La casa Pelegrí Guarch és un edifici situat al carrer del Regomir, 7-9 del barri Gòtic de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C). Inclou la petita capella de Sant Cristòfor.

Història Sembla que la primera capella de Sant Cristòfor era edificada sobre la volta del carrer del Regomir. El 1503 va ser substituïda per una de més gran, on el ciutadà Joan Benet Coll va fer llaurar un retaule amb una pintura del sant, i el 5 de juliol del 1505 el vicari general de la diòcesi va concedir permís per a celebrar-hi una missa anual el dia de la seva festivitat. Posteriorment, en edificar habitacions particulars sobre la volta, es va construir una nova capella a nivell del carrer, dintre d'una de les torres de la muralla romana, i el 8 d'agost del 1530, l'arquebisbe de Tessàlia Joan Miralles en va beneir la primera pedra:

Arran de la revolta de 1835, el culte a la capella va ser suspès i la imatge del sant va ser traslladada a l'església dels Sants Just i Pastor. Tanmateix, els veïns van demanar-ne la reobertura, i el 4 de gener del 1845, fou beneïda pel canonge de la Seu i governador de la mitra Isidre Valls, acompanyat d'alguns sacerdots i dels obrers.

A finals del o principis del , la casa del número 7 va ser adquirida pel botiguer de teles Tomàs Llimona, que la llegà a la seva filla Pilar Llimona i Castell, casada amb Josep Martí i d'Estruch, que adoptà el cognom Llimona, i el 1831, el matrimoni va adquirir el número 9. Després de la mort de Llimona el 1843, el 1845 els seus hereus van fer la partició dels béns,AHPB, notari Domènec Gibert, manual 1.243/17, f. 325-357, 09-10-1845. i les finques van passar a mans de l'Hospital de la Santa Creu. Arran de la desamortització de Madoz (1855), van passar a mans de l'Estat i el 1860 van ser venudes en subhasta pública a Pelegrí Guarch i Salom, un dels fills del matrimoni entre l'esclavista Pere Guarch i Miralles (1773-1838) i Francesca Salom.

L'octubre d'aquell any, Guarch va demanar permís per a remuntar un pis a la casa del número 7, però finalment va desistir, i l'agost de l'any següent va presentar un projecte de reedificació d'ambdues, obra del mestre d'obres Pau Martorell.AMCB, Q127 Foment 1191 C. El setembre del mateix any, el promotor Simó Coll i Alzamora, propietari de la casa número 4 del carrer del Regomir i de la volta de Sant Cristòfor, va fer el mateix amb la seva propietat. En el transcurs de l'enderrocament aparegueren les restes de la façana d'un edifici públic, recollides en un gravat de Josep Puiggarí i que en aquell moment foren tingudes per les d'un teatre, però que l'opinió actual considera com a part d'un portal monumental del primer recinte, l'anomenada Porta Gèmina. El desembre del 1861, Guarch ja havia pactat amb els obrers i administradors de la capella de Sant Cristòfor fer-se'n càrrec de la nova façana i la cessió d'un espai per a poder engrandir la sagristia, a canvi de poder edificar-hi a sobre. A tal efecte, el gener del 1862 va presentar un segon projecte que incloïa aquest àmbit.

miniatura|esquerra|Detall de la façana miniatura|esquerra|Restes de les termes portuàries de Bàrcino, al subsol del número 9 miniatura|esquerra|Portada de la publicació de 1899 Capilla de San Cristóbal del Regomir, de Josep Puiggarí miniatura|esquerra|Primera benedicció d'automòbils (1907)

El 1899, la capella va ser reformada en estil neogòtic per Joan Martorell. El 10 de juliol del 1907, festivitat de Sant Cristòfor, i a imitació d'altres països d'Europa, hi va començar la benedicció d'automòbils. La pràctica aviat va ser imitada en altres esglésies del país i es manté des d'aleshores. Durant la Guerra Civil estigué tancada i sofrí alguns desperfectes, però es va poder salvar de la destrucció. Posteriorment, se'n va enderrocar la sagistria, a la qual s'accedia a través dels baixos.

La casa Pelegrí Guarch va ser adquirida per l'Ajuntament de Barcelona per a ampliar el Centre Cívic Pati Llimona, i des del 2012 s'integra dins d'aquest conjunt arquitectònic.

Descripció Es tracta de dos edificis d'habitatges que conformen una unitat arquitectònica. El del número 9, de planta baixa, entresòl i quatre pisos, s'estructura en tres eixos verticals d'obertures amb balconades al primer i segon pis i balcons individuals a la resta. El número 7, de planta baixa, entresol i tres pisos, consta únicament d'un eix d'obertures, i als baixos hi ha la capella de Sant Cristòfor, una petita església d'aproximadament 5 m². A la reixa que hi ha sobre l'entrada figura la data de 1862.

Al subsòl de la parcel·la s'han trobat més restes d'època romana (segles ). Per tal de deixar-les a la vista, se'n va enderrocar una part i s'hi va construir un nou accés vertical. Al primer pis, hi ha alguns espais d'interès com la sala destinada a taller de fotografia, amb un sostre de fusta amb aplics daurats, o el taller infantil, amb un sostre de fusta pintada que reprodueix un celatge.

Referències

Vegeu també Castell del Regomir Palau Marc o Gualbes Casa Ferran-Civil Fàbrica d'indianes de Fèlix Prat Casa-fàbrica Espalter Carrer de Jovellanos

Bibliografia

Categoria:Esglésies neogòtiques de Barcelona Categoria:Patrimoni monumental del Barri Gòtic Categoria:Edificis del barri Gòtic