Les llengües pareci-xingú o paresí-waurá (o també arawak central) constitueixen el grup central de llengües arauac parlades a la Amazònia boliviana i brasilera occidental.Ramirez, Henri, & França, Maria Cristina Victorino de. (2019). Línguas Arawak da Bolívia. LIAMES: Línguas Indígenas Americanas, 19, e019012. https://doi.org/10.20396/liames.v19i0.8655045Ramirez, Henri (2001). Línguas arawak da Amazônia Setentrional. Manaus: Universidade Federal do Amazonas. (PDF)Ramirez, Henri (2019). Enciclopédia das línguas arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. (no prelo)
Llengües de la família Kaufman (1994) classifica aquestes llengües en dos subgrups: Subgrup Paresí Paresí (també Parecís o Haliti) Saraveca (també Sarave, †) Subgup Waurá Waurá-Mehinaku (també Wauja, Meinaku) Yawalapití (també Jaulapití) Custenau (també Kustenaú, †)
Ethnologue (edició 16a) afegeix l'Enawené-Nawé, anomenat Salumã per Kaufman, a aquest grup. A més en aquesta monografia l'agavotataguerra, que prèviament es considerava una llengua no classificada es considera relacionada amb el waurá-mehinaku i amb el yawalapití.
Comparació lèxica Els numerals en diferents llengües paresí-waurá són: {|class=wikitable style=text-align:center; |- ! GLOSSA ! Paresí ! Mehinaku ! Waurá ! Yawalapitî ! PROTO-PARESÍ-WAURÁ |- | '1' || hatita || pawíʦa || pawá || pawa || *paw-*pati- |- | '2' || hinʲama || mipiyáma || mɛpĩyãwã || purziñəməʔ || *(mi)pĩyãmã |- | '3' || hanama || kamayukúla || kamakúla || kəməyuxulə || *kamayukúla |- | '4' || ðalakakʷa || mipiyámawáka || mɛpĩyãwãwáka || puriñə̃m-ipɨku || *2x2 |- | '5' || halakʷa kahe¹ || pawíʦa wɨȿɨkũ² || pawãžɨkũ || pa-wiriku || *1x5 |- | '6' || 5 + 1 || 1 + taputá || 1+tapatanɨ || 1+ikiruatá || *1+5 |- | '7' || 5 + 2 || 2 + taputá || 2+tapatanɨ || 2+ikiruatá || *2+5 |- | '8' || 5 + 3 || 3 + taputá || 3+tapatanɨ || 3+ikiruatá || *3+5 |- | '9' || 5 + 4 || 4 + taputá || 4+tapatanɨ || 4+ikiruatá || *4+5 |- | '10' || hinʲama kahe || mamála wɨȿɨkũwí || pawãžɨkũwakã || papáiukaka-wíriku || *2x5 |} ¹ halakʷa kahe literalment és 'mà completa', per als números 6 a 9 s'usen expressions del tipus halakʷa kahe, ðane hamanija, hinʲama kahitihi hije takʷa, 'una mà completa i anant a l'altre costat posa dos dits' = '7'. ¹ pawíʦa wüxükũ significa 'una mà', els números '6' a '9' s'expressen mitjançant l'expressió taputá 'anar a [l'altra mà]'.
Referències
Categoria:Llengües arauac centrals