va ser una violinista concertista d'origen estatunidenc, ara recordada principalment com a companya durant molts anys del poeta Ezra Pound, amb qui va tenir una filla, Mary.
Violinista de concertsBarbara C. Eastman, Literary Review of Canada describes her as "gifted". de renom internacional, les seves considerables habilitatsA. David Moody, author of Thomas Stearns Eliot: Poet describes her as possessing a "talent". i la seva reputació van ser finalment eclipsades per les del seu amant, a l'ombra del qual semblava satisfeta de romandre. A canvi, Pound li va ser més lleial, per no dir fidel, que a cap de les seves moltes altres amants. Va dedicar-li l'estrofa final del seu poema èpic The Cantos, en homenatge i agraïment pel seu valent i fidel suport durant els tretze anys que va estar internat en un hospital mental després d'haver estat acusat d'activitats traïdores contra els Estats Units i en suport del règim feixista de Benito Mussolini. També va defensar-lo de l'acusació d'antisemitisme. Durant els últims onze anys de la vida de Pound, en què el poeta va enfonsar-se en l'excentricitat i els silencis prolongats, Rudge va ser la seva devota companya, secretària i infermera.
Rudge va sobreviure a Pound vint-i-quatre anys, romanent a la petita casa de Venècia que havien compartit. Durant els últims anys de la seva vida, una relació com més va més difícil amb la seva única filla, Mary, va fer-la més vulnerable a l'atenció d'altres persones amb intencions ocultes, cosa que va provocar la trista situació descrita per John Berendt a The City of Falling Angels, en la qual Rudge no podia explicar com van arribar a la Universitat Yale els documents i les cartes de Pound que ella posseïa. La manca de salut la va obligar a abandonar la seva estimada Venècia i passar els darrers dies de la seva vida amb la seva filla. Rudge va morir un mes abans del seu 101è aniversari i va ser enterrada al costat de Pound al cementiri de l'illa de San Michele, a Venècia.
Biografia Olga Rudge era filla de J. Edgar Rudge, un inversor immobiliari, i de Julia Rudge (el seu cognom de soltera era O'Connell), una cantant professional. La seva mare, que volia seguir la carrera de cant, es va traslladar a Europa amb els seus tres fills quan Olga Rudge tenia deu anys; van viure primer a Londres i després a París. Rudge va ser educada en una escola de monges a Sherborne, en el comtat anglès de Dorset, abans d'estudiar a París amb el violinista Léon Carambât de l'Opéra-Comique.
El 1916, Rudge era una reconeguda violinista de concerts, que actuava en molts concerts per recaptar diners per al bàndol britànic i francès de la Primera Guerra Mundial. El seu germà, Arthur, va morir en combat el 1918. Al final de la guerra, el 1918, Rudge va començar la seva carrera com a violinista de concerts internacional, sota els auspicis del músic italià Ildebrando Pizzetti i la seva mecenes Katherine Dalliba-John. El 1918, Pizzetti i Rudge van fer una gira conjunta de concerts per Itàlia, interpretant música italiana moderna.
Carrera Rudge va conèixer el poeta Ezra Pound quan ell va escriure una crítica d'un concert que Rudge va oferir a la sala de concerts Aeolian Hall, de Londres, el novembre de 1920, en què admirava la «delicada fermesa del seu violí», tot i criticant el "cop de piano" de la seva acompanyant Renata Borgatti.Rudge Papers, Yale. Rudge, que va continuar la seva associació amb Borgatti i amb el seu interès per la música moderna italiana, va fer concerts amb Borgatti i Pizzetti a la Sala Bach de Roma el 1921 i de nou amb Borgatti a la Salle Pleyel de París, el 1922.
Una de les seves primeres trobades amb Pound va tenir lloc el 1923, a París, al saló de Natalie Barney. Pound va recordar més tard "la seva delicada i indiferent reserva".Rudge Papers, Yale. Aleshores, Pound desenvolupava els seus propis interessos musicals, componia una òpera i avançava en l'obra del compositor estatunidenc George Antheil. Antheil i Rudge gaudirien d'una llarga col·laboració professional que va començar en aquest període, en què també va començar la relació íntima de Rudge amb Pound. Rudge era ara una solista consolidada i d'èxit que vivia en un apartament de luxe a l'elegant Rive Droite de París. No tenia res a guanyar per una associació amb un poeta excèntric i bohemi com Pound,Conover. amb opinions i obres més pròpies de la Rive Gauche. Aquesta voluntat de rebel·lar-se contra les convencions i arriscar la seva reputació caracteritzaria la seva llarga relació amb Pound.
El desembre de 1923, Rudge i Antheil van oferir un concert a la Salle du Conservatoire que, a més d'obres de Mozart, Bach i Antheil, incloia Sujet pour violin d'Ezra Pound. Com aspirant a compositor, que la seva obra fos interpretada per un notable solista era exactament la publicitat que desitjava Pound. El 1924, Rudge i Antheil van interpretar Musique Americaine a la Salle Pleyel. Aquest concert també va incloure la Deuxieme Sonate de Pound i Antheil, dedicada a Rudge. A partir de 1923, les cartes de Pound a Rudge l'aconsellen sobre la seva carrera. Li va recomanar especialment que parés més atenció als seus mecenes (cosa que ell mateix mai va deixar de fer), i li va reprovar la seva falta d'interès pels comentaris de la premsa sobre els seus concerts.Rudge Papers, Yale.
El 1924, Pound i la seva dona, Dorothy Shakespear, s'havien traslladat de París a Rapallo (Itàlia). Rudge, en plena efervescència de la seva perdurable relació amorosa amb Pound, el va visitar diverses vegades. Des d'aleshores, sembla que Pound var dividir el seu temps per igual entre Rudge i la seva dona, una situació que es continuaria fins a la Segona Guerra Mundial. A la primavera de 1925, Rudge es va veure obligada a suspendre una gira de concerts prevista pels Estats Units, perquè estava embarassada de Pound. El 9 de juliol de 1925,"Mary de Rachewiltz Collection, MSS-049". Utoledo.edu. 1925-07-09. Consultat 2017-03-19. va néixer la seva filla Mary a l'hospital local de la ciutat de Brixen, a la província italiana del Tirol del Sud. Per tal d'evitar l'estigma que tindria un fill il·legítim en la seva carrera, Rudge va pagar perquè Mary fos atesa per una família camperola a Gais, un poble sud-tirolès de parla alemanya d'Itàlia.
No es va preocupar pel possible estigma de ser l'amant d'un home casat i la seva relació amb Pound no va tenir aturador. Va reprendre la seva carrera amb un concert a la Salle Pleyel el 1926, on va tocar a l'estrena de la nova òpera de Pound, Le Testament de Villon. La seva relació professional amb Antheil va continuar amb concerts per capitals europees, i en aquella època va començar a especialitzar-se en les obres de Mozart. Ara era una de les violinistes solistes més famoses de l'època, que tocava per als caps d'Estat i els líders polítics d'Europa.
El 1928, el pare de Rudge li va comprar una petita casa a Venècia. Anomenada «El niu amagat», seria la seva llar veneciana durant la resta de la seva vida. Allà, va començar a desenvolupar els seus instints materns, portant-hi la seva filla Mary en visites ocasionals. Va ser l'inici d'una relació difícil i complexa entre mare i filla. L'existència de Mary era un secret molt guardat: el mateix Pound no ho va revelar ni al seu propi pare fins al 1930. Pound es quedava sovint amb Rudge quan la seva filla visitava Venècia. Tanmateix, la parella sovint tenia moltes ganes d'estar sols junts, de manera que Rudge va llogar una casa de Rapallo a prop de la de Pound i la seva dona, on la parella va poder dur a terme la seva aventura sense obstacles per part de la dona i els fills (Pound tenia un fillastre, Omar, que era fill de la seva esposa i de pare desconegut, suposadament egipci).
La depressió mundial de la dècada de 1930 va afectar totes les indústries, inclosa la indústria musical. La majoria de mecenes i persones que assistien a concerts, i també els intèrprets, ara sovint tenien dificultats econòmiques. Per poder cobrir les seves necessitats, Rudge va treballar el 1933 com a secretària de l'Accademia Musicale de Siena, coneguda com Accademia Chigiana. També va aconseguir continuar la seva carrera musical, actuant en el programa anual dels Concerts Tigulliani que Pound organitzava a Rapallo. En aquell època, Rudge i Pound van ser figures clau en la recuperació d'Antonio Vivaldi. El programa de 1936 dels Concerts Tigulliani es va dedicar a Vivaldi, especialment a les seves obres menys conegudes. Per preparar-se per a aquests concerts, Rudge va estudiar moltes de les partitures originals de Vivialdi conservades a Torí. Va intentar organitzar una Societat Vivaldi a Venècia, sense èxit. El 1938 va fundar el Centre d'Estudis Vivaldians a l 'Accademia Chigiana, dedicat a l'obra de Vivaldi.
Rudge i Pound eren lectors entusiastes de novel·la negra: aquesta era l'època d'Agatha Christie, que va guanyar molts diners amb els seus llibres. Cercant de fer el mateix, Pound i Rudge van començar a escriure una novel·la policíaca, que mai ban acabar; van titular-la El vessament blau, se centrava en les aventures d'un detectiu de Surrey.The incomplete manuscript is in Box 115, folders 2814-24 Rudge Papers, Yale Els anys que precediren la Segona Guerra Mundial, Rudge limitava els seus viatges fora d'Itàlia,i va tocar a Londres per última vegada el 1935. En aquell moment, Pound era partidari de Mussolini i havia començat a emetre les seves opinions a Ràdio Roma, amb el suport de Rudge. El 1941 van pensar a tornar als Estats Units mentre durés la guerra. Pound finalment va decidir no fer-ho i van romandre a Itàlia durant tota la guerra. Haver fallat, en un moment crucial, en declarar lleialtat al seu país natal quan estava en guerra, el va perseguir des del final de la guerra fins al final de la seva vida. Pel que fa a Rudge, va haver de conviure amb la sospita que era l'amant d'un traïdor del seu país.
Anys de guerra Els anys de guerra van ser difícils per a la parella. Després que els Estats Units entressin en la guerra, Pound i la seva dona Dorothy es van convertir en estrangers enemics a Itàlia, una situació irònica tenint en compte el suport de Pound a Mussolini. La seva casa a Rapallo va ser confiscada el 1943 i la parella no va tenir més remei que instal·lar-se a casa de Rudge. Així, el ménage à trois que durant tant de temps havia estat una qüestió d'especulació pública es va fer realitat. Rudge va enviar la seva filla a Gais per viure amb la família que l'havia criat, i per poder mantenir els Pound i la seva filla, feia classes de llengua. Va ser una època molt difícil per al trio: les dues dones adoraven Pound, però s'odiaven mútuament. L'esposa de Pound va escriure més tard que «l'odi i la tensió impregnaven la casa».Berendt.
Després de la invasió dels Estats Units a Itàlia el 1945, Pound va ser arrestat com a traïdor i va estar retingut en una gàbia oberta a Pisa durant vint-i-cinc dies. A causa del seu suport als feixistes i dels programes a la ràdio de Roma var ser acusat de traïció. Rudge també va ser arrestada. Després d'interrogar-la van alliberar-la, però no se li va permetre mantenir correspondència amb el seu amant fins uns quants mesos després. Se sap que ella i l'esposa de Pound el van visitat una vegada durant la seva detenció.