El Govern Provisional de Corea (KPG), formalment el Govern Provisional de la República de Corea, va ser un govern coreà a l'exili parcialment reconegut amb seu a Xangai, Xina, i més tard a Chongqing, durant el domini colonial japonès de Corea.
L'11 d'abril de 1919 es va promulgar una constitució provisional que preveia una república democràtica anomenada "República de Corea". Va introduir un sistema presidencial i tres poders (legislatiu, administratiu i judicial) de govern. El KPG va heretar el territori de l'antic Imperi coreà. El moviment de resistència coreà va donar suport activament al moviment independentista sota el govern provisional, i va rebre suport econòmic i militar del Kuomintang de la Xina, la Unió Soviètica i França.
Després de la rendició del Japó el 15 d'agost de 1945, figures com Kim Gu van tornar. El 15 d'agost de 1948 es va dissoldre el Govern Provisional de la República de Corea. Syngman Rhee, que va ser el primer president del govern provisional de la República de Corea, es va convertir en el primer president de la República de Corea el 1948. L'actual govern de Corea del Sud afirma a través de la constitució de Corea del Sud esmenada el 1987 que hi ha continuïtat entre el KPG i l'actual estat de Corea del Sud, encara que això ha estat criticat per alguns historiadors com a constitutiu de revisionisme.
Els llocs del govern provisional a Xangai i Chongqing (Chungking) s'han conservat com a museus.
Rerefons El govern es va formar l'11 d'abril de 1919, poc després del moviment de l'1 de març del mateix any durant el domini colonial imperial japonès de la península coreana.Sources of Korean Tradition, vol. 2, From the Sixteenth to the Twentieth Centuries, edited by Yŏngho Ch'oe, Peter H. Lee, and Wm. Theodore de Bary, Introduction to Asian Civilizations (Nova York: Columbia University Press, 2000), 336.
Els membres clau del seu establiment incloïen An Changho i Syngman Rhee, tots dos líders de l'Associació Nacional de Corea en aquell moment. Changho va tenir un paper important en fer de Xangai el centre del moviment d'alliberament i en posar en marxa les operacions de KPG. Com a primer ministre en funcions, va ajudar a reorganitzar el govern d'un sistema de gabinet parlamentari a un sistema presidencial.
Activitats militars El govern va resistir el domini colonial de Corea que va durar des de 1910 fins a 1945. Van coordinar la resistència armada contra l'exèrcit imperial japonès durant les dècades de 1920 i 1930, fins i tot a la batalla de Bongoh Town el juny de 1920 i la batalla de Chingshanli l'octubre de 1920. També, van donar un gran cop al lideratge militar japonès al parc Hongkew de Xangai,:ko:훙커우 공원 사건 abril de 1932.
Aquesta lluita va culminar amb la formació del Cos de Voluntaris de Corea el 1938 i l'Exèrcit d'Alliberament de Corea el 1940, reunint tots els grups de resistència coreans a l'exili.
Segona Guerra Mundial
El govern va declarar degudament la guerra a les potències de l'Eix, Japó i Alemanya, el 9 de desembre de 1941, i l'Exèrcit d'Alliberament va participar en l'acció aliada a la Xina i parts del sud-est asiàtic. Aquests esforços van donar lloc a la garantia de la Xina, els Estats Units i els britànics a la Conferència del Caire d'una Corea alliberada en el futur, que va ser reafirmada pels soviètics, els estatunidencs i els britànics a la Conferència de Potsdam. Els soviètics van declarar la guerra al Japó i van envair Corea del Nord. Aleshores els EUA van atacar Hiroshima i Nagasaki que van provocar la rendició del Japó. Aleshores, els soviètics van començar a influir fortament en les parts del coreà que controlaven.
Durant la Segona Guerra Mundial, l'Exèrcit d'Alliberament de Corea estava preparant un assalt contra les forces japoneses a Corea juntament amb l'Oficina de Serveis Estratègics dels Estats Units. El 15 d'agost de 1945, l'imperi japonès va començar a col·lapsar-se i Corea finalment va obtenir la independència unes setmanes més tard, posant fi a 35 anys d'ocupació japonesa. Aquesta independència va ser reafirmada en el Tractat de San Francisco.:ko:샌프란시스코 강화 조약 Així, l'objectiu del govern provisional coreà d'acabar amb el domini japonès a Corea es va aconseguir finalment quan els japonesos es van rendir el 2 de setembre de 1945.
Després de l'alliberament de Corea
Després del final de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units i els soviètics van estacionar forces militars a Corea. Els soviètics van ocupar la meitat nord de Corea, declarant la guerra al Japó, i van formar l'Administració Civil Soviètica després del final de la Segona Guerra Mundial. De la mateixa manera, els Estats Units van formar el govern militar de l'exèrcit dels Estats Units a la part sud de Corea.
Els principals membres del govern provisional coreà no estaven d'acord amb el sistema de tutela aplicat a la península coreana. En primer lloc, banda i banda de l'espectre polític, amb l'esquerra encapçalada per Lyuh Woon-hyung:ko:여운형:ko:근로인민당 i la dreta per Kim Kyu-sik, no van estar d'acord amb aquest sistema de custòdia i van resoldre cooperar tot i tenir opinions diferents sobre la governança.:ko:좌우합작운동
Tanmateix, el president dels EUA, Harry S. Truman, va declarar la Doctrina Truman el març de 1947. Aquesta doctrina va accelerar el que seria la Guerra Freda i va deixar implicacions duradores a la península de Corea.
Formació El Govern Provisional de la República de Corea es va fundar l'any 1919 com a part del Moviment del Primer de març. El 21 de gener de 1919, van sortir a la llum rumors que l'emperador Gojong havia estat enverinat per la família imperial japonesa.:ko:고종 독살설 Això va culminar amb una manifestació que va tenir lloc al funeral de l'emperador l'1 de març. Entre els 20 milions de coreans presents, 3,1 milions de persones van participar en la manifestació, uns 2,20 milions, el 10% de la població total.:ko:3·1 운동 Hi va haver 7.500 morts, 16.000 ferits i 46.000 arrestats i detinguts. Les protestes, que van començar al març i van continuar fins al maig, van incloure 33 persones que havien signat la Declaració d'Independència, però que, de fet, estaven en mans de la policia japonesa.
La popularitat del moviment independentista va créixer ràpidament tant a nivell local com a l'estranger. Després de la campanya de l'1 de març de 1919, es va establir un pla a l'interior i a l'estranger per continuar expandint el moviment independentista. Tanmateix, alguns dubtaven per la seva obediència a les potències ocupants. En aquell moment, molts activistes independents es van reunir a Xangai. Els que van establir oficines temporals independents van discutir repetidament maneres de trobar nous avenços en el moviment independentista. En primer lloc, es va desenvolupar la teoria del govern provisional, i en general es va argumentar que el govern havia d'organitzar un govern a l'exili contra l'oficina del governador de Chosun. Tanmateix, es va argumentar que el partit no estava prou equipat per formar govern.
Xangai era un centre de transport i també un centre de suport al govern de Guangdong dirigit per Wu Yuan. A més, hi havia delegats de Gran Bretanya, França, Alemanya i els Estats Units, fet que els va permetre escapar de la influència del Japó. Per aquest motiu, les oficines independents es van reunir a Xangai.
Els moviments independentistes a Xangai es van moure de manera més agressiva a l'estiu de 1919. Seo Byeong-ho, Seung-hyung Cho, Dong-ho Cho, Park Chan-ik i Sun Woo-hyuk es van reunir amb els governs de Corea, Manxúria i el Marítim rus. Província i Amèrica. Les oficines independents de Xangai van oferir allotjament a persones de fora del país, centrades en l'assentament francès, i organitzant trobades socials per als coreans per crear una xarxa estreta. Al voltant d'aquesta època, les sucursals independents molt respectades de Manxú i les províncies marítimes, com Dongying, Lee, Shim, Kim DongSam, Shin Chae Ho, Cho Sung Hwan i Chaosang, van arribar a Xangai i van ser enviades a Corea.
Conferència de pau de París
El Partit de la Joventut de Shinhan:ko:신한청년당 volia una promesa d'independència a Corea a la Conferència de Pau de París de 1919 i va enviar a Kim Kyu-sik com a delegat. Des de la seva infantesa, havia estat estudiant a l'Acadèmia Underwood, on va rebre una educació occidental en anglès, llatí, teologia, matemàtiques i ciències. Era multilingüe capaç de parlar anglès, francès, alemany, rus, mongol i sànscrit, així com coreà, xinès i japonès. Va lliurar la petició d'independència de Corea al president Woodrow Wilson en nom del Partit de la Joventut Shinhan i va anar a París, França, el gener de 1919 per presentar una petició en nom del Govern Provisional de la República de Corea. Tanmateix, no se li va permetre assistir a la Conferència de Pau perquè encara no s'havia establert el govern provisional. Posteriorment, Kim va formar un govern provisional per rebre les credencials de representar oficialment el govern coreà.
miniatura|esquerra|El Partit de la Joventut de Shinhan es va presentar a "Tretze demandes" a la Conferència de Pau de París Abans de la seva marxa, Kim va ordenar als membres del Partit de la Joventut de Shinhan que fessin una manifestació independent, dient: "Encara que enviïn a París, els occidentals no saben qui sóc. Per exposar i propagar el domini japonès, cal declarar la independència a Corea. La persona que sigui enviada serà sacrificada, però el que passi a Corea complirà bé la meva missió.":ko:김규식
Kim Kyu-sik es va comunicar amb el Partit de la Joventut Shinhan a París per ràdio i van recaptar diners per a l'esforç de pressió. Inspirat pels arguments de Kim Kyu-sik, el Partit de la Joventut Shinhan va enviar gent a Corea i es va reunir amb líders nacionals com Ham Tae-young i Cho Man-sik. L'ordre de Kim Kyu-sik de manifestacions per la independència va ser el moment en què va començar la campanya de l'1 de març de 1919.
Els participants en el moment de l'establiment del govern provisional de la República de Corea eren Kim Kyu-sik, representant del grup de joves Shinhan, Lyuh Woon-Hyung, Kim Cheol, Sun Woo Hyuk, Han Jin Kyo, Chang Deok soo, Cho Dong Ho, Seo Byung Ho i Kim In Jon. Hi havia 30 persones, entre elles Nam Hyung Woo, Shin Ik-Hee, Yi Si-yeong, Yi Dong-nyeong, Cho Wan Gu, Sin Chaeho, Jo So-ang i Kim Dae Ji. A més, a l'establiment van participar Kim Gu, Yi Dong-nyeong, Ahn Changho, Yi Dong-hwi i Syngman Rhee van ser nomenats com a emperador de Xangai d'abril a setembre de 1919 i van entrar a Xangai.
La Casa Imperial de Corea intenta unir-se al KPG El personal de l'antic imperi també va participar en l'establiment del govern provisional de la República de Corea. Kim Gajin,:ko:김가진 que va servir com a observador de la província de Hwanghae i Chungcheongnam-do durant el regnat de l'imperi, va ser un alt funcionari que va ser derrotat el 1910 pels japonesos després de ser privat del seu país. Va formar una organització secreta independent anomenada Daedong Dan després de l'inici del Moviment de l'1 de març el 1919, i va exercir de governador. Va ser exiliat al govern provisional de la República de Corea a Xangai, Xina l'octubre de 1919, i va exercir com a conseller provisional del govern.
miniatura|El Príncep Imperial Uihwa