va ser una actriu, empresària, política i productora mexicana. És considerada una de les actrius més importants del cinema a Mèxic.

Va debutar com a actriu en 1949. Va obtenir reconeixement internacional en haver participat en una trilogia de pel·lícules del director Luis Buñuel que inclouen Viridiana (1961), El ángel exterminador (1962) i Simón del desierto (1965). A més de Mèxic, Pinal també va treballar a Espanya i Itàlia.

És considerada com a pionera del teatre de comèdia musical i de la televisió a Mèxic. A la seva faceta d'actriu també se li sumen la d'empresària i productora de diversos projectes. També participà en la política i va ocupar alguns càrrecs públics al seu país natal.

Primers anys Silvia Pinal Hidalgo va néixer a Guaymas (Sonora, Mèxic), el 12 de setembre de 1931. Els seus pares van ser María Luisa Hidalgo Aguilar i Moisès Pasquel. Pasquel era director d'orquestra a l'estació radiofònica mexicana XEW. La mare de Silvia va quedar embarassada de Pasquel amb tan sols 15 anys d'edat. El seu pare no la va reconèixer i Silvia no el va conèixer fins que va tenir 11 anys d'edat. Per part del seu pare biològic, Silvia va tenir tres germans més: Eugenio, Moisès i Virginia. No obstant això, Pinal mai va tractar a la família Pasquel. Pinal va passar els seus primers anys darrera del taulell d'una marisqueria situada prop de la XEW, on treballava la seva mare. Quan Pinal tenia cinc anys d'edat, la seva mare es va casar amb Luis G. Pinal, a qui anomenaven "El Caballero Pinal", un periodista, militar i polític vint anys major que ella. Pinal va reconèixer Silvia com la seva filla. La família va viure a diverses ciutats de Mèxic com Querétaro, Acapulco, Monterrey, Chilpancingo, Cuernavaca i Puebla, i finalment es van establir a Ciutat de Mèxic.

Pinal sentia fascinació per l'espectacle des que era nena. A més del cinema i la música, li agradava escriure i recitar poemes.Pinal (1996), p. 15. Va cursar els seus estudis primer al Col·legi Pestalozzi de Cuernavaca, i després a l'Institut Washington de la Ciutat de Mèxic.Pinal (1996), p. 27. Malgrat les seves aspiracions artístiques, el seu pare l'empenyé a estudiar "una cosa útil" i va aprendre mecanografia. Als 14 anys d'edat va començar a treballar a Kodak com a secretària.

Silvia desitjava estudiar òpera. Va començar a preparar-se prenent classes amb una professora particular i després amb el professor Reyes Retana. Amb el mestre Retana, va participar en muntatges com Las hijas de Cádiz i Madame Butterfly. El seu primer pas cap a la fama va ocórrer quan va ser convidada per a participar a un certamen de bellesa. En aquest certamen Silvia va obtenir el títol de Princesa Estudiantil de Mèxic. En la seva coronació va conèixer als actors Rubén Rojo i Manolo Fábregas, amb els qui travà estreta amistat.Pinal (1996), p. 28. Mentre estudiava bel canto, Silvia entra a treballar com a secretària als laboratoris farmacèutics Carlos Stein.Pinal (1996), p. 30. A l'acadèmia de música, Silvia feu una audició per a aconseguir un paper a l'òpera La traviata. Tanmateix, aquesta audició va ser un fracàs. Llavors el seu professor la va encoratjar per a prendre cursos d'actuació en Belles arts. A aquesta acadèmia, va ser alumna de figures com Carlos Pellicer, Salvador Novo i Xavier Villaurrutia.Pinal (1996), p. 31. Va debutar com a extra en una representació de Somni d'una nit d'estiu, de William Shakespeare.García Riera (1996), p. 21.

Trajectòria Inicis Silvia va continuar treballant a la companyia de productes farmacèutics, al seu departament de publicitat. El seu cap, sabent que ella estudiava actuació, li va donar oportunitat de participar en l'enregistrament d'algunes comèdies radiofòniques a la XEQ. Va debutar en la comèdia Dos pesos la dejada, al costat de Luis Manuel Pelayo i Carlota Solares.García Riera (1996), p. 21

A l'estació de ràdio, va conèixer uns publicistes que la van convidar a formar part d'una companyia experimental, on va debutar amb un paper a l'obra Los caprichos de Goya. El director d'aquesta obra era l'actor i director mexicà d'origen català Rafael Banquells, amb qui Silvia inicia una relació laboral i una estreta amistat que va derivar en romanç. Rafael Banquells va aconseguir que el mestre Carlos Laverne els permetés utilitzar per als seus muntatges el Teatro Ideal de la Ciutat de Mèxic. Laverne va triar Silvia per a participar en un muntatge amb la companyia del Teatro Ideal, dirigida per l'actriu espanyola Isabelita Blanch. L'obra es va dir Nuestra Natacha. Silvia va actuar en nombroses obres d'aquesta companyia al costat de figures com Banquells, Emperatriz Carvajal, Patricia Morán, Miguel Manzano i Emília Guiú.Pinal (1996), p. 38-39 La primera obra que va protagonitzar va ser Un sueño de cristal.García Riera (1996), p. 22

Tan sols quinze dies després d'haver debutat en pla estel·lar en el teatre, Pinal va debutar al cinema amb un breu paper a la cinta Bamba (1949), protagonitzada per Carmen Montejo i dirigida per Miguel Contreras Torres. Contreras Torres l'havia vist treballar al Teatro Ideal i la va convidar a formar part del projecte. Contreras Torres va ser un director dur i estricte que va fer sofrir a Silvia per la seva inexperiència. Eventualment, en aquest mateix any, actua en la cinta El pecado de Laura, dirigida per Julián Soler i protagonitzada per Meche Barba. En aquesta cinta treballa per primera vegada en cinema amb Rafael Banquells, que en aquest moment ja era el seu marit. Immediatament participa en un altre petit rol a la cinta Escuela para casadas, de Miguel Zacarías, on debuten altres joves actrius com Leticia Palma i Yolanda Varela. Silvia coneix i treballa per primera vegada al costat del popular actor i cantant Pedro Infante en la cinta La mujer que yo perdí (1949). En aquest mateix any alterna amb Gloria Marín, Ernesto Alonso i Katy Jurado a la cinta Mujer de medianoche, de Víctor Urruchúa. L'actor i comediant Cantinflas va triar Pinal com la seva coestrella a la cinta El portero (1950), de Miguel M. Delgado. Però el seu primer pas sòlid cap a la popularitat va ser la intervenció a la comèdia El rey del barrio (1950), on va formar una gran parella còmica amb Germán Valdés "Tin-Tan", dirigida per Gilberto Martínez Solares. Pinal i Tin Tán van actuar junts per segona ocasió a La marca del zorrillo (1950).

En els seus inicis, Pinal participa en petits rols co-estel·lars en diverses cintes. Treballa amb David Silva s El amor no es ciego (1950), amb Marga López i Fernando Soler a Azahares para tu boda (1950); Mapy Cortés a Recién casados...no molestar (1950); amb Niní Marshall i Joaquín Pardavé a Una gallega baila mambo (1950); Elsa Aguirre a La estatua de carne (1951); de nou amb Fernando soler a Por ellas aunque mal paguen, i de nou amb Meche Barba i Fernando Fernández a Cuando los hijos pecan (1952).

Pinal rep el seu primer reconeixement important, el seu primer Premi Ariel com a actriu coestelar, per la seva actuació en la cinta Un rincón cerca del cielo (1952) dirigida per Rogelio A. González, on treballa de nou al costat de Pedro Infante. En 1952 actua amb Joaquín Pardavé, Fernando Fernández i Antonio Aguilar a les comèdies Doña Mariquita de mi corazón i El casto Susano. També va aparèixer amb un petit rol a la cinta Si mi vida, protagonitzada per Lilia Michel i Rafael Baledón i va repetir parella amb "Tin Tan" a Me traes de un ala (1952).

Reconeixement En 1953, Silvia signa un contracte amb els estudis FILMEX, de Gregorio Wallerstein, que li dona els seus primers treballs estel·lars a les cintes Reventa de esclavas (1953), al costat d'Antonio Aguilar, i Yo soy muy macho (1953), amb Miguel Torruco. En aquest mateix any, fa el seu primer treball de caràcter musical amb la cinta Mis tres viudas alegres, sota la direcció de Fernando Cortés i on comparteix crèdits amb Lilia del Valle i la rumbera cubana Amalia Aguilar. L'èxit de la cinta va portar les tres actrius a protagonitzar aquest mateix any la comèdia Las cariñosas. En aquest mateix any, actua al costat de Libertad Lamarque en Si volvieras a mí. En 1954, Pinal actua a les cintes Hijas casaderas, amb Carlos López Moctezuma i La vida tiene tres días, amb Carlos Navarro.

Pinal aconsegueix l'èxit i reconeixement el 1954, després de participar en la cinta Un extraño en la escalera, dirigida per Tulio Demicheli, i protagonitzada amb Arturo de Córdova. De Córdova volia com a coestrella a l'actriu italiana Gina Lollobrigida o a la rumbera cubana Rosa Carmina, perquè desconfiava de Pinal a causa de la seva joventut. Amb el suport del productor Gregorio Wallerstein, Silvia es va fer un canvi d'imatge per a destacar el seu sex appeal, alhora que el productor l'ajudés a obtenir l'aprovació de Córdova. El rodatge va tenir lloc a l'Havana, Cuba, i la pel·lícula va ser un notable èxit de taquilla que va consagrar Pinal com primera figura del cinema.García Riera (1996), p. 65-66

Un altre director que va saber aprofitar al màxim les capacitats histriòniques de Silvia va ser Alberto Gout. Sota la batuta de Gout, Silvia realitza la cinta La sospechosa (1954), amb Miguel Torrúco i Carmen Montejo. En 1955, Pinal participa a Historia de un abrigo de mink, pel·lícula d'episodis que Pinal coprotagonitza amb les actrius María Elena Marqués, Columba Domínguez i Irasema Dilián. Aquest mateix any, actua a les ordres de Luis Spota a la cinta també episòdica Amor en cuatro tiempos, amb l'actor espanyol Jorge Mistral. Amb Tito Davison com a director, Pinal també filma la coproducció mexicana-hispano-xilena Cabo de Hornos (1955), novament al costat de Jorge Mistral. En aquest mateix any, actua a la cinta El vendedor de muñecas, amb l'argentí Pedro López Lagar. Pinal treballarà novament al costat de Pedro Infante, però aquesta vegada com la seva coestrella, a la cèlebre comèdia El inocente (1956), dirigida per Rogelio A. González.

En 1956, Pinal torna a filmar de la mà de Tuli Demicheli la cinta Locura pasional, que li reportaria el seu primer premi Ariel en la categoria de millor actriu. Amb Demicheli com a director, Pinal actua a La adúltera (1956), al costat d'Ana Luisa Peluffo. Al mateix any, Pinal protagonitza la cinta Una cita de amor (1956), on treballa per primera i única vegada a les ordres del director Emilio Fernández Romo. El 1957, Pinal rep el segon premi Ariel de la seva carrera, com a millor actriu, gràcies al seu paper a la pel·lícula La dulce enemiga, dirigida per Tito Davison. El 1957 treballa amb el cubà Rafael Bertrand i Prudencia Grifell a la pel·lícula Mi desconocida esposa. Aquest mateix any, actua amb Emilio Tuero a la comèdia Viva el amor. Unes altres de les cintes que va protagonitzar, de la mà de Demicheli, van ser Préstame tu cuerpo (1957), amb Manolo Fábregas; Dios no lo quiera (1958), amb Raúl Ramírez; Una golfa (1958), amb Jorge Martínez de Hoyos i Desnúdate Lucrecia (1958), amb Gustavo Rojo. En 1958, torna a compartir crèdits estel·lars amb Arturo de Córdova a El hombre que me gusta.

esquerra|miniatura|Pinal amb Elke Sommer a Uomini e Nobiluoimini (1959) La popularitat i l'èxit de Pinal a Mèxic li obren les portes per a treballar a Europa seguint el consell de Tuli Demicheli. El seu primer treball al Vell Continent és a la coproducció hispano-mexicana Las locuras de Bárbara (1958), dirigida per Demicheli i protagonitzada al costat de Rubén Rojo. De la mà de Demicheli Silvia protagonitza a Espanya la pel·lícula musical Charleston, al costat d'Alberto Closas.

Davant l'èxit dels seus films a Europa, Silvia és convidada a treballar a Itàlia, on també exerceix com a productora de la cinta Uomini e Nobiluomini (1959), que protagonitza al costat de Vittorio de Sica i Elke Sommer.

Sota la direcció de José María Forqué, Silvia protagonitza a Espanya la cinta Maribel y la extraña familia (1960), on comparteix la fama amb Adolfo Marsillach. En 1961 filma la pel·lícula musical espanyola Adiós, Mimí Pompom, al costat de Fernando Fernán Gómez.

Treball amb Luis Buñuel