Marcèla Drutel, en occità: Marcello Drutel, (Marsella, 24 de maig de 1897 – Toló, 30 de desembre de 1985) va ser una poetessa occitana, crítica literària i professora. El seu nom de ploma era Aubanelenca, en record del poeta Théodore Aubanel, al qual admirava.Philippe Gardy, « Sully-André Peyre à Max Rouquette. Une correspondance (1938-1945) », Lengas, no 69, 2011, Lettre no 7, note 62 El 1933, va publicar el seu primer recull de poemes, Li desiranço, una celebració de l'amor carnal, publicació que va provocar un escàndol. A De Soulèu emai de Luno, de 1965, va voler transportar la música de Claude Debussy al camp de la poesia. Drutel va ser felibressa i interpret de tamborí i durant 37 anys va impartir classes de provençal a l'escola de formació del professorat d'Ais de Provença. Una de les fonts d'aquesta ciutat, a la plaça de Saint Honoré, porta el seu nom.
Referències
Categoria:Felibres Categoria:Professors a França Categoria:Crítics literaris francesos Categoria:Escriptors marsellesos Categoria:Morts el 1985 Categoria:Assagistes francesos del segle XX Categoria:Poetes francesos del segle XIX Categoria:Poetes francesos del segle XX Categoria:Assagistes del segle XIX Categoria:Morts a Toló Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1897