Gaspar Sangurima López, conegut com El Lluqui (l'esquerrà, en kichwa), (Cuenca o Ludo, ca. 1780 – Ibidem, 5 de novembre de 1835) va ser un reconegut artista i escultor equatorià.
Trajectòria Va ser fill de Gregorio Sangurima i Francisca López, i no va tenir cap mena d'educació a causa d'una falta de recursos econòmics de la seva família. No obstant això, tenia una gran curiositat per l'art i es va convertir una icona de l'art colonial de Cuenca. Va ser autodidacta i va aprendre joieria, escultura, fusteria i ebenisteria. Simón Bolívar va proposar a Sangurima dirigir la primera Escola d'Arts de la ciutat de Cuenca en 1822 després d'haver-li esculpit un bust en marbre.
L'escriptor Lucio Salazar Tamariz parla de Sangurima en el seu llibre Una comarca y sus destellos: semblanzas instantáneas:Creó una escuela que, a su muerte en 1780 fue continuada por sus hijos Cayetano y José María, y posteriormente por los artistas Miguel Vélez y Alvarado. Va crear una escola que, a la seva mort en 1780 va ser continuada pels seus fills Cayetano i José María, i posteriorment pels artistes Miguel Vélez i Alvarado. Moltes de les seves obres es troben a les esglésies de la ciutat.
Reconeixements El general Antonio José de Sucre va canviar de nom el carrer Novena de Cuenca amb el nom de Gaspar Sangurima en el seu honor en 1822. Posteriorment, el Cabildo va col·locar una placa en el seu honor situada a la cantonada dels carrers Gaspar Sangurima i General Torres, on es localitzava el taller de Sangurima. I, cada any, la Municipalitat de Conca lliura el premi Gaspar Sangurima.
Referències
Categoria:Artistes equatorians Categoria:Amerindis equatorians Categoria:Morts a l'Equador Categoria:Escultors amerindis Categoria:Autodidactes americans