Andrea Vanni o Andrea di Vanni (Siena, vers el 1332 - vers el 1414) va ser un pintor italià i il·luminador de l'escola sienesa d'estil romà d'Orient.Les « Primitifs » italiens (Histoire de l'art)
Biografia Vanni va néixer cap al 1332 a Siena. La primera notícia que en tenim com a pintor prové de 1353 quan es va associar amb Bartolo di Fredi, encara que no se sap si Vanni era pintor o assistent. Les seves últimes activitats daten al voltant de 1400 i els estudiosos han posat la seva mort al voltant de 1414 (encara que no hi ha proves documentals) i, com la majoria de pintors d'aquest període, va ocupar càrrecs públics a la ciutat, ja que va estar involucrat en la fundació del nou govern de Siena el 1368 i durant vint anys va ocupar diversos càrrecs, fins i tot va ser elegit per al Gran Consell el 1370.
Andrea Vanni va rebre les influències de Simone Martini i Ambrogio Lorenzetti, va dirigir un taller a Siena amb Bartolo di Fredi i va treballar amb el seu germà Lippo Vanni. Com Martino di Bartolomeo i Gregorio di Cecco, va fer seguir la tradició pictòrica romana d'Orient, sense renovar-la. És conegut sobretot per haver format part del grup Caterinati, deixebles de Santa Catalina, amb altres contemporanis seus.Lettre à Maître Andréa Vanni, peintre - Lettre LXIX (213) sur l'administration de la ville
Obra pictòrica miniatura|Políptic de l'església de Santo Stefano de Siena El fresc pintat a la basílica de San Domenico cap al 1390 que representa el sant i un devot té la condició de vertader retrat. Però la seva obra mestra és un políptic de l'església de Santo Stefano a Siena, que va ser traslladat al baptisteri. El panell central conté un retrat de la Mare de Déu i del Nen Jesús. La Mare de Déu està ambientada amb un patró fosc contra el fons d'or del seu tron. Gairebé no hi ha cap intent de clarobscur excepte al voltant de la cara i les mans que dona a la peça un efecte bastant pla; aquest estil és una influència de Simone Martini. En canvi, la roba flotant de la Mare de Déu és un exemple de la influència de Lorenzetti, ja que els plecs simples i les línies juntament amb la postura vertical rígida de la Mare de Déu s'assemblen a les "figures més belles de Lorenzetti". Finalment, l'expressió facial és pròpia Vanni: la Mare de Déu té un cap rodó gran, ulls estrets, una boca delicada i una barbeta ferma. Es diu que el nen Crist va ser modelat després del prototip del fresc de Martini de les Majestas al Palazzo della Signoria.
També va pintar a Nàpols amb el seu germà Lippo.drawnbylove
Obres miniatura|180px|Pau de Tars pintat per Vanni Un sant i un devot, fresc, basílica de San Domenico a Siena (~ 1390) Cicle de frescos i retaules per a les esglésies de la regió de Siena, inclosa la Cúpula de Siena. Ascensió de Crist (1355-1360), Museu Hermitage, Sant Petersburg (anteriorment atribuït a Bartolo di Fredi) Santa Caterina d'Alexandria (~ 1375), predel·la, Museu Lindenau, Altenburg Sant Francesc Dos plafons pintats (1340 i 1360) per Lippo i Andrea Vanni, al Museu Capodimonte de Nàpols Mare de Déu i Nen, sala del Tresor, basílica Mariazell, Salzburg Verge amb el Nen, Museu Uffizi, Florència Sainte Claire, Pomona College Museum of Art, Claremont, Califòrnia, Saint Paul, Saint Pierre, Museum of Fine Arts, Boston, Estats Units
Referències
Bibliografia Bowd, S.D. 2011. "Andrea Vanni. ``Fare diligente inquisitione: Gian Pietro Carafa e le origini dei chierici regolari teatini". RENAISSANCE QUARTERLY. 64 (1): 279-280. Bryan, Michael (1889). Walter Armstrong and Robert Edmund Graves. ed. Dictionary of Painters and Engravers, Biographical and Critical (Volume II L-Z). York St. #4, Covent Garden, London; Original from Fogg Library, Digitized May 18, 2007: George Bell and Sons. pp. page 586. Perkins, F. Mason. 1903. "Andrea Vanni". The Burlington Magazine for Connoisseurs. 2 (6): 309-311. Pope-Hennessy, John. 1939. "Notes on Andrea Vanni". The Burlington Magazine for Connoisseurs. 74 (431): 92. Pope-Hennessy, John. 1943. "A Madonna by Andrea Vanni". The Burlington Magazine for Connoisseurs. 83 (484): 174-177. Vanni, Andrea, and Millard Meiss. 1956. "St. John the Evangelist". Annual Report (Fogg Art Museum). 1955 (1956): 46-47.
Categoria:Pintors sienesos Categoria:Morts a Siena Categoria:Pintors morts al segle XV Categoria:Pintors nascuts al segle XIV