miniatura|290x290px La comunitat autònoma és la divisió administrativa de primer nivell de l'Estat Espanyol.
És a dir, una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent (del 1978). Els altres dos són el municipi i la província, tot i que també hi ha comunitats autònomes amb vegueries i comarques, a més a més.
Aquest nivell d'autonomia correspon a l'administració del territori de nivell regional. D'acord amb l'article 143, les comunitats autònomes es conformen com a exercici del dret a l'autonomia reconegut per a les nacionalitats i regions que integren l'Estat espanyol. Aquestes comunitats autònomes són formades per províncies amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes o per territoris d'entitat regional històrica. Gaudeixen d'autonomia legislativa i competències exclusives així com de la facultat d'administrar-se mitjançant llurs propis representants.
A partir de la promulgació de la Constitució, el 1978, va començar un procés de devolució de poders, com a dret i no pas com a obligació per a les nacionalitats i regions, per mitjà del qual, amb el pas dels anys, ha dut a la formació de disset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes.
Des del 2003 i per a fins estadístics, basats en les normatives europees i fixades per l'Eurostat, es troben les unitats NUTS en vigor a la Unió Europea. Les disset comunitats autònomes espanyoles es veuen classificades als nivells NUTS-2.
De la formació de les comunitats autònomes
La constitució espanyola reconeix i garanteix el dret a l'autonomia per a les nacionalitats i regions que integren l'Estat.Article 2, Preàmbul Constitució espanyola de 1978 Podien accedir a l'autonomia:Article 143, Títol VIII Constitució espanyola de 1978 Dues o més províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes; els territoris insulars; i una província d'entitat regional històrica.
Tanmateix, les Corts Generals tenen el dret a:Article 144, Títol VIII Constitució espanyola de 1978 autoritzar la constitució d'una comunitat autònoma per motius d'interès nacional encara que el seu àmbit territorial no superi el d'una província i no reuneixi les condicions anteriors; i autoritzar o acordar un estatut d'autonomia a territoris que no es trobin integrats en l'organització provincial.
Basant-se en les estipulacions constitucionals anteriors es van conformar, entre 1979 i 1996 disset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes: Andalusia, Catalunya, Euskadi i Galícia (com a "nacionalitats històriques"), així com l'Aragó, el País Valencià, Castella i Lleó, Castella - la Manxa, i Extremadura van accedir a l'autonomia com a comunitats pluriprovincials; Canàries i les Illes Balears van accedir a l'autonomia com a territoris insulars; Cantàbria, Astúries, La Rioja i la Regió de Múrcia van accedir a l'autonomia com a comunitats uniprovincials d'entitat regional històrica, així com Navarra, encara que aquesta última ho va fer per mitjà de l'actualització i millorament dels seus furs;"Sinópsis del estatuto de Autonomía de Navarra (en castellà) " Constitución Española. Congreso de los Diputados. [Data de consulta: 10 de desembre, 2007] la Comunitat de Madrid va accedir a l'autonomia per motius d'interès nacional;"Sinópsis del estatuto de Autonomía de la Comunidad de Madrid (en castellà) " Constitución Española. Congreso de los Diputados. [Data de consulta: 10 de desembre de 2007] i Ceuta i Melilla, com a ciutats, van accedir a llur autonomia per autorització de les Corts Generals, encara que no es troben integrades en l'organització provincial.
De l'organització interna de les comunitats autònomes Les comunitats autònomes tenen com a norma institucional bàsica un estatut d'autonomia.Article 147, Títol VIII Constitució espanyola de 1978 Els estatuts d'autonomia fan constar la denominació de la comunitat segons la seva identitat històrica; la delimitació del territori, la denominació, l'organització i la seu de les institucions de govern; i les competències que assumeixen dins el marc establert per la constitució.
L'organització institucional autonòmica estipulada en els estatuts d'autonomia es basa en una divisió de poders integrada per:Article 152, Títol VIII Constitució espanyola de 1978 una assemblea legislativa autonòmica, els integrants de la qual són elegits per sufragi universal d'acord amb un sistema de representació proporcional que asseguri la representació de les diverses zones que integren el territori; l'Assemblea té la facultat legislativa; un Consell de Govern, amb funcions executives i administratives, encapçalat per un President, elegit per l'Assemblea entre els seus membres i nomenat pel rei d'Espanya; el president dirigeix el Consell de Govern i ostenta la suprema representació de la comunitat respectiva i l'ordinària de l'Estat dins d'aquella; tant el president com els membres del Consell de Govern són responsables políticament davant l'Assemblea; un Tribunal Superior de Justícia, sens prejudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem de l'Estat, que culmina l'organització judicial dins l'àmbit territorial de la comunitat autònoma.
Ja que la devolució d'autonomia a Espanya s'ha fet d'una manera asimètrica, no totes les comunitats autònomes gaudeixen de les mateixes competències autonòmiques. Una de les diferències principals és la competència fiscal, que divideix les autonomies en dos grups generals, amb diferències entre llurs membres: les comunitats forals (Euskadi i Navarra), que gaudeixen d'autonomia fiscal; i les comunitats de règim comú (la resta), que no gaudeixen d'autonomia fiscal, però poden conservar un percentatge dels impostos recaptats internament, així com recaptar altres impostos, taxes i contribucions especials.
Competències
miniatura|Conferència de presidents. 2017 Les competències estan distribuïdes entre les comunitats autònomes i l'Estat central segons els articles 148 i 149 de la Constitució. Les competències són exclusives de l'Estat, exclusives de la comunitat autònoma o compartides. L'Estat central, a més, pot cedir competències amb les lleis marc i les lleis de transferència o delegació i llevar-ne amb les lleis d'harmonització.
Les competències que posseeixen les comunitats autònomes són d'algun dels dos tipus: la competència de crear els seus propis òrgans i institucions i la competència de poder gestionar assumptes relatius a elles. La manera d'atribuïr de manera definitiva les competències del segon tipus és la que genera més conflictes.
El poder judicial queda absolutament exclòs en el repartiment de les competències a cap organització que no siga l'Estat central.
Per a resoldre els freqüents conflictes de competències hi ha establerts dos mecanismes judicials: mitjançant la jurisdicció contenciosa-administrativa per al control dels òrgans administratius i mitjançant el Tribunal Constitucional per als conflictes de competència.
Finançament El finançament de les comunitats autònomes de règim comú es va establir en la Ley Orgánica 8/1980, de Financiación de las Comunidades Autónomas aprovat en 1980 cedint a les comunitats autònomes el 15% de l'Impost sobre el valor afegit (IVA), que el govern de Felipe González va augmentar la cessió de l'IVA al 30% en 1993 després de pactar la seva investidura con el Partit Nacionalista Basc (PNB) i Convergència i Unió (CiU) a més de la cessió a Catalunya del 15% de l'Impost sobre la renda (IRPF). En 1996, José María Aznar pel Pacte del Majestic va acordar amb CiU augmentar la participació al 50% de l'IVA per garantir el suport a la seva investidura, i la cessió de l'IRPF augmentà al 30 ampliant-se a totes les comunitats de règim comú.
El sistema de finançament autonòmic aprovat el 2009 elevà la cessió al 50% del rendiment de l'IRPF generat a cada territori i cedeix competències normatives sobre la meitat de l'impost.
Llista de comunitats autònomes
Bandera Nom CapitalProvínciesCapital provincial Localització 50px|Bandera d'Andalusia Andalusia — [an. Andaluçía] Sevilla — [an. Çebiya] 25px|Almeria|border Almeria — [an. Armería] Almeria — [an. Armería] 150px|Andalusia 25px|Cadis Cadis — [an. Cádî] Cadis — [an. Cádî] 25px|Còrdova Còrdova — [an. Córdoba] Còrdova — [an. Córdoba] 25px|Granada Granada — [an. Graná] Granada — [an. Graná] 25px|Huelva|border Huelva — [an. Guerba] Huelva — [an. Guerba] 25px|Jaén Jaén — [an. Haén] Jaén — [an. Haén] 25px|Màlaga Màlaga — [an. Málaga] Màlaga — [an. Málaga] 25px|Sevilla Sevilla — [an. Çebiya] Sevilla — [an. Çebiya] 50px|Aragó Aragó Saragossa — [ar. Zaragoza] 25px|Osca Osca — [ar. Uesca] Osca — [ar. Uesca] 150px|Aragó 25px|Terol Terol — [ar. Tergüel] Terol — [ar. Tergüel] 25px|Saragossa Saragossa — [ar. Zaragoza] Saragossa — [ar. Zaragoza] 50px|Astúries Principat d'Astúries — [as. Asturies] Oviedo — [as. Uviéu] 25px|Astúries Astúries — [as. Asturies] Oviedo — [as. Uviéu] 150px|Astúries 50px|Illes Balears Illes Balears Palma 25px|Illes Balears Illes Balears Palma 150px|Illes Balears 50px|País Basc País Basc — [eu. Euskadi] Vitòria — [eu. Gasteiz] 25px|Àlaba Àlaba — [eu. Araba] Vitòria — [eu. Gasteiz] 150px|País Basc 25px|Guipúscoa Guipúscoa — [eu. Gipuzkoa] Sant Sebastià — [eu. Donostia] 25px|Biscaia Biscaia — [eu. Bizkaia] Bilbao — [eu. Bilbao / Bilbo] 50px|Illes Canàries Canàries — [es. Canarias] Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria (compartida) 25px|Província de Las Palmas Las Palmas Las Palmas de Gran Canaria 150px|Canàries 25px|Santa Cruz de Tenerife Santa Cruz de Tenerife Santa Cruz de Tenerife 50px|Cantàbria Cantàbria — [es. Cantabria] Santander 25px|Cantàbria Cantàbria — [es. Cantabria] Santander 150px|Cantàbria 50px|Castella-la Manxa Castella - la Manxa — [es. Castilla - La Mancha] Toledo 25px|Província d'Albacete Albacete Albacete 150px|Castella - la Manxa 25px|Ciudad Real Ciudad Real Ciudad Real 25px|Província de Conca Conca — [es. Cuenca] Conca — [es. Cuenca] 25px|Província de Guadalajara Guadalajara Guadalajara 25px|Toledo Toledo Toledo 50px|Castella i Lleó Castella i Lleó — [es. Castilla y León] Valladolid 25px|Àvila Àvila — [es. Ávila] Àvila — [es. Ávila] 150px|Castella i Lleó 25px|Burgos Burgos Burgos 25px|Lleó Lleó — [es. León] Lleó — [es. León] 25px|Província de Palència Palència — [es. Palencia] Palència — [es. Palencia] 25px|Província de Salamanca Salamanca Salamanca 25px|Província de Segòvia Segòvia — [es. Segovia] Segòvia — [es. Segovia] 25px|Província de Sòria Sòria — [es. Soria] Sòria — [es. Soria] 25px|Valladolid Valladolid Valladolid 25px|Zamora Zamora Zamora 50px|Catalunya Catalunya Barcelona 25px|Barcelona Barcelona Barcelona 150px|Catalunya 25px|Girona Girona Girona 25px|Lleida Lleida Lleida 25px|Tarragona Tarragona Tarragona 50px|Extremadura Extremadura Mèrida — [es. Mérida] 25px|Badajoz Badajoz Badajoz 150px|Extremadura 25px|Càceres Càceres — [es. Cáceres] Càceres — [es. Cáceres] 50px|Galícia Galícia — [gal. Galiza o Galicia] Santiago de Compostel·la — [gal. Santiago de Compostela] La Corunya — [gal. A Coruña] La Corunya — [gal. A Coruña] 150px|Galícia 25px|Lugo Lugo Lugo 25px|Ourense Ourense Ourense 25px|Pontevedra Pontevedra Pontevedra 50px|Comunitat Autònoma de Madrid Comunitat de Madrid — [es. Comunidad de Madrid] Madrid 25px|Comunitat Autònoma de Madrid Madrid Madrid 150px|Comunitat de Madrid 50px|Múrcia Regió de Múrcia — [es. Región de Murcia] Múrcia (executiva) i Cartagena (legislativa) 25px|Múrcia Múrcia — [es. Murcia] Múrcia — [es. Murcia] 150px|Múrcia 50px|Navarra Navarra — [eu. Nafarroa] Pamplona — [eu. Iruña] 25px|Navarra Navarra — [eu. Nafarroa] Pamplona — [eu. Iruña] 150px|Navarra 50px|Rioja La Rioja Logronyo — [es. Logroño] 25px|Rioja La Rioja Logronyo — [es. Logroño] 150px|La Rioja 50px|País Valencià País Valencià — [of. Comunitat Valenciana] València 25px|Província d'Alacant Alacant Alacant 150px|País Valencià 25px|Castelló Castelló Castelló de la Plana 25px|València València València