Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI. Ostenta de manera vitalícia el títol de rei i és capità general de les Forces Armades a la reserva, encara que no exerceix funcions constitucionals sinó només protocol·làries com a membre de la Família Reial. El juny de 2019, cinc anys després de la seva abdicació, va anunciar la seva retirada definitiva de la vida pública i institucional.
Joan Carles és el net d'Alfons XIII, l'últim rei d'Espanya abans de l'abolició de la monarquia el 1931 i la posterior declaració de la Segona República espanyola. Joan Carles va néixer a Roma durant l'exili de la seva família. El Generalísimo Francisco Franco es va fer càrrec del govern d'Espanya després de la seva victòria a la Guerra Civil espanyola el 1939; així i tot, el 1947 es va afirmar la condició d'Espanya com a monarquia i es va aprovar una llei que permetia a Franco triar el seu successor. El pare de Joan Carles, Joan de Borbó i Battenberg, era el tercer fill del rei Alfons i va renunciar a les seves reivindicacions al tron el gener de 1941. Franco veia Joan de Borbó com a massa liberal, i el 1969 va decidir que Joan Carles fos el seu successor com a cap d'Estat. Va exercir funcions interines com a cap d'Estat durant la malaltia de Franco.
Joan Carles va ser proclamat cap d'Estat el 22 de novembre de 1975, després de la mort de Francisco Franco, d'acord amb la Llei de Successió del Cap d'Estat de 1947 i la Llei de 22 de juliol de 1969. S'esperava que Joan Carles continués el llegat franquista, però poc després de la seva proclamació va introduir reformes per desmantellar el règim franquista i iniciar la transició espanyola cap a la democràcia. Això va provocar l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978, ratificada per referèndum popular el 6 de desembre de 1978 i promulgada el 27 de desembre del mateix any, que va restablir una monarquia constitucional. La Constitució espanyola reconeix expressament a Joan Carles com a «Rei d'Espanya i legítim hereu de la dinastia històrica de Borbó». La Constitució confereix a la seva dignitat el rang de símbol de la unitat nacional i cap de l'Estat.
El paper de rei en la Transició espanyola i la seva intervenció durant l'intent de cop d'Estat del 1981, el seu suport a la unitat europea i la seva contribució a l'hora d'estrènyer relacions diplomàtiques han estat objecte de diversos homenatges, reconeixements, premis i guardons internacionals. Sobre el seu paper durant els primers anys del seu regnat, la revista Time publicaria que el rei Joan Carles va sorgir «com un dels herois més sorprenents i inspiradors de la llibertat del , al desafiar un intent de cop militar que pretenia subvertir la jove democràcia postfranquista d'Espanya». El 2008, va ser considerat el líder més popular de tota Iberoamèrica.
La seva imatge davant els mitjans de comunicació i davant l'opinió pública va començar a deteriorar-se arran del cas Nóos, un judici per corrupció que implicava directament a una de les seves filles, la infanta Cristina, i que culminaria amb l'ingrés a presó de l'espòs d'aquesta, Iñaki Urdangarín. Després, el 2012, el monarca va patir un accident a Botswana pel qual va haver de ser evacuat a Espanya; per aquest contratemps es va saber que el rei havia viatjat a país africà per a participar en una cacera d'elefants patrocinada per influents homes de negocis saudites i organitzada per la seva llavors amant Corinna zu Sayn-Wittgenstein, més coneguda com a Corinna Larsen.
El juny de 2014 va abdicar en el seu fill Felip, que va pujar al tron com Felip VI d'Espanya. Es va decretar, però, que Joan Carles conservés de manera vitalícia i honorífica el títol de rei, el tractament de majestat i honors anàlegs als de l'hereu de la Corona. Cinc anys després, el 2019, va comunicar que abandonava definitivament la vida institucional, i un any més tard, a causa de les creixents sospites de corrupció, va ser privat pel seu fill Felip VI de l'assignació pressupostària que percebia de la Casa Reial.Els 161.636,34 euros que de la seva assignació anual el rei Joan Carles tenia pendents de cobrament el 15 de març de 2020, van ser transferits al «fons de contingència» de la Casa Reial, destinat a fer front a necessitats no previstes.
El 3 d'agost de 2020, la Casa Reial espanyola va anunciar la seva sortida del país, després d'enviar una carta al seu fill en què justificava la seva decisió arran de la repercussió pública de «certs esdeveniments passats» de la seva vida privada, relacionats amb les investigacions dutes a terme per la justícia suïssa i posteriorment espanyola per presumptes casos de corrupció i enriquiment il·lícit gràcies als suposats vincles amb empreses de l'Aràbia Saudita. Encara no dos anys després d'haver fugit, Joan Carles I va tornar a Espanya en un «viatge personal» del seu exili a Abu Dhabi. Diversos mitjans van assegurar que el rei emèrit s'hostatjaria a la casa de Sanxenxo del seu amic regatista Pedro Campos, abans de viatjar a Madrid per a reunir-se amb el seu fill Felip VI, i després tornar a Abu Dhabi.
Biografia
Joventut Batejat com Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias, és net per via paterna d'Alfons XIII, fill del matrimoni hagut entre Joan de Borbó i Battenberg, comte de Barcelona, i de Maria Mercè de Borbó-Dues Sicílies i Orleans.
Juanito, com l'anomenen els seus més pròxims per diferenciar-lo del seu pare, Joan de Borbó, va néixer, com es desprèn d'un comunicat de la Casa Reial espanyola, en un apartament de l'edifici situat al número 122 del viale dei Parioli de Roma (Itàlia), ciutat on vivien els seus pares durant l'exili de la Família Reial, absent d'Espanya des de la proclamació de la Segona República espanyola el 1931. Va ser batejat el 26 de gener de 1938 a la capella de Palau Magistral de l'Ordre de Malta de Roma pel cardenal secretari d'Estat de la Santa Seu, monsenyor Eugenio Pacelli, futur papa Pius XII. La seva àvia paterna, la reina Victòria Eugènia, va ser la padrina, i el seu avi matern, Carlos Tancredo de Borbó-Dues Sicílies, príncep de les Dues Sicilias i infant d'Espanya, el padrí. El 1942 es va traslladar juntament amb la resta de la seva família a Lausana (Suïssa).
En una entrevista celebrada el 25 d'agost de 1948 entre Franco i el comte de Barcelona en el golf de Biscaia, es va acordar que el príncep es traslladaria a Espanya per cursar els seus estudis. El 8 de novembre de 1948, als deu anys, Joan Carles va trepitjar per primera vegada sòl espanyol. Allà estudiaria durant aquell any acadèmic. Però després de l'estiu de 1949, el deteriorament de les relacions entre Franco i Joan de Borbó portarien a aquest últim a decidir que el seu fill no tornés de moment a Espanya.
Després d'un any a Estoril (Portugal), Joan de Borbó va accedir a que Joan Carles tornés a Espanya a la tardor de 1950 per continuar els seus estudis, en aquesta ocasió acompanyat del seu germà menor, Alfons de Borbó. Per a l'estiu de 1954, Joan Carles havia acabat el batxillerat. Posteriorment va realitzar la seva instrucció militar a l'Acadèmia General Militar de Saragossa (1955-1957), a l'Escola Naval Militar de Marín (1957-1958) i finalment a l'Acadèmia General de l'Aire de San Javier (1958-1959). Va completar la seva formació a la Universitat de Madrid, on va cursar estudis de Dret Polític i Internacional, Economia i Hisenda Pública.
Durant les vacances de Setmana Santa de 1956, el 29 de març (Dijous Sant), en la residència familiar d'Estoril (anomenada Vila Giralda), Joan Carles, que ja tenia 18 anys complerts, va disparar accidentalment un revòlver mentre jugava a les golfes de la casa amb el seu germà menor, Alfons de Borbó, el que causaria la mort d'Alfons. L'ambaixada espanyola a Portugal va emetre un comunicat explicant que mentre els dos germans netejaven l'arma, un tret disparat al cap va provocar la mort del petit dels germans. S'estengué el rumor als diaris que l'arma estava en mans de Joan Carles en el moment de l'accident. El germà gran del comte de Barcelona i oncle de Joan Carles, Jaume de Borbó, sol·licitaria mesos després una investigació judicial del succés; petició qualificada per l'historiador Paul Preston com d'inaudita «insensibilitat i pura malvolença» i que segurament va ser motivada per procurar-se beneficis polítics a la seva pròpia causa.
El 13 de setembre de 1961 es va anunciar oficialment el compromís de Joan Carles amb la princesa Sofia de Grècia, la seva cosina tercera i filla dels reis Pau I de Grècia i Frederica de Hannover. Vuit mesos després, el 14 de maig de 1962, la parella contreia matrimoni a Atenes pels ritus ortodox i catòlic. Amb anterioritat a la seva celebració, Franco havia manifestat el seu interès en què Joan Carles i Sofia visquessin a Espanya, de manera que, a principis de 1963, i malgrat l'oposició inicial de Joan de Borbó, el matrimoni es va traslladar a Madrid per fixar la seva residència en el palau de La Zarzuela.
El 5 de març de 1966, es va celebrar una reunió del Consell Privat del Comte de Barcelona a Estoril per commemorar el 25è aniversari de la mort d'Alfons XIII, a la qual havia estat convidat Joan Carles. La reunió havia de ser un acte de reafirmació dels drets dinàstics de Joan de Borbó. Malgrat que dos mesos abans, Joan Carles havia declarat que «mai» acceptaria la Corona mentre visqués el seu pare, va decidir no assistir a la reunió a instàncies de la seva dona, Sofia de Grècia, utilitzant com a pretext una indisposició. Joan de Borbó va considerar aquell fet com una ruptura de la unitat dinàstica per part de Joan Carles.
Príncep d'Espanya (1969-1975) En virtut de la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado de 1947, Franco va establir que el futur rei d'Espanya seria designat per ell. El juliol del 1969 designaria a Joan Carles com a successor a títol de rei, nomenament ratificat per les Corts Espanyoles el 22 de juliol de 1969, davant les quals el jove príncep prestaria jurament el mateix dia de «guardar i fer guardar les Lleis Fonamentals del Regne i els principis del Moviment Nacional», és a dir, l'ideari franquista. No obstant això, es va basar en les facultats que aquestes lleis li atorgaven per impulsar el canvi de règim i facilitar l'adveniment de la democràcia.
Seguint les regles dinàstiques, la successió hagués hagut de recaure en el seu pare, Joan de Borbó i Battenberg, tercer fill i hereu dels drets dinàstics d'Alfons XIII. No obstant això, les no molt cordials relacions entre Joan de Borbó i Franco van determinar el salt en la línia de successió i el nomenament de Joan Carles com a príncep d'Espanya, títol de nou encuny amb el qual Franco pretenia salvar distàncies respecte a la monarquia liberal. Dit salt va ser acceptat pel príncep Joan Carles, creant un conflicte intern a la Casa Reial de Borbó. El Comte de Barcelona no renunciaria oficialment als seus drets successoris fins al 1977.