Les llengües Paraná-Mamoré o llengües arawak meridionals (pròpiament dites) són una agrupació de llengües arawak meridionals parlades en les conques dels rius Paraná i Mamoré.
Classificació Les llengües Panará-Mamoré pertanyen a les llengües arawak més meridionals. Aikhenvald (1999) usa el terme "arawak meridional" per a aquest grup filogenètic, encara que per a altres autors "arawak meridional" és una agrupació geogràfica que inclou diverses branques filogenètiques.
Llengües del grup Les llengües Paraná-Mamoré es classifiquen usualment com: Grup mojo (moxo, moho), riu Mamoré (Beni, Bolívia) Baure, 13 (2000),Ethnologue report for language code - Baure río Blanco (Beni, Bolivia) Ignaciano, 4.000 (1997);Anatole V. Lyovin (1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford: Oxford University Press, p. 336-337. . 4.500 (2000)Ethnologue report for language code - Ignaciano Trinitario, 5.000 (1997); 5.500 (2000)Ethnologue report for language code - Trinitario Paunaka, 10 (2000), riu Baures (Santa Cruz, Bolivia) Paiconeca, †, fonts del Paragúa (Santa Cruz, Bolivia) Salumã (Enawenê-Nawê), 154 (1999),Aikhenvald, 1999, p. 67 naixement del Juruena (Mato Grosso, Brasil) Terêna-Guaná Terêna, 15.000 (1991);Ethnologue report for language code - Terêna 20.000 (1997); 9800 (1999), Est del riu Paraguai, rius Miranda i Aguidauana (Mato Grosso do Sul i Avaí (São Paulo), Brasil). Guaná-Layana, †, rius Yacaré i Galván (Paraguai), Miranda, (Mato Grosso do Sul, Brasil) Kinikinao, †, Miranda (Mato Grosso do Sul, Brasil) Chané-Izoceño, †, riu Itiyuro (Salta, Argentina) Lapachu (apolista), †, Apolobamba (Bolívia).
Comparació lèxica Els numerals en diferents llengües arawak del Paraná-Mamoré són:Arawak (M. Rosenfelder)
GLOSA Moxo Terêna-Chané PROTO-PAR.MAM. Baure Ignaciano Trinatrio Paunaka Terêna Chané Guaná '1' po-noʧi eta- eto- 'ʧɨ-natʃɨ póeh-aaxo (mompetí) poikoya *pa- '2' api-na api- api- ('ɾus-ʧɨ) pi-ʔaaxo (mokoi) pid-ʤaho *a-pi- '3' mopo-nan mapa- mopo- ('tɾes-ʧɨ) mopó-ʔaxo (mboapi) mopoa *mapa- '4' kange-nan (kwatɾu) ('kwatɾɔ-ʧɨ) (koáturu kôe) honaton '5' roleko ('siŋkɔ-ʧɨ) (singúʔ kôe) houakoo *pa-X '6' repitikia ('sɛi-ʧɨ) (seiʔ kôe) '7' 2 + pohue ('sjɛtɛ-ʧɨ) (setiʔ kôe) *2+5 '8' 3 + pohue (oitúʔ kôe) *3+5 '9' 4 + pohue (novéʔ kôe) *4+5 '10' iʧowoko (yehiʔ kôe) Els termes entre parèntesis són termes prestats d'altres llengües: de l'espanyol en paunaka, del portuguès en terêna i del guaraní-chiriguano en el cas del chané.
Referències
Bibliografia Alexandra Y. Aikhenvald: "The Arawak language family" (chapter 3), in The Amazonian Languages, ed. Dixon & Aikhenvald, Cambridge Univesity Press, 1999. . Matthias Brenzinger (2007). Language Diversity Endangered. Berlín: Walter de Gruyter. .
Categoria:Llengües arauac meridionals