miniatura|Un manat de farigola Una herba és una planta utilitzada com a aliment, medicament, perfum, o per donar gust. La seva tija no desenvolupa teixit llenyós com fan els arbres i els arbustos. No s'hi inclouen les verdures i altres plantes consumides pels macronutrients.
Usos culinaris miniatura|Venedor d'herba (Alginet, 1965) En sentit ampli entre les herbes culinàries, a més de les herbes pròpiament dites, poden ser incloses plantes llenyoses (romaní, farigola...) i fins i tot arbres (fulles de llorer).
Una primera precisió en fa referència a la quantitat. L’ús de les herbes culinàries es limita a petites quantitats, per a donar sabor i aroma i no pas en percentatges substancials formant part important de l'aliment a ingerir. Contràriament, les verdures sí que formen part de l'aliment.
Tractats de cuina Una manera d'analitzar l'ús de les herbes en la cuina és a partir de les obres culinàries més importants. Marc Gavi Apici en la seva obra De re coquinaria, proposa algunes herbes que poden considerar-se habituals en la cuina mediterrània actual: all, anís, anet, api, tàperes, cardamom, alcaravia, ceba, escalunya, ceba tendra, coriandre, safrà, comí, fonoll, llorer, gingebre, romaní, api bord, menta, herba gatera, alfàbrega, orenga, julivert, sajolida, sèsam, mostassa, timó (farigola),...
En el Llibre de Sent Soví s'esmenten unes quantes herbes prou conegudes i populars: julivert, marduix, sàlvia, menta, coriandre, alfàbrega, sajolida, farigola, fonoll, matafaluga, eruga, lletsó, verdolaga, créixens.
En el Llibre del Coc les herbes relacionades són molt semblants a les de la llista anterior: alcaravia, all, celiandre, comí, julivert, llor, matafalufa, menta, moraduix, orenga, poliol, romaní, sajolida, sàlvia...
Capitular de Villis +Llista de les plantes al Capitulare de villis vel curtis imperialibus Nr.Nom en llatí en el CapitulareNom científic (i família)Denominació catalana 1a lilium Iris germanica L. (Iridaceae) lliri 1b lilium Lilium candidum L. (Liliaceae) assutzena, lliri blanc 2 rosas Rosa canina L. (Rosaceae) rosa silvestre 3 fenigrecum Trigonella foenum-graecum L. (Fabaceae) fenigrec 4a costum Saussurea costus (Falc.) Lipschitz (Asteraceae) 4b costum Tanacetum balsamita L. (Asteraceae) 5 salviam Salvia officinalis L. (Lamiaceae) sàlvia 6 rutam Ruta graveolens L. (Rutaceae) ruda 7 abrotanum Artemisia abrotanum L. (Asteraceae) abròtan 8 cucumeres Cucumis sativus L. (Cucurbitaceae) cogombre 9 pepones Cucumis melo L. (Cucurbitaceae) meló 10 cucurbitas Cucurbita lagenaria L. = Lagenaria siceraria (Mol.) Standl. (Cucurbitaceae) carbassa 11a fasiolum Vigna unguiculata (L.) Walp. (Fabaceae) fesolí 11b fasiolum Dolichos lablab L. (Fabaceae) = D. purpureus (L.) Sweet mongeta egípcia 12 ciminum Cuminum cyminum L. (Apiaceae) comí 13 ros marinum Rosmarinus officinalis L. (Lamiaceae) romaní 14 careium Carum carvi L. (Apiaceae) alcaravea 15 cicerum italicum Cicer arietinum L. (Fabaceae) cigró 16 squillam Urginea maritima (L.) Baker (Hyacinthaceae) ceba marina 17 gladiolum Gladiolus italicus Mill. (Iridaceae) gladiol 18a dragantea Polygonum bistorta L. (Polygonaceae) bistorta 18b dragantea Artemisia dracunculus L. (Asteraceae) estragó 19 anesum Pimpinella anisum L. (Apiaceae) anís 20a coloquentidas Citrullus colocynthis (L.) Schrad. (Cucurbitaceae) coloquinta 20b coloquentidas Bryonia alba L. (Cucurbitaceae) briònia 21a solsequiam Heliotropium europaeum L. (Boraginaceae) cua d'escorpí 21b solsequiam Calendula officinalis L. (Asteraceae) boixac de jardí 21c solsequiam Cichorium intybus (Asteraceae) xicoira 22a ameum Ammi copticum L. = Trachyspermum ammi (L.) Sprague (Apiaceae) bisnaga 22b ameum Meum athamanticum Jacq. (Apiaceae) meu 23 silum Laserpitium siler L. (Apiaceae) Laserpitium 24a lactucas Lactuca sativa L. (Asteraceae) enciam 24b lactucas Lactuca virosa L. (Asteraceae) enciam de bosc 25 git Nigella sativa L. (Ranunculaceae) pebreta 26 eruca alba Eruca sativa Mill. (Brassicaceae) ruca 27 nasturtium Nasturtium officinale R.Br. (Brassicaceae) creixen 28 parduna Arctium lappa L. (Asteraceae) repalassa 29 puledium Mentha pulegium L. (Lamiaceae) poliol 30a olisatum Angelica archangelica L. (Apiaceae) herba de l'Esperit Sant 30b olisatum Smyrnium olusatrum L. (Apiaceae) aleixandri 31 petresilinum Petroselinum crispum (Mill.) Nym. ex A.W.Hill (Apiaceae) julivert 32 apium Apium graveolens L. (Apiaceae) api 33a levisticum Ligusticum mutellina (L.) Crantz (Apiaceae) 33b levisticum Levisticum officinale W.D.J.Koch (Apiaceae) api bord 34 savinam Juniperus sabina L. (Cupressaceae) savina muntanyenca 35 anetum Anethum graveolens L. (Apiaceae) anet 36 fenicolum Foeniculum vulgare Mill. (Apiaceae) fonoll 37 intubas Cichorium intybus L. (Asteraceae) xicoira 38 diptamnum Dictamnus albus L. (Rutaceae) lletimó 39 sinape Sinapis alba L. (Brassicaceae) mostassa blanca 40 satureiam Satureja hortensis L. (Lamiaceae) sajolida de jarí 41 sisimbrium Mentha aquatica L. (Lamiaceae) herba-sana d'aigua 42 mentam Mentha spicata L. (Lamiaceae) Mentha spicata 43 mentastrum Mentha longifolia L. (Lamiaceae) menta boscana 44 tanazitam Tanacetum vulgare L. (Asteraceae) tanarida 45 neptam Nepeta cataria L. (Lamiaceae) herba gatera 46a febrefugiam Centaurium erythraea Rafn (Gentianaceae) herba de Santa Margarida 46b febrefugiam Tanacetum parthenium (L.) Schultz Bip. (Asteraceae) segura 47 papaver Papaver somniferum L. (Papaveraceae) cascall 48 betas Beta vulgaris L. ssp. vulgaris convar. cicla (L.) Alef (Chenopodiaceae) bleda-rave, remolatxa 49 vulgigina Asarum europaeum L. (Aristolochiaceae) atzarí mismalvas malva 50 altaea Althaea officinalis L. (Malvaceae) malví 51 malvas Malva sylvestris L. (Malvaceae) malva major 52 carvitas Daucus carota L. (Apiaceae) pastanaga 53 pastenacas Pastinaca sativa L. (Apiaceae) xirivia 54 adripias Atriplex hortensis L. (Chenopodiaceae) armoll 55 blidas Amaranthus blitum L. (Chenopodiaceae) amarant 56a ravacaulos Brassica rapa L. emend. Metzg. ssp. rapa (Brassicaceae) nap salvatge 56b ravacaulos Brassica oleracea var. gongylodes L. (Brassicaceae) col 57 caulos Brassica oleracea L. (Brassicaceae) col 58a uniones Allium fistulosum L. (Alliaceae) ceba d'hivern 58b uniones Allium ursinum L. (Alliaceae) all bord 59 britlas Allium schoenoprasum L. (Alliaceae) cebollí 60 porros Allium porrum L. (Alliaceae) porro 61 radices Raphanus sativus L. var. niger (Brassicaceae) rave 62 ascalonias Allium cepa L. var. ascalonicum (Alliaceae) ceba 63 cepas Allium cepa L. var cepa (Alliaceae) ceba 64 alia Allium sativum L. (Alliaceae) all 65 warentiam Rubia tinctorum L. (Rubiaceae) roja 66a cardones Dipsacus sativus (L.) Scholl. (Dipsacaceae) card 66b cardones Cynara cardunculus L. (Asteraceae) herbacol 67 fabas maiores Vicia faba L. (Fabaceae) fava 68 pisos Mauriscos Pisum sativum L. (Fabaceae) pèsol 69 coriandrum Coriandrum sativum L. (Apiaceae) coriandre 70 cerfolium Anthriscus cerefolium (L.) Hoffm. (Apiaceae) cerfull 71 lacteridas Euphorbia lathyris L. (Euphorbiaceae) cagamuja 72 sclareiam Salvia sclarea L. (Lamiaceae) sàlvia romana 73 Jovis barbam Sempervivum tectorum L. (Crassulaceae) matafoc comú
Tisanes
Per infusió o decocció de substàncies vegetals (plantes medicinals, espècies i altres) en aigua, s'obtenen begudes molt variades, algunes de les quals amb efectes medicinals.
Medicina El primer tractat de medicina conservat, datat de cap al 5000 aC, fou obra dels sumeris. Entre altres aspectes el tractat considera l'ús d'algunes plantes medicinals relacionades amb malalties concretes.
Al voltant del 162 dC, el metge Galè basava gran part de les seves pràctiques curatives en les plantes medicinals. La medicina tradicional a l'Índia (aiurveda) i la medicina tradicional xinesa empren herbes curatives des de fa segles. La tradició de les herbes medicinals en la cultura occidental es relaciona amb personatges com Hipòcrates, Galè, Dioscòrides Pedaci, Pau d'Egina, Avicenna, Paracels i molts altres.
Rituals L'ús d'herbes i de plantes, en general, és habitual en molts rituals i costums socials.
Rituals religiosos Bramanisme. En moltes cerimònies és freqüent l'ús d'un pom d'una herba anomenada kusa (Desmostachia bipinnata).
En moltes cerimònies del zoroastrisme es fa servir el barsom, un manat de branques de magraner tallades i lligades per un sacerdot autoritzat.
En el sopar de la Pasqua jueva és tradicional menjar herbes amargues, anomenades maror.
Rituals socials A les Illes Hawaii és tradicional oferir collarets de flors (leis) als nouvinguts.
El calumet era la pipa cerimonial de les tribus de les planes d'Amèrica del Nord.
Per tot Catalunya, València i Mallorca hi ha diverses manifestacions populars anomenades “balls de rams”. En cada ball es produeix l'obsequi d'un ram d'un dels dansaires a la seva parella. Pot ser l'home o la dona qui ofereix el ram. Per exemple, en el ball dels Pabordes, la dona ofereix un ram d'alfàbrega a l'home.
Referències
Vegeu també Apotecari. Mitjalluna (estri).
Enllaços externs
Les vint-i-cinc herbes remeieres més freqüents. VilaWeb.
Categoria:Plantes aromàtiques