miniatura|Haiduc (1703) miniatura|Retrat de Hajduk-Veljko, un destacat proscrit serbi que lluitava contra l'ocupació otomana durant la primera meitat del . Un haiduc és un tipus d'infanteria irregular de l'Europa oriental, centrral i parts dels Balcans, que existia des de principis del segle XVII fins a mitjan . Tenien reputacions que anaven des del bandolerisme fins a lluitadors per la llibertat, depenent del temps, el lloc i els enemics.
A les terres europees de l'Imperi Otomà, el terme hajduk s'utilitzava per descriure els bandolers que assolaven els Balcans, mentre que a l'Europa Central, els eslaus occidentals, hongaresos, romanesos i alemanys l'utilitzava per referir-se als proscrits que protegien els cristians d'accions provocadores pels otomans. Al segle XVII es van establir fermament als Balcans otomans, a causa de l'augment dels impostos, les victòries cristianes contra els otomans i una disminució general de la seguretat. Les bandes d'haiducs comptaven principalment amb cent homes cadascuna, amb una jerarquia ferma sota un líder. Van apuntar als representants otomans i als rics, principalment turcs rics, per saqueig o càstig als otomans opressors, o venjança o una combinació de tot.
En la tradició folklòrica balcànica, l'haiduc (hajduci o haiduci en plural) és una figura d'heroi romantitzada que roba i condueix els seus lluitadors a la batalla contra les autoritats otomanes o dels Habsburg. Són comparables al llegendari anglès Robin Hood i als seus alegres homes, que robaven als rics (que com en el cas dels haiducs, també eren ocupants estrangers) i donaven als pobres, tot desafiant lleis i autoritats aparentment injustes.
Els haiducs dels segles XVII, XVIII i XIX eren habitualment guerrillers contra el domini otomà, ja que eren bandolers que atacaven no només els otomans i els seus representants locals, sinó també els comerciants locals i viatgers. Com a tal, el terme també podria referir-se a qualsevol lladre i tenir una connotació negativa.Найден Геров. 1895-1904. Речник на блъгарский язик.ХайдукъЛ.Андрейчин и др. 2006. Български тълковен речник. Четвърто издание
Etimologia L'etimologia de la paraula haiduc no està clara. Una teoria és que haiduc deriva de la paraula turca haidut o haydut, 'bandoler', que va ser usada originalment pels otomans per referir-se als soldats d'infanteria del regne d'Hongria i de la Confederació polonesolituana. Una altra teoria suggereix que la paraula prové de l'hongarès hajtó o hajdó (plural hajtók o hajdók), 'pastor'.Petrović, Aleksandar. "These persons later became soldiers on the Hungarian–Ottoman Serbian border and fought against the Ottoman Turks." The Role of Banditry in the Creation of National States in the Central Balkans During the 19th Century Aquestes dues teories no es contradiuen necessàriament perquè es diu que la paraula balcànica deriva de la paraula turca haiduk o hayduk, 'bandit'.Найден Геров. 1895-1904. Речник на блъгарский язик.ХайдукъЛ.Андрейчин и др. 2006. Български тълковен речник. Четвърто изданиеМладенов, Стефан. 1941. Етимологически и правописен речник на българския книжовен език.
Altres grafies en diversos idiomes i lletres llatines inclouen ajduk, haydut, haiduk, hayduck i hayduk.
Les formes de la paraula en diversos idiomes, en singular, inclouen:
hajdut, en albanès; en el sentit habitual de "lladre" hajduk, en anglès haiduk (հայդուկ), en armeni; s'utilitza com a nom masculí i significa "lluitador per la llibertat armeni". hajduk, en bosnià khaidut (хайдут), khaidutin (хайдутин) o khaiduk (хайдук), en búlgar hajduk, en croat hajdúch en eslovac hajduk en eslovè haidouk, haiduque, en francès haidamak (הײַדאַמאַק), en ídix aiducco, en italià hajdú, en hongarès hejduk, en kurd ajduk (ајдук), ajdutin (ајдутин), en macedònic hajduk, en polonès hajduk, en romaní haiduc, en romanès gaiduk (гайдук), en rus hajduk (хајдук), en serbi hejduk, en suec haydut, en turc; en el sentit habitual de "bandoler" haidamaka (гайдамака), en ucraïnès
Militars irregulars Regne d'Hongria miniatura|István Bocskay i els seus guerrers haiduc En 1604 – 1606, István Bocskay, Senyor de Bihar, va conduir una insurrecció contra el Habsburg emperador, l'exèrcit havia ocupat recentment Transsilvània i començat un règim de terror. La major part de l'exèrcit de Bocskay estava compost per serfs que havien fugit de la guerra i els Habsburg cap a la conversió catòlica, o havien estat acomiadats de l'exèrcit imperial. Aquests camperols, soldats autònoms, eren coneguts com els hajduk. Com a recompensa pel seu servei, Bocskay va emancipar els haiduc de la jurisdicció dels seus senyors, els va concedir terres i els va garantir els drets de propietat i la llibertat personal. El haiduc emancipat va constituir un nou "estament guerrer" dins de la societat feudal hongaresa. Molts dels assentaments creats en aquest moment encara porten el prefix Hajdú com Hajdúbagos, Hajduboszormeny, Hajdúdorog, Hajdúhadház, Hajdúnánás, Hajdúsámson, Hajdúszoboszló, Hajdúszovát, Hajdúvid etc., i tota la zona es diu Hajdúság (Terra de l'haiduc) (veure Comtat de Hajdú).
Mancomunitat polonesa-lituana miniatura|220x220px| Noble polonès i dos guàrdies haiduc La paraula hajduk va ser inicialment un terme col·loquial per a un estil d'inspiració de soldat a peu, hongarès o turco- balcànic, que va formar la columna vertebral del braç d'infanteria polonesa des de la dècada de 1570 fins aproximadament la dècada de 1630. Inusualment per a aquest període, els haiducs polonesos-lituans portaven uniformes, típicament de tela de llana gris-blava, amb coll i punys vermells. La seva arma principal era un petit calibre metxa arma de foc, conegut com un arcabús. Per al combat cos a cos també portaven una gran varietat de sabres, capaços de tallar els caps de les piques i les armes d'as enemics. Contràriament a l'opinió popular, la petita destral que sovint portaven al cinturó (que no s'ha de confondre amb l'enorme destral berdysz en forma de mitja lluna, que poques vegades portaven els haiducs) no era una arma de combat, sinó que estava destinada a tallar fusta. .
A mitjans del , la infanteria d'estil haiduc va passar de moda en gran part a Polònia i Lituània, i va ser substituïda per la infanteria armada amb mosquetes d'estil occidental. Tanmateix, els comandants o hetmans de la Commonwealth polonesa-lituana van continuar mantenint els seus propis guardaespatlles d'haiducs amb librea, fins ben entrat el com una mena de retrocés al passat, tot i que ara poques vegades s'utilitzaven com a tropes de camp. A imitació d'aquests guardaespatlles, al , els membres rics de la szlachta van contractar servents domèstics amb lliurea als quals anomenaven haiducs, creant així el significat del terme hajduk tal com s'entén generalment en polonès modern.Richard Brzezinski, Polish Armies 1569-1696, volume 1, London: Osprey Military Publishing, 1987, p. 21, 39-41 (also contains six contemporary illustrations of Polish hajduks, besides several modern reconstructions by Angus McBride).
Milícia Sèrbia (1718–39) Els serbis van establir un exèrcit haiduc que donava suport als austríacs. L'exèrcit estava dividit en 18 companyies, en quatre grups. En aquest període, els obor-kapetans més notables van ser Vuk Isaković de Crna Bara, Mlatišuma de Kragujevac i Kosta Dimitrijević de Paraćin.
Influència cultural L'equip de futbol croat HNK Hajduk Split; Els equips de futbol serbis Hajduk Kula, FK Hajduk Beograd, FK Hajduk Veljko i Hajduk Lion ; l'equip de futbol macedoni FK Hajduk - Vratnica ; el projecte de la música pop Haiducii i grups de música de gitanos romanesos com Taraful Haiducilor tenen noms que fan referència als haiduci. També deriven d'aquesta paraula els cognoms del personatge fictici George Washington Hayduke, inventat per Edward Abbey, l'actriu Stacy Haiduk, el defensor de la selecció de futbol dels Estats Units Frankie Hejduk, el davanter de l'equip nacional d'hoquei sobre gel de la República Txeca Milan Hejduk i el físic teòric montenegrí Dragan Hajduković.
El terme "haiduci" va ser utilitzat pel moviment de resistència romanès Haiducii Muscelului, entre 1947 i 1959, que es va oposar a l'ocupació soviètica i al govern comunista.
En els acadèmics A principis dels anys setanta, després de la publicació dels ja clàssics estudis sociològics Primitive Rebels and Bandits de l'historiador Eric Hobsbawm, els haiducs van començar a aparèixer a la literatura social i antropològica occidental. Hobsbawm va inventar el terme " bandit social " per descriure els proscrits que operen als límits de les societats rurals lluitant contra les autoritats i, de vegades, ajudant la gent normal. Sempre hi ha hagut un cert grau de fluïdesa en el seu estatus, per la qual cosa, tal com descriu John Koliopoulos en el seu estudi dels klephts grecs, Brigants amb una causa, els bandits de vegades canviaven de bàndol i començaven a actuar en nom de les autoritats per preservar la pau i suprimir el bandolerisme., i viceversa.
A partir de principis dels anys vuitanta, els estudis sociològics van començar narrant les històries d'haiducs, klephts, bandits, bandolers, proscrits, rebels i pirates a totes les parts del planeta, des d'Austràlia fins a la Xina republicana, els Balcans, el salvatge oest americà, Cuba i Mèxic.
Haiduc s'esmenta a la cançó "Dragostea Din Tei".
Haiducs notables Albanès Çerçiz Topulli (1889–1915), figura important durant el Despertar Nacional albanès i heroi nacional albanès
miniatura|235x235px| El macedoni búlgar Ilyo Voyvoda (1805–1898), conegut com "l'últim paller".
Delyo (finals del segle XVII i principis del XVIII) Chavdar Voyvoda () Indzhe Voyvoda (c. 1755 - 1821) Ilyo Voyvoda (1805 (?) - 1898) Àngel Voyvoda (1812- c. 1864) Capità Petko Voyvoda (1844-1900) Panayot Hitov (1830-1918) Filip Totyu (1830-1907) Hadzhi Dimitar (1840-1868) Stefan Karadzha (1840-1868) Rumena Voyvoda (1829 - 1862 o 1895)
Regió de Macedònia Karposh (actiu també a Tràcia i Moesia)
Romanès Iancu Jianu (1787–1842), haiduc d'Oltènia, participant de l'aixecament de Valàquia Radu Șapcă (Popa Șapcă, fl. 1848–64), sacerdot i haiduc a Oltènia, participant a les revolucions de 1848 a Valàquia Pintea la Brava (Pintea Viteazul, d. 1703), rebel a la zona de Maramureș. Șaptecai (Anghel Panait) Andrii Popa (1790-1818)
Grec Odysseas Androutsos (1788-1825) Markos Botsaris (1788-1823) Athanasios Diakos (1788-1821) Geórgios Karaïskákis (1782-1827) Antonis Katsantonis (c. 1775-1808) Theodoros Kolokotronis (1770-1843) Dimítrios Makrís (c. 1772 - 1841) Nikitas Stamatelopoulos (c. 1784-1849)
Hongarès Juraj Jánošík (1688-1713) Angyal Bandi Jóska Sobri (1810-1837) Sándor Rózsa (1813-1878)
Ucraïnès Ustym Karmaliuk (1787-1835) Ivan Gonta (1721-1768) Maksym Zalizniak (1740-1768)
Txec, polonès i eslovac Juraj Jánošík (1688-1713) Ondráš Matěj Ondra z Leskovce
Bosnià, croat, montenegrí i serbi miniatura|Harambaša de Dalmàcia al segle XIX.
Starina Novak (década de 1530–1601), comandant de la guerrilla valaquia, antic camperol de Timok Ivo Senjanin (m. 1612), uskok croat dels Habsburg Mijat Tomić (1610–1656), líder de bandolers a la Bòsnia otomana Petar Mrkonjić (fl. 1645–69), guerriller croat empleat a Venecia Bajo Pivljanin (fl. 1669–85), líder guerriller empleat a Venecia Ilija Perajica (fl. 1685), líder guerriller empleat a Venecia Ivan Bušić Roša (1745–1783), líder de la guerrilla croata empleat a Venecia Stanislav Sočivica (1715–1776), líder de bandolers a la Bòsnia otomana Andrijica Šimić (1833–1905), rebel croat a Hercegovina Pecija (1826–1875), líder rebel a la Krajina de Bòsnia Stanoje Glavaš (1763-1815), comandant del Primer Aixecament Sèrbi Stojan Čupić (c. 1765 - 1815), comandant del Primer Aixecament Sèrbi Hajduk Veljko (c. 1780-1813), comandant del primer aixecament serbi Jovo Stanisavljević Čaruga (1897–1925), proscrit a Eslavònia