La Ventafocs, op. 87, és el segon ballet clàssic que va compondre Serguei Prokófiev després de l'èxit obtingut amb el ballet Romeu i Julieta (1938). El procés de creació de la partitura va ser molt llarg; va començar a treballar-hi el 1940 i la va continuar al llarg dels anys de guerra en paral·lel amb l'òpera basada en la novel·la Guerra i pau de Lleó Tolstoi. L'estrena del ballet de tres actes va tenir lloc al Teatre Bolxoi de Moscou el 21 de novembre de 1945.

Argument Acte I. A casa de la Ventafocs Khudyshka i Kubyshka, germanastres de la Ventafocs, reben les invitacions per al ball de disfresses organitzat al castell. Ambdues fan befa de la Ventafocs, que no ha estat convidada, per ser considerada la minyona de la casa. Les germanes broden un xal per usar aquesta nit, mentre Ventafocs roman a la cuina. Com de costum, les germanastres comencen a discutir, i trenquen el xal en dos. Se'n van, deixant sola a Ventafocs, que es disposa a netejar l'habitació. Quan veu els trossos del xal, comença a ballar, però aviat recorda que ella no està convidada a la festa. La seva tristesa li porta el record de la seva mare: d'ella conserva un parell de sabates i un avellaner que li va demanar plantar abans de morir i que, des d'aleshores, té cura amb amor. Arriba el seu pare i tracta de consolar-la, però quan la madrastra torna de comprar luxoses robes per al ball, ataca al seu marit i insulta a Ventafocs en un excés d'ira. La jove queda sola, obligada als quefers de la casa. Apareix una captaire, demanant menjar i almoina. Ventafocs la convida a entrar i li ofereix un deliciós brou. Quan li veu els peus nus i ferits, amb bondat i humilitat, els renta i els cobreix amb les sabates que li deixà la seva mare. Comencen els preparatius per a la gran festa: arriben el mestre de la cort i un músic, per instruir a les dames en les danses cortesanes. Quan tot està a punt, parteixen deixant sola a la Ventafocs. La jove comença a ballar i a fer reverències, imaginant-se al costat del príncep, però aviat torna a seure, desanimada. Tot d'una, apareix novament la captaire i, transformant-se en una fada, li promet a Ventafocs fer realitat els seus desitjos. En agraïment a la seva bondat, obsequia a la noia amb un parell de sabates de vidre i convoca a les fades de la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern, amb els seus seguicis de flors, papallones, cuques de llum, libèl·lules, llagostes, els que li porten vestimentes i ornaments per al ball. Abans de marxar cap al castell, la Fada padrina li adverteix que ha de tornar abans de les dotze de la nit, i la condueix al gran rellotge. D'ell surten 6 nans guardians, els qui li indicaran amb la seva fanfàrria el moment d'abandonar el castell.

Acte II. El ball de disfresses Els convidats arriben al castell i ballen danses de la cort. Arriben els quatre amics del príncep acompanyats de dues dames i, poc després, ingressen la madrastra, les seves filles i el pare de la Ventafocs. Khudyshka i Kubyshka es comporten grollerament. Quan el príncep fa la seva entrada, totes les dames intenten atreure la seva atenció. El mestre de la cort anuncia l'arribada de la Ventafocs, que apareix acompanyada per les Fades, els seus patges i els altres éssers fantàstics. El Príncep no pot apartar la mirada d'ella i li demana que balli amb ell.

Els convidats es pregunten per la identitat de la bella noia la qual ha despertat tant d'interès al príncep. Un lacai li dóna a la jove tres taronges, fruites altament preuades al regne, considerades com el regal més delicat que se li pot fer a una donzella. Ella les accepta, però les lliura, generosa, a les seves germanastres, que no l'han reconeguda. Com de costum, les joves discuteixen per quedar-se amb la millor i més acolorida taronja. Ventafocs i el príncep es declaren el seu amor. La festa continua. Quan les dotze campanades anuncien la mitjanit, la Fada, novament vestida de captaire, busca la Ventafocs. Aterroritzada, la jove fuig del castell, seguida pels nans i les altres figures que conformaven el seu seguici. El príncep corre després d'ella, però només troba la sabata de vidre que la jove ha perdut en la seva fugida.

Acte III Escena I. El príncep desitja trobar a la propietària de la sabata, i convoca els sabaters del regne. Els sabaters es mostren perplexos: no poden desxifrar qui la va fabricar ni a qui pertany. El príncep decideix llavors partir ell mateix a la recerca de la jove. Escena II. El Príncep visita el seu regne. Allà, diferents noies intenten seduir-lo, però sense èxit: a cap d'elles li calça la màgica sabata de vidre. Decebut, el príncep torna al castell. Escena III. A la seva llar, Ventafocs pensa que tot ha estat un somni. Només la sabata que va amagar al seu davantal li recorda què va passar la nit anterior. Llavors, apareixen les seves germanastres, explicant històries pretensioses sobre el ball, que desemboquen, com sempre, en una baralla. El príncep recorre el llogaret cercant a la jove desconeguda. Arriba a la casa de la Ventafocs, on ell i els seus amics són rebuts amb grans honors. Les germanastres tracten ineficaçment de calçar als seus enormes peus dins la petita sabata i la madrastra, embogida, es mostra disposada a tallar els peus de les seves filles perquè el príncep prengui a una d'elles per esposa. Ventafocs s'acosta per ajudar les seves germanastres però, sorpresa ella per la presència del seu estimat, deixa caure la sabata que guardava al davantal. El príncep insisteix que la jove s'emprovi la sabata, i descobreix que li calça perfectament. Confirmant que ella és la bella jove que va conèixer al ball, decideix prendre-la per esposa. Les germanastres li ofereixen les seves reverències a Ventafocs, que les acaricia amb afecte i els perdona els seus maltractaments anteriors. Escena IV. Apareix la Fada Padrina i l'escena es transforma. La casa es converteix en un meravellós i màgic jardí. Dos amics del príncep s'han enamorat de Khudyshka i Kubyshka. Les fades, els seus patges, cuques de llum, libèl·lules, papallones i llagosta acompanyen la Ventafocs. La Fada padrina i les criatures màgiques volen bona sort i felicitat eterna als enamorats, que ascendeixen per una escala a la seva nova llar, plens de goig.

Referències

Categoria:Ballets de la dècada del 1940 Categoria:Ballets de Serguei Prokófiev Categoria:Composicions musicals del 1945