La Taula de Canvi de Barcelona va ser una institució de Barcelona creada el 1401, que és considerada el primer banc públic d'Europa.
Història Creació A final del , Catalunya patia una crisi econòmica provocada per la pesta de 1348, les revoltes socials i l'expulsió de la major part dels jueus. Les banques privades del moment són inestables i no compten amb la confiança dels ciutadans ni de les institucions. En aquest context d'inestabilitat del sector privat, el Consell de Cent de Barcelona creà el 1401 la Taula de Canvi amb la garantia de la ciutat per tenir-hi els seus dipòsits i també com a instrument per gestionar les seves emissions de deute.
La Taula també estava oberta als ciutadans i a d'altres institucions, la qual cosa la convertí en el primer banc públic europeu. L’èxit l'acompanyà i el 1413 era també el banc de la Generalitat i pocs anys més tard també de l'Església i del rei. El 1433 consta que gestionava 1.500 comptes, que és tant com dir que tenia de client una de cada 4 famílies de la ciutat de Barcelona, de 30.000 habitants.
En tota la Corona d'Aragó es crearen taules de canvi similars a Perpinyà (1404), València (1408), i durant els segles i XVI a Palma, Tarragona, Girona, Saragossa, Vic, Tortosa, Lleida, Olot, Cervera i Manresa.
Evolució i final miniatura|Vista de la plaça de Sant Jaume el 1842 amb la façana de la Casa de la Ciutat encara per finalitzar i l'edifici de la Taula de Canvi a l'esquerra La Taula de Canvi de Barcelona va anar funcionant normalment fins que el Decret de Nova Planta de 1716 la desvinculà del Consell del Cent i la va fer dependre del rei. A partir d'aleshores va anar disminuint la seva activitat fins que desaparegué definitivament el 1865.
Seu Inicialment, la Taula de Canvi va tenir la seu a la Llotja de Mar, fins que el 1588 es va instal·lar en un nou edifici a l'actual plaça de Sant Jaume. El 1837 fou renovat, i va ser enderrocat el 1902 per a construir la seu de la Caixa de Barcelona.
Referències
Categoria:Organitzacions de Barcelona Categoria:Plaça de Sant Jaume