria el camí per a la Coalició Compromís, una nova coalició que es consolidaria en les següents conteses electorals i que definirien el lideratge polític de Mónica Oltra que va guanyar notorietat pública com a Síndica-portaveu del grup parlamentari a les Corts, especialment pels seus enfrontaments amb diputats del PP.Mónica Oltra: la musa de la izquierda anti PP article a Valencia Plaza del 18 de maig de 2011
Lideratge polític des de Compromís miniatura|Mónica Oltra amb una samarreta paròdica.|253x253px L'esclat del cas Gürtel, que afectava a un gran nombre de membres del govern valencià, permeteren a Oltra guanyar protagonisme amb les seues intervencions incisives de denúncia de la corrupció i el model econòmic impulsat pel PP a través d'un discurs combatiu i l'ús de samarretes amb missatges.Expulsada la portavoz de Compromís por lucir una camiseta contra Camps notícia a El Mundo del 7 de maig de 2009 Las camisetas de Mónica Oltra Galeria a Levante-EMV [consulta: 4 d'agost de 2012] Les refregues parlamentàries amb el president de la Generalitat Francisco Camps o de les Corts Juan Cotino tingueren molt d'impacte situant a Mónica Oltra entre les polítiques millor valorades del panorama polític valencià.Mónica Oltra, el "azote de Camps", protagonista 2009Encuesta Sigma Dos sobre la Comunidad Valenciana
El 2010 va cedir el lideratge del grup parlamentari al diputat del BLOC Enric Morera, segons el que les dues formacions havien pactat.Mónica Oltra cedirà el càrrec a Morera, a Levante-EMV de 03/12/2009. En aquell moment s'anuncià la repetició de la coalició per a les eleccions a les Corts de 2011 en què Compromís va obtindre 6 representants i el 7% de les paperetes a tot el País Valencià, i es va convertir en la tercera força. Mónica Oltra, que ocupà la segona posició de la llista per València, va tornar a ser elegida diputada. A més a més, a les eleccions generals de 2011, Compromís va obtindre representació per primera vegada amb la figura de Joan Baldoví.miniatura|Equip de la Coalició Compromís celebrant els resultats a les eleccions a les Corts de 2011.|295x295pxEn aquella legislatura Compromís seguia a l'oposició del govern valencià del PP, però la consolidació del projecte era una realitat el que impulsà als partits que conformen la coalició a dotar-se d'una estructura orgànica que encapçalarien Oltra i Morera.Compromís presenta la seua executiva nacional amb l'objectiu de continuar creixent i consolidat polítiques per defensar a les persones notícia al web de Coalició Compromís del 18 de juliol de 2012
Vicepresidenta i consellera de la Generalitat Per a les eleccions de 2015 el lideratge polític de Mónica Oltra la situa com a candidata a la presidència de la Generalitat. Compromís va obtindre els millors resultats fins al moment amb 19 escons i més del 18% dels vots. El PP perdia la majoria absoluta i el govern des de 1995. Després d'unes dures negociacions, Compromís signà l'anomenat pacte del Botànic amb el Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i Podem per tal d'investir el socialista Ximo Puig nou president de la Generalitat. Oltra esdevingué vicepresidenta, portaveu i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives. El pacte es va reeditar després de les eleccions de 2019.
La gestió d'Oltra a la Generalitat va estar marcada per l'aprovació de diverses lleis que han estat referència a nivell estatal com la Llei valenciana de Serveis Socials que donava als serveis socials la consideració de serveis essencials i d'interès general situant-los en igualtat de condicions i de dotació pressupostària que l'educació i la sanitat; la Llei de la infància i la adolescència que propugnava per un canvi en el model de gestió dels centres de menors i l'aposta per les famílies acollidores; o la Llei Trans que recollí, entre altres coses, el dret d'autodeterminació de gènere de les persones que el manifestin sense necessitat de prova psicològica o mèdica, i també plantejava la possibilitat de concedir la documentació directament des de l'autonomia per a evitar l'exclusió laboral, discriminació o el sofriment en l'exposició pública. A més a més el 2018 va impulsar la Renda Valenciana d'Inclusió, abans de la implantació de l'Ingrés Mínim Vital espanyol.
Cas Oltra En 21 de juny de 2022 va dimitir dels seus càrrecs com a membre del Consell i diputada a les Corts arran de l'encausament judicial per la gestió d'uns abusos produïts en un centre de menors tutelats i la pressió mediàtica que la mateixa Oltra va denunciar. La investigació de l'anomenat cas Oltra havia sigut impulsada per l'advocat i lider ultradretà José Luis Roberto i la periodista i cofundadora de Vox Cristina Seguí. L'auto judicial no encausava Oltra en cap delicte sinó que la citava a declara com a part del procés de diligències prèvies a la acusació. Oltra va acusar de patir lawfare i es va mostrar molt crítica amb els seus companys de govern del PSPV i en particular amb el president Puig.
La investigació va derivar en un suposat delicte d'encobriment dels abusos sexuals produïts en qualitat de responsable política de la conselleria encarregada de la gestió dels centres de menors. Els abusos sexuals produïts i pels quals fou condemnat l'autor a cinc anys de presó, foren realitzats per Luis Eduardo Ramírez, exmarit de Mónica Oltra.
L'acusació aconseguí que l'Audiència de València instara a l'apertura del judici oral contra Oltra tot i que tant el jutge instructor com la fiscalia no observaren cap fet constitutiu de delicte.
Tornada a la política Mónica Oltra, després de la seua dimissió, s'apartà de la vida pública i va reprendre la seua activitat com a advocada. El març de 2026 però, en el 7è Congrés d'IdPV, anuncià la seua intenció d'encapçalar la llista de Compromís per a les eleccions municipals de València de 2027 amb la intenció d'aglutinar en una mateixa candidatura persones provinents d'altres partits com EUPV, Sumar, Podem o ERPV.
Altres dades polítiques En el pla personal Mónica Oltra forma part activa de diverses associacions i organitzacions. És fallera, aficionada al València CF i parla quatre idiomes. El seu pare, valencianoparlant, li parlava en castellà de menuda. Tanmateix, ella parla en valencià als seus fills.Mónica Oltra: "El PP valencià s'està podrint per dins" entrevista amb Mónica Oltra a Diari Ara del 7 de juliol de 2012