va ser un compositor, arranjador, director d'orquestra i crític musical finlandès.Ruth-Esther Hillila, Barbara Blanchard Hong: Heikki Aaltoila. In: Historical Dictionary of the Music and Musicians of Finland. Greenwood Publishing Group, 1997, , S. 473 (englisch). A més del seu instrument principal, el piano, tocava el contrabaix.Jari J. Marjanen: Heikki Aaltoila. In: http://pomus.net. Populaarinmusiikin Museo, abgerufen am 2. Februar 2017 (finnisch).Kari Uusitalo: Heikki Aaltoila. In: https://www.elonet.fi. Kansallisen audiovisuaalisen instituutin (Nationales Institut für audiovisuelle Medien), 16. April 2013, abgerufen am 2. Februar 2017 (finnisch).
Biografia El seu pare era Hugo Aalto. Aalto també era el seu cognom de solter. Heikki va heretar el seu entusiasme per la música i el teatre del seu pare. Va ser un home de negocis i en el seu temps lliure actor i músic aficionat. Després de graduar-se de l'escola secundària el 1927, Heikki va treballar com a músic de ball i va acompanyar projeccions de pel·lícules al cinema com a pianista.Kari Uusitalo: Heikki Aaltoila. In: https://www.elonet.fi. Kansallisen audiovisuaalisen instituutin (Nationales Institut für audiovisuelle Medien), 16. April 2013, abgerufen am 2. Februar 2017 (finnisch). Del 1928 al 1934 va estudiar música a l'institut de música Helsingfors a Hèlsinki amb Erkki Melartin, Leevi Madetoja i Ernst Linko i a la universitat amb Ilmari Krohn i Toivo Haapanen.Ruth-Esther Hillila, Barbara Blanchard Hong: Heikki Aaltoila. In: Historical Dictionary of the Music and Musicians of Finland. Greenwood Publishing Group, 1997, , S. 473 (englisch). Va tocar el contrabaix a l'orquestra d'estudiants de la Universitat de Hèlsinki.Jari J. Marjanen: Heikki Aaltoila. In: http://pomus.net. Populaarinmusiikin Museo, abgerufen am 2. Februar 2017 (finnisch). Des del 1932 va dirigir l'orquestra de la universitat i del 1939 al 1952 l'orquestra d'estudiants de l'Institut Tecnològic. Del 1934 al 1973 va dirigir l'orquestra del Teatre Nacional.Ruth-Esther Hillila, Barbara Blanchard Hong: Heikki Aaltoila. In: Historical Dictionary of the Music and Musicians of Finland. Greenwood Publishing Group, 1997, , S. 473 (englisch).Heikki Aaltoila. In: http://www.imdb.com. IMDb.com, Inc., abgerufen am 30. Januar 2017 (englisch). Del 1939 al 1944 va treballar a la ràdio finlandesa.Kari Uusitalo: Heikki Aaltoila. In: https://www.elonet.fi. Kansallisen audiovisuaalisen instituutin (Nationales Institut für audiovisuelle Medien), 16. April 2013, abgerufen am 2. Februar 2017 (finnisch). Va compondre, arreglar i dirigir la música per a unes 150 obres de teatre.Ruth-Esther Hillila, Barbara Blanchard Hong: Heikki Aaltoila. In: Historical Dictionary of the Music and Musicians of Finland. Greenwood Publishing Group, 1997, , S. 473 (englisch).Jari J. Marjanen: Heikki Aaltoila. In: http://pomus.net. Populaarinmusiikin Museo, abgerufen am 2. Februar 2017 (finnisch).Heikki Aaltoila. In: http://www.imdb.com. IMDb.com, Inc., abgerufen am 30. Januar 2017 (englisch). La seva primera música incidental, per a la producció de Klaus, Louhikon herra [Klaus, Herr von Louhikon] de Maria Jotuni del director Wilho Ilmari (1888–1983), es va representar el 30 d'octubre de 1942 al Teatre Nacional. Va dirigir la seva música teatral a moltes ciutats europees com Estocolm, Göteborg, Copenhaguen, Viena, Budapest, Moscou i Leningrad.Ruth-Esther Hillila, Barbara Blanchard Hong: Heikki Aaltoila. In: Historical Dictionary of the Music and Musicians of Finland. Greenwood Publishing Group, 1997, , S. 473 (englisch).
La seva carrera com a compositor de cinema va començar el 1944. Va escriure la música per a més de 70 pel·lícules, incloent 55 llargmetratges, curtmetratges i documentals.Ruth-Esther Hillila, Barbara Blanchard Hong: Heikki Aaltoila. In: Historical Dictionary of the Music and Musicians of Finland. Greenwood Publishing Group, 1997, , S. 473 (englisch).Jari J. Marjanen: Heikki Aaltoila. In: http://pomus.net. Populaarinmusiikin Museo, abgerufen am 2. Februar 2017 (finnisch).Kari Uusitalo: Heikki Aaltoila. In: https://www.elonet.fi. Kansallisen audiovisuaalisen instituutin (Nationales Institut für audiovisuelle Medien), 16. April 2013, abgerufen am 2. Februar 2017 (finnisch).Heikki Aaltoila. In: http://www.imdb.com. IMDb.com, Inc., abgerufen am 30. Januar 2017 (englisch). Va tenir la capacitat de combinar diferents estils de música, des del renaixement fins al jazz, el modern i el rock. Aquí també va fer molts experiments.Jari J. Marjanen: Heikki Aaltoila. In: http://pomus.net. Populaarinmusiikin Museo, abgerufen am 2. Februar 2017 (finnisch). Les seves orquestracions són molt animades.Heikki Aaltoila. In: http://www.imdb.com. IMDb.com, Inc., abgerufen am 30. Januar 2017 (englisch). Va formar part de la indústria cinematogràfica finlandesa i, ja que va musicar moltes de les pel·lícules d'Edvin Laine, també va ser anomenat el seu "compositor de la cort".Jari J. Marjanen: Heikki Aaltoila. In: http://pomus.net. Populaarinmusiikin Museo, abgerufen am 2. Februar 2017 (finnisch). En algunes pel·lícules va aparèixer com a actor secundari, principalment fent música.Kari Uusitalo: Heikki Aaltoila. In: https://www.elonet.fi. Kansallisen audiovisuaalisen instituutin (Nationales Institut für audiovisuelle Medien), 16. April 2013, abgerufen am 2. Februar 2017 (finnisch). Del 1971 al 1978 va ensenyar a l'Acadèmia Sibelius i del 1943 al 1986 va treballar com a crític musical a "Uusi Suomi" [Nova Finlàndia] i a altres diaris.Ruth-Esther Hillila, Barbara Blanchard Hong: Heikki Aaltoila. In: Historical Dictionary of the Music and Musicians of Finland. Greenwood Publishing Group, 1997, , S. 473 (englisch).Kari Uusitalo: Heikki Aaltoila. In: https://www.elonet.fi. Kansallisen audiovisuaalisen instituutin (Nationales Institut für audiovisuelle Medien), 16. April 2013, abgerufen am 2. Februar 2017 (finnisch).
El 1949 es va divorciar de la seva primera esposa, Marja Liuhtu, amb qui es va casar el 1941. Va tenir 3 fills amb la seva segona esposa Inkeri Hupli.Heikki Aaltoila. In: http://www.imdb.com. IMDb.com, Inc., abgerufen am 30. Januar 2017 (englisch).
Premis i premis Aaltoila va rebre el Jussi a la millor música pel·lícula dues vegades: el 1954 per la pel·lícula "Niskavuoren Arne" i el 1956 per "Pastori Jussilainen".Heikki Aaltoila. In: http://www.imdb.com. IMDb.com, Inc., abgerufen am 30. Januar 2017 (englisch). El 6 de desembre de 1968 va rebre la medalla Pro Finlandia.
Referències
Enllaços externs http://pomus.net/001651 https://www.hs.fi/muistot/art-2000002628030.html https://www.doria.fi/bitstream/handle/10024/97015/682%20Aaltoila.pdf?sequence=2 https://core.musicfinland.fi/composers/heikki-aaltoila
Categoria:Compositors finlandesos del segle XX Categoria:Morts a Hèlsinki Categoria:Persones de Tavastia Pròpia (Kanta-Häme) Categoria:Compositors nascuts al segle XX Categoria:Compositors morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1905