El cuaespinós vulpí Rev. 29/04/2021 (Cranioleuca vulpina) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).
Descripció El cuaespinós vulpí fa de 15 a 16 cm de llarg i pesa de 14 a 17 g. No presenta dimorfisme sexual. Els adults de la subespècie nominal C. v. vulpina tenen un supercili de color beix i una línia estreta de color marró fosc darrere de l'ull a la cara, que, d'altra banda, és de color marró clar, amb ratlles i taques febles. El front és marró, la coroneta i el dors castany vermellosos, el carpó marró i les cobertores superiors de la cua castany vermellosos. La cua també és castany vermellosa. Les ales són castany vermelloses amb puntes més fosques a les plomes de vol. La barbeta és de color blanc beix i la gola beix. El pit és de color marró clar amb ratlles més pàl·lides, el ventre és de color marró clar i els flancs i les cobertores inferiors de la cua són de color marró lleugerament més fosc. L'iris és de color marró vermellós fosc, el maxil·lar negre, la mandíbula és de color apagat o platejat, i les potes i els peus són de color verdós oliva o grisenc apagat. Els juvenils tenen les parts superiors més grisenques que els adults, amb un tacat ocraci variable i taques febles a les parts inferiors.
La subespècie C. v. apurensis és la subespècie més fosca en general, especialment a la coroneta, les ales i la cua. C. v. foxi té les parts superiors d'un color vermellós més fosc que la nominal. C. v. reiseri és més pàl·lida que les altres subespècies, però amb les parts superiors més vermelloses; les parts inferiors són més beix que les de la nominada i no tenen ratlles.
Distribució i hàbitat El cuaespinós vulpí es distribueix àmpliament i de forma disjunta des de l'est de Colòmbia cap a l'est per Veneçuela, fins a Guyana, i cap al sud pel nord, centre i sud-oest del Brasil, nord-est del Perú, nord-est de Bolívia i rarament als extrems nord-est i est del Paraguai.
Habita en una varietat de paisatges, tots els quals es troben sobre o prop de l'aigua. Aquests inclouen boscos de ribera, matolls a les illes fluvials, matolls al llarg dels rius, boscos de vàrzea i zones arbustives al voltant de llacs i rierols. En altitud, oscil·la entre el nivell del mar i els 400 m.
Comportament Desplaçament El cuaespinós vulpí és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta d'artròpodes. Normalment busca aliment sola o en parelles i ocasionalment s'uneix a estols d'espècies mixtes. S'alimenta principalment als nivells inferiors del bosc, però se sap que s'alimenta més amunt al bosc de ribera. Recol·lecta acrobàticament preses de l'escorça i les fulles mortes (i ocasionalment vives) mentre s'agafa a petites branques.
Reproducció La temporada de reproducció no s'ha definit, però sembla variar geogràficament. S'ha observat ous al juny i juliol a Veneçuela i al novembre a l'est del Brasil. El niu és un globus d'herba, arrels i branques amb l'interior folrat de trossos d'escorça i líquens. Sovint està encaixat en una forquilla d'arbre o arbust baix per sobre de l'aigua, on s'assembla a les restes d'inundació. La mida de la posta és de dos a tres ous. No se sap res més sobre la biologia reproductora de l'espècie.
Vocalització El cant s'ha descrit de diverses maneres com "una sèrie ràpida de notes emfàtiques que s'acceleren gradualment, però s'esvaeixen, amb una durada d'aproximadament 2,5-3 segons, 'ch-ch-ch-chchchchchewewewewewew'", "una sèrie de notes descendents i queixoses 'scew-scew-scew- -", i un "trinat sorollós, descendent, que dura 2-3 segons". El crit és "un suau, nasal i ascendent 'txoi', 'txoi-txoi' o 'kiuii-kuiik'".
Estat de conservació La UICN ha avaluat el cuaespinós vulpí com en risc mínim. Té una àrea de distribució molt àmplia, però es desconeix la mida i la tendència de la població. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera força comú o comú a tota l'àrea de distribució.
Taxonomia i sistemàtica El cuaespinós vulpí va ser descrit formalment el 1856 per l'ornitòleg austríac August von Pelzeln amb el nom binomial Synallaxis vulpina i la localitat tipus designada més tard per Hellmayr com a "Brasil = Rio Claro i Guardamor [Goiás], Engenho do Gama, Villa Maria, Matto Grosso (=Mato Grosso, Brasil) i Rio Madeira (Amazones); Engenho do Gama, Rio Guaporé, Mato Grosso".
La cuaespinós vulpí ara es col·loca dins del gènere Cranioleuca, que va ser introduït el 1853 per Ludwig Reichenbach.
El cuaespinós de Coiba (C. dissita), de Panamà, va ser considerada una subespècie de la present, però difereixen en característiques morfològiques i de vocalització, amb suport de dades filogenètiques. Anteriorment també va ser considerada coespecífica amb el cuaespinós de Parker (C. vulpecula), però les dues són localment sintòpiques (espècies que conviuen en el mateix territori i comparteixen exactament el mateix hàbitat al mateix temps, de manera que interactuen directament entre elles) àmpliament simpàtriques, i els experiments de camp suggereixen un possible aïllament reproductiu creat per les diferències de cants. Les poblacions amazòniques varien clinalment a la coloració del dors i de les parts inferiors; al nord de Brasil, les subespècies proposades alopecias (del riu Branco) i solimonensis (del baix riu Solimões) descrites amb base en el dors menys vermellós i les parts inferiors més ocre, no són realment distingibles de la nominal. Registres visuals del centre nord de Bolívia (sud de Beni) presumiblement es relacionin amb la subespècie foxi.
Etimologia El nom genèric Cranioleuca combina les paraules del grec antic «κρανίο/kranion» que significa “crani”, “cap” derivada de «καρα/kara», «κράτος/kratos», “cap”; i «λευκος/leukos», “blanc”.
L'epítet específic vulpinus prové del llatí «vulpinus» que significa “semblant a una guineu” (és a dir, de color marró vermellós per sobre i blanc per sota).
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen quatre subespècies:
C. v. apurensis (Zimmer & Phelps, 1948) ─ estat d'Apure a l'oest de Veneçuela. C. v. vulpina (Pelzeln, 1856) ─ nord-est de Colòmbia, centre i sud de Veneçuela, oest de Guyana, nord i centre del Brasil, extrem est de Bolívia i extrem nord-est i est del Paraguai (però vegeu més avall). C. v. foxi (Bond & Meyer de Schauensee, 1940) ─ departament de Cochabamba al centre de Bolívia i possiblement departament de Beni. C. v. reiseri (Reichenberger, 1922) ─ nord-est del Brasil.
El Comitè de Classificació Sud-americà de la Societat Ornitològica Americana només té registres d'observació de Guyana i, per tant, classifica l'espècie com a hipotètica en aquest país.
Referències
vulpí Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud