va ser un compositor i pianista alemany.Willi Lautenschläger svensk-filmdatabas Altres noms d'artistes seus van ser Edwin Haller, A. Nippon, Udo Türmer i James Wanson.vgl. music sackVergleiche den Normdatensatz im Katalog der Deutschen Nationalbibliothek
Biografia José Armándola, civil: Wilhelm August Lautenschläger va treballar com a pianista a Berlín des de 1906. Com a compositor, va aconseguir una àmplia gamma de peces musicals entre 1920 i 1930: inclouen un cant, diverses obres per a cor masculí, esbossos simfònics, música de ballet, obertures i peces de piano. Sobretot, però, es va fer conegut per la música lleugera, predominantment les textures exotitzants,vgl. drei Notentitel (Maja, Shimmy Foxtrott; Tamara, Shimmy Foxtrot; Hawaiian Memories, Waltz) aus dem Verlag Roehr in Berlin, abgebildet bei que va publicar amb el seu pseudònim de so mediterrani José Armándola. Temàticament destaquen les seves preferències pel Sud i l'Orient, que es reflecteixen en els títols de les seves obres.vgl. Titel wie Orientalisch, Orientalischer Fox Trot, Orientalische Szene, Suite Orientale, Im Land der Pyramiden - Andalusische Serenade, Argentinische Serenade, Eine Nacht in Palermo, Gondoliere etc A més, també era de la terra.vgl. Stücke wie "Mit Laute und Fiedel" und "Bei Lied und Wein" oder den Rheinländer "Wir steigen auf das Gamselhorn".
Les composicions de Lautenschläger van ser interpretades per conegudes orquestres de dansa i saló del seu temps com Marek Weber, Paul Godwin, Willy Rosé-Petösy i Ferdy Kauffman i enregistrades al disc de gramòfon. Aviat també van ser una part integral dels programes de música de ràdio, ja sigui reproduïts en directe a l'estudi o des de la cera (des de la placa de cera).so pflegten die Rundfunkleute zu sagen, wenn Schallplatten gesendet wurden; vgl. die Aufnahmen mit Stücken Lautenschlägers auf Platten der Firma Vox, aus deren Gebäude 1923 die ersten Radioprogramme ausgestrahlt wurden.
En la història de l'editor musical de Bosworth, José Armándola és esmentat com a compositor de música de cinemaAb 1920 war der Stummfilm enorm populär ... geworden. Die zur Untermalung komponierte Musik wurde in den Lichtspieltheatern live zum Film gespielt. Als erster Filmmusik-Komponist wurde Albert W. Ketèlbey engagiert, der mit seiner “Film-Suite” 1924 eine Serie von Filmmusiken bei Bosworth startete. Das Arrangement dieser sowie der meisten anderen Filmmusiken war dabei so angelegt, dass es von den kleinsten Ensembles (Trio oder auch nur Klavier allein) bis zu den größten Besetzungen gespielt werden konnte. Damit war die Verbreitungsmöglichkeit in Kinos von geringem Fassungsvermögen und nur einem Pianisten bis hin zu den großen Lichtspieltheatern mit großem Orchester gesichert. Als Filmmusik-Komponisten waren neben Ketèlbey noch J. Engleman, M. Ewing und José Armandola tätig. Die Zeit der Filmmusik währte jedoch nicht lange, denn um 1929 kamen die ersten Tonfilme heraus und der Verlag verlor dadurch zunächst eine bedeutende Einnahmequelle .. al costat d'Albert William Ketèlbey,Bosworth’s englische Film-Musik, Bd. 1–3, von ihm stammen auch die Kompositionen In a fairy realm, Phantom, Three fanciful etchings und die Film Suite Scenes of the cinema, vgl. Birett S. 48–49 Joseph EnglemanBosworth’s internationales Kinoorchester Bd. 3–7, vgl. Birett S. 25 i Montague Ewing.Bosworth’s internationales Kinoorchester Bd. 10, vgl. Birett S. 26 Armándola va escriure música d'il·lustració per a biblioteques de cinema,Thematisch geordnete Alben mit Stummfilmmusik brachten nach 1920 aufgrund der gewachsenen Nachfrage die meisten größeren Musikverlage heraus, vgl. S. 15–16 bei Birett zu Beiträgen Lautenschlägers für die Verlage Roehr in Berlin und Heinrichshofen in Magdeburg, die von "Agitato, für erregte dramatische Szenen" über "Letzter Liebesfrühling: Lyrische Szene" bis zur "Schlachtmusik" (vgl. Einspielung mit einem Motion Picture Orchestra vom 16. April 1929 bei Victor Discography ) und dem Galopp "Sieg und Platz" alle möglichen filmischen Stimmungswerte abdecken; selbstverständlich darf auch hier "Orientalisch" nicht fehlen. per a la sèrie "Rialto" de "Roehrs Filmillustration" i el "Preis-Kino-Bibliothek" de l'editorial Heinrichshofen de Magdeburg. El seuBen Hur-Marsch, publicat per C. M. Roehr a Berlín, també es va distribuir en discos de gramòfon.vgl. Aufnahme auf Grammophon 19 613 (mx. 82 bi) von 1926 mit Paul Godwin, der den Titel als "Joan Florescu" auch auf Polyphon 3-27 727 (mx. 171 bh) einspielte; der (noch stumme) Monumentalfilm von Fred Niblo, auf den die Komposition abhob, war 1925 in Amerika entstanden. Aquesta i algunes peces de ball també estaven disponibles en rotllos de piano per a pianos elèctrics.vgl. Exemplare der Leipziger Firma Hupfeld mit besagtem Ben Hur-Marsch und dem orientalischen Foxtrot ODALIK, und der Fa. EMPECO mit dem GONDOLIERE Tango. Lautenschläger també es va ocupar de l'edició de la composició que Austin Egen va proporcionar per a la pel·lícula de 1926 sobre el Rin i el vi "The Loreley".Regie Wolfgang Neff, Kinomusik von Felix Bartsch. Zensurprüfung 9. März 1927Das Filmlied “Ich hab' heut Nacht vom Rhein geträumt”, vgl. Birett S. 31, wurde rasch zum Schlager und erschien auch auf zahlreichen Schallplatten, z. B. auf Artiphon 2639 (C19527) Ich hab heut nacht vom Rhein geträumt. Lied aus dem großen Film »Die Loreley« (A. Egen, Text F. Rotter), weitere vgl.: Ich hab' heut' nacht vom Rhein geträumt (Die Lorelei) (Austin Egen - Text: Fritz Rotter) Franz Baumann, mit Violine und Klavier. Odeon O-2082 (Be 5578). Ich hab' heut' nacht vom Rhein geträumt (Die Lorelei) (Austin Egen - Text: Fritz Rotter) Harry Steier, mit Orchesterbegl. Beka B. 6103 (mx. 33 704) . Ich hab' heut' nacht vom Rhein geträumt (Die Lorelei) (Austin Egen - Text: Fritz Rotter) Franz Völker, mit Orchesterbegl. Dirigent: Joh. Heidenreich. Grammophon 21 044 / B. 42 541, aufgen. 1927, und Die Loreley (Ich hab' heut' Nacht vom Rhein geträumt), Lied. M: Austin Egen/T: Fritz Rotter. Franz Baumann, Tenor, mit Klavierbegleitung. Tri-Ergon T.E. 1060-B (mx. 341)(NE 02/1928)(K 1929)(K 1930) El seu treball com a il·lustrador de pel·lícules també es demostra amb l'ús de la seva composició The Trapezist en un film recopilatori, que l'arxiu de notícies de la indústria cinematogràfica sueca va reunir el 1950 en memòria del rei Gustau V.“Konung Gustaf V in memoriam” (1950) En bildkavalkad ur Svensk Filmindustri Journalarkiv
Lautenschläger va morir el 22 de desembre de 1949 a Bad Imnau.Bad Imnau ist der einzige Kurort im Zollernalbkreis und liegt im Nordzipfel der Stadt im Eyachtal. Dels seus quatre fills,vgl. Müller: Deutsches Musiker-Lexikon, 1929 el seu fill Willi August (1903-ca. 1961) també va ser compositor.
Obres (selecció) Gravacions Ballet modern: suite. Compositor: José Armándola. Editor/Companyia: Berlin: Bosworth Musikverlag, lliurador Hamburg: Edició Wilhelm Hansen, Administració: Int. Editors musicals Hans Sikorski. Pavelló blau: andalus. Serenata = pavelló blau/música: José Armándola. Arr.: Heinz Gengler. Compositor: Lautenschläger, Willi. Implicat: Gengler, Heinz [arr.]. Editor/Companyia: London, Bonn [u. a.]: Bosworth c 1987. Títol general: Hohner current. Notes: Per a orquestres d'acordió. - Puntuació: 14 pàg., 30 cm; N º de comanda. AO 2021: títol també en anglès. i francès Llenguatge. Memòria del Caire: Suite orientale. Compositor: José Armándola. Editor/Companyia: Berlin: Bosworth Musikverlag. Lliurament: Hamburg: Edició Wilhelm Hansen, Administració: Int. Editors musicals Hans Sikorski. Primavera: serenata argentina. Compositor: Willi Lautenschläger. Editor/Companyia: Múnic: G. Ricordi/Otto Junne Musikverlag Ens enfilem al Gamselhorn: Rhinelander/Música: Willi Lautenschläger. Arranjat: Harro Steffen. Text: Richard Bars. Compositor: Lautenschläger, Willi. Piano, edició d'acordió Editor/companyia: Colònia: Polyphon-Musikverlag, c 1976.
Documents d'àudio Oh, Krause!: Copla/José Armandola. Lucie Bernardo, artista de conferències amb acompanyament orquestral. Registre Stradivarius G 5071 (mx. 2035) (C12 5 26) Ben Hur March/José Armándola. Paul Godwin amb el seu conjunt d'artistes. Gramòfon 19 613 (mx. 82 bi) - ca. 1926 Bei Lied und Wein: Part I i II/José Armandola. Orquestra del Saló Ferdy Kauffman. Ultraphon A 670 (mx. 15 426/27) - octubre de 1930 Blauer Pavillon. Sirenada andalusa/José Armándola. Barnabás von Géczy amb la seva orquestra de l'Esplanada. Parlophone B. 48 231 (mx 133 617) - octubre de 1932
Composicions cinematogràfiques Agitato. Per a escenes dramàtiques despertades. Persecució.[=Il·lustració de la pel·lícula Roehrs, sèrie 1 de Rialto] Berlín: Roehr 1927 Allegro brioso. Per a escenes excitades i de persecució. Berlín: Roehr Escena de ballet [= Preis-Kino-Bibliothek 33] Verl. Heinrichshofen, Magdeburg. Ben Hur March. Berlín: Roehr Furiós. Per a escenes excitades i revoltoses [= il·lustració de la pel·lícula de Roehrs, sèrie 2 de Rialto] Berlín: Roehr 1927 Misteriós. Per conspiració, robatori, traïció, escenes de fantasmes. [= Il·lustració de la pel·lícula de Roehrs, sèrie 6 de Rialto] Berlín: Roehr 192 Música de tempesta. [= Il·lustració de la pel·lícula de Roehrs, sèrie 4 de Rialto] Berlín: Roehr 1927.nach: Birett S. 15–16
Obres i documents sonors del seu fill Willi August Brillant tardor. Berlín: Ries i Erler, 1936. Pussta tango per a orquestra de jazz. Berlín: Meisel, 1939. Rosita Pepita per a orquestra de jazz. Berlín: Boccaccio, 1939. Estiu brillant. Berlín: Ries & Erler, 1939. Una nit a Palerm...: Lied i Tango / T.: W. A. Lautenschläger. Compositor: Lautenschläger, Willi A. F. Ges. M. Klav. M. Bez. Editor / Companyia: Berlin: Florida-Musikverl. Extensió de 4 pàgines; 4º Una nit a Palerm: Tango / Willi A. Lautenschläger. Heinz Huppertz amb la seva gran orquestra de torneig de dansa i l'orgue Hammond. Odeon O-28 094 (mx. PBe 14 302-1) - abril de 1951
Bibliografia Herbert Birett: música de cinema mut. Recollida de materials. Deutsche Kinemathek, Berlín, 1970. Hans Erdmann, Giuseppe Becce: General. Manual de música cinematogràfica. Amb la col·laboració de v. Ludwig Brav: Berlín, la botiga de llibres i música de Schlesinger. Vol. 1 Música i cinema: directoris, 1927. 155 pàgs a 4º. Vol. 2 Registre d'escales temàtiques, 1927. 266 pàg. A 4º. Erich H. Müller: German Musicians Lexicon, Dresden, 1929. [conté una visió detallada de les obres clàssiques compostes fins al 1929] Mueller von Azow, Erich Hermann / Mueller von Azow, Hedwig: Calendari de músics alemanys de Kuerschner 1954. Segona edició del lèxic alemany de músics, editors: Hedwig i E.H. Mueller d'Azov. Berlín: Walter de Gruyter, 1954, pàg. 1661. [també conté informació sobre la vida i l'obra del seu fill Willi August] Rosner, Helmut / Bulling, Burchard / Frank, Paul / Noetzel, Florian: Concís Tonkuenstler Lexikon. Continuació de Burchard Bulling, Florian Noetzel i Helmut Rosner. Wilhelmshaven: Heinrichshofen, 1974. Segona part: addicions i expansions des de 1937. [afirma incorrectament que Berlín és el lloc de la mort]
Notes
Categoria:Compositors alemanys del Romanticisme Categoria:Morts a Baden-Württemberg Categoria:Pianistes de Rin del Nord-Westfàlia Categoria:Compositors de Rin del Nord-Westfàlia Categoria:Artistes de Bonn Categoria:Compositors alemanys morts al segle XX Categoria:Compositors alemanys nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1880