The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars (sovint escurçat Ziggy Stardust, literalment: L'Auge i Declivi de Ziggy Stardust i les Aranyes de Mart) és el cinquè àlbum d'estudi del músic anglès David Bowie, publicat el 16 de juny de 1972 al Regne Unit per RCA Records. Va ser produït per Bowie i Ken Scott i hi apareix la banda de suport de Bowie the Spiders from Mars – formada per Mick Ronson, Trevor Bolder i Mick Woodmansey. La majoria de les cançons van ser escrites més o menys en el mateix període que les del disc predecessor Hunky Dory. Després de completar l'àlbum, va començar l'enregistrament de Ziggy Stardust al novembre de 1971 al Trident Studios de Londres, amb posteriors sessions a principis del febrer de 1972.
Descrit com una òpera rock i un àlbum conceptual solt, Ziggy Stardust fa referència a l'alter ego titular de Bowie: Ziggy Stardust, una estrella de rock fictícia andrògina, bisexual que és enviada a la Terra com a salvador abans d'un imminent desastre apocalíptic. El personatge estava inspirat en diversos músics, inclòs el cantant anglès Vince Taylor. La major part del concepte de l'àlbum va ser desenvolupat després que les cançons fossin enregistrades. El personatge va romandre en la subsegüent Gira Ziggy Stardust. Una pel·lícula del concert del mateix nom, dirigida per D. A. Pennebaker, va ser filmada al juliol de 1973 i estrenada el 1979, seguida d'un àlbum en viu del mateix espectacle publicat l'any 1983.
La música a Ziggy Stardust ha estat caracteritzat com a glam rock i proto-punk. A diferència del seu predecessor Hunky Dory, que es basava generalment en el piano, les cançons de Ziggy Stardust són principalment sobre guitarra, sobretot a causa de la sortida del grup del teclista Rick Wakeman. Les cançons van ser influïdes per Iggy Pop del Stooges, Lou Reed de The Velvet Underground, i Marc Bolan de T. Rex. Les lletres de l'àlbum parlen de l'artificialitat de la música rock, d'assumptes polítics, de l'ús dels fàrmacs, de l'orientació sexual i de les estrelles. Bowie també utilitza pronunciacions i argot americà constantment. La portada de l'àlbum, fotografiada per Brian Ward en monocrom i recolorida per Terry Pastor, va ser feta a Londres, a l'exterior de la casa de pellaires "K. West".
Precedit pel single "Starman", The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars va arribar a ser el número cinc en l'UK Albums Chart i el número 75 al Billboard 200 estatunidenc. L'àlbum va rebre una àmplia aclamació de la crítica i, seguint la seva actuació de "Starman" en el programa anglès de televisió Top of the Pops, va propulsar Bowie a l'estrellat. Com que no volia que Ziggy el definís, Bowie va crear un personatge nou, Aladdin Sane, pel seu següent àlbum, que Bowie va descriure com "Ziggy se'n va a Amèrica". De llavors ençà ha estat considerat un dels àlbums més importants en el gènere del glam rock i un dels àlbums més grans de tots els temps. L'àlbum ha estat reestrenat diverses vegadesi va ser remasteritzat l'any 2012 en el seu 40è aniversari. Al 2017, va ser seleccionat per a la seva preservació en el National Recording Registry, en ser considerat "culturalment, històricament, o artísticament significant" per la Biblioteca del Congrés.
Rerefons A continuació de la seva gira pormocional a Amèrica al febrer de 1971,, Bowie va tornar a Haddon Hall, Anglaterra, i va començar a escriure cançons, moltes d'elles inspirades en els gèneres musicals diversos que eren presents a Amèrica. Component en piano, més que no pas en guitarra acústica com havia fet anteriorment, va escriure unes tres dotzenes de cançons, moltes de les quals apareixerien en el seu quart àlbum d'estudi Hunky Dory i a Ziggy Stardust; entre elles hi havia "Moonage Daydream" i "Hang On to Yourself", que va enregistrar amb la seva efímera banda Arnold Corns el febrer de 1971, i subsegüentment reenregistrades per Ziggy Stardust. La feina va començar oficialment amb Hunky Dory el juny de 1971 a Trident Studios, Londres. En les sessions hi van actuar els músics que més tard serien coneguts com the Spiders from Mars – formats per Mick Ronson, Trevor Bolder i Mick Woodmansey. Ken Scott, que havia treballat com a enginyer en els dos àlbums previs de Bowie i per the Beatles, va ser elegit com a productor. En les sessions també hi va participar Rick Wakeman en el piano que, després de completar la seva feina a l'àlbum, va rebutjar l'oferta de Bowie d'unir-se a the Spiders from Mars per unir-se al grup anglès de rock progressiu Yes. Segons Woodmansey, Hunky Dory i Ziggy Stardust van ser enregistrades gairebé un rere l'altre. No obstant això, the Spiders es van adonar que les cançons de Hunky Dory no eren adients per ser tocades en directe, i can creure necessari fer un altre àlbum que poguessin presentar a les gires.
Després que el mànager de Bowie Tony Defries acabé el seu contracte amb Mercury Records, Defries va presentar l'àlbum a diverses discogràfiques dels Estats Units, inclosa la novaiorquesa RCA Records. El cap de la discogràfica, Dennis Katz, va escoltar les cintes i va veure el potencial de les cançons sobre piano, firmant amb Bowie un pacte per un tercer àlbum el 9 de setembre; RCA es va convertir en la discogràfica de Bowie per la resta de la dècada. Hunky Dory va ser publicat el 17 de desembre amb molt bones crítiques però no es va vendre gaire i no va poder entrar a l'UK Albums Chart, en part per un màrqueting fluix de la productora RCA; la discogràfica havia sentit que Bowie canviaria la seva imatge per al seu següent àlbum així que no van saber com promocionar l'àlbum Hunky Dory.
Enregistrament i producció miniatura|upright=0.7|alt=Trident Studios in 2018|L'antic edifici de l'estudi Trident Studios l'any 2018, on es va gravar l'àlbum.
La primera cançó que va ser pròpiament gravada per Ziggy Stardust va ser la cover de Ron Davies "It Ain't Easy", el 9 de juliol de 1971. Originalment programada per ser presentada a Hunky Dory, es va descartar la cançó en aquest àlbum i subsegüentment es va incloure a Ziggy Stardust. Amb Hunky Dory preparada per a ser estrenada, les sessions de Ziggy Stardust van començar oficialment a Trident Studios el 8 de novembre de 1971, utilitzant gran part del personal que havia treballat per Hunky Dory. L'any 2012, el co-productor Ken Scott va dir que "el 95 per cent de les parts vocals dels quatre àlbums que vaig fer amb ell com a productor, es van fer a la primera presa." Segons el seu biògraf Nicholas Pegg, el "sentit de propòsit" de Bowie durant les sessions era "decisiu i absolut"; sabia exactament el que volia per a cada cançó. Com que la majoria de les pistes van ser gravades gairebé íntegrament en directe, Bowie recordava que en alguns punts havia de taral·larejar a Ronson el seus solos. Atesa l'actitud generalment desdenyosa de Bowie durant les gravacions de The Man Who Sold the World (1970), Ronson havia de crear els seus solos individualment i tenia molt poc guiatge. Tanmateix, Bowie va tenir una actitud molt millor en la gravació de Hunky Dory i de Ziggy Stardust, i va ajudar Ronson en allò que estava buscant. Per a l'àlbum, Ronson va utilitzar una guitarra elèctrica endollada a un amplificador Marshall de 100 watts i a un pedal wah-wah; Bowie tocava una guitarra rítmica acústica.
Utilitzant un magnetòfon de 16 pistes 3M M56, el grup va enregistrar les versions inicials de "Star" (llavors anomenada "Rock 'n' Roll Star") i de "Hang On to Yourself", ambudes considerades poc exitoses. Es van tornar a gravar totes dues cançons tres dies més tard, l'11 de novembre, juntament amb "Ziggy Stardust", "Looking For a Friend", "Velvet Goldmine" i "Sweet Head". L'endemà, el grup va gravar dues preses de "Moonage Daydream", una de "Soul Love", dues de "Lady Stardust" i dues de la nova versió de la cançó de The Supermen de l'àlbum The Man Who Sold the World. Tres dies després, el 15 de novembre, el grup va gravar "Five Years" i les versions no acabades de "It's Gonna Rain Again" i de "Shadow Man". Woodmansey va descriure el procés de gravació com molt àgil i va dir que gravaven les cançons, les tornaven a escoltar i que si no havien capturat el so que ells estaven buscant, les tornaven a gravar de bell nou. Aquell dia, es va crear un ordre, que incloïa la cover de Chuck Berry "Round and Round", i la de Jacques Brel "Amsterdam" (que es publicaria com la cara B de "Sorrow" l'any 1973), una nova gravació de "Holy Holy" i "Velvet Goldmine"; "It Ain't Easy" no es troba a la llista. Segons Pegg, l'àlbum havia de dur per títol Round and Round a data del 15 de desembre.
Després de la sessió del 15 de novembre, el grup va fer una parada per unes vacances. Van reprendre la feina el 4 de gener de 1972. El grup va estar assajant durant tres dies al Will Palin's Underhill Studios a Blackheath (Londres), preparant-se per les sessions de gravació finals. Després de gravar algunes de les noves cançons pel programa Sounds of the 70's, presentat per Bob Harris com els recent batejats Spiders from Mars al gener de 1972, el grup va tornar a Trident aquell mateix mes per començar a treballar "Suffragette City" i "Rock 'n' Roll Suicide". Després de rebre una queixa del directiu de RCA Dennis Katz que l'àlbum no contenia cap senzill, Bowie va escriure "Starman", en substitució de "Round and Round" en la llista de pistes a l'últim moment; segons el biògraf Kevin Cann, la substitució va ser el 2 de febrer. Sobre la substitució de "Round and Round", Pegg va dir: "És extraordinari considerar que una de les cançons definitives de Bowie va substituir una cover a Chuck Berry gairebé com un segon pensament". Dos dies després, el 4 de febrer, el grup va gravar "Starman", "Suffragette City" i "Rock 'n' Roll Suicide", finalitzant les sessions. Bowie també va intentar incloure "All the Young Dudes", "Rebel Rebel" i "Rock 'n' Roll with Me" a Ziggy Stardust, però finalment no va ser així.
Concepte i temes The Rise and Fall of Ziggy Stardust and The Spiders from Mars tracta sobre la superestrella del rock àlien i bisexual anomenada Ziggy Stardust. Ziggy Stardust no va ser concebut com un àlbum conceptual i gran part de la història va ser escrita després que es gravés l'àlbum.: "Bowie va escriure gran part de la història de Ziggy després de fer l'àlbum i només havia esbossat alguns punts de la trama en una llibreta". Els personatges eren andrògins. Mick Woodmansey, va dir que la roba que van portar tenien "feminitat i pura extravagància", i que els estils dels personatges "apel·laven clarament als nostres instints de rebel·lió artística". Nenad Georgievski de la revista All About Jazz va dir que la gravació havia estat presentada amb "botes de tacons alts, vestits de diversos colors, maquillatge extravagant i una sexualitat escandalosa". Bowie ja havia desenvolupat una aparença andrògina, que havia rebut bona resposta per part de la crítica, però que havia tingut reaccions creuades entre l'audiència.
miniatura|alt=A black and white photo of singer Vince Taylor in front of a microphone|El cantant Vince Taylor (fotografiat l'any 1963), una de les principals inspiracions per al personatge de Ziggy Stardust.