El rudis era una arma blanca d'entrenament utilitzada pels romans. Era una espasa de fusta, presumiblement semblant al gladi, utilitzada per a la lluita sense sang tant pels legionaris com pels gladiadors que s'entrenaven a l'arena de les seves escoles.
Els historiadors Polibi i Titus Livi escriuen que amb el rudis solien entrenar els soldats de Publi Corneli Escipió Africà Major al segle III aC.Polibio, Storie, X, 20Livio, Ab Urbe condita libri, XXVI, 51 També Flavi Renat Vegeci es refereix al rudis anomenant-lo clava.Vegezio, Epitoma rei militaris, I, 11
Si els gladiadors havien lluitat bé a l'amfiteatre, al cap d'un temps se'ls concedia l'excedència, o bé pel jutge dels jocs (munera) o bé pel mestre de l'escola que els donava el rudis: una recompensa simbòlica que implicava la concessió de la llibertat als qui havien optat voluntàriament per lluitar a l'arena i, per tant, eren nomenats rudiarii. Alguns autors consideren que el rudis també podria haver estat el pal que manejaven els àrbitres a l'arena.Carla Ricci, Gladiatori e attori nella Roma giulio-claudia: studi sul senatoconsulto di Larino, LED Edizioni Universitarie, 2006, p. 128
Referències
Categoria:Història militar de l'antiga Roma Categoria:Espases Categoria:Gladiadors