va ser una sèrie de televisió americana de 15.762 episodis creada per Irna Phillips i Emmons Carlson i emesa des del 30 de juny de 1952 al 18 de setembre de 2009 a la xarxa CBS.
La seva primera aparició es va retransmetre des del 25 de gener de 1937 de gener de 1937 fins al 29 de novembre de 1946 a NBC Radio i després del 2 de juny de 1947 al 29 de novembre de 1946 de juny de 1956 a CBS Radio.
va ser la telenovel·la de llarga durada de la història de la televisió abans d'As the World Turns, Hospital central, Days and Lives, The Young and the Restless i Love, Glory and Beauty.
Als Estats Units, va ser la primera telenovel·la en termes de públic el 1956 - 1957, 1957 - 1958.
Acaba el 18 de setembre de 2009 després de 57 anys, i compta amb 15.762 episodis emesos a la xarxa CBS.
Aquesta telenovel·la va començar molt abans de la televisió, primer a la ràdio entre 1937 i 1946 a NBC Radio i entre 1947 i 1956 a CBS Radio.
En total, incloent-hi tot el seu temps des de la ràdio fins a la televisió, va durar 72 anys amb 18 262 episodis. Inclou així la longevitat més gran assolida mai i el nombre més gran d'episodis del món de les telenovel·les.
Actualment és la primera telenovel·la amb més episodis davant l’Hospital Central.
Patrocinat per la companyia Procter & Gamble, aquesta telenovel·la és la més antiga de la història de la televisió estatunidenca . El 2 d'abril de 2009, CBS informa que posa fi a la telenovel·la, la més llarga de la història de les telenovel·les. L'episodi final es va emetre a CBS. La qüestió: la restricció pressupostària i l'estil de vida del públic que ha canviat molt en 57 anys. La parella formada per Olivia (Crystal Chappell) i Natalia (Jessica Leccia) es coneix per Otalia.
Argument Aquesta telenovel·la representa la vida de les famílies Bauer, després Spaulding, Chamberlain, Reardon i Lewis a la ciutat imaginària de Springfield.
Orígens, desenvolupament de la trama i repartiment Guiding Light ha tingut diverses seqüències argumentals durant la llarga història de la sèrie, tant a la ràdio com a la televisió. Aquestes seqüències argumentals són històries complexes i diferents guionistes i càstings.
1930 i 1940 La sèrie va ser creada per Emmons Carlson i Irna Phillips, que la van basar en experiències personals. Després de donar a llum un nadó mort als 19 anys, va trobar consol espiritual escoltant els sermons de ràdio de Preston Bradley, un famós predicador de Chicago i fundador de l'Església del Poble, una església que va promoure la fraternitat de l'home. Aquests sermons van inspirar la creació de The Guiding Light, que va començar com una sèrie de ràdio, amb un predicador com a personatge central. La sèrie de ràdio original es va emetre per primera vegada com a episodis de 15 minuts a NBC Radio, a partir del 25 de gener de 1937. La sèrie va ser transferida a CBS Radio el 1947.
The Guiding Light va ser emès per primera vegada per CBS Television el 30 de juny de 1952, en substitució de la telenovel·la cancel·lada The First Hundred Years. Aquests episodis també van durar 15 minuts. Durant el període de 1952 a 1956, The Guiding Light va existir com una sèrie de ràdio i televisió, amb actors que gravaven les seves actuacions dues vegades cada dia que s'emetien els espectacles. L'emissió de ràdio de The Guiding Light va deixar de produir-se durant el 1956, posant fi a aquesta superposició.
Amb la transició a la televisió, els personatges principals es van convertir en els Bauer, una família d'immigrants alemanys de classe mitjana baixa que es va presentar per primera vegada a la sèrie de ràdio el 1948. Moltes històries van girar al voltant de Bill Bauer (fill del patriarca Friedrich Papa Bauer) i la seva nova esposa Bertha (anomenada Bert). Papa Bauer, que va arribar als Estats Units durant la Primera Guerra Mundial amb només uns quants dòlars a la butxaca, va ser un personatge de sal de la terra que va aconseguir oferir oportunitats als seus fills treballant dur i va inculcar aquesta ètica de treball als seus fills. Bert tenia somnis de pujar l'escala social i mantenir les aparences, i depenia de Bill (i de vegades Papa Bauer) portar-la a la terra.
The Guiding Light es va classificar com la telenovel·la número u durant el 1956 i el 1957, abans de ser substituïda durant el 1958 per As the World Turns. Després que Irna Phillips fos transferida a As the World Turns durant el 1958, la seva protegida Agnes Nixon es va convertir en l'escriptora principal de The Guiding Light.
La primera productora de televisió de The Guiding Light va ser Lucy Ferri Rittenberg, que va produir el programa durant més de 20 anys.
Dècada de 1950 The Guiding Light va ser emès per primera vegada per CBS Television el 30 de juny de 1952, en substitució de la telenovel·la cancel·lada The First Hundred Years. Aquests episodis també van durar 15 minuts. Durant el període de 1952 a 1956, The Guiding Light va existir com una sèrie de ràdio i televisió, amb actors que gravaven les seves actuacions dues vegades per cada dia que s'emetien els espectacles. L'emissió de ràdio de The Guiding Light va deixar de produir-se durant el 1956, posant fi a aquesta superposició.
Amb la transició a la televisió, els personatges principals es van convertir en els Bauer, una família d'immigrants alemanys de classe mitjana baixa que es va presentar per primera vegada a la sèrie de ràdio el 1948. Moltes històries van girar al voltant de Bill Bauer (fill del patriarca Friedrich Papa Bauer) i la seva nova esposa Bertha (anomenada Bert). Papa Bauer, que va arribar als Estats Units durant la Primera Guerra Mundial amb només uns quants dòlars a la butxaca, va ser un personatge de sal de la terra que va aconseguir oferir oportunitats als seus fills treballant dur i va inculcar aquesta ètica de treball als seus fills. Bert tenia somnis de pujar l'escala social i mantenir les aparences, i depenia de Bill (i de vegades Papa Bauer) portar-la a la terra.
The Guiding Light es va classificar com la telenovel·la número u durant el 1956 i el 1957, abans de ser substituïda durant el 1958 per As the World Turns. Després que Irna Phillips fos transferida a As the World Turns durant el 1958, la seva protegida Agnes Nixon es va convertir en l'escriptor principal de The Guiding Light .
La primera productora de televisió de The Guiding Light va ser Lucy Ferri Rittenberg, que va produir el programa durant més de 20 anys.
Dècada del 1960 Agnes Nixon va renunciar al seu paper d'escriptora principal durant l'any 1965 per treballar a Another World. El 13 de març de 1967, The Guiding Light es va emetre per primera vegada en color. El 9 de setembre de 1968 es va ampliar el programa de 15 a 30 minuts.
La Dècada del 1960 va incloure la introducció de personatges negres, interpretats per Billy Dee Williams, James Earl Jones, Ruby Dee i Cicely Tyson. L'èmfasi de la sèrie es va traslladar als fills de Bill i Bert, Mike i Ed; el personatge de Bill Bauer es va escriure el juliol de 1969, presumpte mort després d'un accident d'avió. L'espectacle també es va fer una mica més d'actualitat durant la Dècada del 1960, amb històries com el diagnòstic de càncer uterí de Bert Bauer el 1962.
Entre mitjans i finals de la Dècada del 1960 es van introduir uns quants personatges nous, com la doctora Sara McIntyre, que va romandre un personatge important fins a principis de la Dècada del 1980.
Dècada del 1970 Gran part de la història durant la primera meitat de la Dècada del 1970 va estar dominada per l'assassinat de Stanley Norris el novembre de 1971 i el judici posterior, així com les gestes de les vilanes Charlotte Waring i Kit Vested. Charlotte (aleshores interpretada per Melinda Fee) va ser assassinada per Kit (Nancy Addison) el 26 d'agost de 1973, i després la mateixa Kit va ser morta per Joe Werner (Anthony Call) en defensa pròpia el 24 d'abril de 1974, després va intentar enverinar Sara McIntyre.
L'1 d'abril de 1971 es va presentar un personatge cabdal, de tant en tant, fins a la primavera de 1998, Roger Thorpe. El paper de Roger es va proposar originalment per ser un tipus ros, de pell clara i preppy, un home que estava sortint amb la filla del seu cap, Holly. Finalment, Michael Zaslow, un actor de cabell fosc, va ser contractat per al paper per la directora de càsting de llarga data, Betty Rea. Zaslow va retratar Roger com un dolent complicat i polifacètic.
Theo Goetz (Papa Bauer) va morir el 1972 i els productors van decidir que Papa Bauer moriria com a part de la història. El repartiment va retre homenatge a Goetz i Papa Bauer en un episodi commemoratiu especial que es va emetre el 27 de febrer de 1973.
Pressionat per les telenovel·les més noves i més juvenils, com All My Children, Procter & Gamble va contractar els escriptors principals Bridget i Jerome Dobson el 1975, que van començar a escriure al novembre. Els Dobsons van introduir un estil d'escriptura més matisat i psicològicament en capes, i van incloure històries oportunes, inclosa una relació complexa d'amor/odi entre cònjuges/germanastres separats Roger i Holly. També van crear una sèrie de personatges ben recordats, inclosa Rita Stapleton, les complexes relacions de la qual amb Roger i Ed van impulsar gran part de la història durant la resta de la dècada, Alan Spaulding i Ross Marler, ambdós van ser personatges principals durant la dècada del 2000.
La decisió es va prendre a la tardor de 1977 de reintroduir el personatge mort pensat de Bill Bauer, en una important retrocontinuïtat. Els altres personatges pensaven que havia mort en un accident d'avió el juliol de 1969, però es deia que estava viu. (Molts espectadors que havien prestat atenció al programa el setembre de 1968, van recordar que a Bill li van dir que només li quedaven nou anys de vida.) Posteriorment, Bill va ser acusat per l'assassinat d'un home a Vancouver (va ser absolt, amb l'ajuda de Mike) i l'abril de 1978 Bill havia tornat a marxar de la ciutat). El personatge de Bill va tornar breument el novembre de 1978, l'abril de 1980, i després de nou al juliol i novembre de 1983. El retorn de Bill va presentar al públic i als Bauer un altre personatge que va romandre al programa fins al setembre de 1984, Hillary Kincaid, RN (Bauer), la filla de Bill (i, per tant, la germanastra d'Ed i Mike; Bill havia matat accidentalment l'home que Hillary pensava inicialment era el seu pare, però en realitat era el seu padrastre).
Jerome i Bridget Dobson van matar la jove heroïna del programa, Leslie Jackson Bauer Norris Bauer, el juny de 1976. En aquell moment es va informar que Lynne Adams volia deixar el paper, i els Dobson van decidir no reformar el paper. Leslie va morir en un accident d'atropellament per Spence Jeffries, marit separat de la secretària de Mike, Anne. El seu pare, Steve Jackson, va romandre al programa durant la resta de la Dècada del 1970, servint com a metge sènior a Cedars i com a amic i company de Bert Bauer.
El novembre de 1975, el nom va ser canviat a les imatges d'obertura i tancament de l'espectacle de The Guiding Light a Guiding Light. El 7 de novembre de 1977, el programa es va ampliar a una hora sencera i es va emetre de 14:30 a 15:30 cada dia.
La Dècada del 1970 va posar èmfasi en els Bauer i els Spaulding, però es van introduir uns quants altres personatges notables.
Dècada del 1980