miniatura|400x400px|Mapa de les diferents entitats territorials que existien a Centreamèrica al segle abans de l'arribada dels espanyols. La Història de l'Amèrica Central reuneix els esdeveniments ocorreguts al subcontinent des dels primers assentaments humans al subcontinent.

Abans de la invasió espanyola (1492)

miniatura|Rèplica del temple Rosalila de Copan, que és l'edifici maia millor conservat de tot Centreamèrica. En l'època precolombina, les cultures centreamericanes vivien en constants guerres expansives, sabotatge i competència mútua. La majoria del territori de Centreamèrica era part de la civilització d'origen mesoamericana, les societats natives del qual van ocupar la terra entre el centre de Mèxic en el nord, fins al nord-oest de Costa Rica al sud i sotmetien a tribut i explotació a les confederacions indígenes i tribus dels seus confins; mentre la civilització d'origen txibtxa ocupava la terra a l'est d'El Salvador, Hondures, Nicaragua i Costa Rica en el nord, fins a Panamà en el sud. Les cultures precolombines de tota la regió van comerciar i van guerrejar entre si, i amb Sud-amèrica, creant incipients places comercials, en aquesta anomenada zona de transició entre les dues àrees culturals continentals del nord i el sud.

El registre arqueològic no permet deduir l'origen de molts dels pobles precolombins que van poblar Centreamèrica. En gran manera, la major part de les cultures documentades a l'arribada dels europeus semblen haver-s'hi format de manera autòctona a Centreamèrica encara que alguns pobles de Centreamèrica semblen haver migrat des del nord, a Mesoamèrica en temps relativament recent. L'evidència lingüística mostra que els pipils (uto-asteca) i els chorotegues (otomang) parlaven llengües clarament relacionades amb llengües del nord i, per tant, el seu origen ha de situar-se a Mesoamèrica. Altres pobles importants de Centreamèrica com els lenques, els kunes, els paies, els naso o els bribris semblen tenir el seu origen ètnic en la mateixa Centreamèrica. L'estudi de les famílies lingüístiques pot ajudar a comprendre les relacions d'etnogènesis dels antics pobles de Centreamèrica. Les principals famílies lingüístiques precolombines de Centreamèrica són la maiense (que també té presència fora de Centreamèrica), la xinca, la lenmitxí (lenca, misumalpa i txibtxa).

Període de desenvolupament virregnal i colonial miniatura|La Creu de Borgonya va onejar a l'Amèrica Central durant la major part de l'època virregnal. A Guatemala és on es concentraria el domini espanyol a la regió. Des del fins a principis del , Centreamèrica va estar incorporada a la Capitania General de Guatemala, algunes vegades conegut com a Regne de Guatemala, la integració del qual i divisió interna va variar repetidament. Oficialment, la Capitania era part del Virregnat de Nova Espanya, i per tant, sota el control del virrei espanyol a Ciutat de Mèxic. No obstant això, aquest no va ser administrat pel virrei sinó per un Capità General independent, el qual primer tenia les seves instal·lacions a la ciutat de Gracias Lempira, després va ser transferida a Santiago de los caballeros de Guatemala, finalment a la Ciutat de Guatemala.

Durant aquest període la regió va experimentar grans canvis demogràfics, socials, econòmics i lingüístics. Van aparèixer ciutats importants fundades pels europeus i van arribar importants contingents d'origen europeu (colonitzadors), així com contingents africans (esclavitzats) que es van sumar a les poblacions autòctones. L'espanyol es va convertir en la llengua principal de la regió.

Corts de Cadis

Durant l'època de la Constitució de Cadis (1812-1814 i 1820-1821), el regne de Guatemala va desaparèixer i va ser substituït per dues províncies independents entre si, la Província de Guatemala i la Província de Nicaragua i Costa Rica. L'any 1821, poc abans de la independència, es van crear tres províncies més, Chiapas, El Salvador i Hondures, segregades de la Província de Guatemala.

Període de les guerres civils hispanes i destrucció dels virregnats espanyols miniatura|250x250px|Acta d'Independència de Centreamèrica localitzada en les instal·lacions de l'Assemblea Legislativa d'El Salvador. L'any 1821, Mèxic va proclamar la seva independència d'Espanya, i posteriorment Chiapas, ambdues decisions van ser imitades el 15 de setembre per la Província de Guatemala. La data és encara considerada com a dia de la independència per totes les nacions de Centreamèrica. El Cap Polític Superior de la Província de Guatemala, Gabino Gaínza, es va mantenir al capdavant del govern internament. També les Províncies d'El Salvador, Hondures, Nicaragua i Costa Rica van proclamar, en diverses dates, la seva independència absoluta d'Espanya.

Annexió a Mèxic Després de la independència, va sorgir la idea d'annexar-se al Primer Imperi Mexicà d'Agustín de Iturbide, decisió que es va consultar amb els ajuntaments. Rebuts els vots majoritaris dels ajuntaments, el govern de Guatemala va proclamar l'annexió de Centreamèrica a Mèxic. Aquesta decisió va ser rebutjada de manera rotunda per El Salvador, i tampoc va poder sumar-hi algunes poblacions d'Hondures, Nicaragua i Costa Rica; no obstant això, un exèrcit mexicà sota el comandament del General Vicente Filisola va ocupar la Ciutat de Guatemala i després va envair i va ocupar El Salvador, a pesar que els salvadorencs van proclamar la seva unió als Estats Units d'Amèrica.

Quan Mèxic va arribar a ser una república l'any següent, es va acollir el dret que Centreamèrica determinés la seva pròpia destinació. A Guatemala es van reunir l' Assemblea Nacional Constituent de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica, que l'1 de juliol de 1823, va declarar la independència absoluta d'Espanya, de Mèxic, i de qualsevol altra nació estrangera i va establir un sistema de govern republicà. Un cens de població realitzat l'any 1824, reflex que Centreamèrica tenia 1.287.491 habitants.

Províncies Unides del Centre d'Amèrica

miniatura|Mapa de les Províncies Unides de Centreamèrica l'any 1823. L'1 de juliol de 1823, es va reunir a Guatemala el congrés, sota la presidència del prevere José Matías Delgado, i va declarar que les províncies aquí representades eren independents d'Espanya, de Mèxic i de tota una altra nació. El nou país va prendre el nom de Províncies Unides de Centreamèrica. L'endemà, 2 de juliol, els diputats es van declarar constituïts en Assemblea Nacional Constituent i van proclamar que en ella residia la sobirania nacional, i van posar en vigència temporalment la Constitució de Cadis.

L'Assemblea Nacional Constituent va decretar una bandera i un escut per al nou Estat, i va nomenar una junta de govern provisional de tres membres (Primer Triumvirat de Centreamèrica). L'octubre de 1823 va ser reemplaçada per un altre (Segon Triumvirat de Centreamèrica), que va governar fins a l'any 1825.

República Federal de Centreamèrica miniatura|Bandera oficial de la República de Centreamèrica de 1823 a 1838. La naixent unió centreamericana, oficialment denominada República Federal de Centreamèrica, comprenia els estats de Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua i Costa Rica. Els liberals centreamericans tenien grans esperances en la República Federal, la qual ells creien que anava a evolucionar en una moderna i democràtica nació, enriquida pel comerç a través de la zona, entre els oceans Atlàntic i Pacífic, alhora que anaven a lliurar-se per fi del jou al fet que els tenien sotmesos els conservadors de Guatemala. Les aspiracions liberals eren reflectides en els emblemes de la república federal: La bandera mostrava una banda blanca entre dues bandes blaves, representant la terra entre els dos oceans mentre que l'escut mostrava cinc muntanyes, una per a cada estat, entre dos oceans, sobre un capell frigi, l'emblema de la Revolució francesa que simbolitzava el pensament positivista anticlerical que s'imposava entre els liberals.

La República Federal de Centreamèrica va sorgir d'una Assemblea Constituent de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica a través d'una Constitució, el 22 de novembre de 1824. La seva capital inicialment va ser la Ciutat de Guatemala, fins a 1834; després Sonsonate, per un breu període, i finalment San Salvador, de 1834 a 1839.

La federació estava formada per cinc Estats: Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua i Costa Rica. En 1838 es va formar un sisè Estat, Los Altos, amb capital a la ciutat de Quetzaltenango, amb els territoris de l'occident de Guatemala, i part de l'actual Soconusco de Chiapas (Mèxic). Limitava al sud amb l'Oceà Pacífic, a l'est amb el Mar Carib, al Sud-est amb Panamà (província de Colòmbia llavors), i al Nord-oest amb Mèxic. El territori de la federació també incloïa Belize.

Entre els anys 1838 i 1840, la federació va entrar en un període de guerra civil. El primer Estat a separar-se definitivament va ser Nicaragua, l'abril de 1838; a l'octubre aquesta decisió va ser imitada per Hondures, i al novembre per Costa Rica. Guatemala es va separar l'any 1839 i, sota el govern de Rafael Carrera, va absorbir per la força a l'Estat dels Alts. A la fi de 1839, la federació havia deixat d'existir; no obstant això, durant el va haver nombrosos intents per restablir-la, manifestats en les conferències unionistes centreamericanes.

Els liberals centreamericans tenien grans esperances en la creació d'una república federal, que posteriorment evolucionaria cap a un Estat modern i democràtic entre els Oceans Pacífic i Atlàntic. Aquestes aspiracions es veurien reflectides en els emblemes de la República Federal: la seva bandera mostra una banda blanca entre dos blaus, derivada de la bandera de les Províncies Unides del Riu de la Plata (que al seu torn derivava de la bandera del rei espanyol Ferran VII), representant la terra entre els dos oceans. L'escut d'armes mostra cinc volcans (un per cada estat), il·luminades per un barret de la llibertat o capell frigi (influència francesa). La bandera va ser introduïda a la regió pel comandant naval Louis-Michel Aury quan va establir la primera república independent a l'illa de Providència l'any 1818.

No obstant això, en la pràctica, la federació afrontava grans problemes:

En oposició al projecte federal es trobaven els conservadors, els representants de l'Església catòlica i els grans latifundistes. El transport i les comunicacions entre els Estats membres eren extremadament deficients. La població, en general, desconeixia el benefici d'una integració regional. El poder de la capital federal (Ciutat de Guatemala, després San Salvador) era gairebé inexistent fora dels seus límits. La falta de fons per al seu desenvolupament i la intervenció de nacions estrangeres (per exemple, Gran Bretanya, Estats Units i Mèxic).

Guerra Civil Centroamericana