Bloody Benders, o també coneguts com la Família Bender, era una família d'assassins en sèrie que vivia i operava al comtat de Labette, Kansas, des de maig de 1871 fins a desembre de 1872. La família estava formada per John Bender i la seva dona, Elvira, el seu fill, John Jr., i la seva filla, Kate. Mentre que la mitologia de Bender sosté que John Jr. i Kate eren germans, els diaris contemporanis van informar que diversos veïns de Benders havien afirmat que afirmaven estar casats, possiblement un matrimoni de fet.
Tot i que no hi ha un nombre definitiu, les estimacions calculen que els Benders van matar almenys una dotzena de viatgers abans de descobrir-se els seus crims. El destí de la família continua sent desconegut, amb teories que van des del linxament de la família fins a una escapada amb èxit. S'ha generat molt de folklore i llegenda envolta els Benders, cosa que fa difícil separar els fets de la ficció.
Antecedents L'octubre de 1870, cinc famílies d'espiritistes van establir la seva residència al municipi d'Osage i al voltant del comtat de Labette al nord-oest, aproximadament unes al nord-est d'on s'establiria Cherryvale set mesos després. Una de les famílies era John Bender Sr. i John Bender Jr., que va registrar de terreny situat al costat del Great Osage Trail, que aleshores era l'única carretera oberta per viatjar més cap a l'oest. Després d'una cabana, es va construir un graner amb un corral i un pou, i a la tardor de 1871 van arribar Elvira Bender i la filla Kate, i la cabana va ser dividida en dues habitacions per una cortina. Els Benders utilitzaven l'habitació més petita de la part posterior per a estances, mentre que l'habitació del davant es convertia en una "botiga general" on es venien alguns articles secs. La part frontal també contenia la cuina i la taula de menjador, on els viatgers podien parar a menjar o fins i tot passar la nit. Elvira i Kate Bender també van plantar una superfície de d'hort i pomera al nord de la cabana.
Familia Bender John Bender Sr., tenia al voltant dels 60 anys i parlava molt poc l'anglès. Quan parlava tenia una veu tan gutural que normalment era inintel·ligible. Segons una edició del 23 de maig de 1973 del The Emporia News, John Bender podia estar identificat també com a William Bender. Elvira Bender, qui també presumptament parlava molt poc l'anglès, tenia 55 anys d'edat i era tan esquerpa que els seus veïns l'anomenaren "she-devil" o "ella la diable".
John Bender Jr. tenia al voltant de 25 anys, d'aspecte atractiu i cabell castany amb bigoti, parlava amb fluïdesa però amb accent alemany. John era propens a riure animosament, cosa que va fer que se'l considerés "mig-enginyós". Kate Bender, qui tenia al voltant 23, va ser considerada també atractiva i que parlava bé l'anglès amb una mica d'accent. Autoproclamada com a vident i psíquica, va distribuir fulls volants que anunciaven els seus poders sobrenaturals i la seva habilitat de curar malalties. També va conduir sessions d'espiritisme i va donar conferències sobre l'espiritualisme, a més d'obtenir notorietat per defensar l'amor lliure. La popularitat de Kate va esdevenir una atracció gran per la fonda dels Benders. De totes maneres els ancians Benders es mantenien sols, i Kate i el seu germà assistien a l'escola dominical a Harmony propera a Grove.
Els Benders eren àmpliament coneguts per ser immigrants alemanys. No tenien però cap documentació o prova definitiva de les seves relacions i parentius, d'on van néixer ni se'n va trobar mai res. John Bender Sr. podia ser de qualsevol indret d'Alemanya o dels Països Baixos i es creia per alguna gent que el seu nom originari era John Flickinger. Segons diaris contemporanis, Elvira va néixer a Almira Hill Mark (sovint malinterpretat com "Meik") a les muntanyes Adirondack; es va casar amb Simon Mark, amb qui va declarar haver tingut 12 nens. Més tard, es va casar amb William Stephen Griffith. Elvira va ser sospitosa d'haver assassinat diversos marits, però cap dels rumors es va poder provar. Kate seria coneguda com la cinquena filla d'Elvira. Alguns dels veïns dels Benders declararen que John i Kate no serien ben bé germà i germana sinó de fet marit i muller.
Dels qui els van conèixer i descriure, se'n conegué el següent: "El vell era un brutal repugnant, horrible, sense un tret redemptor, brut, profà i malhumorat." "La vella senyora Bender era una amb camisa holandesa bruta. El seu rostre era una imatge adequada de la margarida de mitjanit que teixia l'encanteri ambició assassina sobre l'ànima de Macbeth". "El jove Bender, quan se'l veia emocionat, recordava les hienes que regiren les sepultures". "Kate es proclamava responsable de què ningú se salvés". Ella professava ser una mèdium i practicant de l'espiritualisme, i va impartir conferències sobre el tema. En les seves conferències ella públicament declarava que l'assassinat podria ser un dictat pel bé, i que allò que pot sembla per la resta del món com obra de vilesa, en la seva ànima es podia llegir com una obra valenta, noble i humana. Defensava l'"amor lliure", i denunciava tots els controls socials per la promoció de la puresa i la prevenció dels actes carnals, el qual va anomenar com "requisits miserables d'una societat auto constituïda". Va mantenir relacions carnals amb el seu germà, i proclamà el seu dret personal a fer-ho, que plasmà en un manuscrit trobar d'una conferència seva: "Ens hem de limitar a un sol amor i negar a la nostra naturalesa la influència adequada?... Tot i que es tracta d'una passió d'un germà per la seva pròpia germana, dic que no s'ha de sufocar".The Criminal Classes, by D.R. Miller, D.D. Published in 1903
Morts i desaparicions El maig de 1871, el cos d'un home anomenat Jones, amb el seu crani aixafat i un tall a la gola, va ser descobert a Drum Creek. El propietari de Drum Creek va ser el principal sospitós en un primer moment, però no se'l va detenir. El febrer de 1872, els cossos de dos homes van ser trobats amb diverses lesions similars a les de Jones. I el 1873, van començar a sovintejar els informes de persones desaparegudes que havien passat a través d'aquella àrea geogràfica, i les històries van ser tan comunes que els viatges van anar evitant passar per allà.
L'àrea era ja àmpliament coneguda per "lladres de cavall i gent malvada", i els vigilantes locals sovint "van arrestar" algunes persones per les desaparicions, però més tard les acabaven alliberant les autoritats. Molts homes innocents sota sospita foren expulsats del comtat per aquests vigilantes.The Devils Kitchen Scanned page of The Weekly Kansas chief. (Troy, Kansas) May 22, 1873. Kansas State Historical Society; Topeka, KS.
Caiguda A l'hivern de 1872, George Newton Longcor i la seva filla petita, Mary Ann, abandonaren la ciutat d'Independence (Kansas), i se n'anaren cap a Iowa i mai més varen tornar a ser vistos altre cop. A la primavera de 1873, un veí de Longcor, William Henry York, va anar a buscar-los i preguntà a diverses fondes al llarg de la via. York va arribar a Fort Scott, i el 9 de març quan començava el viatge de retorn cap a Independence no va arribar mai més a casa.
El doctor York tenia dos germans: Ed York, que vivia a Fort Scott, i el coronel Alexander M. York, veterà de la Guerra Civil, advocat i membre del Senat de l'Estat de Kansas per Independence que, el novembre de 1872, havia estat fonamental per exposar el senador nord-americà Samuel Suborn de C. Pomeroy als legisladors estatals en la seva candidatura per la reelecció. Tots dos van saber dels plans de viatge de William i, quan va fallar a retornar a casa, van iniciar-ne la recerca. York vestit de coronel, dirigí una empresa d'uns cinquanta homes, que anaren preguntant cada viatger al llarg camí i visitaren tots els masos de l'àrea.
El 28 de març de 1873, York el Coronel va arribar a la fonda dels Benders juntament amb Johnson, explicant a ells que el seu germà hi havia anat i havia desaparegut, preguntant si l'havien vist. Els Benders van admetre que York hi havia quedat amb ells i van suggerir la possibilitat que després aquest hagués tingut algun problema amb els Indis. York el Coronel va acordar que això era possible i quedaren per sopar. El 3 d'abril, York el Coronel va retornar a la fonda amb homes armats després de ser informat que una dona hi havia fugit de la fonda després de ser atacada amb ganivets per Elvira Bender. Elvira presumptament va fer veure que no entenia l'interrogatori en anglès, mentre els més joves dels Benders varen negar la reclamació.
Quan York va repetir l'interrogatori, Elvira va enrabiar-se, va dir que era una bruixa i que li havia maleït el cafè, va ordenar als homes que abandonessin casa seva, i acabà revelant per primer cop que "el seu coneixement de la llengua anglesa" era molt millor del que havia aparentat fins llavors. Abans que York marxés, Kate li va demanar que tornés sol el divendres a la nit següent i ella utilitzaria les seves habilitats clarividents per ajudar-lo a trobar el seu germà. Els homes de York estaven convençuts que els Benders i una família veïna, els Roaches, eren culpables i volien penjar-los a tots, però York va insistir que calia trobar proves.
Per aquells temps, la comunitat de veïns van començar a difondre acusacions que la comunitat d'Osage seria responsables de les desaparicions, i una entrevista fou concertada amb la localitat d'Osage, a la Harmony Grove Schoolhouse. La reunió va ser assistida per 75 membres locals, incloent-hi el Coronel York i dos membres dels Benders, John Bender Sr. i John Bender Jr.. Després de parlar sobre les desaparicions, incloent-hi la de William York, va ser acordada una recerca exhaustiva per buscar en cada mas des de Big Hill Creek fins a Drum Creek. Malgrat les sospites fortes de York pel que fa als Benders des de la seva visita unes setmanes abans, ningú va supervisar-los ni va notar que els dies següents aquests haguessin fugit. miniatura|Fonda dels Benders l'endemà que comencessin les excavacions Tres dies després de la reunió del municipi, Billy Tole conduïa bestiar per la finca dels Bender quan es va adonar que la fonda estava abandonada i que els animals de la granja estaven descuidats. Tole va informar del fet al patró del municipi, però a causa de les inclemències del temps, van passar diversos dies abans que es pogués investigar l'abandonament. El síndic del municipi va demanar voluntaris i diversos centenars van formar un grup de recerca que incloïa al coronel York. Quan la comitiva va arribar a la fonda, van trobar la cabana buida de menjar, roba i objectes personals.
Es va notar una mala olor i es va localitzar una trampa sota el llit de la casa, trampa tancada amb clau. Després d'obrir la trampa, es va comprovar que l'habitació buida de sota, d'1,8 m de profunditat i 2,1 m de quadrat a la part superior per 0,9 metres quadrats a la part inferior, tenia sang coagulada per terra. El terra de lloses de pedra estava trencat a cops de martell, però no es van trobar cossos, i es va determinar que l'olor era de sang que havia xopat el sòl. Els homes van aixecar físicament la cabana i la van moure cap al costat perquè poguessin cavar-hi, però no es van trobar cossos.