Guys and Dolls és un musical amb música i lletres de Frank Loesser i llibret de Jo Swerling i Abe Burrows. Es basa en "The Idyll of Miss Sarah Brown" (1933) i "Blood Pressure", que són dues històries curtes de Damon Runyon,Nadel, Ira Bruce. Double act: a life of Tom Stoppard. Methuen, 2002. p. 542. i també manlleva personatges i elements argumentals d'altres històries de Runyon, com ara "Pick the Winner".Stempel, 435
L'espectacle es va estrenar a Broadway el 1950, on es van realitzar 1.200 funcions i va guanyar el premi Tony al millor musical. El musical ha tingut diverses revivals a Broadway i Londres, així com una adaptació cinematogràfica el 1955 protagonitzada per Marlon Brando, Jean Simmons, Frank Sinatra i Vivian Blaine. Guys and Dolls va ser l'espectacle de cloenda de la primera temporada (1997-98) a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, en una versió signada per Mario Gas
Guys and Dolls va ser seleccionat com a guanyador del Premi Pulitzer de Teatre de 1950. No obstant això, a causa de les simpaties comunistes de l'escriptor Abe Burrows exposades pel House Un-American Activities Committee (HUAC), els Trustees de la Universitat de Colúmbia van vetar la selecció i no es va atorgar cap Pulitzer per Drama aquell any.Suskin, 275
El 1998, Vivian Blaine, Sam Levene, Robert Alda i Isabel Bigley, juntament amb el repartiment original de Broadway de l' àlbum del repartiment de Decca del 1950, van ser incorporats pòstumament al Grammy Hall of Fame.
Rerefons Guys and Dolls va ser concebut pels productors Cy Feuer i Ernest Martin com una adaptació de les històries curtes de Damon Runyon.Zolotow, Maurice. "Guys, Dolls and Runyon". The New York Times, Nov. 12, 1950, Section 2, p. 1,3. Aquestes històries, escrites als anys vint i trenta, concernien a gàngsters, jugadors i altres personatges de l'inframón de Nova York. Runyon era conegut pel dialecte únic que feia servir en les seves històries, barrejant un llenguatge molt formal i argot.Stempel, 434 Frank Loesser, que havia passat la major part de la seva carrera com lletrista per a musicals de pel·lícules, va ser contractat com a compositor i lletrista. George S. Kaufman va ser contractat com a director. Quan es tractà la primera versió del llibret o diàleg de l'espectacle, escrit per Jo Swerling, es va considerar inutilitzable, Feuer i Martin van demanar a l'escriptor de comèdies de ràdio Abe Burrows que el reescrivís.Suskin, 272-276
Loesser ja havia escrit gran part de la partitura per correspondre amb la primera versió del llibre. Burrows va recordar més tard: Les catorze cançons de Frank Loesser eren fantàstiques i calia escriure el [nou llibre] perquè la història conduïa a cadascuna. Més tard, els crítics van parlar del programa com a "integrat". La paraula "integració" normalment significa que el compositor ha escrit cançons que segueixen la línia de la història amb gràcia. Bé, ho hem aconseguit però ho hem fet al revés.Burrows, Abe (1980). Honest Abe. Boston: Atlantic-Little, Brown, p. 149, cited in Stempel, 434-435
Abe Burrows va dissenyar específicament el paper de Nathan Detroit al voltant de Sam Levene, que va signar pel projecte molt abans que Burrows escrivís una sola paraula de diàleg, una ruptura similar que Burrows va dir que va tenir quan més tard va escriure Cactus Flower per a Lauren Bacall. Al llibre “Honest, Abe: Is There Really No Business Like Show Business?”, Burrows recorda "Tenia el so de les seves veus al cap. Sabia el ritme del seu discurs i va ajudar a fer més intens i més real el diàleg". Tot i que Broadway i el veterà de pel·lícules Sam Levene no eren cantants, es va acordar que per altra banda era perfecte com Nathan Detroit; de fet, Levene era un dels actors preferits de Runyon. Frank Loesser va acceptar que era més fàcil ajustar la música a les limitacions de Levene que substituir-lo per un cantant millor que no pogués actuar. La manca de capacitat de cant de Levene és la raó per la qual el paper principal de Nathan Detroit només té una cançó, el duet "Sue Me".
El compositor i lletrista Frank Loesser va escriure específicament "Sue Me" per a Sam Levene i va estructurar la cançó de manera que ell i Vivian Blaine mai no cantessin junts el seu duet showstopping. Fill d'un cantor, Sam Levene, parlava corrent el jiddisch: "Molt bé, ja sóc un no-goodnick; bé, ja és cert, doncs no? Així que em demanden". Frank Loesser va sentir "Nathan Detroit hauria de ser interpretat com un noi dur de Broadway que cantava amb més gra que salsa. Sam Levene cantava" Sue Me "amb un meravellós sabor runyonesc que el seu cant havia estat fàcil de perdonar. havia estat força encantador per la seva ineptitud ". "Musicalment, Sam Levene pot haver estat sord, però va habitar el món de Frank Loesser com un personatge més que una caricatura", diu afirma Larry Stempel, professor de música a la Universitat de Fordham i autor de Showtime: A History of the Broadway Musical Theater.
El personatge de Miss Adelaide va ser creat específicament per encabir Vivian Blaine al musical, després que Loesser decidís que no era adequada per interpretar a la conservadora Sarah.Scott Simon (host). "Creation of the musical Guys and Dolls, Weekend Edition Saturday, National Public Radio, November 2=pk2000 Quan Loesser va suggerir reprendre algunes cançons en el segon acte, Kaufman va advertir: "Si reproduïu les cançons, repetirem les bromes""On a lighter note, Sam Levene and Vivian Blane made guest-star appearances on a New Year's Eve production of The Big Show, December 31, 1950, with Tallulah Bankhead and Jose Ferrer; Sam Levene and Vivian Blaine performed with Bankhead, satirizing the difficulty of getting theatre tickets to their standing-room-only Broadway musical, Guys and Dolls."
Sinopsi Acte I miniatura|esquerra|New York Mirror "Theater-Ticket Ordergram" amb les estrelles originals de Broadway: Vivian Blaine, Sam Levene i Isabel Bigley el 1950, producció de Broadway Guys and Dolls al 46th Street Theatre Una pantomima d'activitats sense parar representa l'enrenou de la ciutat de Nova York ("Runyonland"). Tres jugadors de poca monta, Nicely-Nicely Johnson, Benny Southstreet i Rusty Charlie, discuteixen sobre quin cavall guanyarà una gran cursa ("Fugue for Tinhorns"). Els membres de la missió Save-a-Soul, dirigits per la piadosa i bella sergent Sarah Brown, demanen als pecadors que "segueixin el plec" ("Follow the Fold") i es penedeixin. El cap de Nicely i Benny, Nathan Detroit, té un tuguri de joc flotant il·legal. A causa de la forta presència armada del tinent Brannigan, el policia local només ha trobat un lloc probable per celebrar el joc: el "garatge Biltmore". El seu propietari, Joey Biltmore, requereix un dipòsit de seguretat de 1.000 dòlars, i Nathan està arruïnat ("The Oldest Established"). Nathan espera guanyar una aposta de 1.000 dòlars contra Sky Masterson, un jugador disposat a apostar per pràcticament qualsevol cosa. Nathan proposa una aposta que creu que no pot perdre: Sky ha d'emportar una dona que triï Nathan a sopar a l'Havana, Cuba. Sky està d'acord i Nathan tria Sarah Brown.
A la missió, Sky intenta fer un tracte amb Sarah; oferint-li "una dotzena de pecadors autèntics" a canvi de la cita a l'Havana. Sarah es nega i discuteixen sobre de qui s'enamoraran ("I'll Know"). Sky besa a Sarah i ella li dona una bufetada. Nathan va a veure la seva promesa de fa 14 anys, Adelaida, interpretar el seu acte al nightclub ("A Bushel and a Peck"). Després del show, li demana que es casa amb ella una vegada més, dient-li que fa dotze anys que envia cartes a la seva mare afirmant que han estat casats amb cinc fills. Descobreix que Nathan segueix dirigint el tuguri d'apostes. Després de fer-lo fora, llegeix un llibre mèdic que li explicava que el seu refredat de llarga data pot ser degut a la negativa de Nathan a casar-se amb ella ("Adelaide's Lament").
L'endemà, Nicely i Benny observen com Sky persegueix Sarah, i Nathan intenta recuperar el favor d'Adelaida. Declaren que els nois faran qualsevol cosa per les noies que estimen ("Guys and Dolls"). La general Cartwright, la líder de Save-a-Soul, visita la missió i explica que es veurà obligada a tancar la sucursal tret que aconsegueixin portar alguns pecadors a la propera reunió de renaixement. Sarah, desesperada per salvar la missió, promet a la general "una dotzena de pecadors autèntics", acceptant implícitament l'acord de Sky. Brannigan descobreix un grup de jugadors que esperen al tuguri de Nathan i, per convèncer-lo de la seva innocència, li diuen a Brannigan que la seva reunió és la "festa de solters" de Nathan. Això satisfà Brannigan i Nathan es resigna a fugir amb Adelaida. Adelaida se'n va a casa a fer les maletes, prometent trobar-se amb ell després del seu espectacle la tarda següent. Passa la banda Save-A-Soul Mission, i Nathan veu que Sarah no hi és; s'adona que ha perdut l'aposta i es desmaia.
A un nightclub de l'Havana, Sky compra una beguda per a ell i un "batut cubà" per a Sarah. No s'adona que la beguda conté rom Bacardi, i s'emborratxa i fa un petó a Sky ("If I Were a Bell"). Sky s'adona que realment es preocupa per Sarah i la torna a portar a Nova York. Tornen cap a les 4:00 del matí, i Sky li diu a Sarah quant li agrada molt al matí ("My Time of Day"). Tots dos admeten espontàniament que estan enamorats ("I've Never Been in Love Before").Sona una sirena i els jugadors es queden sense la missió, on Nathan ha estat portant les seves apostes. Sarah assumeix que Sky la va portar a l'Havana perquè Nathan pogués dirigir el joc a la missió, i ella se'n va cap a ell.
Acte II L'endemà al vespre, Adelaida interpreta el seu acte ("Take Back Your Mink"). Nathan no es presenta a la fugida perquè encara continua dirigint el tuguri. Aviat s'adona que Nathan se l'ha tornat a rifar ("El segon lament d'Adelaida").
Sarah admet a Arvide, el seu oncle i company de treball, que estima Sky, però no el tornarà a veure. Arvide expressa la seva fe en la bondat inherent de Sky i insta Sarah a seguir el seu cor (" More I Canot Wish You "). Sky li diu a Sarah que té la intenció de lliurar la dotzena de pecadors genuïns per al renaixement. Ella no el creu i se'n va, però Arvide l'anima subtilment.
Nicely mostra a Sky el tuguri de joc; ara a les clavegueres ("Crapshooters Dance"). Big Jule, un jugador, ha perdut una gran suma de diners i es nega a acabar el joc fins que el guanyi. Arriba Sky i no aconsegueix convèncer els tiradors de daus que vinguin a la missió. Li dona 1.000 dòlars a Nathan i afirma que va perdre l'aposta per protegir Sarah. Sky fa una aposta d'última hora per aconseguir els pecadors; si perd, tothom obté 1.000 dòlars, però si guanya, van a la missió ("Luck Be a Lady"). Guanya l'aposta. Nathan es troba amb Adelaida en el seu camí cap allà. Intenta que ell fugi, però quan ell no pot, surt a sobre d'ell. Nathan li confessa el seu amor ("Sue Me") i després se'n va.
Nicely mostra a Sky el tuguri de joc; ara a les clavegueres ("Crapshooters Dance"). Big Jule, un jugador, ha perdut una gran suma de diners i es nega a acabar el joc fins que el guanyi. Arriba Sky i no aconsegueix convèncer els tiradors de daus que vinguin a la missió. Li dona 1.000 dòlars a Nathan i afirma que va perdre l'aposta per protegir Sarah. Sky fa una aposta d'última hora per aconseguir els pecadors; si perd, tothom obté 1.000 dòlars, però si guanya, van a la missió ("Luck Be a Lady"). Guanya l'aposta. Nathan es troba amb Adelaida en el seu camí cap allà. Intenta que ell fugi, però quan ell no pot, surt a sobre d'ell. Nathan li confessa el seu amor ("Sue Me") i després se'n va.