és un polític valencià. Va ser el 9é president de la Generalitat Valenciana gràcies al suport del seu partit, el Partit Popular (PP), i de Vox, des del 2023 fins a la seua dimissió, el 2025, emmarcada en la gestió de la DANA de 2024.
Anteriorment, va exercir com a president de la Diputació d'Alacant (2019-2023) i alt càrrec dels diversos governs presidits per Eduardo Zaplana i Francisco Camps.
El seu pas per la política està marcat per l'anticatalanisme i pel seu polèmic paper durant les inundacions de la DANA de 2024, en què van morir 230 persones.
Biografia Des de jove, va rebre formació musical en piano, solfeig i guitarra. Llicenciat en Dret a la Universitat d'Alacant (UA) l'any 1997, és durant l'època universitària quan s'inicia en política a la branca juvenil del PP, Nuevas Generaciones.
Mazón és nomenat director de l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) amb l'arribada d'Eduardo Zaplana a la Generalitat Valenciana el 1995. El 2003, el nou president de la Generalitat Francisco Camps l'ascendix al càrrec de director general de Comerç i Consum, i el 2004 a la de Consum i Seguretat Industrial, a les ordres del conseller Miguel Peralta. En esta etapa fon responsable del servici d'Inspecció tècnica de vehicles (ITV) que fou privatitzada pels governs del PP, l’adjudicació de la qual va ser objecte d'investigació judicial en l'anomenat Cas Erial, que va condemnar Zaplana a deu anys de presó. Mazón no s'hi va veure implicat, segons la mateixa sentència.
La filiació zaplanista de Carlos Mazón, una facció interna del partit que en aquell moment mantenia una rivalitat amb el campsisme, l'aparta de la Generalitat i torna a la seua demarcació d'origen (Alacant) per a obtindre l'acta de regidor a l'ajuntament de Catral (Baix Segura) i la de diputat provincial a la Diputació d'Alacant, que controlaven els zaplanistes, amb José Joaquín Ripoll com a capitost i president de la Diputació. Mazón fon vicepresident i responsable de l'àrea de carreteres de l'executiu provincial. Durant esta etapa va estar imputat en l'anomenat Cas Brugal pel presumpte finançament il·legal de la fundació de l'Hèrcules Club de Futbol a través de diverses empreses que contractaven obra pública amb la Diputació.
L'any 2009 abandona la vicepresidència de la Diputació (però no l'acta de diputat provincial ni de regidor de Catral) per ser contractat com a director gerent de la Cambra de Comerç d'Alacant, i compatibilitza els càrrecs els dos anys restants de legislatura. El seu retorn a la política institucional no és fins a l'any 2019, quan aconseguí l'acta de regidor a l'Ajuntament d'Alacant i s'erigí en president de la Diputació d'Alacant. El 2020 ascendeix a la presidència del PP a la província d'Alacant i un any més tard a la de l'executiva regional del partit, en substitució de l'anterior líder Isabel Bonig Trigueros.
President de la Generalitat Valenciana El 2023 va liderar la candidatura del PP a les eleccions a les Corts Valencianes i aconseguí ser el partit més votat tot i que va necessitar el suport del partit ultradretà Vox per a esdevenir president de la Generalitat Valenciana. Amb l'anomenat pacte del tovalló, Vox s'incorporà al Consell de Mazón amb una vicepresidència encarnada amb el torero Vicente Barrera i dues conselleries. També a les Corts el PP va cedir la presidència de la cambra a la diputada antiavortista Llanos Massó.
Algunes de les primeres mesures del seu govern van ser la reestructuració del sector públic empresarial, la dissolució de la Unitat Valenciana d'Emergències, i la modificació de la limitació de permetre la construcció d'hotels de 500 metres a 200 metres de la costa, que establia el Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL).
Trencament del govern de coalició amb VOX L'11 de juliol de 2024 Vox va trencar el pactes de govern pel suport popular al repartiment a altres comunitats autònomes de menors migrants arribats a les Canàries, i el Partit Popular de la Comunitat Valenciana va passar a governar en minoria, i reestructurà el Consell de Govern.
Desastres i morts del 2024 Durant el seu govern va tindre lloc l'Incendi de València de 2024, que va causar deu víctimes mortals, i la gota freda de 2024 al País Valencià, que va causar centenars de morts. Durant l'emergència, el seu govern va refusar l'ajuda que oferia la Generalitat de Catalunya, i va fer tornar els equips d'emergències que ja estaven en camí.
miniatura|Manifestació contra el govern de Carlos Mazón al seu pas per la plaça de l'Ajuntament de València El 9 de novembre de 2024, unes 130.000 persones van protestar a València, demanant la dimissió de Mazón i Pedro Sánchez per la gestió de les inundacions. Una segona manifestació va aplegar desenes de milers de ciutadans el 30 de novembre a València des de la plaça de l'Ajuntament de la ciutat fins a la plaça de la Mare de Déu, i canvià el recorregut de l'anterior per evitar que es repetira el llançament de pintura i fang al Palau de la Generalitat Valenciana. Des de llavors es convoca una manifestació cada mes.
Legislació contra la llengua valenciana El govern de Mazón va modificar la llei d'educació, eliminà el coneixement per defecte de la llengua valenciana, i a la zona valencianoparlant fa que siguen les famílies, i no el consell escolar com en la llei anterior, qui escullen la llengua vehicular per entre el 50 i el 60% de les matèries, i en cas de discrepància, si almenys el 25% de famílies hi estan a favor, es faria una doble línia.
El govern de Mazón va modificar la llei per a la Corporació Audiovisual del País Valencià i permet el contingut en castellà a À Punt, i va establir el Pla de Simplificació Administrativa suprimint l'obligació de l'administració d'iniciar les comunicacions en valencià i reduint el requisit mínim del personal d'un títol C1 a un B1.
Crisi de govern de novembre de 2024 El 15 de novembre de 2024, durant la compareixença a les Corts Valencianes per a explicar la gestió de la catàstrofe, va anunciar una crisi de govern per a abordar la gestió de la gota freda de 2024 al País Valencià. El 18 de novembre va anunciar la destitució de Nuria Montes com a consellera d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme i la seua substitució per Marián Cano. El 19 de novembre anuncià el nomenament de Francisco José Gan Pampols, militar a la reserva, com a vicepresident de la Reconstrucció Econòmica i Social, amb objectiu de centralitzar les accions destinades a la recuperació i normalització econòmica i social del País Valencià, i el 20 de novembre va destituir la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i dividí la conselleria en la Conselleria d'Emergències i Interior, dirigida per Juan Carlos Valderrama, i la Conselleria de Justícia, encapçalada per Núria Martínez.
El 20 de novembre de 2024 Alfred Costa va dimitir com a director general d'À Punt per motius personals, després que es fera públic que el president de la Generalitat havia ofert a Maribel Vilaplana la direcció del mitjà.
El 23 de novembre de 2024 va tindre lloc una manifestació des de la plaça de Sant Agustí de la ciutat de València en defensa de l'escola pública i contra la gestió inadequada de la gota freda per part del Govern valencià. Tot i això, del 25 de febrer al 4 de març de 2025 les famílies de l'alumnat des de 2n cicle d'Infantil, Primària i els tres primers cursos d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) van ser consultades si el valencià o el castellà havia de ser la llengua base en l'ensenyament, i el valencià es va imposar amb un 50,53% dels vots, i de manera aclaparadora a les comarques on domina lingüísticament el valencià, un 70,5% a Castelló i un 57,8% a València, en canvi, el castellà va guanyar amb el 66% dels vots, tanmateix, la Conselleria d'Educació, liderada per José Antonio Rovira, ha denegat la creació d'unitats en valencià a les comarques castellanoparlants en què va guanyar l'elecció del valencià.
Represa de l'acord amb Vox El 17 de març de 2025 Carlos Mazón va anunciar l'acord amb Vox per aprovar els pressupostos de la Generalitat Valenciana per al 2025, que es va fer efectiu el 28 de maig.
Dimissió com a president Carlos Mazón Guixot va dimitir com a President de la Generalitat Valenciana el 3 de novembre de 2025, un any i cinc dies després de la greu gota freda del 29 d'octubre de 2024 que va causar 229 morts. La dimissió va ser la culminació d'una llarga crisi institucional i la pressió social que es va agreujar pels crits i les acusacions de "rata" i "assassí" proferides per familiars de les víctimes durant l'homenatge d'estat, esdeveniment que es va considerar un punt d'inflexió política.
Tot i defensar la seua gestió i acusar el govern espanyol i les agències meteorològiques (CHX i AEMET) de manca de coordinació i informació, Mazón va reconéixer "errors propis" en la seua compareixença, incloent-hi el d'haver permés la generació de "mentides" per la seua falta d'explicacions a temps i, "sobretot, mantindre l’agenda d’aquell dia", cosa que va comportar que s'instal·lara la idea d'un president absent.
Mazón va optar per no convocar eleccions anticipades, proposant la investidura d'un successor per majoria parlamentària i així esgotar la legislatura. Esta decisió va desencadenar una lluita interna al Partit Popular, entre la direcció estatal (que afavoria María José Català) i la cúpula regional (que proposava Vicent Mompó). Finalment, es va perfilar la figura de Juanfran Pérez Llorca com a possible president interí, ja que el seu caràcter de diputat permetia evitar un avançament electoral, tot i que això reforçava el poder negociador del seu soci de govern, el partit ultradretà Vox. Un element crucial de la dimissió va ser la necessitat de Mazón de trobar una fórmula per a conservar l'aforament judicial mantenint l'escó a les Corts Valencianes, davant la investigació oberta a Catarroja per la seua gestió de la catàstrofe.
Carrera musical Fon un dels fundadors i líders del grup musical Marengo juntament amb els seus companys d'universitat Carlos Robles i Jorge Orts. Era un dels dos vocalistes del conjunt i el responsable dels acompanyaments amb la pandereta. El grup l'any 2011 fou preseleccionat per representar Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió i l'any 2013 varen fer una gira per la província d'Alacant i la Regió de Múrcia.
Referències
Categoria:Regidors de l'Ajuntament d'Alacant pel Partit Popular Categoria:Regidors de municipis del País Valencià pel Partit Popular Categoria:Presidents de la Diputació d'Alacant Categoria:Alumnes de la Universitat d'Alacant Categoria:Regidors de municipis del Baix Segura Categoria:Diputats de l'onzena legislatura del País Valencià Categoria:Diputats a les Corts Valencianes per Alacant Categoria:Diputats a les Corts Valencianes pel PP Categoria:Presidents de la Generalitat Valenciana Categoria:Polítics valencians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1974