El cuaespinós escatós Rev. 29/04/2021 (Cranioleuca muelleri) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).
Descripció El cuaespinós escatós és un ocell que mesura 14-15 cm de llargada, de colors foscos amb la part inferior d'aspecte escatós, un supercili pàl·lid, parts superiors de color marró fosc i una coroneta, ales i cua vermelles. La cua és degradada, amb les plomes rectores basalment rígides, punxegudes a les puntes. El pit i el ventre són de color marró beix molt pàl·lid; les plomes de la gola, el pit i el ventre tenen vores d'oliva fosc, creant un aspecte aspre i escatós.
Distribució i hàbitat El cuaespinós escatós és endèmic de l'est del riu Amazones al Brasil, i s'estén des de l'extrem oriental de l'Amazones, l'est fins al sud d'Amapá i l'illa de Mexiana al Pará.
Habita en boscos tropicals perennifolis inundats, restringits al sotabosc i a la part mitjana dels boscos de várzea brasilers (boscos inundats estacionalment). Es distribueix entre 0 i 200 m d'altitud.
Dieta i alimentació La dieta consisteix principalment en artròpodes. L'espècie sol buscar aliment en parelles, de vegades amb estols d'espècies mixtes, buscant insectes, que normalment recull de l'escorça i les restes del riu, des del sotabosc fins a la meitat de l'escorça. S'agafa a les branques petites. Durant la temporada d'inundacions, roman al mig de la capçada, prop de la línia d'aigua, buscant insectes que suren riu amunt en basses de vegetació.
Estat de conservació El cuaespinós escatós ha estat classificat com en risc mínim per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). És una espècie poc coneguda i aparentment poc comuna, i és probable que la població sigui relativament petita. Basant-se en un model de desforestació futura a la conca de l'Amazones, s'espera que aquesta espècie perdi aproximadament la meitat de l'hàbitat disponible en tres generacions.
L'amenaça principal per a aquesta espècie és l'acceleració de la desforestació a la conca de l'Amazones a mesura que es desforesta terres per a la ramaderia i la producció de soja, facilitades per l'expansió de la xarxa viària; es creu que és probable que sigui particularment susceptible a la fragmentació i als efectes de vora.Efecte de vora: Són els canvis en les condicions ambientals (com la llum, el vent, la humitat o la temperatura) i les interaccions biològiques (més depredadors o espècies invasores) que es produeixen en el límit (la vora) on connecten dos hàbitats diferents. Com més fragmentat està un bosc, més zones de vora té i menys zona interior "segura" queda.
Taxonomia i sistemàtica El cuaespinós escatós va ser descrit formalment el 1911 per l'ornitòleg austíac Carl Eduard Hellmayr amb el nom binomial Siptornis Mülleri.
Etimologia El nom genèric Cranioleuca combina les paraules del grec antic «κρανίο/kranion» que significa “crani”, “cap” derivada de «καρα/kara», «κράτος/kratos», “cap”; i «λευκος/leukos», “blanc”.
L'epítet específic muelleri és en honor de Salomon Müller (1804-1863), explorador i ornitòleg alemany.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Nota
Referències
escatós Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud