Locaina és una llengua indígena americana parlada a l'oest d'Amèrica del Sud pels ocaines. Pertany a la família de llengües witoto. Forma el seu propi grup dins de la subfamilia Witoto-Ocaina.
Distribució geogràfica L'ocaina és parlada per 54 persones al nord-est del Perú i 12 més a la regió de l'Amazones de Colòmbia. Pocs nens parlen l'idioma. Té dos dialectes: Dukaiya i Ibo'tsa.
Fonologia Consonants +Fonemes consonàntics ocaina Bilabial Alveolar Postalveolar/Palatal Velar GlotalNasal lenis fortisOclusiva Africada Fricativa
Vocals +Fonemes vocàlics ocaina Anterior Central Posterior Alta, , Baixa, , Les síl·labes a l'ocaina es poden marcar amb un dels dos tons tons: alt o baix. Consisteixen en una vocal; poden aparèixer consonants simples a banda i banda de la vocal: (C) V (C).
Sistema d'escriptura Ocaina s'escriu mitjançant l'alfabet llatí . Un gràfic de símbols amb els sons que representen és el següent:
Llatí IPA Llatí IPA Llatí IPA Llatí IPA Llatí IPA Llatí IPA Llatí IPA Llatí IPA Llatí IPA Llatí IPA Llatí IPAabcchdsdyefghijkllmm̈nn̈ññ̈opqrsshttstyuvxy
Com que l'alfabet ocaina es basa en el castellà, c s'utilitza per indicar abans d'a, o, u, qu s'utilitza abans que e i i, i k s'utilitza en préstec lingüístics, com kerosene kerosene. La nasalització s'indica inserint n després d'una vocal. Compara: tya tyója hang it vs. tya tyonjan clean it. El to alt s'indica amb l'accent agut: á, é, í, ó, ú.
Referències
Categoria:Llengües bora-witoto Categoria:Llengües del Perú Categoria:Llengües de Colòmbia