Gold, conegut comunament com Gold Beach, va ser el nom en clau d'una de les cinc zones de la invasió aliada de la França ocupada pels alemanys als desembarcament de Normandia el 6 de juny de 1944, durant la Segona Guerra Mundial. Gold, el centre de les cinc àrees, es trobava entre Port-en-Bessin a l'oest i La Rivière a l'est. Els alts penya-segats a l'extrem occidental de la zona van fer que els desembarcaments es produïssin al tram pla entre Le Hamel i La Rivière, als sectors anomenats Jig i King. Prendre Gold havia de ser responsabilitat de l'exèrcit britànic, amb transport marítim, escombrat de mines i una força de bombardeig naval proporcionada per la Royal Navy així com elements de les marines holandeses, poloneses i altres aliades.
Els objectius a Gold eren assegurar un cap de pont, moure's cap a l'oest per capturar Arromanches i establir contacte amb les forces nord-americanes a Omaha, capturar Bayeux i el petit port de Port-en-Bessin i enllaçar amb les forces canadenques a Juno fins a l'est. Les forces que atacaven Gold es van enfrontar a elements de la 352a i la 716a divisions alemanyes. Uns 2.000 homes estaven estacionats a la zona immediata. Les millores a les fortificacions al llarg de la costa de Normandia s'havien dut a terme sota el lideratge del Generalfeldmarschall Erwin Rommel a partir d'octubre de 1943.
El dia D a Gold, el bombardeig naval es va iniciar a les 05:30 i els desembarcaments amfibis van començar a les 07:25. Els forts vents van dificultar les condicions per a les embarcacions de desembarcament, i els tancs DD amfibis es van alliberar prop de la costa o directament a la platja en lloc d'estar més lluny com estava previst. Tres dels quatre canons en un gran emplaçament a la bateria de Longues-sur-Mer van ser inhabilitats per cops directes dels creuers Ajax i Argonaut a les 06:20. El quart canó va tornar a disparar de manera intermitent a la tarda, i la seva guarnició es va rendir el 7 de juny. Els atacs aeris no havien aconseguit colpejar el punt fort de Le Hamel, que tenia la seva embrassada mirant a l'est per donar una enfilada de foc al llarg de la platja i tenia un gruixut mur de formigó al costat del mar. El seu canó de 75 mm va continuar fent mal fins a les 16:00, quan un tanc de vehicles blindats Royal Engineers (AVRE) va disparar una gran bomba petard a la seva entrada posterior. Un segon emplaçament a una casamata a La Rivière que contenia un canó de 88 mm va ser neutralitzat per un tanc a les 07:30.
Mentrestant, la infanteria va començar a netejar les cases fortament fortificades al llarg de la costa i va avançar cap a objectius més a l'interior. Els Comandos britànics del Comando No. 47 (Royal Marines) van avançar cap a Port-en-Bessin i el van capturar el 7 de juny a la batalla de Port-en-Bessin. Al flanc occidental, el 1r Batalló, Regiment de Hampshire va capturar Arromanches (futur emplaçament d'un dels ports artificials Mulberry), i la 69a Brigada d'Infanteria al flanc oriental va prendre contacte amb les forces canadenques a Juno. El sergent major de companyia Stanley Hollis va rebre l'única Creu Victòria concedida el dia D per les seves accions mentre atacava dos blocaus a la bateria de Mont Fleury. A causa de la forta resistència de la 352a divisió d'infanteria alemanya, Bayeux no va ser capturat fins l'endemà. Les baixes britàniques a Gold s'estimen entre 1.000 i 1.100. Es desconeixen les baixes alemanyes.
Rerefons Operació Overlord
miniatura|esquerra|Plans d'invasió aliats i preparatius alemanys a Normandia Després que els alemanys vanenvair la Unió Soviètica el juny de 1941, el líder soviètic Joseph Stalin va començar a pressionar per la creació d'un segon front a Europa occidental. La decisió d'emprendre una invasió entre canals de l'Europa continental l'any següent es va prendre a la Conferència Trident, celebrada a Washington el maig de 1943. Els Aliats inicialment planejaven llançar la invasió l'1 de maig de 1944, i un esborrany del pla va ser acceptat a la Conferència del Quebec l'agost de 1943. El general Dwight D. Eisenhower va ser nomenat comandant del Quarter General Suprem Aliat de la Força Expedicionària SHAEF)). El general Bernard Montgomery va ser nomenat comandant del 21è Grup d'Exèrcits, que comprenia totes les forces terrestres implicades en la invasió.
El 31 de desembre de 1943, Eisenhower i Montgomery van veure per primera vegada el pla, que proposava aterratges amfibis de tres divisions i dos terços d'una divisió aerotransportada. Els dos generals van insistir immediatament que l'escala de la invasió inicial s'ampliés a cinc divisions, amb descensos aerotransportats per tres divisions, per permetre operacions en un front més ampli. El canvi va duplicar la façana de la invasió de 25 milles (40 km) a 50 milles (80 km). Això permetria una descàrrega més ràpida d'homes i material, dificultaria la resposta dels alemanys i acceleraria la captura del port de Cherbourg. La necessitat d'adquirir o produir naus de desembarcament addicionals i avions de transport de tropes per a l'operació ampliada va fer que la invasió s'hagués de retardar fins al juny.
Els nord-americans, assignats a desembarcar a Utah i Omaha, havien de tallar la península de Cotentin i capturar les instal·lacions portuàries de Cherbourg. Els britànics a Sword i Gold, i els canadencs a Juno, havien de capturar Caen i formar una línia de front des de Caumont-l'Éventé fins al sud-est de Caen per protegir el flanc americà, mentre establien aeròdroms prop de Caen. La possessió de Caen i els seus voltants proporcionaria una zona d'escena adequada per a una empenta cap al sud per capturar la ciutat de Falaise. S'establiria un allotjament segur i s'intentaria mantenir tot el territori al nord dels Avranches-Línia Falaise durant les tres primeres setmanes. Els exèrcits aliats es girarien a l'esquerra per avançar cap al riu Sena. Montgomery va preveure una batalla de noranta dies, que acabaria quan totes les forces van arribar al Sena.
Planificació aliada Originàriament, s'havien seleccionat disset sectors al llarg de la costa de Normandia com a possibles llocs d'invasió i cadascun tenia un nom en clau extret d'un dels alfabets ortogràfics de l'època. La costa es va dividir entre Able, a l'oest d'Omaha, fins a Rodger al flanc oriental de l'àrea d'invasió. Es van afegir vuit sectors més quan la invasió planificada es va estendre per incloure Utah. Cada sector es va subdividir en platges identificades pels colors verd, vermell i blanc. L'or no es referia a una platja en particular sinó a una zona de desembarcament. Estava delimitat per Port-en-Bessin a l'oest i La Rivière a l'est, i incloïa Arromanches, ubicació d'un dels ports artificials Mulberry, que s'havien de construir poc després de la invasió. Els alts penya-segats a l'extrem oest de la zona van fer que els desembarcaments s'efectuessin a la platja plana entre Le Hamel i La Rivière, als sectors anomenats Jig i King. La zona immediatament darrere de la platja era pantanosa, amb terreny obert i bocage (petits camps envoltats de bardisses i terraplens) més cap a l'interior. Les carreteres conduïen al sud per Asnelles i Ver-sur-Mer. El terreny al sud-est s'elevava fins a una cresta a Meuvaines, on el dia D es trobaven els nius de metralladores del 726è regiment alemany.
La Força Aèria Expedicionària Aliada (AEAF) va dur a terme més de 3.200 sortides de reconeixement fotogràfic des d'abril de 1944 fins a l'inici de la invasió. Les fotos de la costa es van fer a una altitud extremadament baixa per mostrar als invasors el terreny, els obstacles a la platja i les estructures defensives com ara búnquers i emplaçaments de canons. També es van fotografiar terrenys interiors, ponts, emplaçaments de tropes i edificis, en molts casos des de diversos angles, per donar als aliats la màxima informació possible. Els membres de les Partides de pilotatge d'operacions combinades van preparar clandestinament mapes detallats del port, incloent sondejos de profunditat. A Gold, els homes granota van descobrir que la costa entre Asnelles i La Rivière era tova i no podia suportar el pes dels tancs. Dotze vehicles blindats dels enginyers reials (AVRE) van ser equipats amb bobines per superar aquest problema desplegant un rotllo d'estora sobre la superfície suau. Aleshores, el material es deixaria al seu lloc per crear una ruta per als tancs més convencionals. miniatura|esquerra|Tropes britàniques desembarquen durant l'exercici Fabius, el 6 de maig de 1944.
Gold va ser assignada al XXX Cos britànic del tinent general Gerard Bucknall, amb la 50a Divisió d'Infanteria (Northúmbria), comandada pel general Douglas Graham, com a divisió d'assalt. La 50a era una divisió molt experimentada que ja havia vist combats a França, el nord d'Àfrica i Sicília. Els homes van rebre un extens entrenament en desembarcaments amfibis, inclòs l'exercici Fabius, un exercici d'entrenament important a l'illa Hayling el maig de 1944. Equips de demolició responsables de la desactivació d'obstacles submarins de platja entrenats en piscines al Regne Unit. Les sessions informatives es van fer amb mapes detallats que utilitzaven topònims ficticis, i la majoria dels homes no van descobrir llur destinació fins que ja eren de camí cap a Normandia. L'aterratge amfibi havia d'anar precedit per un extens bombardeig aeri així com un bombardeig naval per part de la Força de Bombardeig K, un grup de treball de divuit vaixells, principalment creuers i destructors. Els tancs amfibis de la 8a Brigada Blindada havien d'arribar a les 07:20, seguits per la infanteria a les 07:25. La 231a Brigada d'Infanteria va ser assignada a desembarcar a Jig, i la 69a Brigada d'Infanteria a King. El 231 havia de dirigir-se cap a l'oest per capturar Arromanches i establir contacte amb les forces nord-americanes a Omaha, mentre que el 69 havia de moure's cap a l'est i enllaçar amb les forces canadenques a Juno. The El 47è Comando dels Royal Marines va ser assignat a desembarcar a Gold, infiltrar-se terra endins i capturar el petit port de Port-en-Bessin des del costat terrestre.
Quan va arribar la segona onada a Jig, la 56a Brigada d'Infanteria havia de capturar Bayeux i una cresta propera, tallant així la carretera N13 entre Caen i Bayeux per dificultar el moviment dels alemanys amb reforços. La segona onada a King, la 151a Brigada d'Infanteria, va tenir l'encàrrec de capturar la carretera i el ferrocarril de Caen, juntament amb l'establiment de posicions en terreny alt entre els rius Aure i Seulles. Altres forces implicades en el desembarcament incloïen regiments d'artilleria, cossos de senyals i unitats d'enginyeria.
Defenses alemanyes miniatura|upright=1.3| Un emplaçament d'armes a la bateria de Longues-sur-Mer, fotografiat el 2008