miniatura|270x270px| Martin Luther King Jr. i altres líders del moviment pels drets civils davant l'estàtua d'Abraham Lincoln durant la marxa a Washington, el 28 d'agost de 1963 Els moviments pels drets civils són una sèrie mundial de moviments polítics per a la igualtat davant la llei. En moltes situacions, s'han caracteritzat per la no-violència, o han pres la forma de campanyes de resistència civil destinades a aconseguir canvis mitjançant la resistència no-violenta. En algunes situacions, han estat acompanyats o seguits de disturbis civils i rebel·lions armades. El procés ha estat llarg i tènue a molts països, i molts d'aquests moviments no van assolir o encara no han assolit plenament els seus objectius, tot i que els esforços d'aquests moviments han permès millorar els drets legals d'alguns grups de persones oprimits anteriorment en alguns llocs.
L'objectiu principal del reeixit moviment dels drets civils i altres moviments socials pels drets civils inclou assegurar que els drets de totes les persones estiguessin i estiguin igualment protegits per la llei. Aquests inclouen, entre d'altres, els drets de les minories, els drets de la dona, els drets sobre discapacitat i els drets LGBT.
Moviment pels drets civils d'Irlanda del Nord
miniatura|Protesta pels drets civils celebrada a Omagh al palau de justícia, milers de persones hi van atendre per escoltar oradores com Bernadette McAlliskey (nascuda Devlin) i Rita Hynes, en una crida pels drets civils per a la població catòlica/nacionalistaIrlanda del Nord és una part del Regne Unit que ha estat testimoni de la violència durant moltes dècades, coneguda com a Conflicte nord-irlandès, derivada de les tensions entre la majoria britànica (unionista, protestant) i la minoria irlandesa (nacionalista, catòlica) després de la partició d'Irlanda el 1920.
La lluita pels drets civils a Irlanda del Nord es pot buscar en els activistes de Dungannon, dirigits per Austin Currie, que lluitaven per l'accés igualitari a l'habitatge públic dels membres de la comunitat catòlica.
El gener de 1964 es va llançar a Belfast la Campanya per la Justícia Social (CSJ). Aquesta organització es va unir a la lluita per obtenir un millor habitatge i es va comprometre a acabar amb la discriminació laboral. El CSJ va prometre a la comunitat catòlica que els seus crits serien escoltats. Van desafiar el govern i van prometre que portarien el seu cas a la Comissió de Drets Humans d'Estrasburg i a les Nacions Unides.Dooley, Brian. "Second Class citizens", in Black and Green: The Fight for Civil Rights in Northern Ireland and Black America. (London:Pluto Press, 1998), 28–48.
Després d'haver començat amb qüestions domèstiques bàsiques, la lluita pels drets civils a Irlanda del Nord es va convertir en un moviment a gran escala que va trobar la seva plasmació a l'Associació de Drets Civils d'Irlanda del Nord (NICRA). NICRA va fer una campanya a finals dels anys seixanta i principis dels setanta, modelant-se conscientment sobre el moviment nord-americà pels drets civils i utilitzant mètodes similars de resistència civil. NICRA va organitzar marxes i protestes per exigir la igualtat de drets i posar fi a la discriminació.
NICRA tenia inicialment cinc demandes principals:
un home, un vot, la fi de la discriminació en l'habitatge, la fi de la discriminació al govern local, la fi de la imposició dels límits dels districtes, que limitava l'efecte del vot catòlic, la dissolució dels B-Specials, una reserva policial totalment protestant, percebuda com a sectària.
Totes aquestes demandes específiques anaven dirigides a un objectiu final que havia estat el de les dones al principi: el final de la discriminació.
L'IRA va animar els republicans a unir-se al moviment pels drets civils, però mai va controlar NICRA. L'Associació de Drets Civils d'Irlanda del Nord va lluitar per acabar amb la discriminació envers els catòlics i no va adoptar cap posició sobre la legitimitat de l'estat.Dooley, Brian. "Second Class citizens", in Black and Green: The Fight for Civil Rights in Northern Ireland and Black America. (London:Pluto Press, 1998), 28–48 El líder republicà Gerry Adams va explicar posteriorment que els catòlics van veure que era possible que s'escoltessin les seves demandes. Va escriure que "vam poder veure un exemple del fet que no només calia agafar-ho, sinó que caldria lluitar-lo".Dooley, Brian. "Second Class citizens", in Black and Green: The Fight for Civil Rights in Northern Ireland and Black America. (London:Pluto Press, 1998), 28–48. Per obtenir un relat i una crítica dels moviments pels drets civils a Irlanda del Nord, que reflexioni sobre l'ambigua relació entre les causes dels drets civils i l'oposició a la unió amb el Regne Unit, vegeu l'obra de Richard English.
Un dels esdeveniments més importants de l'era dels drets civils a Irlanda del Nord va tenir lloc a Derry, que va escalar el conflicte des de la desobediència civil pacífica fins al conflicte armat. La batalla del Bogside va començar el 12 d'agost quan una manifestació d'Apprentice Boys, una orde protestant, va passar per Waterloo Place, on va reunir una gran multitud a la boca del carrer William, a la vora del Bogside. Diferents relats descriuen el primer brot de violència, amb informes que afirmen que es tractava d'un atac de joves de Bogside contra el RUC o que es van produir combats entre protestants i catòlics. La violència va augmentar i es van erigir barricades. Proclamant que aquest districte era el Free Derry, Bogsiders va continuar les baralles amb el RUC durant dies utilitzant pedres i bombes de benzina. El govern finalment va retirar el RUC i el va substituir per l'exèrcit, que va dissoldre les multituds de catòlics que van ser aïllades al Bogside.O'Dochartaigh, Niall. From Civil Rights to Armalites: Derry and the Birth of the Irish Troubles (Cork: Cork University Press, 1997), 1–18 and 111–152.
Hom veu el Diumenge Sagnant, el 30 de gener de 1972 a Derry, com un punt d'inflexió en el moviment pels drets civils. Catorze manifestants de drets civils catòlics desarmats que protestaven contra l'internament van ser assassinats a trets per l'exèrcit britànic i molts van quedar ferits al carrer.
El procés de pau ha obtingut importants guanys en els darrers anys. Mitjançant el diàleg obert de totes les parts, s'ha respectat un estat d'alto-el-foc de tots els principals grups paramilitars. Una economia més forta va millorar el nivell de vida d'Irlanda del Nord. Els problemes de drets civils s'han convertit en una preocupació per a molts a Irlanda del Nord en els darrers vint anys, ja que s'han implementat lleis i polítiques que protegeixen els seus drets i formes d'acció positiva per a totes les oficines governamentals i moltes empreses privades. Encara existeixen tensions, però la gran majoria dels ciutadans ja no es veuen afectats per la violència.
La revolució tranquil·la del Quebec
Els anys 1960 van portar un intens canvi polític i social a la província canadenca de Quebec, amb l'elecció del primer ministre liberal Jean Lesage després de la mort de Maurice Duplessis, el govern del qual va ser àmpliament vist com a corrupte. http://www.wednesday-night.com/Duplessis.asp Aquests canvis van incloure la secularització dels sistemes educatius i d'atenció sanitària, que estaven fortament controlats per l'Església Catòlica Romana, el suport de la qual a Duplessis i la seva corrupció percebuda havia enfurismat a molts quebequesos. Les polítiques del govern liberal també pretenien dotar el Quebec d'una major autonomia econòmica, com la nacionalització d'Hydro-Québec i la creació d'empreses públiques per a les indústries mineres, forestals, siderúrgiques i petrolieres de la província. Altres canvis van incloure la creació de la Régie des Rentes du Québec (Pla de pensions del Quebec) i nous codis laborals que van facilitar la sindicalització i van donar dret als treballadors a la vaga.
Els canvis econòmics i socials de la Revolució Tranquil·la van donar vida al moviment sobiranista del Quebec, ja que cada vegada més quebequesos es veien a si mateixos com un fet culturalment diferent de la resta del Canadà. El segregacionista Parti Québécois es va crear el 1968 i va guanyar les eleccions generals de Quebec del 1976. Van promulgar una legislació destinada a consagrar el francès com a llengua empresarial a la província, alhora que restringien controvertidament l'ús de l'anglès als rètols i restringien l'elegibilitat dels estudiants per ser rebre ensenyament en anglès.
Una branca radical del nacionalisme canadenc francès va produir el Front de Libération du Québec (FLQ), que des del 1963 utilitza el terrorisme per fer del Quebec una nació sobirana. L'octubre de 1970, en resposta a la detenció d'alguns dels seus membres a principis d'any, el FLQ va segrestar el diplomàtic britànic James Cross i el ministre de Treball del Quebec, Pierre Laporte, a qui van matar després. El llavors primer ministre canadenc Pierre Elliott Trudeau, canadenc francès, va invocar la Llei de Mesures de Guerra, va declarar la llei marcial al Quebec i va detenir els segrestadors a finals d'any.
Moviments pels drets civils als Estats Units Els moviments pels drets civils als Estats Units inclouen una legislació destacada i esforços organitzats per abolir els actes públics i privats de discriminació racial contra afroamericans i altres grups desfavorits entre 1954 i 1968, particularment al sud dels Estats Units. De vegades es coneix com la Segona era de la Reconstrucció, al·ludint a les qüestions no resoltes de l'era de la Reconstrucció (1863–77).
Problemes d'equitat ètnica Integracionisme
Després de 1890, el sistema de Jim Crow, la privació de drets i la ciutadania de segona classe van degradar els drets de ciutadania dels afroamericans, especialment al sud. Va ser el nadir de les relacions racials estatunidenques. Hi havia tres aspectes principals: la segregació racial, confirmada per la decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units a Plessy v. Ferguson el 1896-, obligada legalment pels governs del sud- la supressió o desautorització dels votants als estats del sud, i actes privats de violència i violència racial massiva dirigits als afroamericans, sense impediments o encoratjats per les autoritats governamentals. Tot i que la discriminació racial era present a tot el país, la combinació de lleis, actes públics i privats de discriminació, oportunitats econòmiques marginals i violència dirigida als afroamericans als estats del sud es va conèixer com Jim Crow. miniatura|300x300px| Marxa de 1963 a Washington per al Treball i la Llibertat