Per genocidi selknam (genocidi selk'nam o genocidi ona) es coneix als fets definits com genocidi ocorreguts entre la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del segle XX en contra dels selknam o onas, poble amerindi de l'illa Gran de Terra del Foc. L'última representant pura d'aquest poble, Ángela Loij, va morir en 1974. Actualment només existeixen alguns descendents mestissos d'aquesta ètnia. miniatura|Nens selknam; fotografia de 1898 del llibre Genocidio selknam. Cap a fins del l'illa Gran de Terra del Foc va concitar l'interès de grans companyies ramaderes. La introducció de les estades ovellerrs va crear forts conflictes entre els nadius i els colons britànics, argentins i xilens, conflicte que va adquirir rivets de guerra d'extermini. Les grans companyies ovelleres van arribar a pagar una lliura esterlina per cada selknam mort, la qual cosa era confirmada presentant mans o orelles de les víctimes. Les tribus del nord van ser les primeres afectades i va iniciar una onada migratòria a l'extrem sud de l'illa per escapar de les massacres. A la recerca d'alternatives a la matança, el 1890 el Govern xilè va cedir l'illa Dawson, a l'estret de Magallanes, a sacerdots salesians que van establir allí una missió dotada d'amplis recursos econòmics. Els selknam que van sobreviure al genocidi van ser virtualment traslladats a l'illa, que en un termini de vint anys va tancar deixant un cementiri poblat de creus.
Antecedents
Els selknam van ser els principals habitants de l'illa de Terra del Foc. L'etnòleg Martin Gusinde, que va visitar l'illa cap a fins de 1918, va reconèixer la presència de tres grups selknam distribuïts en diferents espais de l'illa. L'antropòleg deia que, malgrat les diferències de distribució territorial existia entre aquests tres grups una clara unió lingüística, racial i cultural.
Estudis recents demostren que els selknam es van dividir en les següents parcialitats:
párika (pampers del nord). herska (dels boscos del sud) chonkoyuka (de les muntanyes davant bahía Inútil), a més dels haush.
La disminució de la seva població en xifres miniatura|300px|Els últims selknam a Puerto Harris (Illa Dawson), el 1896. Sobre el número aproximat de població selknam i les seves tres parcialitats ètniques, existeixen dificultats serioses per a estimar xifres raonables, a causa de la falta d'estudis demogràfics previs al procés colonitzador. No obstant això, per a tenir una visió aproximada, Martin Gusinde va estimar la població abans del procés colonitzador entre 3500 a 4000 persones. El 1887, El Boletín Salesiano estimava uns 2.000 indígenes i més tard el pare Borgatello comptaria entre 2.000 i 3.000 ànimes. En la memòria del governador de Magallanes Manuel Señoret (1892-1897), es precisava que:
Un estudi demogràfic més fiable és el realitzat per Esteban Lucas Bridges en 1899, on va registrar la població selknam de la següent manera:
Aquestes xifres demostren que la població aparentment va poder ser bastant pròxima a les estimacions de Martín Gusinde (de 3500 a 4000 en tota l'illa). Existeix poca claredat de la quantitat exacta de quants d'aquests indígenes van morir en els 18 anys abans de l'inici de la colonització, pels assassinats, malalties i deportacions. Per exemple en l'episodi de l'expedició de Ramón Lista, que en un sol enfrontament va matar ben bé 28 persones.
Genocidi En algun punt, les societats originàries eren primigènies i l'espai encara no havia estat alterat en excés. Sobtadament, Terra del Foc va deixar de ser “ecosistèmica i biodiversa natura” i es va convertir en excelsa sorra d'una típica acumulació originària basada en la predació salvatge i la violència sense dissimulació contra les vides humanes i el territori.
L'arribada d'argentins, xilens i colons britànics al territori Selknam va portar amb si un conflicte asimètric entre aventurers, cercadors d'or, colons i ramaders d'una banda i els selknam per l'altre. L'ocupació dels territoris va deslligar represàlies per part dels selknam, que no van dubtar a defensar i venjar actes que s'havien desencadenat: morts, violacions, vexacions. El ressentiment va ser un estat permanent, manifestant-se amb animositat cap als empleats d'estades, trencant els cèrcols, arriant grans quantitats d'animals, cremant cases i atacant als homes. Però aquesta actitud no va aconseguir traduir-se en un veritable ambient bèl·lic, pels clars desavantatges materials que posseïen els selknam enfront de tot el cos establert per al seu atac i captura. Aquesta diferència va ser l'element clau que no va permetre generar una resistència per part dels indígenes per romandre als seus territoris, i en conseqüència la rendició i la resignació forçada, va ser una de les tantes causes per la seva desaparició com a poble establert.
Gusinde relata com els caçadors «enviaven els cranis dels indis assassinats al Museu Antropològic de Londres, que pagava quatre lliures per cap».
La febre de l'or
L'expedició del xilè Ramón Serrano Montaner en 1879,La Companyia Stuphen havia instal·lat aquí grans excavadores, que no van produir els guanys esperats. També en altres costats va caldre paralitzar les obres i les costoses instal·lacions es van abandonar. El viatger es troba amb aquestes ruïnes de vanes esperances aquí, al costat del Río de Oro, al camí de Caleta Discordia a Porvenir i a altres indrets al nord de l'Illa Gran. Vegeu FUENTES: II, 13 i AGOSTINI: 250. va ser qui va informar de la presència de importants jaciments aurífers en les sorres dels principals rius de Terra del Foc. Amb aquest incentiu, centenars d'aventurers estrangers van arribar a l'illa amb l'esperança de trobar en tan anhelades i llunyanes terres, el manteniment inicial per a produir grans fortunesEls efectes de la febre de l'or, que va convulsionar a tota la població més enllà de la regió magallánica. Hi ha una descripció detallada del periodista novaiorquès John R. Spears "The Gold Diggings of Cape Horn. A study of Life in Tierra del Fuego and Patagonia". New York, 1895,; AGOSTINI: 248, 250,FUENTES II, 139,HOLMBERG (a): 48,NAVARRO: II, 166 yPOPPER (d): 142-146. No obstant això, aquests somnis es veuran delmats pel ràpid esgotament del metall.
Esteban Lucas Bridges, aventurer i defensor dels indígenes, assenyala en el seu llibre El último confín de la Tierra (Londres, 1948) que els ona van atacar campaments miners prèviament al genocidi, participant en matances entre clans rivals.
Perpetradors Entre els caçadors d'indígenes es trobaven Julius Popper,Segons memòries de Federico Echelaite en la pel·lícula documenta Los onas, vida y muerte en Tierra del Fuego (d'A. Montes, A. Chapman i J. Prelorán). Alexander McLennan,>L'escocès Alexander MacLennan gaudia de la mateixa fama. Més tard va ser administrador en una estada sobre la Bahía Inútil. En l'extermini dels indis es destacava per les seves grans ofensives. Amb una caterva de bandits inhumans desplegats en formació dispersa "netejava" pas a pas grans àrees d'indígenes. No prenia presoners, sinó que disparava indistintament sobre qualsevol ser que es movia o es posava davant de les seves canelles. Aquestes caceres li proporcionaven excel·lents guanys, perquè estava al servei de l'estada més gran. Monsenyor Fagnano també ho confirma a J. Edwards: 230 de la següent manera: Ell "va guanyar en un any, en premis per tan macabre sport, la suma de 412 esterlines, la qual cosa vol dir que en un any havia mort 412 indis. Aquesta deplorable gesta va ser festejada amb champagne, enmig d'una inqualificable orgia, per alguns membres de la companyia que van brindar per la prosperitat de l' 'Esplotadora' i per la salut del brillant tirador..." Fins ara, només s'ha dit alguna cosa semblant de caníbals! «Mister Bond», Alexander A. Cameron, Samuel Hyslop,Vegeu un informe sobre aquesta forma de conducta en Fuentes: I, 141-142. obre les seves inclinacions a l'assassinat sàdic escriu detalladament Borgatello (c): 223. John McRae i Montt E. Wales
Julius Popper miniatura|350px|Mercenaris de Julius Popper disparant. A terra s'observa el cadàver d'un selknam. miniatura|350px|Mercenaris de Julius Popper saquejant una tenda selknam, mentre disparen a mansalva contra els que fugen. Durant les expedicions mineres van començar els assassinats múltiples de selknam. Un dels líders d'aquestes expedicions va ser el romanès Julius Popper, nacionalitzat argentí, conegut pels seus enfrontaments amb els selknam, als quals en més d'una oportunitat va perseguir, va matar i va robar les seves pertinences per a formar la seva pròpia col·lecció d'objectes, els quals va exhibir en un àlbum fotogràfic, incloent en ella una seqüència completa d'un atac perpetrat per ell i el seu contingent de mercenaris amb armes de foc, cap a tendes indígenes a San Sebastián.
Després de les seves incursions, va presentar una conferència el 5 de març de 1887 a l'Institut geogràfic Argentí de Buenos Aires, sobre les seves exploracions realitzades i sobre les trobades que va tenir amb els selknam, aquí es presenta part d'aquestes declaracions:
Amb relació a aquest relat, Magrassi, (1987), sosté en el seu llibre que Popper, juntament amb els seus peons, s'entretenien caçant selknam amb escopetes i fusells, fotografiant-se amb les seves “peces cobrades".
Ramón Lista Contemporàniament a la presència de Popper s Terra del Foc, una altra expedició afavorida pel govern argentí, a càrrec de l'oficial argentí Ramón Lista en 1886, passaria a la història, després de l'accionar despietat dels soldats a càrrec de Lista en contra dels indígenes. Aquest episodi va acabar amb l'assassinat a sang freda de prop de 28 selknam, en la rodalia de Sant Sebastià.
Finalment, pot dir-se que a aquests episodis se sumen altres punts que donen compte de la marcada violència amb la qual van actuar els miners en contra dels indígenes i que va contribuir a l'extermini dels selknam.
Les «pràctiques de tir» Existeixen testimoniatges que indiquen que durant la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del , els vaixells que passaven per l'estret de Magallanes o per les costes oriental i sud de l'illa realitzaven pràctiques de tir utilitzant com a blanc als indis ona: quan albiraven al lluny una fogata, o una tenda, disparaven contra elles. S'ignora la quantitat de víctimes que podien haver causat tals pràctiquesRevista.SerIndigena.cl («Acerca de las prácticas de tiro», en revista Ser Indígena).
Les majors massacres A continuació es llisten les majors massacres, totes elles realitzades en Terra del Foc, en territori argentí.
La matança de San Sebastián (28 morts) Lloc: Platja de San Sebastián Data: 25 de novembre de 1886 És la primera massacre documentada, i es coneix amb detall, quan, on i com va ocórrer perquè va ser comesa per un oficial argentí, en una missió d'exploració, que va registrar la seva acció en un diari de bitàcola. El 25 de novembre de 1886, el capità Ramón Lista va desembarcar a la platja de San Sebastián amb la finalitat d'explorar la regió. Aquest mateix dia es topa amb una tribu ona. El capità intenta prendre'ls presoners, però aquests es resisteixen. Llista ordena llavors als seus homes obrir foc i maten a 27 ona. Un sacerdot salesià, José Fagnano,Monsenyor José Fagnano va néixer sl Piemont, Itàlia. Va ser el primer Prefecte Apostòlic de la Patagònia Meridional i va romandre en aquest territori des de 1889 fins a 1909. En 1910 el va succeir Alberto De Agostini, conegut com a “Monsenyor Patagònia”. que acompanyava a l'expedició, s'enfronta a Lista i li recrimina la matança. Lista amenaça amb fer-lo afusellar. Dies després els homes de Lista s'acarnissen amb un jove ona que van trobar amagat després d'unes roques, armat tan sols amb el seu arc i fletxa: l'assassinen de 28 trets.
L'enverinament de Springhill (prop de 500 morts) Lloc: Platja de Springhill Data: Imprecisa, primera dècada del segle XX