miniatura|Localització de les Comarques Centrals Les Comarques Centrals del País Valencià són una regió del País Valencià que comprèn les comarques de la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor, la Marina Alta, el Comtat i l'Alcoià. Està dividida entre les províncies d'Alacant i de València i no disposa de cap figura d'administració unitària, malgrat que, d'ençà del 2015, existeix el Consell Econòmic i Social de les Comarques Centrals Valencianes.

Territorialment, es correspon, a grans trets, amb la Contestània ibèrica (època preromana), la Taifa andalusina de Dènia (segles  - ), la Governació de Xàtiva (segles  - ) i l'efímera Província de Xàtiva (1822 - 1823), i també té les denominacions alternatives de Diània, Governació de les MuntanyesLes Comarques Centrals Valencianes (la Governació de les Muntanyes): un projecte carregat de sentit i Comarques de les Muntanyes d'Alacant o Alcoi.

Delimitació territorial Per raons geogràfico-històriques de vegades s'ha inclòs o proposat que hi formen part tant la Canal de Navarrés com la Marina Baixa, perquè estan molt lligades a la Costera i la Marina Alta respectivament.

En la proposta de regions de Joan Soler i Riber de 1970 es va proposar el nom de Regió d'Alcoi-Gandia, afegint posteriorment la comarca de la Costera, mentre que en 1978 en l'Atles Universal de la Gran Enciclopèdia Catalana l'anomenaria Regió de Xàtiva.

Les comarques incloses eren: L'Alcoià. (en el moment de la proposta amb la Vall de Biar). La Marina Alta. La Vall d'Albaida. El Comtat. La Safor. La Costera (afegida a partir de la publicació de L'estructura econòmica del País Valencià, 1970).

A la proposta original de la dècada de 1960 de Joan Soler, la Costera estava inclosa en la Regió de València i la Canal de Navarrés a la Regió de Requena-Sogorb.Joan Soler i Riber al web de la Societat Catalana de Geografia A L'estructura econòmica del País Valencià es produiria el primer canvi, quan la Costera passaria de la Regió de València a la Regió d'Alcoi-Gandia. Quan al final dels setanta es publica el volum de la Gran Enciclopèdia Catalana dedicat a la geografia,Gran Enciclopèdia Catalana. Volum XI. Primera Edició. 1978. on Joan Soler ja hi col·laborava, la regió s'anomenaria Regió de Xàtiva, incloent les mateixes comarques que en L'estructura econòmica del País Valencià.

L'actual delimitació es basa en la constitució comarcal que en 1987 es va fer per part de la Generalitat Valenciana, que publicà una proposta oficial de Demarcacions Territorials Homologades (DTH) de tres graus, on el primer grau coincideix en gran manera amb el concepte territorial de comarca. Això ha augmentat també la dificultat de la seua delimitació exacta, ja que aquesta es constitueix a partir de la delimitació comarcal actual i és per això que per motius també geogràfics o històrics s'ha inclòs o proposat afegir-hi algunes subcomarques limítrofes que històricament hi pertanyien. Són el cas de la Vall de Biar, que en la divisió comarcal de 1987 es va segregar de l'Alcoià, o la Foia de Xixona, tradicionalment límit de la línia Biar-Busot, així com la Vall de Càrcer i el Baix Albaida situades al sud del Xúquer i límit tradicional de l'antiga Governació.

Bioregió Algunes fonts atribueixen aquest espai a una bioregió a partir de documentació de característiques etnobotàniques comunes en els territoris que la componen.

Els botànics Oriol de Bolós i Joan Pellicer i Bataller va definir-la, sota el nom de Diània, com la regió delimitada pel riu Xúquer pel nord, el Vinalopó a l'oest i el riu de la Vila al sud. Segons Pellicer, inclouria les comarques de la Marina, l'Alcoià i el Comtat, Vall d'Albaida, la Costera i la Safor.

Projectes polítics Malgrat no disposar avui en dia de cap reconeixement oficial ni administració conjunta, a l'edat moderna hi ha hagut diversos intents d'enfortir la unitat d'aquest territori. Notablement, els alcaldes dels ajuntaments de les capitals i ciutats més importants de cadascuna d'aquestes comarques crearen el Consorci de les Comarques Centrals Valencianes l'any 1999, i acordaren un Pla de Promoció Socioeconòmica i d'Ordenació Territorial de les Comarques Centrals Valencianes. Així i tot, el projecte no fruí. El 2015 el PSPV d'Ontinyent proposà de recuperar aquest consorci, i tot i no recuperar-se amb les mateixes característiques, es proposà de crear-ne un de nou, amb el nom de Consell Econòmic i Social de les Comarques Centrals Valencianes impulsat per les ciutats de Xàtiva, Ontinyent, Alcoi, Gandia, Dénia i Xàbia.

La constitució del Consorci de les Comarques Centrals Valencianes l'any 2023 mostra la relació d'entitats territorials que la componen, les quals concentren més de mig milió d'habitants, i està compost pels Ajuntaments d'Alcoi, Cocentaina, Dénia, Gandia, Ibi, Oliva, Ontinyent, Tavernes de la Valldigna, Xàtiva, la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida, i les comarques de la Costera, la Canal de Navarrés i la Safor.

Història Època foral miniatura|Divisió administrativa del Regne de València de 1493 a 1707 amb la Governació de Xàtiva Jaume I el Conqueridor pren Albaida el 1244 i Xàtiva el 1248, però la conquesta cristiana no suposà la desaparició de la presència musulmana en la zona, sinó que s'hi romangueren fins al . En aquests anys, les Comarques Centrals ja tenien entitat administrativa, com una de les Governacions. De fet, Jaume I denominà el territori que n'hi ha entre el riu Xúquer i la línia Biar-Busot, com el País de les Muntanyes o Governació de Xàtiva.

Al i aquest territori és respectat per les Governacions Forals sota la denominació de la Governació de Xàtiva. Durant aquest període les Comarques Centrals van viure un dels moments més rellevants de la seua història gràcies a la família dels Borja, amb gran influència al Ducat de Gandia. Fou tan gran el seu poder que aconseguiren situar en el papat a dos dels seus membres: Calixt III (1455-1458), i Alexandre VI (1492-1503). Aquesta esplendor política i econòmica es va reflectir també en les arts amb Ausiàs March i Joanot Martorell.

A partir del comença la decadència del Regne de València, quan es produeixen les revoltes de camperols la (guerra de les Germanies), i la zona passa a ser perifèrica per als interessos de la corona. Amb la desaparició del Regne, la zona es divideix contínuament entre les governacions borbòniques primer, i les províncies espanyoles més endavant.

Època moderna miniatura|Divisió administrativa del País Valencià de 1822 a 1823 amb la Província de Xàtiva La divisió provincial liberal 1822-1823 va crear la província de Xàtiva que abastà el territori de la Governació foral però escindit per a la província d'Alacant, l'Alcoià, la Foia de Castalla, el Comtat i la Marina Baixa. Esta antiga província es reparteix entre la de València i la d'Alacant: en un primer moment la línia divisòria seria la Serra Grossa, el 1836 es va desplaçar la província de València fins a la línia Mariola-Benicadell-riu Serpis. En 1847 s'estableix la divisió que actualment coneixem.

Els liberals de finals del van ser els primers a desenvolupar un projecte politicoeconòmic per a les Comarques Centrals. Fruit del seu treball, es feren infraestructures importants per a les relacions intercomarcals com ara: ferrocarril Alcoi-Port de Gandia (hui dia, ja desmantellat), ferrocarril Carcaixent-Gandia-Dénia, la carretera d'Almansa i el Port de Gandia.

Època contemporània No va ser fins als anys 70 del , amb el procés de recuperació de les Institucions Valencianes i de l'estat d'Autonomia, quan es plantege de manera oberta la vigència del fet comarcal i la coordinació de les comarques a regions que tingueren una coherència lògica des del punt de vista de la política territorial.

Actualment les Comarques Centrals Valencianes constitueixen un espai, a cavall entre les províncies d'Alacant i València, on les activitats econòmiques de la zona estan localitzades en dues àrees:

Litoral: Dénia (Marina Alta), Benidorm (Marina Baixa) i Gandia (Safor) - Sector serveis i turisme. Interior: Ontinyent (Vall d'Albaida), Xàtiva (Costera), Alcoi (Alcoià) i Cocentaina (Comtat). Especialització industrial: tèxtil, confecció, fusta i joguines.

El 2010 es va estrenar la pel·lícula Illa de Xàtiva, un documental sobre les Comarques Centrals del País Valencià de Terradelfoc Produccions.Presentació del documental Illa de Xàtiva i referències de premsa Aquesta fa un repàs a la història de les Comarques Centrals i al perquè del seu fracàs, sempre des del punt de vista de Xàtiva, amb entrevistes a Toni Cucarella, Agustí Ventura, Elies Barberà, Xavier Aliaga, Antoni Martínez, Sebastià Garrido i la participació, entre d'altres, de Pep Botifarra.

Notes

Referències

Bibliografia

Enllaços externs Consorci de les Comarques Centrals Valencianes Illa de Xàtiva, un documental sobre les Comarques Centrals