miniatura|Persona alemanya que formava part de les Waffen-SS i que va morir al nord de França, el 19 de juny de 1944 Una baixa, com a terme en l'ús militar, és una persona que deixa de ser útil durant el servei militar, tant si és combatent com si no ho és, a causa de la mort, lesions, malaltia, captura o deserció.
En l'ús civil, una baixa és una persona que mor, ferida o incapacitada per algun esdeveniment; el terme s'utilitza normalment per descriure múltiples morts i ferits a causa d'incidents violents o desastres. De vegades s'entén malament que significa "víctimes mortals", però qui pateix lesions no mortals també és una víctima.
Ús militar En l'ús militar, una baixa és una persona en servei que mor en combat, mor per malaltia, queda incapacitada per les ferides, incapacitada per un trauma psicològic, capturada, abandonada o desapareguda, però no algú que pateix ferides que no li impedeixen lluitar. Qualsevol baixa deixa d'estar disponible per a la batalla o campanya immediata. El nombre de baixes és simplement el nombre de membres d'una unitat que han deixat d'estar disponibles per al servei. La paraula s'ha utilitzat en un context militar almenys des de 1513.Oxford English Dictionary, 2nd ed gives a 1513 reference for military casualty, and an 1844 reference for civilian use
Les baixes civils són civils morts o ferits per personal militar o combatents, de vegades es refereix amb l'expressió eufemística "danys col·laterals".
Definicions de l'OTAN L'organització militar OTAN utilitza les definicions següents:
Baixa En relació amb el personal, qualsevol persona que deixi de ser útil per la seva organització per haver estat declarada morta, ferida, malalta, detinguda, capturada o desapareguda.
Baixa en batalla Qualsevol víctima incorreguda com a resultat directe d'una acció hostil, sostinguda en combat o relacionada amb ella, o sostinguda per anar o tornar d'una missió de combat.
Baixes que no són en batalla Una persona que no és una víctima de batalla, però que deixa de ser útil per la seva organització a causa d'una malaltia o una lesió, incloses les persones que moren per malaltia o lesió, o per haver-hi desaparegut quan l'absència no sembla ser voluntària o per culpa de l'enemic. acció o a ser internat.
Altres definicions Aquestes definicions són populars entre els historiadors militars.
Baixa irrecuperable Amb relació al personal, qualsevol persona morta en combat, desapareguda en combat o que hagi mort per ferides o malalties abans de ser evacuada a una instal·lació mèdica.
Baixa mèdica En relació amb el personal, qualsevol persona incapacitada per ferides o malalties contretes en una zona de combat, així com qualsevol persona ingressada en una instal·lació mèdica per a tractament o recuperació durant més d'un dia. Hi ha una distinció entre baixa mèdica en combat i baixa mèdica no de combat. El primer es refereix a un accident mèdic que és conseqüència directa d'una acció de combat; aquest últim es refereix a un accident mèdic que no és conseqüència directa d'una acció de combat.
Mort en acció Classificació de baixes que s'utilitza generalment per descriure qualsevol persona morta per l'acció de forces hostils.
Desaparegut en combat Desaparegut en combat s'utilitza generalment per descriure qualsevol persona desapareguda durant les operacions de combat. Poden haver desertat, o haver estat assassinats, ferits o fets presoners.
Ferit en acció Una classificació de víctimes que s'utilitza generalment per descriure qualsevol persona que ha patit una lesió per mitjà de l'acció de forces hostils.
Presoner de guerra Una classificació de víctimes que s'utilitza generalment per descriure qualsevol persona capturada i detinguda per forces hostils.
Ús civil Si bé la paraula "baixa" s'utilitza des de 1844 en la vida civil,Oxford English Dictionary, 2nd ed gives a 1513 reference for military casualty, and an 1844 reference for civilian use és un concepte menys important. És més important el nombre de morts, d'una banda, i els ferides greus, de l'altra.
Incidència Morts civils i militars Segons l'Informe de salut mundial de l''' OMS de 2004, es calcula que les morts per lesions intencionals (incloent-hi la guerra, la violència i el suïcidi) representaven el 2,8% de totes les morts. En el mateix informe, es calcula que les lesions no intencionades són les responsables del 6,2% de totes les morts.
Exemples Els casos concrets permeten un estudi especialitzat. A continuació una mostra aleatòria - sense cap pretensió representativa- d'alguns esdeveniments bèl·lics.
480 aC. Batalla de Salamina.
197 aC. Batalla d'Empòrion. Segons testimoni de Titus Livi, Cató el Censor, poc abans de la batalla, va convèncer els ambaixadors dels ilergetes amb l'estratagema de fer coure pa a un terç de les tropes romanes per carregar-lo en els vaixells i embarcar una part dels soldats al cap de tres dies. Els ambaixadors marxaren convençuts de rebre l'ajut dels romans i Cató feu desembarcar les tropes promeses.
1298. Batalla de Curzola. Un compte simplificat (9000 morts i 5000 presoners) donaria 14000 baixes venecianes.
1815. Batalla de Waterloo Waterloo costà a Wellington uns 15.000 morts o ferits i a Blücher uns 7.000 (810 dels quals van ser d'una única unitat: el 18è Regiment, que servia a la 15a Brigada, lluitant a Frichermont i Plancenoit, i guanyà 33 Creus de Ferro. Les pèrdues de Napoleó van ser entre 24.000 i 26.000 morts o ferits, i incloïen entre 6.000 i 7.000 capturats, a més de 15.000 desertors després de la batalla i en els dies posteriors.
1945. Batalla d’Okinawa. Les baixes americanes foren de l’ordre de 48.000. Sense incloure les 33.000 baixes no directament associades a la batalla (per motius psicològics, ferides o malalties). De les baixes indicades, més de 12.000 foren mortso desapareguts.
1945. Bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki. El nombre de morts és difícil de precisar i només se n'han pogut fer estimacions. El Departament d'Energia dels Estats Units (DOE) avançà la xifra de 70.000 persones a Hiroshima i de 40.000 persones a Nagasaki que van morir instantàniament. A elles, s'han d'afegir les morts a conseqüència de diversos tipus de càncers i altres patologies. Segons una altra font, les bombes mataren 160.000 persones a Hiroshima i 80.000 a Nagasaki cap al final de 1945, aproximadament la meitat de morts es produïren els dies del bombardeig. Al llarg dels anys següents molts milers de persones més van morir per malalties provocades per l'exposició a la radiació. A les dues ciutats, la majoria dels morts van ser civils.Trinity and Beyond: The atomic bomb movie.Dir. Kuran, P., Nar. Shatner, W. 1997. VHS. Goldhil Video, 1997.
Casos actuals En els conflictes actuals d'Ucraïna i Gaza, la informació acurada sobre les baixes és difícil de precisar. Malgrat que les xifres siguin conegudes, hi ha interessos per a no publicar les dades o a publicar dades falses.
Atacs del 7 d'octubre a Israel Guerra entre Israel i Gaza de 2023
Referències
Bibliografia complementària Les guerres dels Estats Units: víctimes i veterans dels EUA . Info si us plau . Text en línia : War Casualties'' (1931), d'Albert G. Love, tinent coronel, Medical Corps, EUA. Medical Field Service School, Carlisle Barracks, Pennsilvània. Butlletí mèdic de l'exèrcit número 24. Nombres de morts seleccionats per guerres, massacres i atrocitats abans del segle XX . Resum estadístic: les grans guerres d'Amèrica . Centre de la Guerra Civil dels EUA. Les pitjors massacres del món . A càrrec de Greg Brecht. Tardor, 1987. Revisió de la Terra sencera . Atles del segle XX - Nombres de morts . Gifford, Brian. "Víctimes de combat i raça: què podem aprendre del conflicte de l'Iraq 2003-2004?" . Armed Forces & Society, gen 2005; vol. 31: pàg. 201–225. Kummel, Gerhard i Nina Leonhard "Víctimes i relacions civil-militars: la política alemanya entre l'aprenentatge i la indiferència". . Armed Forces & Society, jul 2005; vol. 31: pàgines 513–535. Smith, Hugh. "Quins costos assumiran les democràcies? Una revisió de les teories populars de l'aversió a les víctimes." . Armed Forces & Society, jul 2005; vol. 31: pàg. 487–512 Van Der Meulen, Jan i Joseph Soeters". Tenint en compte les víctimes: risc i pèrdues durant el manteniment de la pau i la guerra." . Armed Forces & Society, jul 2005; vol. 31: pàg. 483–486. Bennett, Stephen Earl i Richard S. Flickinger. "El coneixement dels nord-americans de les morts militars dels EUA a l'Iraq, d'abril de 2004 a abril de 2008". . Armed Forces & Society, abr 2009; vol. 35: pàgines 587–604. Varoglu, A. Kadir i Adnan Bicaksiz "Voluntari pel risc: la cultura de les forces armades turques". . Armed Forces & Society, jul 2005; vol. 31: p. 583–598 Ben-Ari, Eyal. "Epíleg: una "bona" mort militar". . Armed Forces & Society, jul 2005; vol. 31: p. 651–664
Categoria:Guerra