miniatura|Vista de les principals carenes dels Alps d'Allgäu des de la carena de Nagelfluh Els Alps d'Allgäu són un massís del pre - Alps nord-oriental. S'alcen entre Àustria (límit entre Vorarlberg i la terra del Tirol) i Alemanya (límit entre Baviera i Baden-Württemberg), al sud d'Algäu, territori germànic que els dona nom. El Grosser Krottenkopf és el punt més alt del massís.

Geografia miniatura|250x250px| Els enllaços i els cims del massís.

Situació El massís està envoltat pels Alps Ammergau a l'est, els Alps Lechtal al sud-est, la serralada de Lechquellen al sud del coll de Hochtannberg i la serralada de Bregenzerwald al sud-oest.

Limita amb el Lech al sud i a l'est i està banyat pel llac de Constança a l'oest.

Topografia Els massissos dels prealps nord-orientals es divideixen en dues categories de relleus : serralades d'una banda des del massís de Bregenzerwald fins al Kaisergebirge i l'altiplans de l'altra banda des del Loferer Steinberge fins al Rax. Així, els Alps d'Allgäu estan formats per serralades amb una topografia variada i complexa.

Una línia de serralades principals s'estén des del sud, al nivell del coll de Schrofen a les proximitats de Warth, a l'est del massís, al nivell del coll d'Oberjoch. Dibuixa en part la frontera entre Àustria i Alemanya.

Des d'aquestes serralades principals comencen molts enllaços.

No estan centrats geogràficament en relació amb el massís. Com a resultat, els enllaços laterals són molt més llargs cap al nord-oest i el nord que cap al sud i l'est, igual que les valls, cosa que té efectes concrets sobre el turisme. Al vessant nord, al sud d'Oberstdorf, les carreteres estan restringides i l'ús de vehicles privats està principalment prohibit. Així, des del cim de Hohes Licht, la carretera cap a la vall de Lech, cap al sud, és de 3,5 en línia recta, mentre que cap al nord, 8,5 separen del punt més proper admès als automòbils. En el cas del Hochvogel, aquestes mateixes xifres són respectivament de 3 i 11 . A més, les rutes d'accés des del sud són significativament més altes en termes d'altitud. Malgrat aquestes condicions, la majoria de l'accés a aquestes principals serralades continua essent del costat alemany

miniatura|250x250px| Kleinwalsertal de Grosser Widderstein. A la part occidental del massís no hi ha cap vincle continu important. De Fellhorn a Grosser Widderstein, però, hi ha una petita dorsal que connecta al sud de les dorsals principals. Tanca la vall de Kleinwalsertal en un arc. Amb l'Hoher Ifen i el seu altiplà de Gottesack, format per roca calcària, és l'única excepció a l'aspecte serral del massís. A això s'afegeix l'enllaç Nagelfluh format per molassa.

La serralada de Tannheim es forma a la seva part central de pedra calcària a partir d'esculls de corall. Aquesta peculiaritat i el seu aïllament li confereixen un caràcter topogràfic específic en relació amb l'enllaç principal. Les serralades entre Aggenstein i Hahnenkamm formen la principal part local de la serralada. Les muntanyes que hi ha a l'est i al nord són turons aïllats.

Partició Les antigues edicions de la guia de les associacions alpines dels Alps d'Allgäu dividien el massís en un enllaç principal (Allgäuer Hauptkamm) i enllaços secundaris i grups restants (Seitenkämme und übrige Gruppen).

El vincle principal es va dividir en vuit subgrups : Rappen-Alpen, Hochlicht-Gruppe, Peischelgruppe, Mädelegabel-Gruppe, Krottenspitz-Gruppe, Wilden-Gruppe, Hochvogel-Gruppe i Rauhhorn-Zug .

Els enllaços secundaris i els grups restants constaven de deu subgrups : Serralada de Hornbach, Höfatsgruppe, Daumen-Gruppe, Roßzahn-Gruppe, Vilsalpsee- (Leilach-) Gruppe, les muntanyes entre els rius Breitach i Stillach (Schafalpen i Warmatsgund), les muntanyes Walsertal a la riba esquerra del Breitach, els contraforts a l'oest de l'Iller, els contraforts a l'est de l'Iller i les muntanyes de Tannheimer .

El 16 L' actual de la guia realitza una subdivisió en només dotze subgrups. No és possible fer una comparació directa d'aquests subgrups entre l'antic model i el nou model perquè els límits s'han dibuixat parcialment recentment.

Prealpes d'Algäu a l'oest de l'Iller miniatura|250x250px| Serralada Nagelfluh des de Rindalphorn La frontera sud d'aquest subgrup va d'Oberstdorf a Sibratsgfäll passant per Rohrmoos. El cim principal és el Hochgrat (1 834 m). Aquestes muntanyes són molt populars entre els excursionistes. La composició del rock és variada. Al nord, la melassa és dominant. Forma la serralada de Nagelfluh coneguda per muntanyes com Hochgrat, Rindalphorn, Stuiben i Steineberg. Al nord d'aquesta carena, les muntanyes, cada vegada menys altes, també es componen de molassa, igual que la serralada al sud al voltant de Girenkopf i Siplingerkopf.

Els cims que s'eleven més cap al sud consisteixen en flysch. És la zona més septentrional de les dues zones de flysch als Alps d'Allgäu. Les muntanyes es caracteritzen per formes rodones i suaus. Així, a l'hivern, són un terreny popular per fer excursions organitzades. La muntanya més famosa d'aquesta zona és la Riedberger Horn que s'enfila des del coll de Riedberg. El Horn Ofterschwanger, el Sigiswanger Horn i el Rangiswanger Horn també pertanyen a aquesta zona.

Al sud del coll de Riedberg, les roques canvien de nou. En aquest punt, la calcària del Cretaci s'estén, amb el famós Besler. El seu cim es pot escalar directament per una vertiginosa rampa o més simplement amb una desviació cap al sud. Ofereix, com moltes altres muntanyes d'aquest subgrup, una panoràmica sobre les principals carenes dels Alps d'Allgäu.

Muntanyes al nord-oest de Walsertal La petita vall del Walser (Kleines Walsertal) forma la frontera sud-est d'aquest subgrup ; la frontera nord va d'Oberstdorf a Sibratsgfäll passant per Rohrmoos ; el pas Üntschen l'acaba al nord-oest. El cim principal és el Hoher Ifen (2 229 ). Aquesta muntanya és amb l'altiplà veí de Gottesack la principal atracció del subgrup. Les roques del Cretaci que formen el conjunt són la segona particularitat. De fet, les altres muntanyes circumdants pertanyen a la zona sud del flysch. A més, el Hohe Ifen i l'altiplà separen aquestes dues zones i, per tant, són una finestra geològica dins de les roques més antigues. center|miniatura|900x900px| Panoràmica de 360 ° des de Hoher Ifen

Muntanyes al sud-est de Walsertal miniatura|250x250px| Vista de la vall de Stillach Aquest subgrup limita al nord amb la vall del Petit Wals. A l'est i al sud-est hi ha les valls de Stillach i Rappenalpen. El pas Üntschen connecta les muntanyes al nord-oest i les que es troben al sud-est del Walsertal. Al coll de Schrofen està connectat a la cadena principal dels Alps d'Allgäu. El cim principal és el Widderstein (2 533 ). La zona de senderisme i esquí de Fellhorn i Kanzelwand, així com la zona d'escalada de Mindelheim, s'inclouen en aquest subgrup. Mentre que llocs com el Fellhorn o els voltants de la caseta de Mindelheim són molt visitats, altres es queden fora dels camins trencats com les muntanyes al nord-est del Fiderescharte. El Fellhorn neix a la zona sud del flysch dels Alps d'Allgäu. La cresta de Widderstein sobre el Schafalpenköpfe fins al Griesgundkopf consta de dolomita. Les roques de Lias també es troben al subgrup, per exemple a Elfer.

Aquest subgrup s'estén entre el pas Schrofen i Mädeljoch i abraça el centre dels Alps d'Allgäu. El famós camí de Heilbronn condueix per les carenes. Cims com el Dreigestirn, el Trettachspitze, el Mädelegabel, el Hochfrottspitze o el Hohes Licht (punt més alt del subgrup amb 2 651 ) s'hi eleven. També hi ha llocs poc concorreguts com el Himmelschrofenzug o el grup sud de Peischel. Els cims principals consisteixen en dolomita. Aquesta capa habitual de la vall de Lech estava relacionada amb les roques Lias de la capa d'Algäu. Entre molts altres llocs, la ruta de la falla inversa, els voltants de la caseta de Kemptner (Trettachrinne) o la caseta del llac Rappen (Linkerskopf) mereixen ser vistes. Fins i tot observem una doble composició de roques al llarg de la falla inversa. Així, la part nord de l'Himmelschrofenzug consta de dolomita mentre que la part sud consta de roques Lias de la capa d'Algäu. Les dolomies de la carena principal passen de nou per sobre de la capa d'Algäu.

Prealpes d'Algäu a l'est de l'Iler Aquest subgrup es troba al nord de l'Oberjoch. La vall de l'Iller forma la frontera occidental, la vall de l'Ostrach la frontera sud i la vall dels Vils la frontera oriental. El cim principal és el Grünten (1 738 ). Sobretot, aquestes muntanyes ofereixen a l'excursionista un bell camp d'activitat. A més, tenen l'avantatge de ser desproveïts de neu durant més any que els altres subgrups que la succeeixen al sud. Estan formats per quatre tipus diferents de roques. Al nord predomina la melassa. També hi ha flysch i dolomita i, finalment, pedra calcària Schratten del Cretaci al Grünten, cosa que el converteix en un parent geològic del Hoher Ifen. center|miniatura|900x900px| Panoràmica de 360 ° des del Grünten : Alps d'Allgäu (esquerra i centre), vall de l'Iller (centre), grup Hörn i cresta de Nagelfluh (dreta) i llac Alp (extrem dret)

Muntanyes de Tannheim Aquest subgrup es va considerar a la primera meitat del XIX XIX. segle com a massís independent dels prealpis orientals del nord. El nom " Alps de Vils Es va utilitzar parcialment. Va ser només més tard que es va unir als Alps d'Allgäu. El cim principal és el Kellespitze (2 247 ). L'ampla vall de Tannheim separa clarament el subgrup de la resta del massís. Geològicament també hi ha diferències : Tot i que els Alps d'Allgäu estan formats per fràgils dolomies o roques del Jura, la pedra calcària de Wetterstein, procedent d'esculls de corall, predomina a la part principal de les muntanyes de Tannheim, proporcionant roca sòlida. Els cims més famosos són el Rote Fluh, el Gimpel, el Kellespitze i el Gehrenspitze, una famosa zona d'escalada. A més, entre els excursionistes el subgrup és popular, ja que a principis d'estiu, quan les principals serralades dels Alps d'Algovia encara estan cobertes de neu, hi ha molts senders accessibles.

Dorsals de Falkensteins Formen un subgrup molt reduït, que és més baix, a la vora nord-est dels Alps d'Allgäu, entre Pfronten i Füssen. Els Vils els separen de les muntanyes de Tannheim. A la riba oposada del Lech hi ha els Alps Ammergau. El cim principal és el Zirmgrat (1 293 ). El llac Alat es troba al subgrup, així com el Grand Lac Blanc al nord. El panorama està parcialment limitat a causa de la forestació. La pedra calcària dominant de Wetterstein crea impressionants estructures rocoses. center|miniatura|900x900px| Falkensteins Ridge i Tannheim Mountains

Muntanyes del llac Vilsalp Aquest subgrup es troba al nord-est dels Alps d'Allgäu, entre Oberjoch i Notländsattel. Les valls perifèriques són les de Tannheim, Lech, Eau Noire du Tyol (Tiroler Scharzwassertal) i Ostrach. El cim principal és el Leilachspitze (2 274 ). La dolomita és la roca predominant. Al cor del subgrup es troba el llac Vilsalp, accessible des de la vall de Tannheim. En literatura, de vegades es relaciona amb les muntanyes de Tannheim. Les rutes de senderisme a gran altitud permeten la travessia. Tot i que molts pics ignorats són accessibles, tot i l'absència de camins marcats, sense grans dificultats per als excursionistes entrenats.

Grup Daumen