Thunder Bay és una ciutat en el districte homònim d'Ontario, Canadà. Anteriorment era coneguda com "les ciutats bessones de Fort William i Port Arthur". És la municipalitat més poblada al nord-oest d'Ontario i la segona més poblada al nord d'Ontario després de Greater Sudbury.
L'assentament europeu a la regió va començar a la fi del segle XVII amb un lloc comercial de pells en la riba del riu Kaministiquia; la ciutat va ser formada per la fusió de les ciutats de Fort William, Port Arthur i els municipis de Neebing i McIntyre.Thunder Bay History – Fort William and the Fur Trade – The North West Company. Consultat el 18 de juny de 2009.
La ciutat pren el seu nom de la gran badia a la capçalera del Llac Superior, coneguda al com a "Baie du Tonerre" (Badia del Tro en francès) en els mapes francesos.Thunder Bay History – Fort William and the Fur Trade – The North West Company. Consultat el 18 de juny de 2009. Els seus ports componen un important enllaç en el transport de gra i altres productes de l'oest canadenc, a través dels grans llacs i del Canal de Sant Llorenç, cap a la costa est.
Història Segles XVII a XIX Els assentaments europeus a Thunder Bay van començar amb dos llocs per al comerç de pells francesos (1679, 1717) que van ser abandonats posteriorment. Els assentaments permanents van començar l'any 1803 amb l'establiment de Fort William com a centre comercial intermedi en el continent per la North West Company una empresa comerciant de pells amb base a Mont-real. El fort va prosperar fins a 1821 quan la North West Company es va fusionar amb la Hudson's Bay Company i Fort William va perdre la seva raó d'existir. Cap als anys 1850 la província del Canadà va començar a interessar-se en el seu extrem est, principalment per la demanda de llocs miners en les costes canadenques del Llac Superior seguida pel descobriment de coure en la península de Keneenaw de Michigan. El 1849 els jesuïtes francesos van fundar la Missió de la Immaculada Concepció (Mission de l'Immaculée-Conception) al riu Kaministiquia per evangelitzar els ojibwes. La província unida del Canadà va negociar un tractat amb els ojibwa del Llac Superior conegut com el Tractat Robinson el 1850. Com a resultat d'aquest tractat, una reserva índia va ser establerta de manera independent al sud del riu Kaministiquia. Entre 1859 i 1860 el departament de terres de la corona va reconèixer dues poblacions (Neebing i Paipoonge) i el poble assentat de Fort William. esquerra|miniatura|Vista del port de Thunder Bay Un altre assentament es va desenvolupar a uns pocs quilòmetres al nord de Fort William amb la construcció, per part del departament federal d'obres públiques; d'un camí que va connectar al Llac Superior amb la colònia Red River sota la supervisió de Simon James Dawson (notori polític i enginyer civil del Canadà). Aquesta caserna general de construcció va obtenir el seu nom per primera vegada al maig de 1870 quan el Coronel Garnet Wolseley la va nomenar "Prince Arthur's Landing"; aquest assentament va ser canviat al nom com Port Arthur per la CPR al maig de 1883.
L'arribada de la Canadian Pacific Railway (Ferrocarrils del Pacífic del Canadà) el 1875 va encendre una llarga batalla per la supremacia, que no va acabar sinó fins a l'amalgamació de 1970. Fins als anys 1880, Port Arthur era una comunitat més vasta i dinàmica, però la CPR amb col·laboració de la Hudson's Bay Company va preferir Fort William a l'est, localitzat en la part baixa del riu Kaministiquia on es trobaven els llocs comercials de pells. Provocada més endavant per una perllongada disputa d'impostos amb Porth Arthur i per una locomotora confiscada el 1889, la CPR va traslladar tot el seu personal i instal·lacions a Fort William. El col·lapse de la mineria de plata després de 1890 va delmar encara més l'economia de Port Arthur que va entrar en un període de profunda depressió econòmica mentre Fort William va prosperar.
Segle XX miniatura|Vies de tren a Fort Williams el 1924. Thunder Bay va tenir un període de creixement extraordinari en l'era de Sir Wilfrid Laurier com a resultat de la construcció del ferrocarril intercontinental i l'auge del blat occidental. La CPR va millorar la seva línia fèrria entre Winnipeg i Thunder Bay en fer-la una línia doble. La Canadian Northern Railway (ferrocarrils del nord del Canadà) va establir les seves instal·lacions a Port Arthur. La Grand Trunk Pacific Railway (ferrocarrils "gran vagó" del pacífic) va començar la construcció de les seves instal·lacions en la Missió de Fort William el 1905, i el govern federal va començar la construcció del "ferrocarril transcontinental nacional" (National Transcontinental Railway ara operat per Canadian National). Va haver-hi un gran auge en la construcció d'elevadors per a gra a causa de l'increment en el volum de grans enviats a Europa. Ambdues ciutats van contreure deutes per atorgar bons a la indústria manufacturera. Cap al 1914 les ciutats bessones gaudien d'una infraestructura moderna (clavegueram, subministrament segur d'aigua, enllumenat públic, llum elèctrica, etc.). Ambdues, Fort William i Port Arthur, eren partidàries de la propietat municipal. A l'any de 1892 Port Arthur va construir el primer ferrocarril elèctric urbà propietat d'un municipi al Canadà, i ambdues ciutats van rebutjar la companyia telefònica Bell del Canadà per així, construir el seu propi sistema telefònic, propietat del municipi; el 1902.
L'auge va arribar a la seva fi entre 1913 i 1914, empitjorat per la Primera Guerra Mundial, però una economia pròpia del temps de guerra va sorgir amb la fabricació de municions i embarcacions. Les ciutats van reclutar homes per als batallons 52è, 94è i 141è de la Força Canadenca Expedicionària. L'ocupació en els ferrocarrils va ser castigada quan el govern federal va prendre el control del Ferrocarril Transcontinental Nacional i la divisió del Llac Superior de la companyia de ferrocarrils Grand Trunk el 1915, i del ferrocarril canadenc del nord-est el 1918 la qual va ser amalgamada amb les altres companyies ferroviàries propietat del govern el 1923 per formar la Canadian National Railway (ferrocarrils nacionals del Canadà). La CNR va tancar moltes de les seves instal·lacions a Port Arthur i va obrir la Neebing yards al poblat de Neebing el 1922. Cap al 1929 la població d'ambdues ciutats s'havia recuperat als seus nivells d'abans de la guerra.
La indústria de productes forestals sempre ha jugat un rol important en l'economia de Thunder Bay des dels anys 1870. Llenya i troncs eren enviats principalment als Estats Units. La primera fàbrica de polpa i paper de Porth Arthur va ser establerta el 1917. Va ser seguida per una fàbrica més a Fort William el 1920. Finalment van arribar a haver-hi 4 fàbriques operatives.
La manufactura es va reprendre el 1937 quan les plantes de les companyies Canada Car i Foundry van obrir novament per construir avions per als britànics. La planta era manejada per Bombardier Transportation (divisió de Bombardier especialitzada en ferrocarrils), la planta ha romàs com un pilar de l'economia postguerra produint equip per a la silvicultura i posteriorment equip de transport per al sistema de transport urbà.
Amalgamament: Neix Thunder Bay Tant Port Arthur com Fort Williams van aconseguir la seva designació com a ciutats el 1907; existien rumors que Port Arthur havia sol·licitat l'annexió de Fort Williams quan va sol·licitar la seva candidatura a ciutat. Durant els següents 63 anys la idea d'amalgamar ambdues ciutats va persistir. Hi va haver dos plebiscits públics el 1920 i el 1958 en tots dos els resultats van ser adversos a la idea d'una fusió de les llavors anomenades ciutats bessones, fet que va ocasionar airades protestes públiques de diversos polítics i fins i tot l'intent d'obtenir ambdues alcaldies per part de Carlie Coix qui sent alcalde de Port Arthur, va aconseguir la candidatura per l'alcaldia de Fort William el 1948. center|miniatura|700x700px|Panoràmica del centre de Port Arthur a Thunder Bay, Ontario El 26 d'octubre de 1964 es va presentar una proposta escrita dirigida al gabinet de la província per part del llavors alcalde de Port Arthur Saul Laskin, on es va sol·licitar l'estudi de diversos problemes en els quals feien front 5 diferents municipalitats de l'àrea: Port Arthur, Fort William, Neebing, Paipoonge i Shuniah; aquesta petició per part de Port Arthur tenia el suport de la ciutat de Fort William així com dels principals organismes comercials i laborals de la regió.
A principis de 1965 s'envià una carta al llavors ministre d'assumptes municipals J. W. Spooner, per part de les cinc capçaleres municipals; en la qual se sol·licitava l'aplicació de l'estudi proposat per l'alcalde de Port Arthur; per a tal efecte Spooner va nomenar a Eric Hardy per emprendre la revisió del govern local de la regió.
Les recomanacions de Hardy van ser aprovades pel govern de la província, donant com a resultat que el 8 de maig de 1969 fos aprovat el projecte de llei que donaria origen a la ciutat de Thunder Bay.
Finalment, la ciutat de Thunder Bay va néixer l'1 de juny de 1970. Saul Laskin va ser el primer alcalde de la nova ciutat conformada per Fort William, Port Arthur, Neebing i McIntryre.
Des de l'amalgamació, s'ha incrementat l'atractiu de la ciutat, perfilant-se com una destinació important per a l'educació i turisme gràcies al desenvolupament d'institucions i infraestructura com la Universitat de Lakehead, la Universitat d'Art i Ciències Aplicades de la Confederació i la reconstrucció —a l'estat en què estava al principi dels anys 1800— del Parc Històric Fort William.
Amb la gran expansió de carreteres, començant amb la carretera transcanadenca i culminant amb l'obertura d'una carretera que enllaça Sault Ste. Marie amb Thunder Bay; s'ha disminuït de manera significativa l'activitat ferroviària i naval. Per tant, la ruta marítima Sant Llorenç no ha estat a l'altura de les expectatives. El transport de gra ha decaigut substancialment en favor dels ports de la costa del Pacífic. Com a resultat, molts elevadors de grans han estat tancats i demolits, i la indústria transportista ha abandonat el riu Kaministiquia. miniatura|Universitat de Lakehead Durant el , la ciutat va ser amfitriona d'esdeveniments esportius destacats, com els Jocs d'Estiu d'Ontario el 1974, els Jocs del Canadà (Jeux Canada Games) de 1981 i el Campionat Mundial d'Esquí Nòrdic de 1995.
Segle XXI Avui dia, Thunder Bay s'ha convertit en la central de serveis del nord-oest d'Ontario amb la representació de la majoria de departaments de la província. La Universitat de Lakehead, establerta pel cabildo d'empresaris i professionistes locals, ha provat ser un organisme molt valuós, reforçada per la Universitat de la Confederació. Aquests mateixos empresaris i professionistes van ser la força impulsora darrere de l'amalgamació de Fort Williams i Port Arthur el 1970.
Govern miniatura|Cort Superior de Ontario a Thunder Bay. La ciutat és governada per un alcalde i dotze regidors, que ocupen el seu càrrec per un període de 4 anys. L'alcalde i cinc dels regidors són triats per la ciutat completa. Set regidors són triats en cadascun dels set districtes electorals: el districte electoral de Current River, el districte electoral de McIntyre, el districte electoral de McKeller, el districte electoral de Neebing, el districte electoral de Northwood, el districte electoral de Red River i el districte electoral de Westford.
El nom de Thunder Bay